FLIX 1897.

  FLIX 1897

          Flix tenia 2.132 habitants.
        Curiós darrer retrat de la nafora de Flix i molí de farina de Damián de Oriol abans de desaparèixer per la construcció de la Casa de Turbines de la nova fàbrica electro-química. Retall d'un article de l'industrial reusenc i impulsor de l' "Associació Catalanista de Reus", Antoni Pasqual Cugat, titulat "l'Ebro: cartas intimas", publicat al diari "lo Somatent" (1)

"La roda de Flix, ab un plany continuat y melancolich, com las cansons que cantan los riberenchs,hi gemega ja fa centurias, sempre igual, com un condemnat del infern de Dante. L'Ebro passa mentrestant trist i peresós, y qui sap si tal volta coneix que sas ayguas no servirán para res y per aixó no's con pressa. La roda ne treu un got d'aquest caudal, que podría apagar la secada de totas la provincia y la terra de las riberas es pols també que la demana, quan lo tren l'aixeca, com si bufés lo vent. ¿Tot seca, tot mort! lo cel la blabeix y'ls olivers es caragolen revellits i gelats, patint de fam a l'istiu, morintse de fret á l'hivern! Y ni un home, ni una casa; los pobles, de lluny á lluny de color de la pols, denotan, veyentlos, la pobresa que aniuhen: tan sols barrancadas gegantinas com lo Matarranya, sense una herba y sense un arbre. Es una terra desolada, que privada de la protecció dels boscos que la defensaven de les inundacions, cada punt es prostituhida per la torrentada."    

Antiga nafora i molí fariner, Foto Emilio Carranza

        El dirigent carlí Antonio d’Oriol de Castellví era l'alcalde. Joaquín Arraez el secretari de l’ajuntament, Pedro J. Sas el mossèn, Joaquín d’Oriol era el jutge de Pau, Ramon Alies Oliver i Joaquín Santiago Viñals els metges, Mateo Díez Pujol el farmacèutic i Casimiro Carim Marimón el veterinari.

        Comerciants: Damián de Oriol Gordo (fàbrica de farina), Damián Forcades Masot (ferrer), Enrique Sánchez Cervelló ( fuster), Ramon Ferrús Raduá (comerç ametlles), Jose Guiu Mur (sastre)...

         Principals propietaris: Manuel Alentorn Grau, Josep Mª Bagés Torres, Roque Benet Llecha, Luís de Castellví Domenech, Luís de Castellví Escolà, Ramon Català Cervelló, Miguel Ferrús Badía, Ramon Fontanilles Guiu, Benito Galcerá Algueró, Salvador Galcerá Algueró, Antonio Oriol de Castellví, Viuda de José Oriol Larrosa, hereus de Dionisio Oriol de Salvador, Miguel Pardell Alabart, José Rey Tort, Francisco Sánchez Abella, José Tarragó Porta...

          Mestres. Benito Galcerá Bagés, dels nens, i Antonia Girón, de les nenes.
          Forns de pa. Pablo Ferrús, Francisco Pujol, José Pujol Mur i José Terré López.
          Tabernes. José Mestres Sales, José Nogales i José Sabaté Sanz.
          Cafès. Pedro Grau Ranís, Magdalena Martí i María Torres.
          Posades. Roque García i Vídua de R. Larrosa.

       Gener. Primeres adquisicions de propietats per a construir la fàbrica electro-química per Georg Ahlemeyer.  Les primeres notícies  a nivell de la premsa del moment les trobrem al Diario de Tarragona de 9 de juliol de 1986, "Dicen en Flix que han empezado los trabajos para la instalación de una fábrica de productos químicos por medio de la electricidad, en lo que fué antes molino harinero de don Damián de Oriol."

       24 d’abril. Judici al Jutjat de Gandesa contra José Lozano Adell, acusat de donar mort violentament a Ramon Hierro, veí de Flix, a la vora del riu la nit del 6 al 7 d’abril de 1896. Va ser condemnat a 17 anys de presó i pagament de dos mil pessetes d’indemnització.(2)        

       2 de juny. Constitució a Barcelona de la Sociedad Electro Química de Flix S.A. Accionista majoritari Chemiske Fabrik Elektron. Amb un capital nominal de quatre milions de pta. El primer President fou en Josep Mansana.

