30 de setembre del 2011

MALGRAT LA CRISI, FLIX EN POSITIU


Flix i l'Ametlla, els únics amb taxes positives




"El butlletí de conjuntura econòmica dedica especial atenció als onze municipis de més de 4.000 habitants de les Terres de l'Ebre. En aquestes localitats la caiguda del nombre d'afiliats a la Seguretat Social ha estat de 1.551 persones, 1.060 de les quals treballaven en el sector de la construcció. “Amposta, Tortosa i Deltebre són els municipis que més treballadors han perdut en el sector de la construcció”, va dir el director de la càtedra d'economia local i regional de la URV. I només hi ha dos municipis ebrencs que registren dades positives: Flix i l'Ametlla de Mar. En el cas de Flix, l'increment és significatiu, d'un 12%, però a l'Ametlla el creixement és tímid, d'un 0,4%."


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/458457.html

29 de setembre del 2011

FENT BALANÇ

Si dissabte passat vaig fer balanç de la feina feta durant la Legislatura al Senat davant la militància d'ERC al Congrés Regional celebrat a Roquetes, avui ha estat en roda de premsa, acompanyat pel candidat ebrenc al Congrés, Adam Tomàs, als mitjans de comunicació de l'Ebre.


"El senador Pere Muñoz ha fet balanç de la legislatura destacant el menyspreu del Govern espanyol cap a les Terres de l’Ebre

El senador d’Esquerra dins del Grup de l’Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, ha fet balanç de la seva tasca en la legislatura que acaba, acompanyat del cap de llista per les Terres de l’Ebre a les properes eleccions espanyoles. Muñoz, portaveu del tercer grup de la Cambra a la Comissió de Foment i a la de Peticions, ha afirmat que ‘aquesta legislatura passarà a la història per les retallades contra l’estat del benestar que  ha aplicat el Govern espanyol’. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, Muñoz ha afirmat que ‘tal com ens vam comprometre, hem portat la veu de l’Ebre a Madrid’. Segons el senador, ha estat una legislatura caracteritzada ‘pel menyspreu del Govern espanyol cap a les Terres de l’Ebre’ i, per tant, ‘hem reivindicat les inversions i les infraestructures que fa anys que necessitem a l’Ebre i que, malgrat que tenen partida pressupostària, el Govern espanyol no executa’. Muñoz ha sentenciat que ‘les Terres de l’Ebre continuem sent el forat negre de les inversions i les infraestructures del Govern espanyol’. 

Els temes sobre els quals més ha incidit Muñoz han estat ‘les infraestructures i el medi ambient, que continuaran sent els principals reptes del territori per a la propera legislatura’. Així, Muñoz ha presentat diverses iniciatives parlamentàries per demanar la construcció de l’autovia A-68 entre Aragó i Catalunya, per denunciar la paralització del projecte de l’autovia A-7 entre la Jana i l’Ametlla de Mar, el retard en l’execució de les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa i l’aturada de les obres de la variant de l’Aldea. Muñoz ha manifestat que ‘un dels aspectes més negatius ha estat la sensació d’impotència davant la manca de voluntat del Govern espanyol per acabar la variant de l’Aldea’. Fet que contrasta amb ‘l’alegria de veure finalitzades les obres de l’àngol d’Alcanar, l’única infraestructura viària acabada pel Govern espanyol’. Per a Muñoz, ‘clama al cel la política del Govern espanyol de donar allargues a la construcció de les variants de Corbera d’Ebre, Gandesa i l’Aldea, i de l’A-7 entre la Jana i l’Ampolla, tot i que als pressupostos de l’Estat hi ha partides assignades que no s’executen’. Aquest incompliment, segons Muñoz, també s’ha donat en altres partides pressupostàries aconseguides al Senat per redactar projectes viaris, com ara una connexió més segura a les Cases d’Alcanar, que al final no s’han fet."

Muñoz també ha recordat que a la Comissió de Foment ha lluitat per millorar la xarxa i el servei ferroviari al nostre territori, tant el corredor del mediterrani com la línia Reus-Móra-Casp, tot rebutjant el tancament d’estacions i la reducció de personal. El senador ha lamentat que el Govern espanyol no hagi volgut donar compliment a la moció que ell va presentar i es va aprovar demanant l’aturada d’un Euromed diari a l’estació de l’Aldea.

