JOSEP CERVELLÓ I RIUS

Aquest migdia he anat als funerals del senyor Josep Cervelló, primer i únic director de la Fabrica fill de Flix. Si algun dia es fa una relació de flixancos il.lustres la seua persona en formarà part. Tot just demà 1 de juliol farà 38 anys que fou nomenat director en substitució del darrer director alemany Friedrich H Funk, hi ho seria fins el febrer de l'any 1980 en que fou substituït per Diego Fernández Cano. Coincidí amb la seua direcció un dels moments claus en la història de la Fàbrica, que comptava l'any 1970 amb 1.176 traballadors, quan l'any 1972 la química alemanya Hoechst decidí el trasllat de les seues inversions al Camp de Tarragona, fent-se la SA Cros amb la majoria de les accions. Morí el passat 28 de juny i tenia 90 anys. La fotografia superior és del llibre que vaig coordinar Centenari de la Fàbrica (De la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia 1987-1997), està situada al Casino i es realitzà l'any 1966 amb motiu de les noces d'argent amb l'empresa de Josep Cervelló qui està al bell mig de la imatge.

28 DE JUNY DE 1981: PRIMERA VISITA DE JORDI PUJOL

Una efemèride destacada en la història recent de Flix, i un dels entranyables records dels primers anys a l'alcaldia, és la primera visita del President de la Generalitat Jordi Pujol el 28 de juny del 1981. El President feu una estada de tres dies a les Terres de l'Ebre, acabant precisament el diumenge 28 a Flix. Recordo que fou un dia força calorós, que prèviament m'havia reunit amb ell a Tortosa com a membre del Consell de l'Ebre, i que per la tarda també ho havia fet a Ascó junt amb els alcaldes d'Ascó, Vinebre i la Torre per parlar de la problemàtica de les Centrals Nuclears. S'ha de dir que aleshores el protocol del president li preparà un pla de treball realment esgotador, amb força trasllats programats segurament amb desconeixement del territori. Així l'arribada a Flix havia de ser a dos quarts de set de la tarda, hora en que foren convocades les entitats i la població per a rebre'l a l'ajuntament vell, i no arribà fins tres quarts de deu de la nit, retard que no fou obstacle per a que nombrosos veïns l'esperessin davant de l'ajuntament. També es important destacar d'aquella primera visita, les atencions que va tenir amb tothom, com ho demostra la llarga entrevista que donà a la Veu de Flix, i malgrat l'esgotadora jornada, a la una de la nit emprenia el retorn cap a Barcelona. Recordar que la Veu de Flix núm. 23 del juliol feu un extens reportatge de la seua estada, destacant a més de l'entrevista, la transcripció del discurs que feu des del balcó de l'ajuntament així com una valoració de la seua estada a Ascó a Joan Carranza, recordat alcalde de la població.

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL A FLIX

Aquesta setmana s'ha donat el tret de sortida, amb una xerrada informativa a càrrec dels responsables d'ADIGSA, per a l'adjudicació previ sorteig del 15 habitatges de protecció oficial que el Departament d'Habitatge ha construït a la urbanització de la Ventonella. Recordar que el 2 de maig de l'any passat es signà oficialment i presentà el projecte a càrrec de la Secretària General d'Habitatge de la Generalitat Carme Trilla.

LA MINISTRA DE FOMENT AL SENAT

Ahir vaig intervenir com a portaveu de l'Entesa a la compareixença de la ministra de Foment Magdalena Àlvarez al Senat, varen ser quatre hores llargues en les que vaig tenir ocasió d'exposar en dues intervencions i des d'una òptica nacional les mancances i dèficits del territori. Des de l'oficina de premsa es realitzà la següent nota:

"L’ENTESA OFEREIX DIÀLEG I COL·LABORACIÓ A LA MINISTRA DE FOMENT:

Muñoz recorda a Álvarez que aquesta Legislatura ha de ser la del traspàs de Rodalies i la de la participació en la gestió dels aeroports.

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, intervé avui en nom del grup en la primera compareixença de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a la seva Comissió. Muñoz subratlla la importància estratègica que tindrà el traspàs del servei de trens de rodalia, així com que el Govern de la Generalitat reclama la gestió dels aeroports catalans i un paper determinant en el consorci que gestionarà l'aeroport del Prat.