       20 de juny. Publicació de la constitució de la SEQF SA a la Gaceta de Madrid, nº 171.

            “Ante mí D. Juan Armengol y Piferrer, Abogado, Notario del Ilustre Colegio del territorio de Barcelona, con residencia en la capital, y los testigos que al final se nombrarán, comparecen los Sres. D. Carlos Pistor y Ferber, Ingeniero, vecino de Bitterfeld, Alemania; D. Alejandro Wacker y Morath, comerciante y fabricante, vecino de Nuremberg, Alemania, y D. Jorge Ahlemeyer y Floeck, Ingeniero, vecino de Madrid (…) crean y constituyen una Compañía mercantil anónima que habrá de regirse por los siguientes estatutos

Artículo 1º  La Compañía se denominará: Sociedad Electro-química de Flix

Art. 2º   Serán objeto de la Compañía la fabricación de productos químicos, especialmente del cloruro de cal, y otras combinaciones del cloro y de la sosa cáustica, así como las adquisiciones y enajenaciones de bienes inmuebles y derechos reales, operaciones de giro y préstamo y demás contratosd conducentes a dicho fin…” (3)

24 de juliol. Primer detalls de la Sociedad ELECTROQUÍMICA DE FLIX al numero del més de juliol de la revista "Industria i Invenciones".

José Mansana Terrés i el Conde de Romanones

"La SOCIEDAD ELECTROQUÍMICA DE FLIX.- Con este nombre se ha constituído en Barcelona una Sociedad, cuyo objeto es la fabricación de productos químicos, especialmente el cloruro de cal y otras combinaciones del cloro y de la sosa càustica.

El capital será de cuatro millones de pesetas, del cual 1.200.000 son aportes de procedimientos y patentes, así como el salto de agua de Flix, fincas, terrenos en que establecer la fábrica.

El Consejo de Administración se compone de diez individuos, la mayor parte alemanes y residentes en Alemania, pero presididos por el conocido capitalista en la industria del gas, D. José Mansana, y siendo vicepresidentes el señor conde de Romanones. Forma asimismo parter del Consejo el Sr Jorge Ahlemeyer, que será al mismo tiempo el director gerente.

El negocio que va á emprender la Compañía és, din duda, un negocio excelente, y dedesamos á la iniciativa del mismoel mejor éxito." (4)

        Inici de les obres per part de la constructora de Juli Marial i Tey de Barcelona. Aquesta empresa  es coneguda per la construcció entre d’altres l’Arc de Triomf i la Plaça les Arenes a Barcelona.

        Juliol. El carlí Miquel Pardell Alabart és el nou alcalde de Flix.

        24 de juliol. El Diari de Tarragona esmenta que el tribunal d’oposicions a vacants en escoles públiques amb el número 18 ha  concedit la vacant de Flix a Don Enrique Grau.  

        30 de setembre. Pren possessió de l’escola dels nens Enrique Grau Fontseré, plaça que ocuparà fins el 1931.

        17 de novembre. Desbordament del riu Ebre i tall de la línia fèrria.

---

(1) "Lo Somatent", 11 d'agost de 1897. Retall de l'article "Cartas intimas: L'Ebro" d'Antoni Pascual Cugat  (1858-1921) .

(2) "Diario de Tarragona". 24 abril 1897.

(3) GACETA DE MADRID. 20 de Junio 1897. Nº 171.

(4) "Industria e invenciones", 24 de juliol de 1897

DILLUNS 6 DE FEBRER AMB MAS, ORTEGA I RIGAU

Collage de fotos fetes amb el mòbil de la concentració en suport del president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
Al costat de les més de 40.000 persones que ens vam manifestar davant el TSJC contra la judicialització de la Consulta del 9N i la  democràcia.

MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS, PREMI CIUTAT DE BARCELONA 2016

Els premis Ciutat de Barcelona 2016 han posat a l’aparador diferents cares de la cultura de Barcelona. El lliurament se celebrarà el 16 de febrer al Saló de Cent.

