EFEMÈRIDES FLIXANQUES PEL 2011

1511.

Conversió massiva al cristianisme dels sarraïns. Capbreu: Dels que declararen les seves possessions, la majoria es declararien cristians nous, amb tot 17 es declararien sarraïns. El capbreu encara feia referència al alfaquí Alboleix en referència a l’intèrpret i definidor del dret canònic musulmà.

1611.

2 de gener. Un informe del bisbat de Tortosa recordà que a Flix (Vila dels consellers de Barcelona) havien quedat 53 cases de cristians nous. (Recordar que el juny de 1610 s’havia produït l’expulsió reial dels moriscos de l’Ebre i del Segre).

1811

Era batlle de Flix “l’afrancesat” Josep Castellví Sabaté.

1911.

Flix tenia 3.275 habitants. Era alcalde Ramon A. Ferrús Gasset.

1921.

Per donar sortida existència d'estocs es paralitzà completament la Fàbrica durant quatre mesos. S’instal·là a Flix una sucursal del Banc de Reus.

1931.

14 d’abril. Es proclamà la República A les eleccions locals del 12 d’abril havia guanyat la candidatura republicana encapçalada per Manuel Sánchez i Sánchez. Altres regidors electes foren: Josep Garciapons, Josep M. Rey, Joan Cubells, Salvador Ferrús, Antoni Melich, Ramon Fontanilles, Josep Sabaté, Marià Massot i Albert de Quintana.

1941.

11 de juny. Juan M. Muñoz Guitarte, químic i futur cap de personal de la Fàbrica, fou nomenat alcalde.

Entre el 1941 i el 1943 moriren sis exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen): Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domènec Zurita Nogales.

1951.

18 de juliol. Inauguració del pont i supressió del pas de la barca del riu de “Dalt”.

1961.

Maig. Obres d’un Celler al Sindicat Agrícola, entre d’altres es construirien 4 trulls de 25 tones i 2 d’11,5. Al setembre començà a funcionar, treballant 298,575 kg de raïm amb una graduació mitjana de 14,4º.

1971.

Febrer. A la renovació del consistori municipal hi accedí per primer cop una dona, la mestra Teresa Mata Ferrús.

S'aturà per motius ecològics la fabricació del conegut insecticida DDT.

28 de setembre. L’ajuntament organitzà un viatge a Madrid amb totes les despeses pagades per poder assistir als actes de commemoració “que en homenaje del Caudillo se celebrarán el 1º de Octubre”.

2 d’octubre. Inauguració del nou Institut municipal, més conegut per Colegio Libre Adoptado (CLA) “Nuestra Señora del Remedio”.

1981.

28 de juny. Primera visita a Flix del President de la Generalitat Jordi Pujol.

27 de novembre. Un greu i espectacular incendi destruí el saló de cinema i espectacles de la Unión Social.

30 de novembre. Començà a funcionar l'Escola Municipal de Música amb 66 alumnes.

1991.

Flix tenia 5.025 habitants, dels quals 660 viuen a la Colònia. 709 treballadors a la Fàbrica.

8 de febrer: Inauguració Pavelló Municipal d'Esports.

23 d’abril. Inauguració Nou Ajuntament a l'antiga Casa Don Gil.

2001

15 de desembre. Onada de fred siberià que portà durant tot el dia una nevada de 35 a 40 mn de gruix. Durant els dies següents es comptabilitzaren temperatures extremes de 9 i 11 graus sota zero.

2011

BON ANY NOU !!

FLIX. 1915, 30 DE DESEMBRE

L'any 2010 serà conegut a Flix com l'any de la Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia "Les Escoles Velles", nom que li ve donat per l'edifici de les antigues Escoles que s'ha mantingut integrat com una singularitat especial del complex. Escoles que precisament fa 95 anys entraren en funcionament essent el primer director Enric Grau Fontseré. Unes escoles que formaven part del complex de la colònia química alemanya, essent un projecte encarregat a l'arquitecte Paul Müller.

Un dia com avui, 30 de desembre de 1915, La Vanguardia faria notícia, amb una extens reportatge de la gran festa que es realitzà amb motiu de la benedicció de les Escoles:

“Solemnes y commovedores han resultado los actos celebrados con motivo de la bendición de las nuevas escuelas graduadas; de la entrega del pergamino nombrando hijo adoptivo de Flix al digno e ilustrado director de la Sociedad Electroquímica de Flix, doctor Muller y de la celebración en esta villa de la fiesta del arbol.

A las ocho de la mañana las bandas de música que dirigen los maestros don Ramon Alabart y don Joaquin Arraez dieron un pasa-calles tocando escogidas piezas de su repertorio.