Muñoz es refereix a l'arribada de l'AVE a València i a la frontera francesa en 2010 i la importància d'un nou tram d'AVE entre Tarragona i Castelló. Dirà el senador que “el moviment es demostra caminant” i l’Entesa comparteix les propostes de la Ministra sobre l'impuls decidit al ferrocarril i el manteniment de les infraestructures per a aquesta legislatura, per això, Muñoz manifesta la seva predisposició al diàleg i a la col·laboració amb el Ministeri.

Muñoz va a expressar algunes de les demandes territorials i reclamació de millores en les línies de trens regionals que haurien d'arribar a majors velocitats i majors freqüències ja que són molt importants per al reequilibri territorial. Entre elles, destaca la de Reus-Mora-Flix-Casp o la de Barcelona-Puigcerdà, Cervera-Calaf-Manresa o Valls-Roda de Berà-Reus-Tarragona.

Dos punts crítics que referirà de la N-340 són els de l'obres aturades d'Alcanar o la reclamació de la gratuïtat del peatge de l'autopista mentre durin les obres de la variant de l’Aldea. Quant a les carreteres, Muñoz posa l'accent en el desdoblament de la N-II i l'ampliació de l’AP-7 a les comarques de Girona, l'autovia de Tarragona (A-27) o la importància d'una gran inversió per a connectar Vandellòs amb l'A-7."

PRIMERA INTERVENCIÓ AL SENAT

Ahir al Senat es va aconseguir una de les primeres acceptacions per unanimitat d'una moció inicialment presentada per CiU i que es consensuà en text transaccional amb el PP, PSOE i l'Entesa. Moció que té com a arrel l'incident de les particules radiactives emeses pel grup nuclear Ascó I. Així com a portaveu de l'Entesa vaig participar en el debat que portà a l'acceptació per assentiment de tot el senat.. L'agencia EFE ha destacat de la meva intervenció:

"Pere Muñoz ha destacado que la unanimitat a la hora de acordar el texto pone de manifiesto que la seguridad nuclear no tiene colores políticos, aunque ha lamentado que haya tenido que ocurrir un grave incidente para que se tomen medidas correstoras. En su intervención, Muñoz ha señalado que el hecho de convertir en autovia la carretera C12 (que transcurre pro Ascó y soporta un intenso tráfico de camiones ...) seria una demostración clara de la voluntad de activar los planes de emergencia."

Del diari de sessions del Senat ofereixo un breu estracte de la intervenció:

"(El señor Muñoz Hernández comienza su intervención en catalán, según el texto que facilita a la Redacción del “Diario de Sesiones”).
Señorías, m’és estrany no poder com a senador novell adreçar-me des de la cambra territorial per excel-lència en la meva llengua, i més davant la moció presentada pel grup de Convergència i Unió referent a un tema tan sensible per a la meva comarca, la Ribera d’Ebre, i el poble de Flix, d’on soc alcalde, como és la seguretat nuclear i els plans d’emergència nuclear i químic.... Les recuerdo que Flix, mi pueblo, es una población situada a poco más de tres quilómetros de las nucleares de Ascó y a unos 500 metros de la electroquímica d’Ercros, industria química ya centenaria. Por tanto, es una población que tiene entre sus planes de emergencia el PENTA, Plan de Emergencia Nuclear de Tarragona, y el Plaseqtebre, plan de emergencia químico de les terres d’Ebre... Planes de emergencia que se han ido revisando con los años pero que siempre han tenido un punto débil en cuanto hablamos de vías de evacuación. La necesaria reconversión de la C-12, eix d’Ebre, principal carretera de la zona, en una autovía, prevista, por cierto, para el año 2025, sería, sin duda, la demostración más clara de que se tiene en cuenta la viabilidad de un plan de emergencia nuclear o químico ante la población potencialmente afectada... se nos hace difícil comprender cómo, después de 25 años de coexistencia de la factoría química de Flix y el funcionamiento de las centrales nucleares de Ascó, sea precisamente hoy cuando se haya discutido y aprobado esta moción. A la población de la zona se le hace difícil entender que haya tenido que suceder un grave incidente de las partículas radioactivas, en que se ha visualizado con toda clase de detalles la cadena de despropósitos por parte de los responsables de las centrales nucleares de Ascó, para que se tomen las medidas correctoras, que, sin duda, hace años se debían haber tenido en cuenta..."

