25 de febrer del 2016

OBRES AL TRAM FINAL DE L'AVINGUDA CATALUNYA



En la reunió de la Junta de Govern de l'Ajuntament de Flix celebrada ahir dimecres 24 de febrer va acordar l'adjudicació de l'obra "Arranjament de l'avinguda Catalunya : Tram entre l'avinguda de la Llum i el passeig de l'Ebre".  És, sens dubte, una de les obres que generaran més expectatives i comentaris, pel fet de ser un dels trams de passeig més freqüentat pel veïns de Flix.



És el tram final d'una avinguda que s'ha convertit amb els anys en una de les vies de passeig més important al costat del passeig de l'Ebre, amb un nom que ha canviat amb els anys, des de el carrer "el Rio" a començament del segle XX, "Pi i Margall" durant la República, "José Antonio" (Primo de Rivera) durant el franquisme i "Catalunya" amb la democràcia des de l'any 1979.


La singularitat d'aquest tram la trobem el 17 de juliol de 1950 amb la inauguració per part del "gobernador civil" de la provincia Francisco Labadie Otermín del grup de 10 habitatges protegits que porta precisament el seu nom “Francisco Labadie”. La primera promoció d'habitatges del franquisme que segons la revista de la Falange "Pandols-Montsant" amb la seua construcció havia d'alleugerir "la escasez de viviendas que de un tiempo a esta parte ha sido azote de la localidad”, però que en realitat solament hi van poder accedir una minoria, de privilegiats, des del mateix alcalde fins el responsable de propaganda de la Falange. Una promoció que comptaria amb l'afegit d'un singular monument amb el bust de l'esmentat "gobernador civil"amb vistes al nou passeig i d'esquena al riu, amb la inscripció “Flix a Francisco Labadie”,  un bust  que va desaparèixer misteriosament  vint-i-set anys més tard tot i coincidint amb el final de la dictadura.

                         
Imatge actual del tram de l'avinguda Catalunya

16 de febrer del 2016

RECORD DEL 16 DE FEBRER DE 1936 A FLIX

Tal dia com avui de 1936 el Front d'Esquerres va guanyar les eleccions legislatives a Catalunya. 'VISCA CATALUNYA! HEM TRIOMFAT!' titulava el diari de l'època 'Última Hora'.

Després d'una de les campanyes electorals més crispades i disputades de la història de la democràcia, la coalició d'esquerres Front Popular s'imposava per molt poc al Front Nacional o d'Ordre a Espanya . El Front d'Esquerres feia el mateix a Catalunya. Era el final del Bienni Negre.
 A Catalunya el Front de'Esquerres va obtenir el 59,15  per cent dels vots davant el 40,85 per cent assolit pel Front Català d'Ordre, essent les esquerres majoritaries a totes les circumscripcions catalanes.
 Recordar que al poble de Flix contràriament al resultats produïts a l’Estat i a Catalunya, va guanyar el Front Català d’Ordre amb 786 vots davant dels 641 vots del Front d’Esquerres, essent una de les poques poblacions de Catalunya on van guanyar les dretes, contrtastant amb l'exemple de Móra d'Ebre on les dretes havien tret 552 vots, i les esquerres 1.039.
 Segons ens informa el diari catòlic "Correo de Tortosa" els vots a Flix es repartirien així:
 "Bau 695, Domingo 640, Casabó 685, Gassol 641, Barbat 711, Sentís 637, Mullerat 687, Briansó 634, Vilella 691, Ruiz 638." (1)  
Curiosament dir que el representant del Front Català d'Ordre i en representació del partit de Lerroux, Ramon Barbat, amb 711 vots que va ser amb escreix el candidat més votat a Flix  no sortí elegit diputat.
Els set diputats elegits per la demarcació de Tarragona serien:


 De la campanya electoral flixanca sabem que dies abans s’havia realitzat un important acte polític, per primer cop a la societat l’Obrera, de suport al Front d’Esquerres amb la intervenció de PereArdiaca (PCC), Amos Ruiz Lecina (PSOE) i Joan Sentís Nogués (ERC).

          

  (1)Correo de Tortosa. (Diario Católico) 17 febrer 1936.

10 de febrer del 2016

LA SENYORETA CARME ES JUBILA.