A las nueve y media los niños, adultos y niñas de las escuelas nacionales y niñas de las Hermanas de la Consolación, en número de más de 400, acompañados de sus profesores y llevando cada grupo la bandera nacional, asistieron a la misa mayor, en donde el cura párroco, en sentidas frases, exhortó a los niños recomendándoles mucho amor, respeto y obediencia á los padres, maestros y superiores, diciendoles que de la virtud de la obediencia sale la gran virtud del cumplimiento de todos los deberes sociales y religiosos.

Entre tanto una comisión del Ayuntamiento y Junta local de primera enseñanza fueron a buscar al docto director, y constituidos en Casa de la Villa, en la que aguardaban los restantes individuos del Ayuntamiento y la citada junta, evolucionaron los niños y las niñas en orden admirable y cantaron muy bien el himno de la bandera.

Seguidamente se

organizó la procesión con cruz alzada, presidida por el clero, las autoridades locales, por el citado director y por el abogado de Barcelona señor Ripoll, precedidos de todos los niños y maestros y de las dos bandas al nuevo edificio para escuela graduada de niños, distante unos 200 metros de la población. Detrás del Ayuntamiento y comisiones seguían en masa el pueblo.

Llegados a la escuela, los niños, adultos y niñas, el Rdo cura párroco procedió a la benedicción del edificio (...)

Una niña de la escuela nacional leyó un discurso de la maestra doña Feliciana Balaguer agradeciendo lo mucho que habían hecho el Ayuntamiento y el director de la "Sociedad Electroquímica" en pro de la cultura de los niños y rogando una beneficio igual para las niñas.

Un niño de la escuela nacional leyó unos versos de su maestro don Enrique Grau.

Luego el ilustrado abogado señor Ripoll hizo la apologia de lo que significaba aquella fiesta, de los frutos que daria con el tiemmpo aquella escuela y de los deberes que habia contraido el director doctor Müller con el pueblo de Flix ..."

LO PTI PRINS

"La Reunió" és una illa africana del grup de les Mascarenyes, departament d’ultramar francés. Situada a l’oceà índic a uns 700 kilometres de Madagascar. És una Regió ultraperifèrica de la Unió Europea. Té 2.512 km2 (Catalunya té 32.000 km2), 763.000 habitants i la capital és Saint-Denís.

Anecdòticament dir que durant l’època napoleònica aquesta illa s’anomenà “Bonaparte” i en caure Napoleò passaria a ser coneguda amb el nom de “illa Borbó”, des de l’any 1848 es coneguda com “Reunió”.

La C. i en J., que des de fa uns mesos viuen a la Reunión, ens han portat aquesta petita joia literaria del “El Petit Prince” traduïda a la llengua criolla de la illa, amb el títol de “Lo Pti Prins”, considerat com la pronunciación accelerada de “El Petit Prince”. Amb una característica que ens pot cridar l’atenció com és l’us de l’article masculí “Lo”, com si fos l’aportació del flixanco català occidental.

“Lo Pti Prins” està escrita mb la llengua criolla (Kréol la Renion), un anomenat idioma nou, evolucionat i producte del contacte lingüístic entre els diferents grups humans. L’edició és a càrrec de "Caraïbeditions", setembre 2010, traducció de Jocelin Lakia, i ha estat possible la publicación i traducción per l’acció del "Centre National du Libre".

"Lorsque j'avais six ans j'ai vu, une fois, une magnifique image, dans un livre sur la forêt vierge qui s'appelait Histoires vécues". (Francés)

“Kan moin lavé sizan moin la vi, in foi, in gayar zimaz dann in liv dsi la Foré Vièrz, sa té i apel Zistoir Vré. (Kréol la Renion)

"Quan tenia sis anys, vaig veure una vegada un magnífic dibuix en un llibre sobre la Selva Verge que es deia Històries Viscudes." (Català)

MONTSE BANEGAS

Aquest vespre a la biblioteca Artur Bladé Desumvila, a les 19,30 h, Francesc Xavier Vega, Director en funcions dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, presentarà la darrera obra de Montse Banegas, "Dobles parelles", gairebé dos anys després d'haver presentat la seua primera obra "Una dona incòmoda". Vagi per endavant aquesta interessant entrevista a la darrera revista de "El Temps".

MOCIÓ EN DEFENSA DEL CATALÀ A L'ESCOLA

Aquest vespre el Ple d'Ajuntament de Flix ha aprovat per unanimitat una MOCIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM CONTRA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A L’ESCOLA

"El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha emès recentment tres sentències que, basant-se en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de l'Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà com a llengua vehicular al costat del català a totes les escoles "com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori", és a dir, fins als 16 anys, el final de la ESO. La sentència anuncia que la Generalitat haurà d'adaptar el sistema d'ensenyament per garantir la presència del castellà de manera "equitativa" respecte del català.

