Jueus de la colònia química alemanya de Flix

 

La darrera lliçó del curs "Atreveix-te a pensar ", que ens ofereix el nostre filòsof Xavier Vega,  va estar dedicada a l'obra de Sigmund Freud, introduït com un  jueu heterodox de la Viena del 1900 i fill de l'anomenada Hàskala, moviment que defensava l'adopció dels valors de la Il·lustració, advocant per una millor integració dels jueus dins la societat europea. Fills d'aquest moviment també podríem afegir, entre d'altres,  Stefan Zweig, Franz Kafka, Arthur Schnitzler, Gustav Mahler, Arnold Schönberg o el mateix Albert Einstein.

La colònia alemanya de Flix, nascuda el 1900 a la vora del riu Ebre i de la Fàbrica electroquímica, més coneguda com Barri Internacional, va tindre entre els seus components jueus que podríem també denominar heterodoxos, entre els quals tenim referències de:

·       Clara BENEDIX PEINE de MÜLLER (Hamburg, 1889- Madrid, 1958). Casada el 1919 amb Wilhelm Müller,  director de la Colònia Fàbrica. Tingueren quatre fills: Guillermo (1919), Margarita (1920), Beatriz (1922) i Carlos (1924). Amb importants coneixements d'art. Adherida a l'associació filantròpica i conservacionista "Amic de l'Art vell" de Barcelona, entitat presidida per Bosch Gimpera.  L'estiu de l'any 1930 afavorí la primera restauració de l'església romànica de la Palma d'Ebre, actuació dirigida per César Martinell durant els anys 1932 i 1934.

·       Cuno CHOROWER. Jueu rus doctorat a Alemanya. L'any 1920 consta com a membre de la Colònia, casat amb Rosa Gruncholz. Emily, la futura muller d'E. Zenke, vingué com a senyora de companyia de la seva muller i família. De Flix es traslladaria a les Salinas de Torrevella (Alacant). Als arxius de Santiago Ramon y Cajal es conserva una carta manuscrita seva adreçada el 1925 des de Flix .

·       Wilhelm GEFÄLL FEIL. (Viena, 1888 - Madrid, 1959). Enginyer. L'any 1913 entrà a treballar com a tècnic a la Canadenca. Casat amb Pilar Gorostegui Robles, filla del governador militar de Lleida i neta del marqués de Campuzano,  amb qui tingué deu fills. En començar la Primera Guerra Mundial, i per raons de la seva nacionalitat , deixà de treballar a la Canadenca i  ingressà a la Fàbrica de Flix.  Treballà el projecte de la presa hidroelèctrica de Flix i a les mines de Mequinensa . De Flix es traslladaria a Madrid on es feu càrrec de la direcció i gerència de La Sociedad Hispano-Alemana de Estudios. Malgrat la curta estada a Flix sempre mantingué bones relacions amb la direcció i la colònia alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial ajudà a salvar jueus perseguits pels nazis. Els seus familiars austríacs van morir als camps d'extermini nazi.  Mort a Madrid l'any 1959.

·       Fritz HAAS GRUEHEBAUM ( Frankfurt, 1886 - Hollywood - Florida,1969).  Doctorat en zoologia, especialista en mol·lusc del Museu Senckenberg de Frankfurt. La Guerra del 1914 l'obligà a refugiar-se a la Colònia de Flix ja que es trobava investigant als Pirineus. Responsable de l'antic Casino. Després de cinc anys d'estada a Flix, seria conegut entre els veïns amb el sobrenom de "matacucs". De la seva estada a Flix publicà el 1924: Contribució a la Malacofauna de la conca inferior del Ebre : Notes revisades i novetats en la malacofauna de la conca inferior del Ebre : Moluscos dels aluvions del Ebre, a Flix.  És un dels fundadors de la Societat Catalana de Malacologia. Estudis publicats per la Institució Catalana de Història Natural. L'any 1921 retornà al seu país on seria nomenat director de la revista Archiv für Molluskenkunde. L'any 1936 s'exilià al Brasil fugint dels nazis pel seu origen jueu. El 1938 fou nomenat conservador d'invertebrats del Field Museum of Natural History de Xicago.

·       Ludwig LADEWIG LESER. (Hamburg, 1875). Doctor en Químiques. Estada a la Colònia entre el 1920 i la Guerra Civil. Sempre visqué al Casino. Responsable de la Biblioteca Tècnica. Treballà al control de producció. Afeccionat a la filatèlia. S'ha dit  que "cercava or de la cendra dels puros". Casat amb Elisabet Fischer (nascuda el 1879), mestra,  qui arribà a la Colònia l'any 1925. Mort a Barcelona.

