Enric Grau Fontseré: Els mestres i la vaga de l'any 1919 ( II )

El 18 de gener de l’any 1919 començà una vaga a la Fàbrica que paralitzà pràcticament tot el poble de Flix durant dos mesos. Segons telegrama tramés per l’alcaldia, es donà per acabada el 23 de març. Els obrers a la fi aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores. El diari republicà Las Circunstancias (20-1-1919) pràcticament el dia que començà la vaga oferia un breu text retrat dels motius d’aquesta:

"Se han declarado en huelga 400 obreros de la fábrica Electro-química de Flix. Los obreros piden la disminución de dos horas en la jornada, llegando a un acuerdo con la Dirección después de varias consultas, siéndoles concedida una rebaja de hora y media. La Dirección señaló con tal motivo, un nuevo horario, fijando la hora de entrada a la fábrica a las ocho de la mañana, con trabajo continuo hasta la hora de la comida. Los obreros en su mayoría, se mostraron disconformes con el citado horario matinal, puesto que pretendían entrar a las seis y media y suspender el trabajo a las ocho para almorzar, pretensión que no ha sido aceptada por la Dirección, declarándose por ello su huelga la mayoría de sus operarios, aceptando muy pocos la nueva hora. En vista de las coacciones de los huelguistas contra los que acudían al trabajo, la Dirección ha cerrado la fábrica".

El 23 de març, després de nou setmanes de vaga i d’una llarga negociació, la denominada Comisión de Huelga, publicava un butlletí adreçat “A la opinión pública de Flix”, en què donava per finalitzada la vaga. El document posava en valor el paper que havien tingut els mestres “Enrique Grau, José Coll y Benjamín González” en la solució del conflicte:

"Sirviendo de amigables mediadores entre ambas partes, han visto que sus gestiones han sido coronadas por el más lisonjero de los éxitos. Estos maestros, abandonando un día su sacerdocio de iluminar las mentes infantiles han prestado un señalado servició al pueblo de Flix".

El País i El Magisterio Tarraconense reconeixien el paper mitjancer d’Enric Grau, Josep Coll i Benjamín González, tot aportant solucions i intercedint davant les obrers i la direcció de la Entre d’altres acords aconseguits en les negociacions amb la decidida intervenció dels mestres, trobem una referència sobre el tema; així, el mes de maig la premsa esmentava un escrit tramès per la direcció de la Fàbrica al doctor Carulla, rector de la Universitat de Barcelona, en què esmentava l’aprovació d’un cànon de 25 cèntims per kilowatt per a la instrucció pública signat per l’Ajuntament i la Electroquímica de Flix.

El prestigi assolit pels mestres de les escoles Grau, Coll i González, després del seu arbitratge durant la vaga, els portà a ser protagonistes d’unes jornades festives de mestres al castell d’Escornalbou el  3 de juny, jornades que segons la premsa comptaren amb l’assistència de 2.500 persones. (...) Un altre exemple el trobem intervenint en el cicle de conferències organitzades a Tarragona per la inspecció educativa el dies 18,19 i 20 de juliol de 1920. El dia 20 Enric Grau presentà una ponència significativa. “Modo práctico de resolver las dificultades que originan al funcionamiento de la Escuela nacional en España por falta de edificios apropiados”. Un tema del que podia parlar per experiència. La crònica d’El Magisterio Tarraconense (31-7-1920) esmenta la dura crítica als ajuntaments que permeten l’allotjament del seus infants en

“locales infectos y infames. Analiza las causas eficientes en la no concurrencia de los hijos de las clases acomodadas a la Escuela nacional. Se pronuncia en consecuencia, a favor de las Escuelas cobijen indistintamente a los hijos de todas las clases sociales”.

Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix ( I ).

 

RESUM

El mestre Enric Grau i Fontseré (Reus, 1877 – Barcelona, 1946) representà tota una institució docent i personal entre els veïns de Flix. Amb trenta-quatre anys de docència, primer com a únic mestre dels nens entre el 1897 i 1916, i després com a mestre i director de la Graduada dels nens entre el 1916 i 1931, són diverses generacions d’infants que passaren per les seves classes, les suficients per tenir com a alumnes pares i fills. El fet que l’escola de Flix porti el seu nom és suficient motiu per donar a conèixer la seua biografia.

INTRODUCCIÓ

La figura del mestre en la història dels nostres pobles ha estat motiu en moltes ocasions de reconeixement i homenatge per part d’antics alumnes, de les associacions de pares i els ajuntaments. Flix com Móra d’Ebre, Tivissa, Benissanet o Miravet acordaren al seu moment reconèixer la figura d’un dels seus mestres posant el seu nom a les escoles públiques de la població. Així trobem noms com Lluís Viñas, mestre que des de 1895 i fins al 1937, que es va jubilar, va regentar l’Escola Pública de nens de Móra d’Ebre, Marcel·lí Domingo, mestre i ministre d’Instrucció Pública durant la República que ajudà a la construcció de les escoles de Tivissa, Antoni Nat, mestre de Benissanet en dos etapes, del 1910 - 1937 i 1939 - 1955, Roc Llop i Convalia, mestre i poeta miravetà, exiliat i deportat als camps d’extermini nazi de Mauthausen, formen avui part del nomenclàtor dels centres educatius respectius, com és el cas del que fou mestre de la unitària de nens entre el 1897 i 1916 i el primer director de l’ Escola Pública graduada de nens de Flix entre el 1916 - 1931, Enric Grau i Fontseré.