Jordi Savall, el curtmetratge TIMECODE, Miquel Desclot, Andreu Missé, Joan Fontcuberta, Toni Massanés, Carme Rovira Virgili .... i el premi al talent jove en la categoria de música: Maria Arnal i Marcel Bagés.

• "Premi al talent jove en la categoria de música: el disc 'Verbena' de Maria Arnal i Marcel Bagés s'endu la grossa per “un projecte de revitalització del patrimoni oral que destaca tant per la dimensió social i ètica com per l'alta qualitat musical " (Timeout)

• Música: Maria Arnal i Marcel Bagés, pel projecte 'Verbena'. És, segons el jurat "un projecte de revitalització del patrimoni oral que destaca per la dimensió social i ètica i per l'alta qualitat musical". (ARA, 2 de febrer 2017))

• "Com moltes altres, aquesta història s’inicia d’una forma casual: “Vaig estudiar un any d’antropologia i estava fent l’arbre genealògic de la meva família. Vaig descobrir que tenia una besàvia nascuda a Orà i avantpassats d’Andalusia, Aragó... Això va portar-me a la música d’aquests llocs i així...”. Ho diu Maria Arnal, nascuda fa 29 anys a Badalona i Marcel Bagés, guitarra nascut fa 35 anys a Flix. Junts presenten el seu segon elapé, Verbena, una col·lecció de cançons que beuen del riu de la tradició entenent que com el mateix riu, aquesta tradició es mou, no és immutable."

“Nosaltres diem que fem un remix”, diu la Maria somrient, una cosa que fa amb molta facilitat. “La tradició és un riu en moviment: si la respectes molt i no la toques és com si s'aturés el riu, ho deixes estàtic. No pots acostar-te a la tradició com fa 100 anys”, diu Marcel, qui poques vegades obre la boca, parapetat en la riallera loquacitat de la seva companya."  (el PAÍS, 12 de març 2016)

La república cultural flixanca està d'enhorabona.

FELICITATS MARCEL I MARIA !

1892-2017. 125 ANYS DE TRENS PER LA RIBERA D'EBRE.

Fa 125 anys, l'1 de febrer de l'any 1892 s'obrí al públic el servei de l'estació ferroviària de Flix, a l'igual que les estacions d'Ascó, Riba-roja d'Ebre i Faió.  

És una efemèride que cal recordar per tot el que significà pels nostres pobles des d'aleshores. A Flix, per exemple, va ser un factor determinant alhora de decidir la construcció de la fàbrica Electro-Química de Flix.

Les primeres noticies que la gent de Flix va tenir de l'arribada del tren va ser el 12 de desembre de l'any 1888,  quan el "Boletin Oficial de la Província" publicà les primeres expropiacions.

L'any 1891, el 8 d'abril, s'havia inaugurat la gran estació de Móra la Nova i el tram dins l'estació de Marçà que connectava amb Reus, Tarragona i Barcelona. Estació de Móra la Nova dotada del dipòsit de locomotores arribarà amb els anys a tenir més de 1000 treballadors.

La premsa de l'epoca com "El Estandarte Católico", "El Correo de Tortosa", " Lo Somatent" ens ofereixen dades sobre l'esdeveniment.

28 de novembre de l0any 1891. "El Estandarte Católico" esmenta  la finalització de les obres ferroviaries  entre Móra la Nova i Faió, així com les proves de càrrega

                  "Se halla ya completamente terminada la vía, en ln seccion de los ferrocarriles Direc- tos, comprendida entre Mora la Nueva y Fayon, y asentados los railes, de suerte que la recorren desde unos dias á esta parte las locomotoras arrastrando trenes de material  lo cual hace suponer que en breve se abrirá, al servicio en dicha seccion, que comprende las estaciones de Ascó, Flix, Ribarroja y Fayon"

1892.  4 de gener. La Cia de Ferrocarrils Directes sol·licita autorització per l'obertura del servei ferroviari Móra la Nova a Faió. Així ho diu "El Correo de Tortosa":

             "La compañía de los ferrocarriles de Tarragona à Barcelona  y Francia ha solicitado autorización para  la apertura al servicio público de la sección de Mora la Nueva á Fayon (línea directa de Zaragoza á Barcelona), Ascó, Flix, Ribarroja y Fayon. La distancia de Mora la Nueva á Fayon será de 39 kilómetros..."  