Pel que fa als temes mediambientals, Muñoz ha destacat les iniciatives demanant el rebuig a la instal·lació del cementiri de residus nuclears, la demanda d’un calendari d’execució de les obres de descontaminació de l’embassament de Flix, la de revisar dels plans d’emergència nuclear i la d’elaborar un pla de dinamització i diversificació econòmica de la zona nuclear per quan s’arribi al final de la vida útil de les centrals. Muñoz ha contrastat ‘l’inici de la neteja de l’embassament de Flix com a gran notícia positiva’ amb ‘les grans amenaces que signifiquen per a la propera legislatura el cementiri nuclear d’Ascó i un possible transvasament de l’Ebre’.

Adam Tomàs, cap de llista d’Esquerra a les Terres de l’Ebre per a les properes eleccions espanyoles, després de felicitar a Muñoz per la seva feina, ha afirmat que ‘a Madrid cal anar a defensar el territori per damunt de les sigles de partit’. Tot i això, ha volgut recordar que ‘sempre que Esquerra ha tingut força a Madrid, les Terres de l’Ebre han pogut fer sentir les seves necessitats i han pogut plantar cara a les agressions’. Tomàs ha acabat dient que ‘Esquerra és la millor garantia per aturar els peus al PP i fer sentir la veu de l’Ebre a Madrid, lliures d’hipoteques de pactes  o de compromisos amb grups d’interessos’

21 de setembre del 2011

FINAL DE LEGISLATURA: L'HORA DE FER BALANÇ


Ahir es realitzà la darrera sessió plenària al Senat, fou l'hora del comiat de la IX Legislatura abans de la dissolució anunciada pel 27 de setembre. És l'hora de fer balanç, dissabte el faré davant dels militants d'ERC al Congrés regional que es celebrarà a Roquetes i la setmana que ve als mitjans de comunicació. Hauran estat 7 preguntes orals en Ple a ministres com Rosa Aguilar, Magdalena Álvarez, J. L Sebastián o el mateix J L Pérez Rubalcaba, 2 interpelacions,  2 mocions conseqüència d'interpel.lació, 159 preguntes amb resposta escrita... he participat en 19 projectes de Llei, 35 mocions, etc, etc.

El mitjans de comunicació  ja han començat a fer balanç, i molt concretament les valoracions polítiques corresponents i pensant més enllà del 20 de novembre, data de les properes eleccions generals.

Així pel que respecta al Senat ens ofereixen unes dades que no ens poden passar per alt, un avís per a navegants:

"‘Populares’ y ‘convergentes’, aliados en el Senado desde hace tres años


El PP es el grupo con más iniciativas aprobadas (88 mociones). De las 140 presentadas por los ‘populares’, CiU ha apoyado el 64%."

"Nadie en el PP duda que, tras las elecciones del 20N, pactarán con CiU, tengan los populares mayoría absoluta o no. Pero, además, hay una prueba evidente del futuro acuerdo entre conservadores y nacionalistas: han sido socios en el Senado desde 2008. Socios sin pacto firmado, eso sí." .

Al Senat amb unes característiques peculiars el PP ha tingut a questa legislatura la majoria relativa de senadors, per damunt del PSOE, i per tant, ha estat el PP qui ha presentat més mocions (140)  i qui n'ha conseguit veures més d'aprovades, la majoria gràcies al suport dels grup de CiU, exàctament el 64 per cent de les presentades.

A exempció de temes com la llengua, els toros o matèries competencials per a Catalnya, gairebé sempre hem vist com han coincidit  PP i CIU o CiU i PP, un total de 109 cops.:

"los dos grupos han unido sus votos más de 100 veces en tres años y medio, según un estudio de recuento publicado en El Mundo.".

El Ple del Senat de la IX Legislatura ha vist com s'han aprovat:

88 mocions del PP
56 mocions del PSOE
48 (de les 53 presentades) de CiU i
29 (de les 33 presentades) de l'Entesa Catalana de Progrés.