 

* Resum i introducció del meu article publicat a la Miscel·lània del CERE n. 34 (2024), p. 131-151

19 d'abril, presentació "ELS PRIMERS MESTRES DE FLIX - Des del segle XIX fins al 1970".

El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, presentarà el llibre de la Cana, Els primers mestres de Flix - Des del segle XIX fins el 1970,  desè volum de la col·lecció Lo Pedrís. Presentació que comptarà amb la participació dels dos autors, Jaume Aresté i Pere Muñoz.

Com a membres de l’associació cultural la Cana vam rebre l’encàrrec d’organitzar l’exposició de les XV Jornades de Patrimoni Històric, que es va realitzar a la nostra vila del 6 al 29 d’octubre del 2023. Aquesta exhibició documental es titulava Els primers mestres de Flix i,  com és lògic, estava dedicada sobretot als docents inicials de les escoles públiques (anomenades nacionals temps enrere), fent esment també als dels centres privats. Vam tenir, així mateix, l’interès de reproduir els records gràfics, tan individuals com col·lectius, que els escolars encara conservaven d’aquesta important etapa formativa de la seua vida.

El fruit d’aquell laboriós i atractiu treball realitzat per part nostra, complementat per una tasca investigadora posterior, és aquest llibre que publica l’Associació la Cana coincidint amb la diada de Sant Jordi del 2024. El text és troba estructurat en dues parts ben diferenciades des d’una perspectiva cronològica i redactades per cadascun dels dos autors. La primera analitza els orígens de l’ensenyament públic des de mitjan del segle XIX fins la fi de la Guerra Civil, amb les primeres dades del segle XVIII i especialment a partir de la Llei Moyano (1857), amb informació de les escoles unitàries de nens i nenes, quan eren una responsabilitat dels ajuntaments, qui s'havien de fer càrrec del sou dels mestres, també de l'estat de les escoles i cases dels mestres. D'aquí que les condicions precàries de la majoria dels centres escolars, les condicions de treball i la precarietat laboral dels mestres, molts amb dificultats de cobrar el sou, i per últim la massificació de les aules, l'absentisme escolar i les taxes d'alfabetització. Estat de les escoles que a Flix canviarà radicalment a partir de l'any 1916, amb les noves Escoles Graduades per a nens promogudes per la direcció alemanya de la Sociedad Electroquímica de Flix, que ho seran també per les nenes amb l'adveniment de la República. Escoles que comptaran amb un seguit de mestres que deixaren una petjada important en l'ensenyament local, especialment durant la República, també coneguda com la República dels mestres, els grans oblidats per culpa de la Guerra del 36 i la llarga dictadura, un dels motius que ens ha portat a recuperar la seua memòria.

La segona se centra a grans trets en el segon terç del segle XX,  coincidint amb la postguerra i la implantació del règim franquista. A nivell educatiu, per exemple, s’estudia la llei d’Educació primària de 1945 (unificadora de les disposicions oficials prèvies) que va establir els principis del pensament nacional catòlic. Es fa referència, així mateix, a altres aspectes com són el control polític de l’ensenyament, la depuració del magisteri i la greu problemàtica derivada de l’analfabetisme i de l’assistència escolar. En l’àmbit local, s’explica el funcionament de la Junta municipal d’educació, l’evolució dels centres públics i privats, l’activitat docent  i les dades dels mestres més destacats, sense oblidar la necessària referència als records escolars. 

El límit temporal del nostre treball coincideix amb l’any 1970 i no està fixat per un simple caprici, sinó per un motiu ben justificat com és l’aprovació d’una transcendent i necessària reforma educativa: la Llei 14/1970, de 4 d’agost, coneguda com la llei Villar, ja que fou impulsada pel ministre d’Educació i Ciència franquista, José L. Villar Palasí. Aquesta va acabar amb la Llei Moyano de 1845 i va modernitzar el sistema educatiu per adaptar-lo als canvis socioeconòmics  dels anys seixanta, que van transformar Espanya en un país desenvolupat. El resultat fou la introducció de l’Educació General Bàsica (EGB), amb vuit cursos dividits en dues etapes, així com la modificació dels continguts curriculars i la generalització de l’educació dels 6 als 14 anys per a tota la població escolar.

                                                                                                                  (Text Introducció )

El treball està plantejat en dues parts i tres annexos.

1. Els orígens de l'ensenyament públic de Flix (1842-1939) de  Pere Muñoz Hernández.

2. L'ensenyament a la postguerra (1939 - 1970) de Jaume Aresté Bagés.

Annex 1. Records escolars indivuals.

Annex 2.  Records escolars de grups.

Annex 3. Relació nominal del mestres d'ensenyament públic fins l'any 1970.