25 d’abril del 2014

GERARD VERGÉS EN EL RECORD



Flix, 18 d 'octubre de 1991

Tot just per Sant Jordi ens ha deixat tot un referent de la cultura ebrenca, el poeta Gerard Vergés. Des del bloc m’agradaria recordar la seua estada a Flix el 18 d'octubre de l’any 1991  per participar a l’acte de lliurament  del Vè premi d’assaig Artur Bladé i Desumvila, acte que es desenvoluparia en el decurs d’un sopar farcit de personalitats de la cultura presidit pel Conseller de Cultura Joan Guitard.  Gerard Vergés ens visità en qualitat de membre del jurat del Premi al costat d’Albert Manent, qui tot just ens deixà el passat 14 d’abril, Josep Bayerri, Pilar Rahola i Josep S Cid, que feu de secretari.

Una gran pèrdua per les lletres catalanes que ens deixa una mica més orfes. Creu de Sant Jordi i, entre d’altres distincions, també premi Carles Riba amb l’obra “l’ombra rogenca de la lloba” i  Josep Pla per “Tretze biografies imperfectes”.

Imprescindible en record del gran Gerard Vergés aquest poema i, particularment aquesta fotografia de la seua estada a Flix, concretament a l’ajuntament, en companyia de l’amic Josep Bayerri:

PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

 
Dolça remor de l'aigua en el record.

Gerard Vergés.

"Long play per a una ànima trista", 1986

22 d’abril del 2014

ROSSEND ESCOLÀ NOMENAT "FILL PREDILECTE" DE LA PALMA D'EBRE

El passat dissabte el poble de la Palma d'Ebre realitzà un important acte d'homenatge a Rossend Escolà Cubells (1918-2013) nomenant-lo "fill predilecte". Nomenament molt especial atorgat per l'Ajuntament que seria lliurat als seus familiars al final de l'acte de reconeixement.

L'església Romànica s'omplí de gom a gom de veïns i veïnes que no vulgueren perdre`s l'acte de reconeixement a un dels fills més il·lustres que ha tingut el seu poble. L'acte fou organitzat per l'Ajuntament i l'Associació cultural l'Espona i comptà amb el suport de totes les entitats de la població així com del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

En els parlaments vaig tenir la satisfacció de participar-hi al costat d'Olga Cubells , que ho feu en representació de l'Espona, Francesc Masip, pintor, deixeble seu, i l'alcalde de la Palma d'Ebre, Gil Martí. Tancant els parlaments Ferran Bladé, Director Territorial de Cultura de les Terres de l'Ebre. Esmentar entre els assistents que presidiren l'acte la presència del president del Consell Comarcal, Jordi Jardí. El lliurament de còpies de l'acord als familiars i entitats, parlament dels familiars va ser l'apartat més emotiu de l'acte així el cant final del "Rosa d'abril" a càrrec del Grup Coral de la Palma.

Parlament que vaig fer tot analitzant la vessant d'historiador de Rossend Escolà:

Vaig entrar e contacte amb la seua obra pictòrica abans que amb la seua persona. Era a principis del 1977, aleshores estudiava a Tarragona, la Carme m’animà a visitar una exposició seua a la sala d’art de Caixa Tarragona de la Rambla Nova… Mesos després vaig començar a conèixer a Rossend Escola, una personalitat artística i intel·lectual, d’aquelles persones que molt de tant en tant tens la satisfacció de conèixer. Un humanista global, com dirien els clàssics, amb tots el ets i uts, un apassionat pel coneixement en si mateix, del poble, del país, de la natura, del temps, de la poesia, de la història i de l’art.
 
Arreu parlar de Rossend Escolà és parlar del pintor per excel·lència de la Palma d’Ebre, de les seues aquarel·les i els seus paisatges, ( aspectes que l’amic Paco Masip, el gran amic de Rossend en parlarà més tard)… Però si la seua gran passió sempre fou la pintura i el dibuix  aprés a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià i més tard a l'Escola d'Arts i Oficis de Belles Arts. L’altra gran passió de Rossend sempre va ser el seu poble. I, per tant, qui millor que ell, per donar a conèixer la Palma d’Ebre, la seua història i la seua gent. D’aquí que, com a professor d’història, permeteu-me que parli en aquest acte de record de la seua vessant com a historiador i de les seues publicacions d’història local. Publicacions de les que hauríem de tenir en compte els articles i escrit com a col·laboracions puntuals a les publicacions locals com ara el Reble o el Mussol i les col·laboracions a les Miscel·lànies del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, de les que hem d’esmentar-ne  tres en concret:


-   L’arquitectura catalana dels segles XII-XIII. Entre la tradició i la renovació. Consideracions a l’entorn de l’església romànica de la Palma d’Ebre i el castell de Miravet (Miscel·lània numero 6) -  La Casa Mateu Escolà (S XVIII) de la Palma d’Ebre (Miscel·lània 7) -  I “Els palmencs i les seues arrels” (Miscel·lània 16)¨


Parlant del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, hauríem de destacar la importància de la seua participació en la constitució el juny de 1983. Rossend al costat del seu nebot Jaume Aymí participà activament en totes les trobades comarcals que desembocarien el la creació del CERE. Afegint-se als noms d’Artur Bladé Desumvila, de Benissanet Carmel Biarnés, d’Ascó, Josep Ma Saez, de Miravet,  Dolors Cabré, de Riba-roja i Tivissa, Jaume Garciapons, de Flix o Artur Cot de Mora d’Ebre. 

Personalitats culturals provinents de molts àmbits de la comarca, malauradament desaparegudes, representats d’aquella generació caracteritzada per la resistència cultural i lingüística durant la llarga nit del franquisme. Una generació que enriquiria i validaria les il·lusions de molts joves riberencs que durant la transició democràtica i la recuperació de la Generalitat teníem molt clar que la cultura és l’eina fonamental per consolidar la democràcia i les llibertats.

Rossend, fou un membre actiu durant els primers anys de vida de centre d’estudis. Així hem recordar que el CERE el 2001 el nomenaria en el decurs d’un acte al teatre la Llanterna de Móra d’Ebre soci d’honor de l’entitat i que l’any 2006 li concediria la seua distinció més emblemàtica, la Sirga d’Or.

En quan a les monografies hem d’esmentar quatre:

-         Guia de la Palma d’Ebre. Els llibres de la Medusa. (1984)
      Aquesta obra és un petita joia de les monografies locals. Forma part de la recordada col·lecció “Els llibres de la Medusa” de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.  Un llibre indispensable per conèixer la Palma d’Ebre, una magnífica immersió en la seua geografia, la demografia, la història.

Amb una descripció dels llocs més importants de la vila, des de l’església vella i el fossar fins la Plaça passant pel tomb de la processó, la casa la vila, la presó, el castell, l’església nova, la casa Abadia o la casa Estordit i el Convent. O el retrat de la fesomia del terme, des de la Font Vella fins al Coll de la Creu, tot passant pel Pi, els masos, les coves, fonts, pous i basses. Per introduir-nos al desenvolupament econòmic i les festes, costums, tradicions i vida cultural fins els anys 80.

-  L’església romànica de la Palma d’Ebre. (1994)
És segurament el seu llibre més estimat. És el resultat bibliogràfic d’un somni, la restauració de l’església romànica, una de les joies arquitectòniques d’art medieval més important del sud de Catalunya. Al pròleg, escrit per l’altre fill il·lustre de la Palma, monsenyor Francesc Ciuraneta, aleshores bisbe de Menorca,  n’és prou eloqüent: “ Rossend Escolà i Cubells, amb una minuciositat gairebé benedictina, de pintor detallista, ens va explicant al llarg del llibre les diverses vicissituds per les quals ha passat aquest monument esplèndid, orgull de la Palma d’Ebre.” “És prou natural que la seva sensibilitat de pintor l’hagi portat a valorar el patrimoni artístic... D’alguna manera ell ha estat un mestre, un impulsor. “Com va escriure el seu nebot Josep Aymí...”en la restauració de l’Església Romànica, també jugà un paper molt important, en el que deixà uns quants anys de la seua vida. Les subvencions dels organismes oficials anaven caient de gota en gota. Tampoc s’haurien entès els treballs de l’església sense la seua col·laboració
Una publicació que ens ofereix una relació biogràfica de fills il·lustres com: El monjo de Scala Dei al s. XVI, Mateu Perelló, Francesc Cubells el batlle de la Guerra dels Segadors, Agustí Galceran Pedret, brtaç dret de sant Enric d’Ossó, Josep Ma Escolà Miquel, el frare franciscà, i Tomás Cubells Miquel, fa pocs mesos nomenat beat a Tarragona.