"LA CABANA" I "ELS FETS DE LA FATARELLA"

He acabat la lectura de "La cabana" de Josep Gironés (XIX premi literari Vila d'Ascó). Una història ambientada a la Fatarella del primer terç del segle passat i amb "els Fets de la Fatarella" com a motiu central de la novel.la. Com diu l'autor que acabà d'escriure l'obra per donar a conèixer la tràgica història del seu poble, precisament un 25 de gener, trist aniversari d'aquest "Fets" en que trenta-quatre veïns del poble varen ser assassinats en nom de la col.lectivització agrària. El veïnatge de la Fatarella amb Flix, els lligams històrics i familiars entre ambdues poblacions ha comportat sens dubte que la lectura d'aquesta magnífica obra hagi tingut uns components emocionals per part meua, ja que, des de l'ambientació com les continues referències, podrein ben bé correspondre a històries contades de veïns de Flix originaris de la Fatarella.

Els Fets de la Fatarella del 25 de gener del 1937 foren analitzats per l'historiador Josep Termes, originari del poble, l'any 2005 al seu estudi "Misèria contra pobresa", on constatà la resistència pagesa a les col.lectivitzacions així com el capítol previ de les tensions que varen dur als "fets de maig del 1937", amb l'enfrontament armat entre les forces de la Generalitat, el PSUC, UGT d'una banda i de la CNT-FAI i el POUM de l'altra. Josep Gironés, des de la rigurositat històrica, que de ben segur ha trobat en l'obra de Josep Termes, ens ofereix una història relatada en primera persona d'una noia, la Carme, entre el 1901 i el 1937, amb la "cabana", construcció tipica per aquestes terres, com a protagonista arquitectònic i alhora emotiu, i amb un fil conductor que retrata la misèria i la pobresa d'un poble i d'una gent, que ens pot ajudar a comprendre una mica més aquells moments dramàtics de la nostra història.

L'ALDEA TALLA LA N-340

Ahir divendres vaig assistir a la segona manifestació que han convocat els veïns de l'Aldea i la seua plataforma per exigir solucions al caos circulatori de la N-340 al seu pas per la població. Vaig acompanyar al seu alcalde Dani Andreu i el seu ajuntament, al costat entre d'altres de l'alcalde de Camarles. A les 8 del vespre varen tallar la carretera en les dues direccions al costat de la sortida d'Amposta de l'autopista AP7.

Cada dia han de suportar el pas de mes de 15 mil vehicles al llarg de quasi tres kms del nucli urbà de la població. Es cert que s'han aprovat recentment les obres de la desitjada variant, però anant molt bé són 48 mesos de treballs fins el 2012. Estan carregats de raons, per aixó i mentres durin les obres reclamen l'alliberament del peatge de l'AP7 entre Amposta i l'Ampolla per donar sortida al caos circulatori, un caos i punt negre que, per exemple l'any 2006 comportà 240 accidents declarats i tres morts, dos foren els morts el 2007.

SETGE I OCUPACIÓ DEL CASTELL CARLÍ DE FLIX

Els dies 18 i 19 de juny del 1875, fa 133 anys, són unes dates que malgrat el pas del temps resten en la memòria històrica de Flix: l'ocupació després de setze hores de setge del castell carlí, un dels llocs estratègics de control de l'Ebre durant la 3a guerra carlina.