FLIX, 5 D'OCTUBRE DE 1257, NEGOCIS REIALS

1257, 5 d’octubre: Humbert de la Volta i el seu nét Albert varen vendre a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents als citats castells i viles, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix per la quantitat de 7500 mazeres d’or. Entre d’altres renúncies absolen del jurament que li prestaren en el seu moment els habitants d’aquests castells i llocs, tant cristians com sarraïns i jueus. Presenten com a fiador el rei Jaume I, que va rebre la signatura del rei el 28 de setembre de 1260.[1]

Els hereus de Bonifaci Della Volta, primer senyor feudal del castell de Flix (1154) gràcies a Ramon Berenguer IV, vengueren al rei Jaume I la seva potestat sobre Flix i comprarien les poblacions d’Alboraia i Alcadalmaçara del regne de València.

Altrament, el 18 d’agost d'aquest any, Jaume I havia donat a la viuda aragonesa Teresa Gil de Vidaure "dilecta seva" (o concubina reial) [2], i als fills comuns haguts amb el mateix rei, el castell i la vila de Flix en franc alou.

Cinc anys després, l'1 de desembre del 1262, Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, va vendre per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.

“En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes..."

[2] Es considera l’amant i tercera esposa de Jaume I, tingué dos fills. Aquesta denominació és la utilitzada per l’historiador Ferran Soldevila a la seva obra: Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Lliberal. Ed. Aedos. Barcelona 1963. p.42.

[1] MAÑE, Ma Cinta. Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu històric de la Ciutat. Barcelona.2005. pag. 46.

Teresa Gil de Vidaure i Flix.

La web de la Cana ens ofereix una excel·lent entrada realitzada per Helena Blanch Pérez amb l'escrit "Teresa Gil de Vidaure, més enllà de Jaume I" on incorpora la perspectiva de gènere en la lectura de la història, una necessària revisió per donar visibilitat al paper de les dones al llarg dels segles.

Entre els reculls de la història local de Flix tenim la referència del 18 d'agost de 1.257, una data que recorda que Jaume I donà a la vídua aragonesa Teresa Gil de Vidaure "dilecta seva" i als fills comuns haguts amb el mateix rei, el castell i les viles de Flix i la Palma en franc alou.

La historiografia considera Teresa Gil de Vidaure  com  l’amant i  tercera esposa de Jaume I, així Ferran Soldevila la qualificà com concubina reial,  denominació que podem llegir a la seu treball Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Lliberal.

La donació o millor dit venda la tenim ben documentada amb data 5 d'octubre de 1.257 on concreta que la família della Volta, propietari de Flix des de l'any 1.154 , concretament sir Humbert de la Volta, aleshores ambaixador de la república de Gènova a la cort,  i el seu nét Albert veneren a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix, presentant com a fiador el rei Jaume I. (1)

Unes propietats a l'Ebre que durarien cinc anys ja que l'1 de desembre de 1.262, Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, vendria per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.

          “En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes, i amb cenes, questies, toltes, forces i emprius, i terç, quatrs i cinquens i amb pastures, salines, sembrats, plans, estacaments, i amb homenatges, alous, vinyes, dominicatures, terres conreades i sense conrear, ermes i poblades, i amb barques i molins de barques i de terra fets i futurs, i amb barcatge i passatge de qualsevol classe que sigui, i amb aigües, aiguamolls i recs i amb censos, usatges, fogaces i pernils i amb forns, cases i corrals, i tot gènere de cases de castells de dalt a baix edificades i en avant per construir, i amb eixamples, compres i adquisicions avui existents i que al futur es facin, i amb el bovatge, monedatge, exèrcits, hostys i cavalcades, i redempcions de servituds, i amb troncs de fusta, roques, descobriments i amb deveses i caces de tota classe, i amb camps d’herbes, i amb prats, fonts, polus, pastius i pastures(…)

             Afronta dit castell de Flix amb el lloc dit ça Palma i altres termes seus en terme d’Ascó i en terme de Riba-roja, i en terme de Cabacers i en terme de Granadella, i en therme de Lardecans i en terme de Mayals. Per tant dic el Castell i vila de Flix i tota la nostre potestat i domini i jurisdicció del matix Castell i termes de Flix amb lloc dit ça Palma amb tots els altres i singulars amunt dites entrades i sortides i totes millores pertocants als seus termes i tots accessoris i afrontacions predits i altres que siguin venem, lliurem i concedim i ordenem que vós comprador predit i els vostres successors el posseeixin en franc alou lliure i immune de tot deure, obligació (...)