19 de setembre del 2011

POSTALS DE MADAGASCAR, PUNTA UMBRIA, SHANGHAI I PRADA DE CONFLENT

Tot i retornant a l'apartat de vacances iniciada el 2007, un bon record dels/pels amics i amigues que aquest estiu ens han tramés postals des de llocs com: Shanghai, Punta Umbria, Madagascar i Prada de Conflent.

18 de setembre del 2011

JOSEP TERMES EN EL RECORD

El passat dia 9 ens deixà  el pofessor Josep Termes Ardèvol, Premi d'honor de les Lletres Catalanes el 2006, el gran historiador del moviment obrer català i de les seues vinculacions amb el catalanisme polític. Aquests dies el mitjans d'abast nacional n'han parlat de la seua obra i de la seua trajectòria personal, política i docent. Amb tot, des del nostre territori, amb l'excepció d'escrits en record seu com el fet per l'historiador Josep Sànchez Cervelló, no ha tingut a hores d'ara el reconeixement que es mereixia, i més si tenim en compte les seues arrels i vinculacions amb la Fatarella, població d'on era la seua mare.

Precisament una de les seues darreres obres d'investigació estan dedicades als Fets de la Fatarella del gener de 1937: "Misèria contra pobresa". Un dels llibres més importants per conèixer la realitat de les nostres terres i el drama de la Guerra Civil del 36. Un treball de microhistòria, on a partir d'un fet concret, en un poble petit, analitza un gran problema i un fenòmen com foren les col.lectivitzacions agràries. Com recorda el mateix Josep Termes, els Fets de la Fatarella, com passà a bona part dels pobles, "mostren la realitat d'una utopia col.lectivitzadora portada per una gent molt poblra, a vegades miserable, que es produeix en un medi humil... una col.lectivització de miserables contra pobres".

15 de setembre del 2011

DARRERA INTERVENCIÓ AL SENAT

Avui s’ha publicat el Diario de Sesiones del Senado del passat dia 13 de setembre, on es pot llegir totes les intervencions d’aquella tarda, des del darrer discurs del president José Luís Rodríguez Zapatero fins el darrer punt de l’ordre del dia que fou el “Debate de la moción del Grupo Parlamentario Catalán en el Senado de Convergència i Unió, por la que se insta al Gobierno a la adopción de determinadas medidas en relación con la priorización de las inversiones en infraestructuras ferroviarias del Estado”. Debat on vaig fer la meua darrera intervenció en català  al Senat com a portaveu de l'Entesa, després de la realitzada en defensa del Corredor del Mediterrani, intervencions que els diari de sessions ens permet llegir tant en castellà com en català.. Vagi per endavant la darrera intervenció 

