DIVENDRES 30, "HISTÒRIA DE LA FÀBRICA DE FLIX".

FLIX 1515.

1515. 
              Fa 500 anys el poble de Flix comptava amb 113 focs. 107 de no privilegiats i 6 privilegiats ( 2 eclesiàstics i 4 nobiliaris).(1)

  El cavaller Antoni Guillem de Castellbell n'era el batlle.(#)

  Encara hi havia diferenciats dos municipis: el cristià i el sarraí, amb jurats propis l’un i l’altre

    Quatre anys abans s'havia realitzar una conversió massiva al cristianisme dels sarraïns. Al capbreu d'aquest 1511, dels que declararen les seves possessions, la majoria es declararen com a cristians nous, amb tot 17 s'esmentaren com a sarraïns (2).

      El capbreu també fa referència al alfaquí Alboleix, en referència a l’intèrpret i definidor del dret canònic musulmà.

            21 de març. Pedra de les pedreres de Flix per a la Catedral de Tortosa: "los Consellers scriuen al Bisbe de Tortosa, y li donan licencia de trencar de la pedra de Flix que es de la Ciutat, per la obra de la Seu"(3), (4).

          22 de juliol. Esteve de Garret,  ex-prior de Flix, ex-rector de Gandesa i ardiaca major de Tortosa, és nomenat President de la Generalitat de Catalunya per tres anys (1515-1518), serà el 48è president.

---

(#) La família dels Castellbell és un dels llinatges de la Vegueria de Tortosa citats per l’insigne Cristòfor Despuig als seus “Col.loquis de la Insigne ciutat de Tortosa”.  Residien a Flix, però tenien casa a Tortosa. El donzell Gaspar de Castellbell, fill d’Antoni Guillem de Castellbell, es casà amb Magdalena de la família Oliver de Boteller. Un altre Castellbell, Baltasar, aconseguí ésser nomenat prior de Flix, rector de Gandesa i canonge de Lleida entre el 1532 i el 1537.

(1) IGLESIES, Josep. El fogatge de 1515.

(2)SERRANO DAURA, J. L’onomàstica sarraïna i dels cristians nous de Flix (Baronia de Barcelona, a la Ribera d’Ebre), els segles XIV al XVII. In Butlletí interior Societat d’Onomàstica. LXVI. Setembre 1966. p. 38-48

(3)RUBRIQUES DE BRUNIQUER. Ceremonial Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol Tercer. p. 231. Barcelona 1914.

(4)L'historiador Joan Hilari Muñoz pronuncià ahir 24 d'octubre una magnífica i documentada conferència "La pedra de Flix a la ciutat de Tortosa al llarg dels segles", on entre d'altres va esmentar que gairebé el 99 per cent de la Catedral de Tortosa havia estat construïda amb pedra de Flix.

CORRELLENGUA 2015 AMB OVIDI I JAUME CABRÉ

A Flix aquesta tarda serà molt especial amb el Correllengua 2015. Els alumnes de l'escola Enric Grau ens llegiran poemes del gran Ovidi Montllor, els de l'Institut llegiran el Manifest 2015 i els de l'Escola Municipal de Música ens oferiran un petit  concert d'obres d'Ovidi, a més a més tindrem el privilegi d'escoltar a Jaume Cabré.

JORNADA D'ONOMÀSTICA DE LA RIBERA D'EBRE

La jornada es divideix en dues sessions: la del dissabte, dia 17, tindrà lloc al Teatre Municipal La Llanterna de Móra d’Ebre i la del diumenge, dia 18, al Casal Municipal d’Ascó.

 

Diumenge a Ascó  dins dels VII Jornada d'Estudis Locals, que porten el nom del recordat Carmel Biarnés, presento una comunicació de toponímia urbana sobre "els noms dels carrers de la colònia química alemanya de Flix".

VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: 

L’ONOMÀSTICA A LA RIBERA D'EBRE

9'30h Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el president de la Societat d’Onomàstica.

9:45h Comunicacions:
* Evolució de la manera d’anomenar les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre, Sílvia Veà Vila
* La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Proposta de rutes literàries, Montserrat Ferrús Salvadó
* Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims, Olga Cubells Bartolomé
* Els noms dels carrers de la colònia química alemanya de Flix, Pere Muñoz Hernàndez
* Noms, cognoms i renoms de Flix. El registre de conductes del cirurgià Josep Arnavat (1797-1803), Josep Antoni Collazos Ribera

10'45h Pausa cafè

11'15h Comunicacions:
* Lèxic i onomàstica específica riberenca. El cas de la Séquia Reial del Xúquer, Josep Lluís Doménech Zornoza
* Toponímia i paisatge fluvial: el cas de Lleida, Joan Tort Donada i Albert Santasusagna Riu
* Toponímia i navegació fluvial: el tram de l’Ebre entre Ascó i Móra d’Ebre, Josep Antoni Collazos Ribera

12’00h Ponència
* Carmel Biarnés i l'estudi de la toponímia i l'antroponímia, Jordi Ferrús

13’00h Lliurament del VII Premi de Periodisme Carmel Biarnés

13'30h Cloenda de la Jornada Carmel Biarnés i de la Jornada d'Onomàstica.