Aquesta és la primera afectació directa de la retallada de l'Estatut que es produeix, a més, contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiat internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes, com a model de cohesió social a Catalunya.

Darrerament, la Defensora del Poble espanyol va manifestar que només es pot regular l’obligatorietat del castellà, ja que així ho reconeix la Constitució espanyola, i perquè el català és una llengua “per a usar en la intimitat, amb la família”.

D’altra banda, la Plataforma per la Llengua ha presentat aquest any tres informes que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües. La conclusió és que la legislació de l'Estat espanyol, de manera excepcional, fa un tracte discriminatori vers el català, i que la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants.

Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya i atenent, a més, que com a càrrecs electes locals no acceptarem cap agressió en contra de la nostra llengua amb l’objectiu de la seva extinció.

Per tots aquests motius els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya, del Partit dels Socialistes de Catalunya i de Convergència i Unió han aprovat el següent acord:

1. Manifestar el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que significa la fi del sistema d’immersió lingüística a les escoles catalanes.

2. Declarar que l’actual model d’immersió lingüística ha portat resultats positius en l’educació del nostre país, donant lloc a un sistema educatiu que en cap cas ignora el coneixement del castellà, i, per tant, mostrar el nostre convenciment que és el model que cal continuar aplicant.

3. Reclamar unitat a les forces polítiques i a la societat civil catalana enfront l’enèsim atac a la llengua, cultura i societat catalana.

4. Comunicar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya."

QUINZE ANYS SENSE ARTUR BLADÉ

Tot just fa quinze anys que ens va deixar Artur Bladé Desumvila. El meu record amb la fotografia de l'emotiu homenatge al cementiri de Benissanet amb el seu fill i família al capdavant, amb l'alcalde de Benissanet, amb el President del Consell Comarcal, els seus amics, la gent d'ERC, amb l'Estelada al davant. Des d'ací un record amb les seus propis mots, del dietari "Viure a Tarragona 1972-1974",

23 de desembre de 1973:

"Escric aquestes ratlles poc abans de sortir -amb els fills i les netes- cap a Benissanet on passarem les festes de Nadal i Cap d'Any. Esperem que farà bon temps (encara que jo sospito que les petites s'estimarien més veure nevar i poder jugar amb la neu. No han oblidat mai que això va succeir i es van divertir molt)... Tot ajuda a mantenir l'escalf familiar i l'esperança que aquests dies d'advent sembla augmentar. Potser és per això que en algunes nadales enviades aquests dies vaig escriure:

Tendra esperança del Nadal

que fa pensar en parents i amics,

llars flamejants

i estels de puntes infinites...

Tendra esperança irreductible."

ELS PEATGES DE MADRID ESTAN EN CRISI I ...

El Congrés dels diputats s'ha ratificat amb la "Llei del Servei Postal Universal" aprovat la setmana passada al Senat, i per tant ha aprovat la disposició adicional nova amb una partida de 80,1 milions d'euros per a les concesionàries d'autopistes amb pèrdues, entre les quals hi ha les que Madrid no nesessita, com deia ahir el diari ARA, qui entre d'altres que els madrilenys acostumats a circular gratuïtament no veuen cap necessitat d'utilitzar i per tant pagar els peatges de les flamants autopistes radials de Madrid.

Així els peatges de Madrid cada cop amb menys usuaris han entrat en crisi i per tant l'Estat, diuen que a instàncies de CiU, qui ho proposà a través d'una esmena als pressupostos d'ajut a les concessionàries, però que finalment s'ha hagut de fer i aprovar entre la lletra petita del final de la "Llei postal universal".

Totes són autopistes inaugurades al segle XXI, sis són les de Madrid, les cinc radials, cridant l'atenció la de Barajas i la autopista de Madrid-Toledo (podeu llegir la meua entrada del 14 de juliol de 2008), aquesta amb les seus 2000 usuaris de promig diaris. A més també tenen problemes: Santiago-Ourense, Múrcia-Almeria i la de Guadamedina Malaga. Com ens recorda el diari, el rescat torna a posar sobre la taula el greuge comparatiu amb Catalunya. Un greuge comparatiu que malauradament la premsa i els mitjans catalans sorprenentment gairebé no han fet notícia. "Algú ho havia de dir !", i el company Tardà ens ho diu al seu blog.:

"Ja és prou vergonyant que pretenguin destinar-hi diners públics, però que, a més, ho reclami un partit polític català i catalanista és indignant. Gosar reclamar diners públics per a les concessionàries de Madrid...després del que hem pagat i continuem pagant a Catalunya just per manca d’inversions estatals en autovies al Principat. Escandalós!"