“Aquesta moció va ser registrada el passat 15 de juliol i va coincidir amb la decisió del Ministeri de Fomento de tancar un servei d’AVE per deficitari, una línia que utilitzaven nou passatgers de mitjana diària, el que vol dir 18.000 euros diaris de pèrdues, costos operatius i no s’inclou l’amortització de la inversió, amb uns costos de construcció d’aquest línia de 3500 milions d’euros i no parlem d’una altra línia que va costar en el seu dia 4200 milions d’euros i que l’any 2010 va tenir una freqüència de passatgers que no arriba al 25% de la seva capacitat. Per no parlar d’autopistes sense peatge i de peatge. L’any 2008, Espanya tenia 14 699 km d’autopista i d’autovia, i era el tercer país del món, només superat pels EUA i la Xina, molt per sobre d’Alemanya i França. Amb exemples de manca de planificació claríssima com la de l’autopista AP41 o la de Madrid-Toledo, amb tràfic inferior al 79% del previst. Algú ha dit que era un petit error de càlcul. Per no parlar de l’M12 a Madrid o de l’AP36 de Ocaña a Roda, etc, etc
Així no ens estranya la moció de la senadora Candini alhora de demanar un informe detallat dels període 2011-2014 sobre la priorització de les inversions en infraestructures. O l’estudi d’explotació i viabilitat de línies de l’alta velocitat, o l’informe de servei ferroviaris de transport de viatgers, o l’informe de viabilitat econòmica d’utilitat pública de projectes de més de 200 milions d’euros, o d’impulsar inversions de rodalies com el corredor mediterrani als ports de Tarragona i Barcelona.
Amb tot, crec que la senadora Candini entendrà que aquesta moció conseqüència d’interpel·lació es debat quan la legislatura és a punt d’acabar. Per tant, encara que s’aprovi en aquest ple, no podrà passar d’una manifestació d’intencions ja que el seu mandat al govern decau amb la dissolució de les Cambres. No obstant, el contingut de la moció és un testimoni de l’anàlisi i les reivindicacions que s’ha fet al govern del PSOE en matèria d’infraestructures durant la legislatura. Si fem història, el grup de Convergència i Unió té la seva pròpia quota de responsabilitat pel que fa a aquestes inversions en matèria d’infraestructures a l’Estat espanyol amb la seva política d’aliances de manera reiterada i intermitent tant amb els governs del PSOE com del Partit Popular. Pel que fa concretament a l’alta velocitat, també han tingut durant molts anys, especialment quan manava el Partit Popular, una política entusiasta de suport a l’alta velocitat tot i el seu elevat impacte pressupostari, que ara es qüestiona, en detriment dels serveis ferroviaris de proximitat com els de rodalies i regionals.
En l’etapa del ministre José Blanco al capdavant del ministeri s’ha produït una certa rectificació en relació a les orientacions polítiques de l’etapa anterior. S’ha impulsat segurament condicionats per la crisi econòmica des del ministeri una gestió més racional i austera. Hi ha hagut més cura en l’avaluació de l’impacte econòmic dels projectes d’infraestructures pendents. No obstant això, aquest procés de revisió ha tingut els seus límits atès que s’han mantingut algunes directrius en relació a les quals mantenim el nostre desacord. Així, no podem assumir la defensa de la rendibilitat de les inversions de l’ave que va fer el ministre a la compareixença davant la interpel·lació de la senyora Montserrat Candini. L’Estat espanyol és el primer país europeu i el segon del món en quilòmetres de gran velocitat, la qual cosa ja representa en sí mateixa un despropòsit. Però, a més a més, en un model de crisi econòmica com l’actual, cal assignar uns fons públics escassos a altres finalitats més profitoses per a la reactivació econòmica. Pel que fa a les decisions d’inversions a l’alta velocitat i la resta d’inversions en infraestructures, cal aprofundir molt més en allò que s’ha fet fins ara i en l’anàlisi cost-benefici, intentant compatibilitzar l’impacte econòmic i els beneficis socials que produeixen i valorar si aquests compensen els seus costos. Tot indica que les rutes de l’alta velocitat previstes no assoliran les ràtios del trànsit de passatgers necessaris per a la rendibilitat econòmica i social que requereix la magnitud de la seva inversió. I d’altra banda, s’ha donat per fet que la construcció de noves infraestructures de transport comporten un benefici automàtic per a l’economia o en l’ocupació quan no sempre és així. El trànsit que mou l’alta velocitat al conjunt d’Espanya és inferior als passatgers de la línia París-Lió, on l’any 2009 es van traslladar 25 milions de passatgers, el doble de totes les línies d’alta velocitat de l’Estat...”

14 de setembre del 2011

EL CORREDOR FERROVIARI DEL MEDITERRANI AL SENAT


Ahir va ser un dels temes del dia, una pregunta sobre el Corredor del Mediterrani i una interpel·lació al ministre de Foment  José Blanco sobre la Travessia Central dels Pirineus. Ministre que a la pregunta, ens digué  que el proper 19 d’octubre la Comissió Europea anunciarà la prioritat del Corredor del Mediterrani, i en canvi a la interpel·lació esmentà fins a 5 corredors ferroviaris prioritaris pel ministeri, tots en xarxa seguint l’esperit de la reconeguda Espanya radial.

