L' ANJUB 1907

TARRAGONA - CEL ÚNIC EUROPEU

Pel que es refereix als acords del dia d'avui del Senat serà la llarga discusió i aprovació del Projecte de Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntaria de l'embaràs la que tindrà més notorietat mediàtica. Altrament, i per la meua part i en nom de l'Entesa, he participat al plenari en dues mocions, la presentada pel grup socialista anomenada "cielo único europeo" i la consensuda por tots els grups de suport per part del Senat a la candidatura de la ciutat de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017.

RECORDANT SALVADOR ESPRIU

Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu. Recordant la seua persona i la seua obra no puc estar de recordar la figura de la meua professora a l'institut de Tarragona, na Dolors Cabré, qui tot i donar classes de literatura espanyola ens introduí a literatura catalana i especialment de Salvador Espriu, amic i company universitari durant la República, i que ens animà a conèixer la seua obra. 

Des de la novel.la "Laia" fins la poesia de "La pell de brau". Després de presentar-li el treball, la senyoreta Dolors Cabré suggerí que li enviés un escrit a Salvador Espriu, al Passeig de Gràcia, 118, pral. 1a. Barcelona, cosa que vaig fer i, al poc vaig rebre resposta, missiva que guardo com un petit tresor. 

He escanejat una part del seu escrit, realitzat amb aquella cal·ligrafia minúscula i ordenada característica, i en concret la referència a la joventut: <crec i, sobretot, vull creure en la joventut actual. I l'estimo. Com es pot detestar els nostres propis fills? Només qui sigui pervers, boig o idiota. Les reaccions dels joves són sempre excessives, per generoses i exaltades, idealistes. Biològicament això és normalíssim... No hi ha res de més repel.lent que un jove "conservador" i "conformista">( 9 de juny de 1972). 

Poques setmanes després de la seua mort, l'ajuntament de Flix decidí posar el seu nom al carrer del jovent per excel·lència, essent l'adreça exclusiva de l'Institut de Secundària i de les Escoles de Primària.

RASQUERA

Aquesta tarda vaig a la inauguració del Centre Cívic a Rasquera, inauguració que anirà a càrrec del conseller de Governació i Administracions públiques Jordi Ausàs. Rasquera és sense cap mena de dubtes un dels pobles que en els darreres anys ha tingut una transformació urbanistica i d'equipament més important de les nostres contrades. El nou equipament n'és una clara mostra. El dinamisme que ha generat el seu ajuntament i especialment el seu alcalde Bernat Pellissa, actual president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, és una dada a tenir en compte.

Josep Vallverdú i Ton Sirera l'any 1969 ens oferiren un curiós retrat de Rasquera, retrat que des de la nostàlgia del temps i pel seu valor val la pena recordar:

"Poble costerut, al bell mig de l'intrincat cabdell del vessant nord de la serra de Cardó, Rasquera té l'Ebre a poca distància, però invisible, perquè aquí les giragonses de la carretera ens l'amaguen. Un seguit de vinyes i oliverars ens ha acompanyat des de Móra i Ginestar, quan encara podíem veure la cinta de l'aigua. Ara el massís del Cardó ombrejarà la via fins a Benifallet. Un terreny cada cop més trencat, amb sentors de pins i de timons, amb marges de pedra... Mentrestant, cavada als estreps septentrionals de la serra, Rasquera vegeta, endinsada en temps de cadència lentíssima. L'ermita de Sant Domènech domina la població, entre xiprers. De les finestres pengen cordes i trenes de palma. Més de cent cases tenen familiars que es dediquen al cabàs, la cabassola i la cabassoleta... Hi ha una alternança de rajola i tàpia; i que som a la Catalunya Nova és ben visible en la cubicitat de les cases, l' aire de poble de l'interior, terrós i humil; si no fos pel raval encalcinat de primer terme, hom diria que el poble s'amaga en el paisatge, que s'aterrossa i agrisa com els lloms pelats que inicien, al seu darrera, l'ascensió al Cardó..."

TAST D'OLI D'OLIVA VERGE EXTRA "OLIFLIX"

Aquest vespre s'ha quedat petita la sala d'actes de ca don Ventura amb la xerrada-col.loqui i tast d'oli organitzat per Antonio Rey. L'objectiu inicial era la divulgació cultural al voltant de l'oli verge, varietats, sistemes d'elaboració, tipus d'olis, acidesa... Molt interessant i didàctica la xerrada inicial de la Núria Guillen Rey, dietista i nutricionista, sobre els valors nutricionals, preventius i terapèutics de l'oli d'oliva verge. A l'igual que la presentació que ha fet l'Antonio Rey de la seua empresa artesanal així com de la importància de l'oli d'oliva verge com a producte estrella d'OLIFLIX, finalitzant l'acte amb unes breus nocions pràctiques de tast del seu oli d'oliva verge extra.

MOCIÓ DELS ABONAMENTS APROVADA PER UNANIMITAT

En relació de la moció defensada davant la comissió de Foment i aprovada per unanimitat, vagi per endavant la nota de premsa de l'Entesa:

"El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa a la Comissió de Foment del Senat, ha aconseguit que tots els grups de la cambra hagin aprovat una moció davant la comissió que demana abonaments de tren entre Reus i Tarragona de tipus mensual o de deu viatges. Aquesta mateixa petició va ser aprovada pel Senat l’1 de juny de 2005 a proposta de l’Entesa, però l’empresa estatal encara no ha executat aquesta iniciativa aprovada.