             Manant fermament i estrictament a tots els homes i dones tant cristians com jueus que també sarraïns habitants i habitadors des d’avui i abans en dit castell i vila de Flix i al lloc dit ça Palma i en tots sos termes us obeeixin i als vostres i a que voldreu en totes i sengles coses sobredites enterament i perpètua i també us escoltin i us facin per tant fidelitat, naturalització, jurament, homenatge com a son senyor natural.

          Se+nyal de Jaume per gracia de Déu Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller, que totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim i firmem i pregats firmar els testimonis. Se+nyal Maimo de castellolí cavaller. Se+nyal de Guillem de Montagut batlle reial de Lleida. Se+nyal Jaume ça rocha legista reial. Se+nyal de na dona Teresa Gil de Vidaure predita venedora, la qual totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim, firmem i preguem que firmin testimonis. Se+nyal de Vicenç de nevia espaser de Lleida. Se+nyal de Pere de pera freyta de picapedrer testimonis.

          Jo Simó de sant Feliu notari públic de Lleida he escrit aquesta escriptura per manament de Pere dom notari públic de Lleida i aquest se+nyal he fet i he sobreposat en la ratlla V, on diu castelli (…)” (2) 

No tenim constància d'alguna estada seva a Flix, el que sí sabem és que el 2.010 l'ajuntament acordà posar el nom de Teresa Gil de Vidaure a un dels carrerons del casc antic, concretament el situat entre el carrer les Tendes i el Caporal Rius.

 

---

   ( 1) MAÑE, Ma Cinta.  Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu històric de la Ciutat. Barcelona.2005. pag.  46. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Calaix 13-1/carpeta 2

   (2 ) ESCOLA CUBELLS, Rossend. Guia de la Palma d’Ebre. Els llibres de la Medusa 24, Tarragona, 1990. Pag. 17-23.

 

FLIX: 1 DE DESEMBRE DEL 1262

El proper 1 de desembre farà 745 anys de la venda de Teresa Gil de Vidaure, amb l'aprovació reial de Jaume I, del castell i termes de Flix i de la Palma (lloc dit ça Palma) al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida. El preu fou 50.000 sous jaquesos. La venda té una connotació especial, la premsa d'avui diria "pelotazo", si es té en compte que Teresa Gil de Vidaure era la concubina del rei Jaume I, i que havia rebut la donació de les esmentades possessions el 18 d'agost del 1257, es a dir cinc anys abans, pel simple fet de ser "dilecta seva".

Es força interessant llegir els acords de la venda realitzats davant el notari públic de Lleida Simó de Sant Feliu:

“En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes, i amb cenes, questies, toltes, forces i emprius, i terç, quatrs i cinquens i amb pastures, salines, sembrats, plans, estacaments, i amb homenatges, alous, vinyes, dominicatures, terres conreades i sense conrear, ermes i poblades, i amb barques i molins de barques i de terra fets i futurs, i amb barcatge i passatge de qualsevol classe que sigui, i amb aigües, aiguamolls i recs i amb censos, usatges, fogaces i pernils i amb forns, cases i corrals, i tot gènere de cases de castells de dalt a baix edificades i en avant per construir, i amb eixamples, compres i adquisicions avui existents i que al futur es facin, i amb el bovatge, monedatge, exèrcits, hostys i cavalcades, i redempcions de servituds, i amb troncs de fusta, roques, descobriments i amb deveses i caces de tota classe, i amb camps d’herbes, i amb prats, fonts, polus, pastius i pastures(…)
Afronta dit castell de Flix amb el lloc dit ça Palma i altres termes seus en terme d’Ascó i en terme de Riba-roja, i en terme de Cabacers i en terme de Granadella, i en therme de Lardecans i en terme de Mayals. Per tant dic el Castell i vila de Flix i tota la nostre potestat i domini i jurisdicció del matix Castell i termes de Flix amb lloc dit ça Palma amb tots els altres i singulars amunt dites entrades i sortides i totes millores pertocants als seus termes i tots accessoris i afrontacions predits i altrtes que siguin venem, lliurem i concedim i ordenem que vós comprador predit i els vostres successors el posseeixin en franc alou lliure i immune de tot deure, obligació (...)
Manant fermament i estrictament a tots els homes i dones tant cristians com jueus que també sarraïns habitants i habitadors des d’avui i abans en dit castell i vila de Flix i al lloc dit ça Palma i en tots sos termes us obeeixin i als vostres i a que voldreu en totes i sengles coses sobredites enterament i perpètua i també us escoltin i us facin per tant fidelitat, naturalització, jurament, homenatge com a son senyor natural.
Se+nyal de Jaume per gracia de Déu Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller, que totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim i firmem i pregats firmar els testimonis. Se+nyal Maimo de castellolí cavaller. Se+nyal de Guillem de Montagut batlle reial de Lleida. Se+nyal Jaume ça rocha legista reial. Se+nyal de na dona Teresa Gil de Vidaure predita venedora, la qual totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim, firmem i preguem que firmin testimonis. Se+nyal de Vicenç de nevia espaser de Lleida. Se+nyal de Pere de pera freyta de picapedrer testimonis.
Jo Simo de sant feliu notari public de Lleida he escrit aquesta escriptura per manament de Pere dom notari public de Lleida i aquest se+nyal he fet i he sobreposat en la ratlla V, on diu castelli…”