Així, al vespre, el que havia de ser una clara Moció de suport al Corredor Ferroviari del Mediterrani, on s’instava a defensar de forma clara i decidida davant les institucions europees a que el Corredor Ferroviari Mediterrani sigui declarat prioritari en tota la seva extensió, des de Algesires fins la frontera francesa, es transformà en un joc d’equilibris entre el PP i PSOE, una moció descafeinada de suport amb la inclusió a l’acord final d’altres corredors per allò d’acontentar tothom, aconseguint així els 228 vots dels PP i dels socialistes, amb 16 senadors i senadores que decidirem mantenir-nos al marge.

Això, segurament,  ajuda a entendre el fet que cap mitjà de comunicació se n’hagi fet ressò. Amb dades actuals, vaig preguntar a la Cambra, com a representant a la comissió de foment:  com és pot qüestionar una zona que representa el 40 per cent de la població de l’estat, prop del 50 per cent de la producció agrària, el 55 per cent de la producció industrial, el 60 per cent de les exportacions, quasi el 60 de tràfic terrestre de mercaderies, el 65 per cent del tràfic marítim o el 70 per cent de la indústria turística ?.

Mentre no es demostri el contrari, com diu l’economista Germà Bel al seu estudi “Espanya, capital París”, Espanya  és única, en el sentit de que no existeixen altres països amb costa en que les prioritats del ferrocarril de mercaderies es situïn a més de 300 km dels principals ports per volum de càrrega. Madrid és molt Madrid !!

11 de setembre del 2011

ONZE DE SETEMBRE

MANIFEST PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR


Arribem a l’11 de Setembre de 2011 havent viscut els esdeveniments polítics entorn de l'Estatut d’Autonomia, amb la sentència en marxa del Tribunal Constitucional i les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el model d’escola catalana; i ara amb l’última reforma recentralitzadora que s'ha fet a la Constitució Espanyola constatem, un cop més, que estatuts i constitució de l’Estat Espanyol no ens poden oferir cap projecte de futur als catalans, que no sigui més submissió política, més continuació de l’espoliació fiscal, més liquidació dels drets socials, més desocupació i crisi a les llars del nostre País.
L’últim episodi de la Constitució Espanyola ens situa políticament a l’endemà del cop d’estat de Tejero i Armada, quan la monarquia borbònica instaurada pel dictador, va convocar els partits espanyols i va excloure catalans, bascos i gallecs per tal de dissenyar, estrictament entre espanyols, la nova arquitectura política espanyola que regiria des d’aleshores: la LOAPA i altres lleis semblants que han definit els estrets límits de l’autonomisme, tal com la Nova Planta que ens va imposar el primer Borbó ara fa 297 anys.
Però els catalans hem anat abandonant les actituds purament de resistència; ja hem deixat de queixar-nos i de posicionar-nos sempre entorn d’un NO indignat; hem pres la iniciativa i hem passat a mobilitzar-nos i organitzar-nos entorn d’un SÍ a un nou cicle polític clarament orientat cap a la independència. La mobilització del 10 de juliol de l’any passat ja va tenir netament aquest nou to positiu.
Ara ja sabem que, per dignitat de poble i per respecte a la memòria dels nostres avantpassats, no acceptarem de continuar sotmesos ni a l’Estat Espanyol ni a l’Estat Francès per més que ens oferissin engrunes de benestar, facilitats fiscals i alguna participació en el poder polític. Perquè l'entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures. Ara ja sabem que davant les agressions al model d’escola catalana la nostra resposta és ni un pas enrere, ni una sola escola que segregui, divideixi i aïlli els infants per motius de llengua.
També reforça aquest nou cicle tot el procés de referèndum popular sobre la independència que va culminar aquest 10 d’abril d’enguany a Barcelona.
Les consultes populars sobre la independència han estat un formidable exercici de democràcia real participativa que, a més, amb la participació volguda de tots els ciutadans i ciutadanes a partir dels 16 anys, vinguessin d’on vinguessin, han allunyat de la lluita per la independència qualsevol ombra de xenofòbia o d’actituds racistes.
Estem, doncs, en una nova dimensió política caracteritzada per la claredat del plantejament cap a la independència, per un augment de l’autoestima col•lectiva i de les possibilitats organitzatives de la Nació catalana.
Ha quedat clar, en efecte, que no volem cap mena d’estatut ni volem pronunciar-nos per cap mena de constitució espanyola: L’únic referèndum que ens importa i pel qual treballarem és el referèndum d’autodeterminació sobre la independència de la Nació catalana.
Tenim al davant uns reptes enormes:
Tenim el repte de preservar la cohesió social en uns moments de crisi econòmica aguda que està esquerdant el present i el futur del nostre jovent, dels centres de treball i de les famílies treballadores.
Tenim el repte de preservar la integritat del nostre patrimoni lingüístic i cultural, singularment la llengua catalana i el model d’escola catalana en llengua i continguts, que són i han de continuar sent eines bàsiques de cohesió social.
Necessitem dotar-nos d’organitzacions polítiques i socials de tots els Països Catalans compromeses fermament amb la independència, disposades a treballar per un Pacte nacional per l’autodeterminació i a tirar endavant una Assemblea Nacional Catalana
PER LA INDEPENDÈNCIA, PER L’ESTAT PROPI !
LA INDEPENDÈNCIA DEPÈN DE NOSALTRES!

