Flix, agost del 36.

18 de juliol. Inici de la Guerra Civil.  

20 de juliol,  les esquerres, encapçalades pels dirigents de la CNT-FAI, ocuparen el consistori, les instal·lacions de la Fàbrica i iniciaren el desarmament i control de la gent de dreta, el poble passava a ser controlat pel "comitè local de milícies antifeixistes".

Pocs dies després s'acordà a la Fàbrica la reducció de jornada a 40 hores i els sous unificats a 70 pessetes setmanals per a tot el personal.

31 de juliol. Primeres víctimes civils al poble: Marià Masot Bagés (51 anys i alcalde des de l'any 1934), Miquel Pardell Ferré (64 anys, ex-alcalde), Alberto de Quintana García (34 anys, tècnic de la Fàbrica i regidor de l'ajuntament) i Isidre Martí Barberá (44 anys, tècnic de la Fàbrica i ex-alcalde) i el rector de la parròquia, fill de Móra d’Ebre, Josep Caballé Bru (64 anys).

Nou Consell Municipal encapçalat pel sastre Ramon Ribera Alabart (ERC), exerceria d'alcalde fins finals de setembre. Manuel Cugat Masot (CNT) era el president del Comitè Revolucionari.  Joan Castellví Ceró (ERC) i Ramon Rosich Armora (CNT) eren els responsables del Comité Local de Milicies Antifeixistes.

1 d’agost. Noves víctimes civils, prop de Marsà: Alfons Gasset Llop (63 anys, propietari), Ramon Caballé Isern ( 51 anys i secretari de l’ajuntament) i Lluís March Barenys (49 anys i químic). A Ascó ho fou  Lluís Sánchez Voltes (61 anys, capellà de Riba-roja) i a Tarragona Josep Riera Tapia (nascut a Barcelona, 31 anys, capellà de Flix).

3 d’agost.  El Comissari de la Generalitat a Tarragona Lluís Mestres facilità la fugida de part de la colònia alemanya de Flix. Començà la repatriació amb vehicles que duien les sigles de la CNT i la UGT d'una quarantena d'alemanys de la Colònia fins el port de Tarragona. Amb el vaixell Hermes es desplaçarien a Gènova. 

 

Alemanys evacuats des del port de Tarragona. El primer per la dreta és G.M. Kleinschmidt, cap del partit nazi.

5 d’agost. Incautació dels locals de la Unió Social pel PSUC. Signaren els document entre d’incautació entre d’altres, Vicent Català en nom de la Unió Social, i Joan Josep Madina per part del PSUC.

6 d’agost. El diari La Solidaridad Obrera feia menció de la mort de Joan Grau Cervelló, membre del Sindicat Únic d’Espectacles (CNT), secció professors d’orquestra,  ignorant qui foren els autors de l’assassinat.  

El doctor Josep Trueta fou destinat a Flix pel Consell de Sanitat de Guerra per treballar de cirurgià a l'hospital de sang que funcionava a l'edifici dels Menjador Obreres de la SEQF. Una de les primeres coses que li sobtà fou l'abolició de moneda, qualsevol servei o comerç es realizés per intercanvi de queviures.      

Primera relació dels primers flixancos (16)a les brigades comunistes, anarquistes i republicanes al front de guerra.

Es constitueix la col·lectivitat a partir d'una reunió a la societat Agrupació Obrera. Es va animar als assistents, majoritàriament petits propietaris, perquè s’adherissin al projecte. "Els digué que d’aquesta manera obtindrien majors beneficis que treballant individualment, atès que ara comptaven amb els terres confiscades als denunciats com a partidaris dels rebels. Segons testimonis, després  d’una animada discussió els reunits van accedir dient en veu alta cadascun el nom i l’extensió de la seva propietat en jornals de conreu. La col·lectivitat comptaria amb les finques que els seus propietaris havien aportat a més de les més de cinquanta finques confiscades als suposats rebels." (Entrevista a Pere Llop Pasqual citada per Josep Sánchez Cervelló, Conflicte i violència a l’Ebre..., p. 383.) 

27 d'agost. Mor assassinat a Arco de Navarrete, Francisco Vidal Bagés (1884-1936)  (a) el catalán, responsable de la CNT a Logronyo. Tenia 42 anys. Paleta. Enterrat al cementiri de Logronyo on consta "Vidal el catalán".

 27 d’agost. Nova víctima prop de Ginestar, poble on feia de rector: El capellà nascut a Flix, Miquel Terré Díez (35 anys)