AMB LA CANC A MADRID

El divendres 17 vaig acompanyar als representants de la CANC al Ministerio de Indústria a registrar les alegacions pertinents contra les avaluacions i puntuacions que la candidatura d’Ascó ha rebut per part del ministerio, puntuacións que el situa en segon lloc al darrere de Zarra, i després a la conferència de premsa al Circulo de Bellas Artes davant d’un nombrós grup de mitjans de comunicación. Roda de premsa que ha estat un bon altaveu dels plantejaments de la CANC, com per exemple la plantejada per l’agencia EFE, i de la que el diario ABC ens ha trasmés:

“Madrid, 17 dic (EFE).- La Coordinadora Anticementiri nuclear de Catalunya (CANC) ha presentado hoy sendos informes contra la posible instalación en Ascó (Tarragona) del Almacén Temporal Centralizado (ATC) de residuos nucleares.

El portavoz de la CANC, Sergi Saladié, ha manifestado que como medida de protesta y para tratar de "invalidar" la candidatura de Ascó, los miembros de la coordinadora se desplazarán hasta la Moncloa para entregar los informes al presidente español y los ministros.

Los informes ponen en evidencia que el estudio de la Comisión Interministeral ATC sobre los terrenos ofrecidos por el Ayuntamiento de Ascó, contienen "una serie de omisiones, deficiencias y errores que intervienen de manera decisiva en la puntuación final otorgada a la candidatura de Ascó".

La coordinadora asegura que "el 40%, de los terrenos que ha ofrecido el consistorio se encuentran en la zona del barranco de la Peixera, una reserva natural no urbanizable".

Por otro lado, los terrenos de la candidatura de Ascó no son aptos para acoger el ATC por presentar un riesgo de fuerte descarga energética por la presencia, a menos de 500 metros, de la subestación transformadora de electricidad por donde se evacúan los más de 2000 megavatios que generan las Centrales Nucleares de Ascó I y II.

Además, los terrenos ofrecidos para el cementerio nuclear son contiguos a la carretera C-12, incluida en la Red de Itinerarios para Mercancías Peligrosas por la Generalitat de Cataluña.

Para la CANC, los terrenos ofrecidos por el Ayuntamiento de Ascó están junto a la zona de equipamientos del núcleo urbano de Ascó a unos 300 metros de las primeras edificaciones del casco urbano.

De acuerdo con la documentación aportada por la coordinadora, si se consideraran todas estas omisiones que la Comisión Interministerial ATC y el Comité Asesor Técnico efectúan en sus informes, "los terrenos ofrecidos por el Ayuntamiento de Ascó perderían puntuación para albergar el ATC"…

RETORN A L'EBRE, QUATRE ANYS DEL BLOC

Demà 18 de desembre fará quatre anys que vaig començar aquesta experiència anomenada blog, la primera entrada precisament va ser dedicada a un dels esdeveniments històrics més emotius que he viscut, el retorn a l'Ebre, el riu que va marcar les vides de milers i milers de joves l'estiu-tardor del 1938, al llarg de la Batalla de l'Ebre. Retorn personificat per la figura de Milton Wolf, cap de la brigada Lincoln, símbol dels brigadistes internacionals. Han passat quatre anys, amb més de nou-centes entrades, entrades distribuides en temes com notícies de l'ajuntament de Flix, història, experiènciaes al Senat, la política amb Esquerra, Medi Ambient, Riu Ebre, Llibres, Gent de Flix, Personatges, fins a 32 temes. 290.396 visites al moment d'escriure aquesta entrada, essent el dia amb més visitat el 30 de maig de 2007, l'endemà de les eleccions municipals, amb 500 visites. He posat aquesta fotografia pel record dels il.lustres visitants d'aqueslla diada històrica, amb un càrrec avui de força interés, d'ençà les revelacions de Wikileaks del secrets de la diplomàcia nordamericana, com és la presència del cónsul a Barcelona del EEUU, Juan Alsace, qui en nom del seu govern per primer cop retia homenatge als brigadistes internacionals personificat en la figura de Milton Wolf. El seu discurs al bell mig del riu Ebre a la barca de pas va ser realment emotiu.