BOIRA NEGRA

Finalment ahir vam poder veure el capítol dedicat a la colònia alemanya de Flix de la serie de TV3 "Boira Negra", dirigida per Felip Solé. Tres històries paralel.les, la colònia de Flix, l'Escola alemanya de Barcelona i la persecució de jueus catalans s'exposaren amb documents gràfics, amb recreacions de l'època i importants testimonis. En el cas de la colònia alemanya de Flix s'ha de destacar les emotives i decidides declaracions de Werner Pfefferkorn, Cristina Kurz i Lotte Zenke, tres persones que m'aportaren bona part de la informació amb motiu de la realització del meu llibre "Alemanys a l'Ebre". A les fotos superior, captades al mateix lloc, a l'entrada al Casino i amb una diferència de 56 anys, els podem veure al costat del Cónsul d'Alemanya a Barcelona i Olga Schlee, recentment traspassada, en una instantània del 1997. A continuació podem visionar un retrat col.lectiu de bona part de la colònia alemanya amb motiu de la visita de dirigents del partit nazi a Flix el 1941.

1387, 21 DE JUNY, ESCRIT DE PERE III DES D'ALGECIRES.

21  DE JUNY DE 1387

Un dia com avui de l'any 1387, primer dia de l'estiu, tenim un interessant  document adreçat a Francesc de Santcliment pel rei Pere III el Cerimoniós des de la vila d’Algecires. 

Francesc de Sant Climent era cunyat d’Arnau de Bosc, és a dir, estava casat amb Caterina, germana de Violant esposa d’Arnau de Bosc, tots pertanyien a importants famílies de Lleida.

           "Atés que Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida, amo dels Castells de Flix de la vicaria de Tortosa, i de la Palma i mas de Flix de la vicaria de Lleida, ha estat denunciat  davant nostre de crims, excessos i delictes (...)

            Se li han pres 8.399 florins d'or d'Aragó i un sou barceloní, a mes retenim a favor nostre els castells, el mas, els fruits, les rendes i els drets que els cobri la nostra curia al no trobar comprador dels Castells que pagui tant com Arnau de Bosc, donem facultat a Francesc de Sant Climent i al tresorer del rei, fent un títol de venda a Francesc de Sant Climent a perpetuïtat i franc de tot alodi (pagament) feudataris, territoris, homes i dones, tan cristians, jueus i sarracens que habitin als dits llocs (...)

             També donem facultat i podeu tenir en els Castells, forques, mitges forques coltells (pals posats a la Plaça on es lligaven els condemnats a la vergonya pública), pèrsiques i altres signes per a la execució de la justícia i penjar-hi els homes facinerosos de manera que hi morin els condemnats a l’últim suplici, o be enviar-los a l’exili, mutilar-los les mans, els peus, les narius, les orelles o altres membres, flagel·lar-los, condemnar-los o absoldre’ls, citar-los i confiscar-los els bens (...)

            En els moments actuals es cert que es practiquen coses pitjors, però la majoria de les vegades es practiquen en llocs tancats i en aquells temps es practicaven a la Plaça pública per escarment (...).”

           La família dels Santcliment entre els segles XIII i mitjan segle XIV es convertiren en senyors d’Alcarràs, Llardecans, Sarroca, Montagut i Flix i la Palma. A finals del s. XIV la família inicià un declivi econòmic que motivà un endeutament progressiu. L’impagament posà en mans dels creditors bona part de les seves propietats

Document esmentat per: CIURANETA, Joan. La Palma, Documents i records. La Palma d’Ebre. 1987. Pag. 25.