-    Setmana Santa . Història i religió, La Palma d’Ebre . (2004)
         Més que un llibre d’història és un opuscle  de 50 pàgines indispensable per conèixer el sentit religiós i cultural de la Setmana Santa i els armats de la Palma. També té el pròleg a càrrec de l’aleshores bisbe de Lleida, Francesc Ciuraneta.
-     La “nova” església parroquial de nostra senyora de l’assumpció de la Palma d’Ebre. (2008). 
         També amb pròleg del bisbe emèrit Francesc Ciuraneta, aquesta darrera publicació més que un llibre d’història és una radiografia transversal de l’església parroquial, amb unes notes històriques inicials, molt ben documentades, de la seua construcció entre el 1802 i 1823, essent el mossèn el conegut guerriller de la guerra del francès Adrià Ochando.

Rossend Escolà, “el pintor de beatituds i paisatges” com el definí l’amic Xavier Garcia quan l’afegí a la primera relació d’"Homenots del Sud". Amb l’obra que he comentat podríem  ben bé dir que es dedicà a escriure història amb l’objectiu de publicitar en positiu el seu poble. Coincideixo amb Xavier Garcia quan el va descriure després de la primera coneixença:  "un “artista-pintor, que sovint sol anar guarnit d’atributs d’historiador i de poeta-filòsof”. 

Amigues i amics, que nou mesos després de la seva mort, precisament coincidint amb la Setmana Santa que ell tan estimà i estudià, i que sigui a l’interior de la Romànica, a la que hi dedicà anys de somnis, que tot el poble de la Palma d’Ebre estigui reunit per recordar-lo i reconèixer-lo com a fill il·lustre, és un dels millors homenatges que, sense cap mena de dubtes, li podem fer.

20 d’abril del 2014

CARAMELLES I ARMATS 2014


Un any més, mantenint la tradició de la Setmana Santa, els armats i les caramelles omplen de seguidors els establiments, carrers i places de Flix.

19 d’abril del 2014

35 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

Flix, 19 d'abril de 1979. Constitució del primer ajuntament democràtic.
Fòrum (Barcelona), celebració 25 anys ajuntaments democràtics
Tarragona, commemoració 30 anys dels ajuntaments democràtics

15 d’abril del 2014

ALBERT MANENT EN EL RECORD.


Ahir ens va deixar Albert Manent (premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2011). Com diu en portada el diari el PuntAvui, ha estat un dels grans referents de la resistència cultural catalana, a més d'un gran activista cultural. Integrant de la generació que va veure truncada la seua vida per la guerra i la dictadura, i que lluitaren per mantenir vives la llengua i la cultura catalanes.

Als anys 80 i des del seu càrrec de Director General de Promoció Cultural als primers governs de Jordi Pujol seria un dels veritables dinamitzadors culturals a les nostres terres.Anys que vaig tenir l'honor i l'oportunitat de reunir-me amb al senyor Albert Manent en diverses ocasions com alcalde de Flix i després com a membre del CERE.

La primera fou el 1981 i consistí en una intensa trobada d'entitats culturals i ajuntaments de la Ribera a Móra d'Ebre que serviria per a promoure la constitució del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Anys méds tard seria amb motiu de la Jornades d'Estudis sobre Àrees Rurals celebrades a Tortosa el maig del 1986 on em convidà a participar com a ponent.

Visità Flix diverses vegades, feu xerrades i conferències, de les que encara tinc present la que realitzà com una classe magistral al Casal Sant Jordi amb motiu dels actes de la Diada del 1986. Un amic de Flix que des del seu càrrec ens ajudà a la realització de la Biblioteca (1985) i subvencionà la construcció de l'Escola de Música i estatge de l'Orfeó (1987).

Anys més tard l'acompanyaria pels nostres pobles en la realització d'entrevistes quan realitzà el curiós estudi d' "Els noms populars dels núvols, boires i vents a la Ribera d'Ebre i Terra Alta" (1996). La darrera trobada seria amb motiu de la publicació de l'obra completa del seu amic, Artur Bladé i Desumvila.

En el record les seues darreres paraules del discurs pronunciat amb motiu del primer Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, el 16 de setembre de 1983:

"Crec que, si ja tenim les institucions, tanmateix encara no hem recuperat tots els signes d'identitat, que ens queda per tant un llarg camí, que si vam passar l'època negra del franquisme, ara en tenim un altre de difícil, però que ens permet moltes més possibilitats, i, per cloure voldria recordar un vers d'en Josep Carner, que deia que tenim una pàtria que encar no és nascuda com l'hem somniada els seus fills".

(Foto de la seua biografia que il·lustra el llibre Records d'ahir i d'avui: Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys.)


9 d’abril del 2014

"DRET A DECIDIR": "RES DE NOU A L'OEST".