BONET I TARDÀ, PREMIATS PER LA PREMSA

"Els periodistes parlamentaris del congrés i el senat espanyols han premiat aquest dimecres el diputat Joan Tardà i el senador Carles Bonet entre altres, amb alguns dels premis que atorguen cada any en una gala a Madrid."

El premi de senador de l'any se l'ha endut Carles Bonet (ERC), que competia amb el portaveu del PP al Senat, Pío García Escudero, la ministra de Sanitat Leire Pajín i la portaveu del PSOE a la cambra alta, Carmen Silva.

Joan Tardà (ERC) ha estat l'únic diputat que s'ha endut dos dels premis dels periodistes parlamentaris aquest any. El primer, el de fuet de l'oposició, una categoria on competia amb els diputats del PSOE José Antonio Alonso, Elena Salgado i Elena Valenciano.

El premi de la pregunta del milió també ha estat per al diputat d'ERC Joan Tardà, per un text presentat al registre que deia: 'Inclou l'Exèrcit de l'Aire entre els seus obje

ctius el trasllat de civils i militars a casaments, batejos i comunions?. Competia amb preguntes de Mar Angulo (PP), Aurelio Sánchez Ramos (PP) i Gaspar Llamazares (IU).

De set parlamentaris,tres diputats i quatre senadors, a Madrid d'Esquerra, dos són els reconeguts pel mitjans de comunicació madrilenys. Joan Tardà és un fixe de totes les quinieles dels darrers anys. M’he alegrat especialmente per Carles Bonet, qui després de la davallada electoral del 28 de novembre, deixarà el seu escó per la perdua del senador de nomenament del Parlament per part d’ERC.

Ha estat senador des del l'any 2000 i portaveu de l'Entesa des del 2004. Carles Bonet és sense cap mena de dubtes un històric i referent d'ERC. Profesionalment és doctor en Matemàtiques i professor de matemàtica aplicada de la UPC.

Fotografies. A dalt Carles Bonet amb Lluís Salvadó i Paco Gas a Roquetes, a sota Joan Tardà durant l'acte d'homenatge a Companys.

LLEI DE SERVEI POSTAL I PEATGES EN CRISI

Ahir vaig al Senat vaig intervenir com a portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés per defensar 43 esmenes conjuntes d’IC-EUiA-ERC presentades al projecte de Llei del Servei Postal, i després vaig intervenir per mostrar el vot negatiu a lesmentada llei. Avui els mitjans que n’han parlat de la discusió i votació al senat han dit entre d’altres .

“PSOE y CiU pactan ayudar a las empresas de peajes en crisis”

“Se les concede un préstamo de 80,1 millones de euros para aliviar sus pérdidas por el bajo tráfico de estas autopistas // La disposición se tramita a través de una ley distinta, la que regula el servicio postal // El PP se abstiene en la votación final”

(Diari El Público, JUANMA ROMERO Madrid 15/12/2010 )”

“Del pleno del Senado salió aprobada ayer martes la nueva Ley del Servicio Postal Universal, que traspone una directiva europea y que supone una mayor liberalización del sector. Pero la atención se situaba en una enmienda introducida por el PSOE en la Cámara Alta sobre una materia totalmente ajena al funcionamiento de Correos: una ayuda a cuenta de 80,1 millones de euros a nueve concesionarias de autopistas de peaje con riesgo de quiebra debido a un flujo de tráfico mucho menor de lo previsto.”

La votación final seria: 253; a favor, 128; en contra, 5; abstencions, 120

Podeu llegir la meua segona intervenció després d’haver defensat 43 esmenes al projecte de llei: “EL PROYECTO DE LEY DEL SERVICIOPOSTAL UNIVERSAL, DE LOS DERECHOS DE LOS USUARIOS Y DEL MERCADO POSTAL”

“Desde aquí quisiera saludar a los representantes de los sindicatos, que están siguiendo este debate con clarísimo interés. También les quiero comunicar que están encerrados en las jefaturas de todo el país. (El señor senador continúa su intervención en catalán.)

Les comentaba que, como dijo mi compañero Joan Tardà en el Congreso, es paradójico que mientras buscamos soluciones para reducir el déficit público y el paro, el Gobierno nos presenta una ley claramente liberalizadora que va a incrementar el paro y el déficit público.

