 |
| Els germans Ignasi i Andreu Martí Filella i Josep Alberich Cubells |
"El primer dia de gener de
1939 les tropes franquistes ocupaven la Palma d’Ebre, poble situat al nord-est
de la Ribera d’Ebre, veí de les Garrigues i el Priorat. Desprès del final de la
Batalla de l’Ebre, havia viscut una tensa espera, un autèntic malsons a partir
d’aleshores per als seus veïns i veïnes. El poble havia quedat pràcticament
abandonat, el dirigents del comitè, del partits polítics, dels sindicats i
organitzacions havien tingut temps de sobres per abandonar el poble, la majoria
camí de l’exili.
La Palma d’Ebre des
del 18 de juliol del 36 s’havia mantingut relativament lluny del front de
guerra. Durant l’abril del 38 havia vist com s’apropava amb l’ocupació
franquista de la marge dreta de l’Ebre,
també havia viscut des de la rereguarda la Batalla de l’Ebre, convertit el
poble i les coves i masos del seu terme en refugi de la població civil del
pobles veïns, especialment de Flix.
La vida dels 956
habitants la Palma d’Ebre s’havia
trencat després de la sublevació militar del 18 de Juliol del 36 La violència
descontrolada en nom de la revolució dels primers dies és ben diferent de la dels
pobles agraris veïns, els 15 morts víctimes de la repressió a la Palma d’Ebre
representen el 15, 7 per mil, lluny dels 4,3 per mil del total de la comarca de
la Ribera d’Ebre, i de l’únic mort violentament als pobles veïns de Vinebre, la Bisbal de Falset o Bovera.
A partir del gener
del 1939 el malson de la repressió franquista seria implacable: 47 veïns de la
Palma serien detinguts al llarg de l’any 1939, 40 homes i 7 dones. Dones que
segons la Causa General foren denunciades “por
animar a los rojos” o “por cooperar
con los marxistas dando gritos subversivos”. Una repressió sense límits,
com el cas de quatre noies rapades al zero per haver llençat per la finestra de
l’ajuntament el quadre del rei mentre es celebrava el 14 d’abril i l’adveniment
de la República el 1931.
Dels 47 reclosos
serien afusellats 16: Josep Alberich
Cubells, Miquel Aragonés Perelló, Joan Barrull Ciuraneta, Ramon Casanovas
Cubells, Ciprià Ciuraneta Estiarte, Marcel·lí Estadella
Miralles, Ciriac Estiarte Salanguera, Pius Filella Ciuraneta, Josep Filella
Filella, Josep Franch Ciuraneta, els german Andreu i Ignasi Martí Filella, Francesc Masip Ciuraneta,
Benet Piñol Vila, , Josep Vila Escoda i Modest Vilella Masip. 16 afusellats
que sobre els 956 habitants del poble representen el 16,7 per mil, una de les taxes
més altes de Catalunya, segons d’historiador Josep Ma Solé i Sabaté: “Per entendre aquesta repressió només cal fer
una interpretació severa al màxim de l’aplicació d’uns fets implacables”.
I records familiars
escara vius com els de Ciriac Estiarte
Salanguera, pagés, casat amb un
fill, anarquista, un dels primers en morir als 38 anys el 15 de juny del 39. Josep Alberich Cubells mort amb 42 anys,
paleta, constructor de les escoles del poble, casat amb dos fills. Els germans Andreu i Ignasi Martí Filella, pagesos,
morts amb 51 i 58 anys respectivament. Des de fa anys que Berta Martí, lluita
per recuperar la memòria dels seus familiars, i a l’Arxiu Militar de Barcelona ha
trobat suficients motius de les arbitrarietats jurídiques: Dos germans denunciats
per tres veïnes el 10 de maig del 39, acusats de destrosses a l’església i de fer
guàrdies pel Comitè, detinguts al castell de Falset, on Ignasi es declarà membre d’ ERC, contrastant amb l’informe de la
FET local que els definí anarquistes, extremistes, antireligiosos i “desafectos al Glorioso Movimiento Nacional”,
tot i que cap denunciant declarés que formessin part activa dels esdeveniments,
foren empresonats a Pilats. El 19 de juliol un Consell de Guerra pel delicte de
“rebelión militar” decretà la pena de
mort a tots dos, ratificada per Franco, morí Ignasi el 19 d’octubre a les 6 del matí a l’Oliva, essent enterrat
a una fosa comuna del cementiri de Tarragona. La mateixa sort tindria l’endemà
el seu gemà Andreu. Un altre familiar, germà de l’avia de Berta, Francisco Masip Ciuraneta, també patiria
la mateixa sort, en aquest cas l’informe político-social diu: “suponemos que participó en los hechos denunciados”.
Un altre exemple
d’arbitrarietat fou el de Josep Franch
Ciuraneta, pagés, mort amb 57 anys el 19 d’octubre del 39, de qui els seus
familiars guarden postals entranyables: “Después
de saludarte y desearte buen estado de ànimo, la mia buena y yo por haber
puesto una nota escrita en el cesto me han arrestado por un mes sin
comunicación al locutorio, y el mismo mes sin comida...”, “nunca bajeis la cara
ante el pueblo que si Dios castiga los culpables a vosotros no os
castigará”,”se despide tu padre que toca el cielo con las manos, ... yo solo te
pido no seas vengativo con esta gente traïdora del pueblo... cuida bien los
hijos y edúcalos bien y cuida las mujeres y un ultimo adios a todos y Dios
guarde muchos años”.
Nota: El suplement "los 100 consejos de guerra del franquismo"
d'avui 1 de març del DiariEbre està dedicat a la Ribera d'Ebre, comarca amb 474
processats, 449 homes i 25 dones, dels que 70 himes serien afussellats. Amb una incidència especial a l'anomar "Repressió en familia", tot i recordant erls drames familiars dels tres germans Daniel, Ramon i Josep Galià Àlvarez de Mora la Nova, dels germans Jesús i Josep Maria Serra Busquets d'Ascó, de Damià i Serafí Grau Vinaixa de Bemissanet, d'Emili i Joan Monclús Borràs de Ginestar, de Joan i Francesc Vernet Torné de Tivissa i dels dos germans de la Palma d'Ebre
Entre d'altres cal destacar les
pàgines centrals protagonitzades pels flixancos Josep Nogales
Cervelló, el seu cunyat Ramon Alentorn Tarragó i Ramon Rosich Armora. Treball
periodístic del Xavier Fernández, Redactor en cap del Diari, a partir
d'una emotiva concersa amb Maria José Bermejo, neta de Josep Nogales,
afussellat i enterrat a Lleida
.jpg)
