Des de la mesa del XXV Congrés d'ERC del passat dissabte vaig compartir el decurs d'un dels congressos més democràtics que sens dubte un partit polític pot realitzar. La gran sala del Forum plena de gom a gom de militants republicans, els moviments de les diferents sensibilitats, les anades i vingudes, les votacions de les esmenes, les intervencions des de l'escenari, que per cert tenia una audició força deficient des de la mesa, els discursos d'en Josep Lluís Carod Rovira en el seu comiat com a President d'ERC en una de les millors etapes de la seua història, les oportunes i adients intervencions de Joan Puigcercós i Joan Ridao com a nous dirigents, els breus missatges de suport dels representants de partits agermanats, el nervis controlats des de la mesa per dirigir el congrés, la defensa de la ponencia oficial de Josep Huguet, l'oratòria directa de Joan Carretero en retirar la ponencia alternativa, el seguiment de les votacions a ma alçada de més de 2700 militants, sense el dret al vot el membres de la mesa, les urnes al final, el recompte, la intervenció inesperada de Xavier Vendrell, la presentació de la nova executiva... Una jornada maratoniana que vaig viure des de la mesa a la que vaig ser convocat divendres al vespre juntament amb sis companys més i amb la presidència d'Anna Simó i la vice-presidència de Josep Bargalló.
Ahir a Madrid, a l'hotel Ritz i des de la taula, vaig assistir en nom d'ERC a l'esmorzar col.loqui de Joseba Azkarraga, conseller de Justícia del Govern Basc i secretari general de EA, on va exposar la proposta de consulta del Govern Basc que es celebrarà el proper 25 d'octubre. Un dels arguments més contundents que esgrimí fou quan recordà que "a molts ciutadans d'Euskadi se'ls hi ha impossible de comoprendre per què Zapatero va està disposat a tractar amb ETA i Batasuna, allò que ara no no acce`pta tractar amb el Govern Basc i el seu Lehendakari". Acabà dient que quan el president Zapatero diu que "si vivimos juntos, tenemos que decidir juntos", se li oblida quelcom fonamental, primero tenemos que decidir si "queremos vivir juntos". Si ho hi ha llibertat per a decidir aixó, la convivència no es lliure, és imposada. Conviure i decidir són conceptes inseparables. A la taula vaig estar assegut al costat de Francesc Canet, Iñaki Anasagasti i l'ambaixador d'Irlanda Peter Cunning.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Bona Diada de Sant Jordi Amb els 10 llibres d'història local de la col·lecció Lo Pedrís de l'...
-
"Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la s...
-
Míting a la Plaça Major amb motiu de la vaga de l'any 1919 Ho diuen les cròniques, l'any 1914 es celebrà per primer cop ...
-
Molt agraïts a Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, per la magnífica presentació del llibre "Els Primers mestres de Flix&q...
-
ERC, JUNTS i la CUP han estat els únics partits que han posat cartell electorals al poble . A diferència del conjunt de Catalunya, on ha...
-
Dissabte, 18 de maig a les 18 hores, a l'església romànica de la Palma d'Ebre , participaré en la presentació del darrer poema...
-
La gent d'Esquerra de Flix hem tornat a sortir per fixar els primers cartells d'ERC - Entesa per Flix per les eleccions municipals d...
-
El 5 de maig de 1945 és la data de l'alliberament del camp nazi de Mauthausen - Gusen . Més de 118.000 persones hi varen ser exterm...
-
Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotabl...
1 comentari:
De ben segur que han estat dos experiències enriquidores. El congrés d'ERC va ser un exemple de democràcia interna, del qual no n'han de sortir ni guanyadors ni vençuts. Sobre el tema d'Euskal-herria, sempre he cregut que ZP és culpable d'engany, com va ser-ho amb l'estatut. Ningú es pot creure que un grup armat pugui rendir-se a canvi de res. Mai no ha passat, i és necessària una negociació política.
Sort per les espanyes,
emigdi
Publica un comentari a l'entrada