5 DE MAIG, RECORD DELS FLIXANCOS DEPORTATS A MAUTHAUSEN.

El nom de Mauthausen torna a estar d'actualitat. La setmana passada va ser el centre d'interès d'un llarg debat al Congrés del diputats. Tots les historiadors estan d'acord que Franco fou el màxim responsable de la deportació als camps d'extermini de refugiats amb nacionalitat espanyola. Convertits ens apàtrides, arrestats i empresonats a França per la Gestapo, les SS i la policia col·laboracionista francesa del Petain.  "Algú ho havia de dir" i va ser el republicà Joan Tardà el més clar: “Alemania, Francia y otros países no sólo han honrado y honran a las víctimas, sino que las han reconocido jurídicamente hace muchos años. Ese reconocimiento jurídico sigue pendiente por parte del Estado español y sin él no habrá justicia ni reparación”.

El 5 de maig és l'efemèride del 70è aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini de Mauthausen i Gusen, conegut com "l'infern dels inferns" o "l'escorxador". Els republicans, d'ells uns dos mil catalans, amb el triangle blau dels apàtrides, viurien l'infern i hagueren de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus.

Un dels dos flixancos alliberat aquell 5 de maig de 1945 fou Tomàs Pujol Llecha, deportado a Mauthausen el 7 de abril de 1941 amb el número 4.866, qui gràcies a formar part d'un nissaga de barbers, anys després recordaria que considerava que "havia tingut molta sort der ser barber, doncs la seua feina era molt més fàcil i còmoda, però que havia d'assistir al primer ritual de deshumanització dels presoners que arribaven (vestit de ratlles, el número i el cap rapat al zero), vivint 5 anys d'horror d'aquells que  entraven a un regne incomprensible de mort i dolor". (1)  

Vuit son el flixancos que viurien l'horror del camp d'extermini. Entre el 1941 i el 1943 havien mort sis exiliats al camp de concentració nazi de Gusen: Ramon Agramunt Tarragó (34 anys), Carles Alentorn Tarragó (35 anys), Joan Ferrús Costa (28 anys), Agustí Sánchez Grau (31 anys), Josep Vaqué Agramunt (49 anys) i Domènec Zurita Nogales (30 anys). Manuel Grañena  Molins (30 anys), traslladat al camp de Dachau trobà la mort al mes d'entrar-hi.  

1. Agramunt Tarragó, Ramon. Nascut el 13-1-1907.  Fill de Josep Agramunt Dusola i Maria Tarragó Tarragó, d'una família de carlistes, nebot de "lo capella de Flix" Josep Agramunt.  Republicà. Germà de Mariana Agramunt (1912), dirigent local durant el franquisme de la Sección Femenina de la Falange. Número de presoner 87580. Deportat al camp de Mauthausen el 27-1-1941, el 8 d'abril seria traslladat al camp de Gusen, més conegut com "l'escorxador", lloc on va morir el 26-12-1941.

Carles Alentorn Tarragó

2. Alentorn Tarragó, Carles A. Nascut el 12-7-1906. Fill de Ramon Alentorn March i Maria Tarragó Bigorra. Manobre a les obres de Saltos Ebro. Casat amb Maria Garciapons Tarragó (1910), amb dos filles,  Dolors (1934) i Roser (136). Vivia al carrer Castell 46. Fou pres a Mauthausen el 13-12-1940 i traslladat al camp d'extermini de Gusen el 20-1-1941 lloc on va morir el 23-11-1941. 
3.  
4. El seu germà Ramon (1897), fou la primera víctima flixanca de la repressió franquista, executat a Tarragona el 8-8-1939, Havia estat president de l'Obrera i del Sindicat Agrícola.

3. Ferrús Costa, Joan. Nascut el 23-1-1913. Fill de Carles Ferrús
   
   Ferragut i Teresa Costa Sabaté. Germans: Carles, Antonio, Ramon (al final de la guerra fou condemnat a pena de mort i afusellat a Tarragona el 1942) i Josep. El 1936 vivia amb el seu germà Carles C. Església 25. Presoner al STALAG VIII C amb el n. 55585 fou traslladat el 25 de gener del 41 a Mauthausen amb el n. 3679 i a Gusen el 20 d’octubre del mateix anys amb el n. 14304, lloc on tres mesos després hi trobà la mort el dia de Nadal. Casat amb Mercedes Descarrega Masot  el 4 d’octubre del 36, a qui la Creu Roja de Ginebra li notificaria la mort del seu marit el 9 de maig del 1949. La seua filla Teresa es casaria el 1959 amb José Salinas Salinas.