18 de juny. Inici de l’assetjament del castell carlí de Flix:

“Durante la noche algunos voluntarios de Clivillé y una de las companías de Móra quitaron la barca del mencionado castillo, llevandola a la parte de río que nuestras fuerzas ocupaban, quedando de este modo los sitiados sin ningún medio para evadirse, aunque no lo hubieran podido conseguir por la posición que ocupaban las tropas”.[1]

• 9 de juny. Després d'un setge de 16 hores es rendeix el castell de Flix davant l’exèrcit del Capità General de Catalunya Martínez Campos, dirigit pel general Luís Gamir amb el batalló de Ceuta, els mobilitzats de Tarragona i Flix, dues companyies del tercer batalló franc, quatre canons de Plasència i 150 cavalls. Més de cent carlistes lliuren les armes, vint guanyen la llibertat llençant-se a l'aigua.
  “Nuestro corresponsal en Falset nos da algunas noticias de la toma de fuerte de Flix que aunque retrasadas no dejan de ser interesantes, atendiendo el palpitante deseo que tiene el público en todo cunanto se refiere á la actual campaña del Maestrazgo, por cuyo motivo insertamos á continuación.
  Las fuerzas con que el brigadier señor Gamir efectuó el ataque del fuerte de Flix, eran los batallones Fijo de Ceuta y cazadores de Reus, rondas movilizadas de Tarragona y Flix, dos campañías del tercer batallón franco, cuatro cañones de Plaséncia y unos 150 caballos, componiendo una respetable brigada, cuya vanguardia formaba el batallón Fijo de Ceuta que fue el que desalojó del pueblo, después de un lijero tiroteo, á vários carlistas posesionados de algunas casas. Dueño del pueblo el señor Gamir dispuso la colocación de los cañones y de sus fuerzas en los sitios favorables para el ataque y no emprendió este hasta que los defensores de la fortaleza rechazaron la intimidación que les hizo para que se rindieran.
  Principió el fuego á las 5 y media de la tarde continuándose por ambas partes durante la noche y hasta muy entrada la mañana del sia siguiente, que ordenó cesára el señor Gamir, cediendo á las reiteradas súplicas de las familias de llos defensores del fuerte que piedieron se formulara una capitulación. Esta se efectuó y al cabo de dos horas habian terminado las negociaciones que dieron por resultado abandonar el fuerte los defensores del mismo, efectuandolo sin armas y formados, y ocuparlo inmediatamente las tropas con todas las armas y demás pertrechos de guerra. Dicese que los carlistas impusieron en un principio como bases de las capitulaciones condiciones que no aceptó el senyor Gamir, pero que vista la decisión de este jefe y particularmente de las fuerzas que mandava, que ardían en deseos de tomar el castillo por asalto, contentáronse con que se les garantizase la vida y libertad en concepto de indultados, que el señor Gamir concedió para evitar mayores desastres, toda vez que afortunadamente solo hay que lamentar, á pesar del nutrido y prolongado fuego que se sostuvo, tres heridos del ejército y cinco ó seis de los carlistas.”[2]
  L’endemà es donava més informació sobre l’assalt al castell de Flix i la sort del carlins vençuts.
  “Mora de Ebro 20 junio 1875.
  A las once del dia de la fecha ha regresado de Flix la columna del señor comandante general de la provincia, sin los prisioneros del castillo de dicho pueblo, que con un pase a cada uno les han dado libertatd en Camposines, conservando los cabecillas las armas, y los individuos de tropa no. La mayoria de ellos ha tomado la dirección de Gandesa. Los tres heridos carlistas, lo mismo que uno de la tropa han ingresado en el hospital de sangre que al efecto se ha arreglado en un magnífico local de Mora la Nueva en el que hay preparadas 35 camas. El hospital está a cargo de un ayudante de Sanidad militar, y como jefe un médico muy entendido de esta vila.”[3]
  Al castell hi restarien dues companyies de Voluntaris de la Llibertat, una de Flix i l’altra de Villalba dels Arcs, que fins aleshores havien cobert la vigilància del castell de Móra d’Ebre. Mentrestant Josep Agramunt, lo Capellà de Flix, cap de la brigada de Gandesa, comandava uns 3000 carlistes. El conegut bandoler Panxampla d’Alfara de Carles hi formava part.
  [1] COT, A. Memorial de Salvadoret, el Moro. La Restauració alfonsina i la pau. In La Riuada. 16, Móra d’Ebre, 1999. P. 29.
  [2] Diario de Tarragona, núm 151, 24 de junio de 1875.
  [3]Diario de Tarragona, núm. 152. 25 de junio de 1875.