"Sin novedad en el frente", fou una de les expressions més afortunades pronunciades ahir al Congrés dels Diputats. Després d'escoltar els arguments del "No-No" tant del PP com del PSOE davant la proposta presentada pel Parlament de Catalunya, amb el seguidisme barroer d'UPD, la portaveu de Nafarroa Bai, Uxué Barkos, esmentà aquesta expressió, tot recordant el títol en castellà de la cèlebre novel·la pacifista d'Erich Maria Remarque.

"RES DE NOU A L'OEST", mai més ben dita i encertada l'expressió, clar i al català, és el títol de la traducció de l'alemany de l'obra realizada per Joan Alavedra el 1929. "Res de nou a l'oest", res de nou a Espanya, res de nou a Madrid, res de nou al Congrés, res de nou als partits dinàstics, un "res de nou" ja previst al guió de bona part dels catalans que creiem que la millor solució entre Catalunya i Espanya és la separació amistosa.

La tarda d'ahir va ser una de les millors jornades parlamentàries dels darrers anys, des de l'experiència dels anys d'estada al Senat, he de dir que ahir vàrem poder escoltar l'exemple de tot el ventall d'estils i sensibilitats polítiques. Malgrat tot el que hagin pogut dir els mitjans catalanofòbils de la "caverna" de la capital del regne, ens hem de felicitar per l'estil, les formes i les maneres de tots els parlamentaris catalans que van intervenir; des d'Alfred Bosch fins Joan Coscubiela, passant per Joan Herrera, Marta Rovira o Jordi Turull.


6 d’abril del 2014

ASSEMBLEA GENERAL DE L'ANC 2014


 "ESTEM PREPARATS PER TORNAR A FER HISTÒRIA"

Ahir vàrem tornar a viure un dia de festa democràtica. El lloc: l'antiga plaça de toros reconvertida en Tarraco Arena, el motiu: l'Assemblea General de l'Assemblea Nacional Catalana i el tema: l'aprovació del full de ruta o la via cap a la Independència.,

La "V" serà el signe a partir de l'ara serà present en la política catalana: VIA, VOT, VOLER, VOLUNTAT, VICTUS, VIATGE, VEU... LA "V" de la propera DIADA a Barcelona, amb la Diagonal i la Gran Via amb el vèrtex de la Plaça les Glòries... La "V" de la VOLUNTAT d'un poble que VOL DECIDIR ... "V" de VOLER fer sentir democràticament i pacíficament la VEU d'un poble davant el món.

2 d’abril del 2014

DIA MUNDIAL DE CONSCIENCIACIÓ DE L'AUTISME A L'INSTITUT DE FLIX


Aquest matí els alumnes de 1r i 2n d'ESO han participat en els actes organitzats per l'Ajuntament i la Comunitat Educativa dels centres educatius de Flix per commemorar els Dia Mundial de Conscienciació de l'Autisme. Així, després de la lectura del manifest del Dia de l'Autisme, els alumnes de l'Escola Bresol, de l'Escola Enric Grau Fontseré i de l'Institut, a les 11,15 hores cada centre des del seu patí ha realitzat un enlairament de globus blaus.

Per a més informació podeu llegir la notícia a la  web de l'ajuntament de Flix, amb  un extens reportatge fotogràfic de l'acte de l'escola Enric Grau Fontseré,  i pel respecta el realitzat a l'institut el bloc "XEIC IES".

1 d’abril del 2014

FLIX, 1939.


1939.
   1 de gener. El front bèl·lic s’allunya definitivament de Flix, les tropes franquistes ocupen la Palma d’Ebre, La Bisbal de Falset, Cabacés, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.
   19 de gener.  Sota la presidència del Comandant Militar de la població, Manuel Miró Abadía,  i l’assistència de Ramon Pardell Alabart, Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, , José Mestres Carranza torna a l'alcaldia de Flix com a president d’una comissió gestora. Emilio Alies Piñol i Feliciano Guiu Palos eren els tinents d’alcalde. A més hi havia 8 regidors, anomenats “gestores”.
Jose Ripoll Pellicer seria el  jutge municipal i Antonio de Cemillan Navas el secretari del jutjat.
Carlos Capilla Sancho i Agustín Rodríguez Serra  nous mossens de Flix.
            1 d’abril. Final de la Guerra Civil.
Flix segons els padró que es realitzaria l’any 1940 tenia 3.306 habitants. A conseqüència de la Guerra Civil havia perdut 1.040 habitants en relació al realitzat el 1936, gairebé una quarta part de la població.
18 de juliol. desfilada en acabar el Te Deum