75 ANIVERSARI, "RETRAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS".

Enguany els actes centrals del 75è aniversari de l'afusellament del President Companys per part d'ERC de l'Ebre s'han celebrat a Campredó. Així a les vuit del vespre i al casal  Francesc Llop he realitzat una xerrada sota el titol "Retrat del President Companys". L'acte l'ha presentat l'alcalde de Campredó, Damià Grau, i l'ha tancat Emigdi Subirats amb la lectura d'un poema que va escriure Antur Bladé Desumvila el 1937 dedicat al President Companys.

Vagi per endavant la introducció de la xerrada:

"Avui fa 75 anys del Consell de Guerra sumaríssim per rebel·lió militar contra el President Companys. Com va dir el seu advocat defensor Ramon de Colubí " la sentencia estava predeterminada", el judici va ser una farsa, l'execució l'havia decidida el dictador.

L'endemà, 15 d'octubre, a dos quarts de set del matí, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, el president Companys va ser afusellat. De cara a l’escamot, format per soldats d’infanteria, va pronunciar les seves darreres paraules: “Per Catalunya!”. El president de Catalunya havia estat assassinat. Naixia el mite del president màrtir.

Recordar que no ha estat fins enguany  que no s'ha descobert quí dirigí l'escamot d'afusellament i li feu el tret de gràcia: el brigada de la policia nacional Benjami Benet Blanch, fill de Montroig.

 

La perversió feixista del franquisme feu que tots els protagonistes que van participar en el judici, la condemna i la mort del President  fossin catalans: He esmentat a l'advocat defensor, Ramon de Colubí, de Barcelona;  el brigada que dirigí l'escamot d'afusellament i feu el tret de gràcia, Benjamí Benet Blanch, de Montroig del camp; a qui s'ha d'afegir, el jutge militar que instruí el cas, Ramon de Puig y Ramon, de Tortosa o el fiscal que instruí sense pietat, Enric de Querol, de Tarragona, a qui s'atribueix la frase: " Dios tenga piedad de su alma y perdone el mio"; fins i tot ho eren en capellà castrense, Josep Planas Vidal, de Vilasar de Dalt,  i el capellà caputxí, Isidre Gríful Candàliga, de Puig-reig, que l'acompanyaren, o els dos metges forenses que certificaren la seua mort, "por homorragia interna traumàtica", Lluís Ma Callís Farriol, de Barcelona, i Pere Abadal Botanch, de Lleida."

(...)

14 D'OCTUBRE: "RETRAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS" A CAMPREDÓ.

Dimecres 14 participo als actes organitzats per la Federació  de l'Ebre d'ERC amb motiu dels 75 anys de l'assassinat del president Companys. Els actes s'han centrat a Campredó, així al migdia a la Torre de Campredó,  l'espai d'homenatge a les víctimes del pas de l'Ebre (1939), representants municipals d'ERC llegiran poemes i un manifest en record del President, i a les vuit del vespre al Casal Francesc Llop faré la xerrada: "Retrat del president Lluís Companys".

AVUI S'INAUGURA L' EXPOSICIÓ: "A TOC DE PITO".

 

Molt encertat el títol de l'exposició que s'inaugura a les 19,30 h. a Ca Don Ventura. A TOC DE PITO, "LA FÀBRICA QUE VA CANVIAR LO POBLE". Com recorda M. I., un fill del Barri Internacional, a les seues "Memòries d'una vida" ( vol I, 1922-1950), tot rememorant els horaris d' aquest símbol fabril,

"Hi havia un horari que anava a toc de pito. El primer era a les vuit del matí, el segon a les vuit i deu, això per entrar. A les dotza del migdia, el pito de sortir, era l'hora de dinar, molt puntual. A les dugues el pito de entrar a la tarde, i deu minuts després l'últim toc. Tocava l'últim per sortir a la tarde, el pito de les sis. Els tocs eren diaris inclús els dissabtes que també es treballava".

UN OCTUBRE CULTURAL AMB EL CERE I LA CANA.

Durant el mes d'octubre se celebrarà a Flix el cicle de conferències organitzades pel CERE i La Cana: VII Jornades de Patrimoni Històric i VIII Curs Coneguem la Ribera d'Ebre. Cicle de conferències que es complementarà amb la IV Jornada de la Societat d'Onomàstica i VII d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, que es celebraran a Móra d'Ebre i Ascó el 17 i 18 d'octubre, i el cicle de conferències: "Els inicis del republicanisme a la Ribera d'Ebre" que es realitzaran a l'Arxiu Comarcal els dies 22, 23, 26 i 29 d'octubre.