Debo recordar que el Consejo de Ministros del 30 de julio de este año aprobó el proyecto de ley del servicio postal universal, texto que encarga a Correos la prestación de este servicio de interés público. Han pasado más de dos años, y a cinco meses del límite para dar fe del cumplimiento de la Directiva 2008/6, del Parlamento Europeo, del 20 de febrero del 2008, el Gobierno nos presenta una opción que no nos convence a los grupos de izquierdas, ni mucho menos a la mayoría sindical representada por Servicios a la Ciudadanía de Comisiones Obreras, Correos Postal, CSIF Correos, CGT, ESK Postalgoa, STAS Intersindical Valenciana, Sindicato Libre de Correos y Telecomunicaciones, quienes ayer mismo registraron en el Senado un documento donde nos recuerdan que la presente ley que el Gobierno pretende aprobar va a suponer nosolo una grave amenaza para el empleo de los trabajadores sino también para los ciudadanos y usuarios del servicio postal público, que se verán afectados por una reducción en la calidad de su prestación.

La renuncia por parte del Estado a financiar de modo suficiente el coste del servicio postal universal va a tener como consecuencia inmediata un déficit de calidad en la prestación del servicio, dejando zonas geográficas más alejadas de los núcleos urbanos, como poblaciones rurales, urbanizaciones o polígonos industriales, sin reparto domiciliario por la imposibilidad de asumir el coste que conlleva la prestación del servicio, convirtiendo así a unos ciudadanos de primera y a otros de segunda, según tengan ubicada su residencia.

Por lo tanto, los senadores de la Entesa vamos a votar en consecuencia con nuestras sensibilidades políticas. Quien les habla, como portavoz de la Comisión de Fomento, votará en sentido negativo por muchas razones, que en parte he manifestado en el debate de las enmiendas, por ejemplo, por un claro déficit democrático en el debate, ya que se pretende cerrarlo a toda prisa, casi en el tiempo de descuento, sin haber debatido ni con los representantes de los trabajadores, ni con los partidos políticos, ni con los usuarios debido a la urgencia del debate, cuando el Gobierno ha tenido más de dos años para hacerlo. Y es que este proyecto se presenta al límite del calendario, ya que debe entrar en vigor, según la directiva europea, el próximo 1 de enero.

El contexto económico es el peor momento para la liberalización del sector. Nos encontramos con una directiva que no es unívoca, sino que da amplias posibilidades deelección a los Gobiernos en materias básicas como la definición del servicio postal universal, el modelo de financiación, las condiciones laborales o la posibilidad de dar acceso a los operadores privados. Asimismo, este proyecto de ley recoge las opciones más desreguladoras y neoliberales de la directiva europea.

Por otro lado, este proyecto de ley incidirá en el empleo, ya que de Correos dependen cerca de 60 000 familias en puestos de trabajo directos. En el último año Correos ha perdido cerca de 7000 empleos y el proyecto va en la dirección de aumentar esta cifra, que se sumará al 20% de ciudadanos de este país que sufren la lacra del paro. Por último, otro argumento para votar en contra es que la ley postal es una ley sin financiación porque el Estado se ha quitado de en medio, supone un recorte del servicio público y no ofrece garantías para el empleo.

Sin embargo, a última hora, en la Comisión de Fomento, se incorporó la enmienda número 74, que leo literalmente.Se intentó en el Congreso, pero será en la Cámara del Senado donde se aprobará el rescate económico de las autovías de peaje, aduciendo la misma bajada de tráfico que se nos indica en Correos con motivo de recortes laborales. Cito textualmente: Se concede un crédito extraordinario al presupuesto en vi

gor de la sección 17, del Ministerio de Fomento, a sociedades concesionarias de autopistas de peaje para abono de la cuenta de compensación regulada en la disposición adicional nueva por importe de 80,1millones de euros.

En estos momentos en que nos acordamos de los 2000 usuarios diarios que utilizan la autopista de peaje Madrid-Toledo, cantidad equiparable en cualquier carretera de comarcas —por poner un ejemplo de la falta de rigor en las planificaciones de infraestructuras de las autopistas del siglo XXI—, el enunciado lo deja claro: una cuantía que corresponde a las pérdidas previstas en Correos para 2011, que son de 85,5 millones de euros, cuando el crédito extraordinario que se aprobará por esta Cámara para la compensación a las concesionarias de estas nuevas autopistas, cinco de ellas radiales de la capital, es de 80,1 millones de euros.

A buen entendedor, pocas palabras bastan.”

VETO ALS PRESSUPOSTOS I NOVA LLEI DEL TABAC

El Ple del Senat ha vetat aquest dilluns els pressupostos generals de l'Estat de 2011 gràcies al suport de PP, CiU, ERC, ICV i BNG, la qual cosa suposa que el projecte de llei es torni al Congrés sense modificacions perquè el Ple aixequi el veto la propera setmana. El Ple de la Cambra alta ha aprovat per 138 vots a favor i 124 en contra el veto del BNG, el primer dels cinc presentats i debatuts aquest dilluns (PP, CiU, ERC, ICV i BNG), de manera que ja no ha calgut votar la resta de vetos.