Joana, Carme, Paquita i Dora

La darrera Veu de Flix (núm 414) publica un emotiu escrit - crònica de l'escola Enric Grau Fontseré a pàgina senzera amb el títol:  "La senyoreta Carme es jubila", tot recordant que l'any 2015 ha estat un no parar de comiats per jubilació de quatre mestres que han deixat una petjada indiscutible en l'ensenyament de primària dels darrers trenta-cinc anys, és a dir, a tota una generació de nens i nenes de Flix nascuts en democràcia: Paquita Sabaté Segura, Joana Arnau Farrando, Dora Cervelló Ceró i Carme Cubells Larrosa passen així  i amb lletres majúscules a formar part de la història educativa de Flix.

7 de febrer del 2016

AMPOSTA, MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE L'EBRE


No hi podiem faltar. Aquest diumenge al migdia més de 50 mil  persones hem participat a Amposta en defensa de l'Ebre tot reclamant un cabal ambiental digne per al tram final de l'Ebre. El titulars són prou clars: "Marea blava massiva a Amposta contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre", "la manifestació en defensa de l'Ebre desborda Amposta", "un pont blau més llarg que el de Blooklin"... i les pancartes encara més:  "Lo riu és vida", "Defensem l'Ebre, guanyem el futur", "Ara i sempre, lo riu és vida", "Per Catalunya, salvem lo Delta", "L'Ebre sense cabals és la mort del Delta", "El Delta de l'Ebre és cosa de tots"...

Vagi per endavant una petita galeria de deu imatges personals realitzades en el decurs de la manifestació,







2 de febrer del 2016

"EL NAZI DE SIURANA" DE TONI ORENSANZ

"Aquesta història se'm va presentar de casualitat, sense ni tan sol saber-ho. Aquestes coses en periodisme, acostumen a passar de tant en tant..."

"El nazi de Siurana" és un exercici de periodisme d'investigació de primer ordre, Toni Orensanz s'endinsa, tot investigant la veritat de la llegenda del nazi de Siurana, en els horrors més obscurs del segle XX, aquells que van revelar la veritable essència del mal. Una història apassionant sobre nazis protegits, memòria històrica, fugues sonades i pactes de silenci.

Amb aquesta presentació de l'obra, i després de la lectura del magnífic treball de"L'omnibus de la mort: parada Falset"(2008) com a tarja de presentació, és inevitable començar la seua lectura i endinsar-te  gràcies a un ritme propi de les novel·les de misteri, en el seu procés apassionant d'investigació amb la descoberta de la veritable personalitat del nazi Jan Buyse (mort el 2002 i enterrat al cemintiri de Siurana), antic membre d'èlit de les SS i peça clau de l'ocupació nazi de Bèlgica. Condemnat al seu país, escàpol i refugiat a Espanya, protegit pel franquisme, amagat des dels anys 60 segle passat amb la seua muller Anita Salden  a un xalet situat  a l'entrada del bucòlic poble de Siurana,  un misteriós belga conegut arreu i fins el dia d'avui com uns dels referents de l'alpinisme esportiu i pels seus estudis - inventari dels cims de tres mil metres dels Pirineus, dada aquesta que es pot comprobar solament posant el nom de Jan Buyse al cercador Google.


Particularment he d'agrair e Toni Orensanz que faci referència al meu treball "Alemanys a l'Ebre". Fa uns mesos, després d'explicar-me que estava treballar aquest em demanar informació sobre els nazis i membres de les SS a la colònia de l'Electroquímica de Flix durant el franquisme, empresa que formà part del conglomerat químic IG Farbenindustrie AG, tristament coneguda per la producció del gas utilitzat en les cambres d'extermini. Colònia que, per exemple, tenia entre els seus membres a Georg Maie Kleinschmidt, cap del partit nazi a la demarcació o fou refugi de membres de les SS fins el seu trasllat a Sudamèrica.

Estructurat en dues parts amb connotacions alpinistes, "l'ascens" i "el cim", amb setanta capítols i dos-cents noranta pàgines, Toni Orensanz, amb el seu particular ritme d'investigació, on hi trobem l'escriptor i editor Joan Sales, autor de la la gran "Incerta glòria", veí i també enterrat a Siurana, amb referències a l'estada al poble del Molar de la reina Paola de Bèlgica, ens va desvetllant i descobrint la veritable personalitat de Jan Buyse i Anita Salden, abordant al mateix temps amb reflexions des del punt de vista ètic com històric els moments més dramàtics de la història del segle vint: l'ascens i la caiguda del nazisme i les seues conseqüències.