47 foren els veïns de Flix morts al front de guerra. Entre la població civil a causa d’accidents derivats de la guerra i per explosió de bombes abandonades moriran 11.persones. A part s’haurien d’esmentar el morts violentament entre les dues parts enfrontades.
Així, el consistori, amb motiu del 25è any de la “Victoria”, publicà una relació “de los caidos durante la Cruzada de Liberación. Por Dios y por España”, recordant a 14 fills de Flix morts al front i a 23 més morts en la reraguarda.
Les dades de la repressió franquista de veïns de Flix es quantifiquen en 57 persones processades: 49 reclosos temporals i 8 afusellades.
  26 d’abril. L’ajuntament acordà la construcció d’un monument “A los Caidos por Dios y por España”.
          “Se dará el nombre de Plaza de los Mártires al final de la calle de la Iglésia y frente a la misma, donde en momento oportuno se construirá la obra adecuada y se fijará en una placa los nombres de todos los habitantes de Flix que fueron asesinados por los rojos " (1)”
 14 de maig. S’establí la “Cartilla de Racionament” (encara que es feu amb caràcter provisional, la provisionalitat durarà 12 anys).                                       
  21 de maig. Diumenge, al carrer Gombau, reconvertit en “calle de la Victoria”, cantonada Plaça Major, s’ubicarà el primer local de la Falange. Recordar que durant la guerra havia estat un cafè regentat per un dirigent del PSUC i de la UGT.                                       
        “Gran Concentración de Falange Española y de las JONS en Flix. Se Celebró un acto de homenaje a los caídos y otro de afirmación Nacional – Sindicalista”.
Concentració davant seu de la FET a la Plaça Major
En aquest acte a més hi participaren els pobles de García, Ascó, Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre y Riba-roja d’Ebre. 
A les 11 del matí es feu una missa de campanya y una desfilada dels diferents pobles amb les respectives banderes “nacionales y del movimiento”, després vora una “monumental cruz levantada en el cementerio” es col·locaren corones i flors. A l’acte segons les cròniques “fue concurredisimo por una immensa muchedumbre”, després es procedí a la benedicció dels locals de la “Organización y en el Teatro de la Falange completamente atestado de público tuvo lugar el gran acto de afirmación Nacional – Sindicalista...
“(Paraules del "camarada Macián, Secretario Provincial"): Hubo un momento en que la descomposición de España era inminente fruto de aquella política de subversión del orden, de la implantación del odio contra el sistema y del crimen como procedimiento y tàctica gobernamental (3)”. 
Juliol. Uns 20 flixancos es troben exiliats al camp de refugiats francès de Bram, anomenat també camp dels catalans, al Departament d’Aude.
 8 d’agost. Primera víctima pel bàndol vençut. Ramon Alentorn Tarragó, President de l’Obrera, del Sindicat Agrícola i membre de la CNT. Tenia 44 anys quan fou afusellat a Tarragona.  
11 d’octubre. Renovació comissió gestora: El comerciant de queviures José Llauradó Guiu nou alcalde. Joaquín d’Oriol Ferrús  i Modesto Sanjuán Fortuny eren els tinents d’alcalde. Hi ha sis “gestores”: José M. Rey Tarragó, Juan Miol Sánchez, José M. Margalef Llecha, José Estopá Tarragó, Juan Pujol Alabart i Baltasar Pagés Nogués. Cipriano A. Pla Grau era el secretari de l’ajuntament.
Octubre. Francisco Terré Díez nou jutge de pau.
 27 d’octubre. Homenatge a la Plaça de l’Església (de los Mártires) als “Caidos” locals amb motiu del VI aniversari de la fundació de la Falange.
Excel·lent i sgnificativa fotografia de l'acte on s’observa començant per l'esquerra a l'alcalde José Llauradó, mossen Agustí, el nou jutge Francisco Terré, el nou "Jefe" local de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Francisco Sanjuán Fortuny, adreçant-se als assistents i el seu germà Modesto Sanjuán al costat entre d'altres. (4)
               

               

 (1)AMF. Llibre d’Actes municipals, nº ,  abril de 1938 – gener del 1941, Ajuntament de Flix. P.24.
(2) Fotografies desfilades de  "La Guerra Civil a Catalunya". El Camí cap a França. 11, pag 20, 21 i 22. Barcelona 2008.
 (3)Diario Español , 25 de mayo, nº 106.
(4)Sànchez Cervelló, Josep. La Falange de Flix: aspectos socio-econòmics i polítics (1938-1965) in  “Franquisme a les Comarques Tarragonines”, Tarragona 1993.