El PP, CiU, BNG, ERC i ICV han defensat aquest dilluns davant el Ple del Senat la devolució al Congrés dels pressupostos per al 2011 sense tramitació d'esmenes per considerar que es basen en un "escenari macroeconòmic irreal" i perquè no comportaran la recuperació econòmica.

Des d'ERC, Josep Maria Esquerda, ha assenyalat, igual que CiU, que els pressupostos no compleixen amb l'Estatut català i que de cada quatre anys a Catalunya l'Executiu s'estalvia un any que no executa. Esquerda ha assegurat que els pressupostos de 2011 són els més antisocials de mandat socialista i ha assenyalat que li fa pena que aquesta autodenominada esquerra actuï d'aquesta manera.

Després de la llei de pressupostos ha estat el debat de la nova popularmente coneguda llei del Tabac, oficialmente “Proposición de Ley por la que se modifica la Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco”. Previament he de dir que a la meva adreça de correu electrònic del senat he rebut centenars de correus majoritariament a favor de l’enduriment de la llei. En nom de l’Entesa Catalana de Progrés ha intervingut el senador per Lleida, el republicà Josep Maria Esquerda, president de la Comissió de Sanitat del Senat, qui ha defensat la Llei de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i ha negat que sigui una llei prohibicionista. “És una llei a favor dels drets de les persones que no volen inhalar el fum del tabac en llocs tancats quan no volen”.

EL PETIT PRÍNCEP VENEÇOLÀ

Avui m'ha portat l'A., després d'una estada de treball a Veneçuela, la versió de "el Petit Princep" en castellà - veneçolà, editorial Buchivacoa, de Caracas, amb disseny gràfic i text de José Ignacio Bello. Una edició força senzilla de 2 mil exemplars editats el 2006.

Es curiós veure les diferències en les diferents traduccions al castellà de les edicions d'España, Nicaragua, Guatemala o Veneçuela:




"Lorsque j'avais six ans j'ai vu, une fois, une magnifique image, dans un livre sur la forêt vierge qui s'applait Histoires vécues". (Antonie de Saint-Exupery)





"Cuando yo tenía seis años vi una vez una lámina magnífica en un libro sobre el Bosque Virgen que se llamaba "Historias Vividas". (Trad. Bonifacio del Carril, Alianza Editorial, Madrid)





"Cuando yo tenia seis años vi en un libro sobre la selva virgen que se titulaba "Historias vividas", una magnífica estampa". (Editorial Piedra Santa, Guatemala)





"Cuando yo tenia seis años, vi un día una preciosa estampa en un libro sobre la selva virgen que se llamaba Historias vividas". (levantado de texto, Ligia Elena Arias, verión enespañol de Fernando Solís B., Amerrisque, Managua)





"Cuando yo tenia seis años, vi una vez una magnífica lámina en un libro sobre la Selva Virgen, que se titulaba Historias Vividas". ( texto de José Ignacio Bello, editorial Buchivacoa, 2006, Caracas)

ANIVERSARI DEL DOMINIC ANTONI PUJOL DE FLIX

1778, 8 de desembre, neix Antoni Pujol religiós de l’ordre dels dominics que professà com a missioner a la Missió de Cagaian de Manila, lloc on morí als trenta-quatre anys, l’any 1812.

“El P. FR. ANTONIO PUJOL. Natural de Flix, villa de la provincia de Tarragona, diócesis de de Tortosa, nació el 8 de Diciembre de 1778, y profesó por San Miguel de Monzón (Huesca) el 9 de Febrero de 1800. Estuvo algún tiempo en Cagayan; pero en las actas Capitulares siempre se encuentra asignado á este Convento de Manila, donde murió, recibidos los Santos Sacramentos, el 17 de Agosto de 1812.”

Anys més tard, un altre religiós flixanco, el jesuita Francesc Sánchez Llecha (1848-1928) , més conegut com el Padre Francisco, també faria la seua tasca pastoral a Manila, deixant més empremta, especialmente després del seu mestratge sobre José Rizal, pare de la independència de les Filipines.

FLIX, 1920: L'OBRERA I LA UNIÓN SOCIAL

Fa 90 anys, un 4 de desembre de 1920, es signà el contracte de compra de la finca de la Unió Social. Els venedors foren Miquel Ferrús, Rita Arnavat i el seu fill Miquel.

El preu de la compra fou de 40 mil PTA, a pagar en deu anys amb un interès del 5 per cent.

Prèviament el 30 de març s’havia constituït oficialment “la Unión Social”, el president de la gestora fou Miquel Pardell Terré, al poc el substituiria ja com a president Alfons Guiu Corbella.