Muñoz denuncia que es dóna la paradoxa que un usuari pot comprar un abonament entre Reus i Altafulla, o entre Tarragona i les Borges del Camp, però no entre les dues grans ciutats. A més, resulta més econòmic adquirir l’abonament de Reus a Altafulla o de Tarragona a les Borges, que comprar cada dia un bitllet senzill entre Reus i Tarragona.

El senador de l’Entesa creu que aquesta mesura redundaria en un concepte atractiu del transport públic que és el més sostenible i útil i,en aquest cas,es demana per a la segona àrea metropolitana de Catalunya. També Muñoz ha valorat que el Senat mostri als ciutadans que vol el millor per als usuaris de Renfe.

Muñoz ha quedat satisfet per l’aprovació de la moció però ha insistit en que ara és important que l’Estat la porti a terme i s’ha compromés a insistir davant del ministre de Foment perquè actuï."

El contingut diu:

“La Comisión de Fomento del Senado:
1. Insta al Gobierno para que RENFE ponga a la venta abonos de carácter mensual y abonos de diez viajes entre las ciudades de Tarragona y de Reus, en consonancia con la demanda existente.
2. Para facilitar su difusión y favorecer la comercialización entre los viajeros y usuarios, instar a RENFE para que estos abonos se puedan adquirir tanto en la estación de Reus como en la de Tarragona y que su compra se pueda realizar tanto en las taquillas como en las máquinas expendedoras de billetes, una vez adaptadas, que se encuentran en ambas estaciones."

ABONAMENTS ENTRE REUS I TARRAGONA

La Comissió de Foment del Senat debatrà demà dimecres 17 de febrer una moció que vaig registrar el 27 de gener de l’any 2009 en la que demano abonaments de tren entre Reus i Tarragona de tipus mensual o de deu viatges. Aquesta mateixa petició ja va ser aprovada pel Senat l’1 de juny de 2005 a proposta d’ERC, però l’empresa estatal ha fet cas omís durant tot aquest temps a aquell mandat de les Corts espanyoles.

Es dóna la paradoxa que un usuari pot comprar un abonament entre Reus i Altafulla, o entre Tarragona i les Borges del Camp, però no entre les dues grans ciutats, les quals es troben separades per 14 minuts de trajecte ferroviari. A més a més, resulta més econòmic comprar l’abonament de Reus a Altafulla o de Tarragona a les Borges, que comprar cada dia un bitllet senzill entre Reus i Tarragona.

Aquesta vegada no es tracta de que la moció s’aprovi al Senat, sinó que que l’Estat la porti a terme, a l’igual que s’ha fet amb una de les mocions que vaig aconseguir aprovar el passat 5 de març a la mateixa Comissió de Foment i que passat els mesos he pogut comprovar que alguna de les mesures aprovades ja és efectiva : permetre pagar a les taquilles els abonaments de Mitja Distància amb targeta de crèdit, cosa que llavors no estava permesa. Això demostra que si RENFE Operadora vol, pot fer cas als mandats que li vénen del Senat; demà en nom de l’Entesa Catalana de Progrés demanaré el mateix que el juny de 2005; desitjo que s’aprovi un altre cop però encara més que RENFE ho porti a la pràctica, perquè serà una millora del servei per als usuaris de Tarragona i de Reus.

(A dalt fotografia amb els alcaldes de Reus i Tarragona)

EL CABRIL: CEMENTIRI NUCLEAR DE BAIXA INTENSITAT

"Bienvenidos al único cementerio nuclear de España" (XLSemanal. finanzas.com)

Vista panoràmica del cementiri nuclear del Cabril, a Córdova, especialitzat en residus de mitja, baixa i molt baixa intensitat. És a 45 kilòmetres del poble més proper.

"El tráiler es desplaça lentament a través de les sinuoses corbes de la serra de Albarrana, en la província de Còrdova. Tots els ajuntaments de les poblacions per on passarà el carregament han estat prèviament advertits; igual que el Consell de Seguretat Nuclear, els ministeris involucrats, la Guàrdia Civil i Protecció Civil. No obstant això, els veïns de la regió, habituats a la seva presència, presten poca atenció als símbols que lluïx el remolc hermèticament tancat; al costat del característic ‘trébol’ negre sobre fons groc (representa en realitat un àtom envoltat de tres llamps), un cartell resa: «Materials radioactius de baixa activitat específica».

Uns 240 camions procedents d'un dels nou reactors nuclears que hi ha en l'Estat fan cada any aquest mateix recorregut, que culmina en les instal·lacions del Cabril, propietat de la pública Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa). La primera pedra es va posar en 1986 i sis anys després començava a funcionar l'únic cementiri de materials radioactius que existeix en l'actualitat a Espanya

En Hornachuelos, que és el municipi més proper al Cabril –a 45 quilòmetres–, del que es queixen no és de la inseguretat, sinó que la injecció econòmica no s'hagi notat. Argumenten que la població ha baixat de 17.000 a 14.000 habitants i que només un percentatge molt baix dels empleats en la planta prové de les localitats properes. Enresa, per la seva banda, dóna altra dada: 77 milions d'euros invertits en la regió, cinc d'ells destinats a la millora de carreteres...."