4. Grañena  Molins, Manuel. Nascut el 26-1-1912. Pres a Mauthausen el 27-1-1941, traslladat al camp d'extermini de  Dachau el 8-11-1942 lloc on va morir el 8-12-1942.

5. Pujol Llecha, Tomás. Nascut el 9-9-1919. Fill del barber Magí Pujol Benet (1880) i Raimunda Llecha Mur (1887). Segons el padró de l'any 1936 feia de mosso i treballava a Saltos del Ebro, dos germans, Xavier (1922) i Josep (1925). Vivia al carrer Major 54. Pres a Mauthausen el 7-4-1941 i alliberat el 5-5-1945. Després d'uns anys exiliat a França retornà a Tarragona on va morir l'11-7-2007.

6. Ros Mateu, Rafael. Nascut el 30-11-1919 al carrer de l'Estació 23. Fill del mecànic originari de Cartagena, Angel Ros de Castillo i de Rafela Mateo Pardo. Pres a Mauthausen el 13-8-1940 i alliberat el 5-5-1945.

7. Sánchez Grau, Agustí. Nascut al carrer Sant Roc 33 el 10-11-1910. Fill de Francisco Sánchez Grau i Maria Grau Aguilá. Pres a Mauthausen el 3-3-1941, camp d’extermini on va morir el 19-10-1941.

8. Vaqué Agramunt, Josep. Nascut al carrer Miranda el 17-7-1892. Fill de Ramon Vaqué Estopá i d’Antonia Agramunt Sabaté (1867). Un germà, Francisco (1908). Casat amb Francesca Terré Ribera (1893). Pagés. 4 fills: Ramon (1919), Rosari (1921), Josep (1923) i Aurora (1931). El 1936 vivia al carrer Església 9. Pres a Mauthausen el 27-1-41 i traslladat a Gusen el 17-2-1941, camp d’extermini on va morir el 22-7-1941.

9. Zurita Nogales, Domingo J. Nascut el 5-9-1903. Fill del republicà Amadeu Zurita Cervelló  i Carme Nogales Garciapons, tres germans,  Amadeo (1908), Ramon i Angelina. Casat amb Maria Rey (de ca Torrat). El 1936 vivia al carrer Salmeron (avui Sant Roc) n. 20.  Pres a Mauthausen el 13-12-1940, seria traslladat al camp de Gusen el 20-1-41, lloc on va morir el 15-5-1943.

• Tot i que no fou pres al camp de Mauthausen, sino al cap nazi de Bucherwald, també hem de fer esment de.

Amaro Castellví

1. Castellvi Blanch, Amaro. Nascut el 20-12-1913 al cr. Castell 26. Fill de Manuel Castellví Sabaté i Teresa Blanch Cervelló. Casat amb Josepa Pujol Sales (1914), vivia a la plaça Major 9. Una germana per part de mare, Benita Rodes Blanch. Manobre a l'empresa Josep Hipp. És dels pocs deportats als camps nazis amb informes de la Falange local al "Tribunal de Responsabilidades  Políticas"  de Barcelona. Així els informes esmenten que formà part del Comitè, que participà en la destrucció de l’església i en els Fets de la Fatarella.  Exiliat a França,  fou pres a Compiegne el 17-1-1944 d'on seria traslladat al camp nazi de Bucherwald, camp de presoners polítics prop de Weimar, el 19-1-1944. Amic del pastor protestant Bonifàs, aquest per escrit ens recorda que Amaro havia estat un dels pocs supervivents de la massacre nazi de Gardelegen (3 d'abril de 1945). Exiliat a França prop de Florensac (Herault) on es feu viticultor, es tornaria a casar per crear una nova família. L'any 2005 un diari d'aquesta ciutat recordava com als seus 91 anys encara desfilava a totes les manifestacions i que havia estat present al 60è aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini nazi. Va morir a Florensac el 2012.

Nota. El maig de 2005, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, entitat que aleshores tenia l'honor de presidir, va aprovar una declaració per la restitució de la memòria històrica dels morts als camps nazis. 

Observacions: Aniré incorporant noves dades dels deportats a Mauthausen en la mesura que tingui més informacions com el comentari adjunt.

 (1) http://www.mve2gm.es/paises/republicanos/campos-de-concentracion/