Països Catalans 11 de setembre de 2011

(MANIFEST PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR)

6 de setembre del 2011

DEMÀ DIA 7 I AL SENAT: SEGONA PART.


Divendres fou el Congrés qui aprovà la "reforma expres" de la Constitució, aquesta tarda, gairebé coincidint amb la protesta al carrer de milers i milers de persones contra la reforma constitucional,  els senadors nomenats pel Parlament han intervingut per expressar el seu vot davant la comissió d'afers institucionals, en representació dels senadors d'ERC ha intervingut Miquel Bofill, encara que és d'elecció directa. Demà per la tarda viurem al Senat la segona i definitiva part.  Per la importància del seu discurs al Parlament podeu llegir un breu de la seva intervenció:


"Bofill: “Ens hem de preparar per saltar el mur constitucional amb què ens volen barrar el pas”

El senador Miquel Bofill, en la seva compareixença al Parlament de Catalunya, assegura que la reforma ve a reblar el clau de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i que la Catalunya rica i plena no hi cap a la Constitució.

El senador d’Esquerra, Miquel Bofill, en la seva compareixença davant del Parlament de Catalunya ha fixat la posició d’Esquerra en el debat que es produirà demà en el Senat com a tràmit de la reforma constitucional. Bofill ha explicat que  ‘la reforma constitucional que ens trobem sobre la taula no és precisament aquella reforma promesa del Senat per adequar-lo a la pluralitat, sinó la reforma centralista, feta sense el mínim respecte a les CCAA que, malgrat veure’s afectades profundament en la seva autonomia financera, i per tant en la seva autonomia política, no només no han participat en l’elaboració, sinó que ni tan sols han estat informades prèviament, ni se’ls ha fet cap consulta’.

Segons Bofill, ‘el PP i el PSOE, amb aquesta iniciativa, per les formes i pel contingut, han vingut a reblar el clau de la sentència del Tribunal Constitucional i a dir que la Catalunya rica i plena no hi cap a la Constitució espanyola. Els partits espanyols tanquen la porta a les nostres aspiracions i l’obren a l’ofec de la nostra ja limitada autonomia financera’.

En el decurs de la seva intervenció, el senador d’Esquerra ha assegurat que vénen temps difícils en què ‘ens hem de preparar per saltar el mur constitucional amb què ens volen barrar el pas i mantenir-nos sotmesos’. En aquest context, Bofill afirma que ‘el poble català haurà d’afirmar la seva sobirania, exercir el seu dret a decidir, treballar per tal que Catalunya pugui seure directament als òrgans de decisió de la Unió Europea, per participar-hi amb independència i amb tots els drets com a estat membre’.

Bofill ha exposat els arguments per no avalar aquesta reforma ja que no la considera necessària ni urgent, nega el debat parlamentari i l’aval popular, liquida l’autonomia financera de les comunitats autònomes i obvia l’heterogeneïtat competencial, redueix l’estat del benestar, té un marcat caràcter ideològic neoliberal i conservador i esquiva les necessàries reformes d’altres articles de la Constitució."