La Junta directiva de la societat estava presidida per Alfons Guiu Corbella, Delfí Rius Martí, César Mur Sabaté, Francesc Sanjuan Callizo, Marcel.lí Català Cervelló, Vicent Català Ballesté, Damià Suñé Pujol, Angel Carranza Solà, Francesc Estopa Navas, Joan Mur Pujol i el suís Hans Müller Gfeller com a Tresorer.

Inspirat pels principis del catolicisme social, agrupà les forces locals de dreta des de monàrquics fins republicans lerrouxistes.

Al poc temps arribaria als 200 associats. La finalitat de la societat era triple: instructiva, benèfica i recreativa. Els estatuts van ser redactats per: Damià Forcades Masot, Joan Forcades Masot, Delfí Rius Martí i Marcel.lí Català Cervelló.

Cal recordar que un any abans, el 7 de setembre de 1919 s’havia. constituït de la societat "Agrupación Obrera de Flix" després de fusionar-se la “Unión Obrera” i “l'Ateneo Obrero”.. El primer president fou Julio de la Iglesia, i la resta dels membre de la junta foren: Secundí Sabaté, Agustí Bagés, Manuel Sanchez, Joan Verdú, Hermenegild Grau, Francesc Estopà, Alfons Pujol, Jaume Rosich, Josep Alentorn i Joan Costa que feia de Bibliotecari.

Una entitat que el març d’aquest any 1920 comptava amb cinc-cents afiliats. Societat que decidí aquest mateix mes enviar un delegat –Ramon Mur- al Primer Congrés Provincial Anarco-sindicalista.

Aquest anys 1920 Flix aquest tenia 3.275 habitants. El republicà Antonio Bagés n' era l'alcalde i al mes de març seria substituït per Josep Mestres.

JORDI CARBONELL

AL SENAT DESPRÉS DE LA DERROTA

Els resultats de les eleccions al Parlament a Flix

CIU 572 (30,04%)		PSC 493 (25,89%)
ERC 312 (16,39%)		PP 125 (6,57%)
SI 113 (5,93%)		ICV-EUiA 92 (4,83%)
PXC 26 (1,37%)		Altres 86 (4,54%)

Avui Madrid és un dia gris en tots els sentits, al Senat veus els resultats del diumenge 28 amb uns ulls sensiblement diferents, però les dades són prou clares per a la gent d'ESQUERRA: 218.046 vots, 10 escons, 7 per cent. Les dades són prou significatives per parlar clarament de derrota a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya. 200 mil vots i 11 diputats menys en relació a les eleccions del 2006 ho diu tot. És l'hora del debat i de l'anàlisi. El panorama de l'esquerra nacional, especialment la independentista, ha trontollat en els seus fonaments després del passat diumenge...

AMB LA GENT D'ESQUERRA

FLIX: DADES ATUR A FORO-CIUDAD.COM

http://www.foro-ciudad.com/tarragona/flix/

L'atur baixa un 4.76 % durant OCTUBRE ( 2010 ) a FLIX

Dades d' OCTUBRE de 2010 del Municipi de FLIX.

Octubre 2010	Total Parados	Variacion
		Mensual		Anual
		Absoluta	Relativa	Absoluta	Relativa
Total	160	-8	-4.76 %	-31	-16.23 %
HOMBRES	91	-1	-1.09 %	-18	-16.51 %
MUJERES	69	-7	-9.21 %	-13	-15.85 %
MENORES DE 25 AÑOS:	19	-1	-5.00 %	-8	-29.63 %
HOMBRES	9	-1	-10.00 %	-9	-50.00 %
MUJERES	10	0	0 %	+1	11.11 %
ENTRE 25 Y 44 AÑOS	97	-3	-3.00 %	-21	-17.80 %
HOMBRES	56	0	0 %	-9	-13.85 %
MUJERES	41	-3	-6.82 %	-12	-22.64 %
MAYORES DE 45 AÑOS	44	-4	-8.33 %	-2	-4.35 %
HOMBRES	26	0	0 %	0	0 %
MUJERES	18	-4	-18.18 %	-2	-10.00 %
SECTOR:
AGRICULTURA	10	+1	11.11 %	+6	150.00 %
INDUSTRIA	31	-1	-3.13 %	-19	-38.00 %
CONSTRUCCIÓN	35	-3	-7.89 %	+1	2.94 %
SERVICIOS	73	-3	-3.95 %	-16	-17.98 %
SIN EMPLEO ANTERIOR	11	-2	-15.38 %	-3	-21.43 %