          14 de gener. El diari “lo Somatent”:

          “La Cia de ferrocarrils directes ha solicitat ja autorizació per obrir al servei publich la secció compresa entre Mora la Nova i Fayón, y que compren Asco, Flix y Ribarroja, constant de 39 km.”

           24 de gener s'inaugurarà l'estació de Flix però no serà fins l'1 de febrer que s’obrirà al públic.

           Inicialment ha haurà quatre trens de viatgers entre Móra la Nova i Faió. Dos d’ascendents i dos de descendents. El primer tenia previst la sortida de Faió a les 6 i 6 minuts, tenint l’arribada a Móra la Nova a un quart de vuit. 1 hora i 7 minuts per a recórrer els 39 kilòmetres de distància parant el temps corresponent a Riba-roja d'Ebre, Flix i Ascó.

          1 de febrer.  "El Correo de Tortosa" anuncià l'obertura del servei ferroviari per aquest  dia.

             "Desde primero del próximo mes de febrero, quedará abierto al servicio publica el nuevo trozo de línea de los directos, que desde la estación de Mora, comprende la de Ascó, Flix, Ribarroja y Fayón. 

          El servicio diario lo formarán dos trenes acendentes y dos descendientes.
 

Los ascendentes enlazarán respectivamente con el correo que sale de Barcelona á las 5'30 de la mañana, y continuará desde Mora á las '10'·-10 y llegará á Fayón á las 1'1'49 mañana; y el ómnibus que sale de Barcelona á 2'10 de la tarde y continuará desde Mora á las 7'45 noche para llegar á Fayón á las 8'54 de la misma.
 

Los descendentes saldrán de Fayón á las 6'6 de la mañana y llegarán á Mora á las 7'15 mañana, siguiendo para Reus á las 7'27, para salir de esta á las 9'18 y llegar á Barcelona á las 12'38 tarde correo; saliendo el otro de Fayón á las 2'43 tarde para llegar á Mora a las 3'52, contínuándo á las 4'4 saliendo de Reus á las 6'2 y llegando á Barcelona á las 8'36 de la noche (ómnibus). 

Dichos trenes entre las estaciones de Mora y Fayón se compondrán solo de 2.a y 3.a clase".
 
L’any 1893 es va inaugurar la línia fins a Casp, i així successivament, fins a convertir-se, l’1 de gener de 1898, després de fusionar-se la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (MZA) i la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) en el principal mitjà de transport entre Barcelona i Madrid. 

Interessant contrastar el temps previst del trajecte inaugurat entre Móra la Nova i Faió, 39 kilòmetres,  amb el de l'actualitat. L'any 1892 era de 1 hora 45 minuts, i el 2017, 1 hora 15 minuts. Una diferència de 30 minuts que no es justifiquen de cap de les maneres pels canvis tecnològics en tots els sentits produïts en els darrers 125 anys, una escassa diferència que en ajuda entendre l'estat d'abandonament de la xarxa ferroviària que tenim a les nostres terres. 

---

80è ANIVERSARI DELS FETS DE LA FATARELLA

"EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DELS FETS DE LA FATARELLA 24-26 DE GENER DE 1937 - Fatarella 28 de gener de 2017". Un modest monument de pedra. Un text breu però contundent. I un clavell roig d'ofrena floral.

Aquest matí hem pogut ser testimonis d'un veritable acte de memòria històrica. L'ermita de la Misericòrdia, plena de gom a gom per recordar que fa 80 anys van ser afusellats per la FAI trenta-quatre pagesos del poble, ha estat el punt de trobada.

Contra el silenci i l'oblit. Els historiadors Josep Sánchez Cervelló, Josep Maria Solé i Sabaté i Agustí Colomines han situat el context històric amb el rerefons de les col·lectivitzacions, de la Misèria contra Pobresa com definí el recordat Josep Termes.  L'alcalde de la Fatarella, Francesc Blanch li ha posat el contingut emocional, i el President de la Diputació, Josep Poblet, i el Conseller d'Afers i Relacions Institucionals, Raül Romeva, el reconeixement del país.