13 de setembre del 2007

CRETAS: Autogestione nella Spagna republicana

"CRETAS, Autogestione nella Spagna republicana", és una de les novetats publicades que Edicioni la Baronata de Suïssa escrit per dos historiadors molt propers: Encarnita Riva i Renato Simoni, amb pròleg del professor Claudio Venza. Algú ha dit que el moviment anarquista no té qui en parli. És curiós que sigui precisament a la neutral Suïssa on s'hagi despertat l'interès pel moviment anarquista i es publiquin assajos com els del matrimoni Encarnita i Renato. Amb un tema que precisament fou la seua memòria de llicenciatura en història contemporànea a la Universitat de Ginebra el 1977: "Cretas. La collectivisation d'un village aragonais pendant la guerre civile espagnole (1936-1937)", revisat i actualitzat trenta anys més tard amb l'objectiu de repensar l'experiència col.lectivista a través de l'exemple concret del poble català-aragonès de Queretes.

(Fotografia de portada l'anarquista Bernardo del Blau a l'esquerra amb un altre milicià queretenc reslitzada a Barcelona)

12 de setembre del 2007

A FLIX: NOU PLA D'EMERGÈNCIA

Demà al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa i a les 12 del migdia s'ha convocat una important reunió de càrrecs municipals on es donarà a conèixer el Pla d'Emergència per episodis de contaminació a l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix. És a dir, un Pla d'emergència a tenir en compte durant els treballs de descontaminació i neteja dels residus de l'embassament. Han estat dos anys de reunions a la seu del departament de Bellaterra, dos anys d'esborranys i més esborranys amb la implicació decidida de l'ajuntament de Flix en la redacció d'un Pla d'emergència que s'incriu com un pla d'actuació del PROCICAT, Pla de Protecció Civil de Catalunya que té per objectiu fer front a les emergències generals que es puguin presentar o es preveu la creació de procediments o protocols d'actuació per fer front a emergències no cobertes per plans especials. L'abast territorial és tot aquell que d'una manera o altra, rep aigües de l'Ebre, aigües avall de l'embassament de Flix: l'àmbit fluvial (embassament, llera, riberes, delta), les poblacions proveïdes a partir de les seues aigües i les zones que s'hi reguen. Demà tindrem l'ocasió de conèixer la implicació al respecte de Joan Boada, Secretari General del Departament, de Josep Ramon Mora, Director General de Protecció Civil, a partir de les informacions generals sobre les actuacions d'estracció desl residus així com l'anàlisi de risc del Pla d'emergències per part del responsables d'Acuamed i Getinsa. En quant a l'estructura del Pla i organització intervindran tècnics de Protecció Civil, del la Confederació Hidrogràfica i de la Direcció General de Salut Pública. Una important eina vers la solució final.

11 de setembre del 2007

EL MEU ONZE DE SETEMBRE


Ahir, per la tarda i a Tortosa, varem assistir a l'acte institucional organitzat per la Delegació del Govern de la Generalitat. Enguany el lloc de l'acte fou nou, a la plaça dels Dolors, entre la Delegació i la magnífica biblioteca Marcel.lí Domingo. Hi hagué dos parlaments, un de caire més institucional a càrrec del Delegat del Govern en Lluís Salvadó i el segon amb una excel.lent síntesi entre el fet històric i patriòtic a càrrec d'Oriol Junqueras. En acabar la banda de música de la Lira Roquetense va oferir una audició, que també estava inclosa en els actes del centenari de l'entitat. De nit, ja a Flix vaig participar del sopar popular al reestrenat centre neuràlgic: plaça Església i avinguda Catalunya, un marc idoni per aquest tipus de trobades, amb més de tres-centes persones menjant fessols amb llonganissa. Aquest migdia, acte institucional a la plaça de l'Església, amb la lectura del manifest de l'Onze de setembre a càrrec del pregoner Andreu Carranza, amb les pubilles, grallers i geganters donant un sentit participatiu. Després i a la plaça Major assisteixo a l'acte paral.lel on s'ha donat a conèixer l'Ateneu Popular Independentista de Flix. Finalment anem a Corbera al dinar organitzat per la gent d'Esquerra a les Terres de l'Ebre, tinc l'ocasió de saludar entre d'altres als nous alcaldes d'Esquerra de Corbera i la Fatarella, Sebastià i Carme respectivament. Ha tancat l'acte el president regional d'Esquerra Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre.

LA CLAU GAUDÍ EN COREÀ

És curiós que la primera traducció de "La Clau Gaudí" d'Andreu Carranza i Esteban Martín hagi estat al Coreà. Primera o segona traducció, segons com es miri, ja que fins ara es comptava a les versions en català i en castellà, essent un veriable èxit de vendes en les dues llengües. És una versió força curiosa, encara que obviéssim la cal.ligrafia coreana, a les antípodes de la nostrta llengua romànica. El disseny de la portada amb la façana de la Sagrada Família i el recorregut per les principals obres gaudinianes com un estel sobre Barcelona i una misteriosa frase en català referent al "Demostració de les distàncies que es necessiten com a.... Temple Expiatori de...". 502 pàgines que sens dubte serviran per acostar els dos mons separats pel paral.lel 38, tant prop com llunyanes com les respectives capitals: Seül i Pyongyang. Amb una llengua comuna parlada per més de 60 milions de persones que consta de set vocals fonamentals i vint-i-cinc consonants amb clares influències xineses. Andreu i Esteban: Enhorabona!!!

9 de setembre del 2007

HAN PASSAT TRES ANYS I ....

Han passat tres anys de l'esclat de la notícia de la contaminació química de l'embassament de Flix i, com diu el poeta, amb tot i malgrat tot: "Tot està per fer i tot és possible":

"9 de setembre del 2004. Flix torna a ser notícia de portada. Aquest cop per l’estudi del CSIC referent a la qualitat dels rius catalans i més concretament per haver determinat la quantitat i tipus de residus acumulats a l’embassament de Flix. Els primers mitjans en fer-se resó mediàtic ha estat TV3 i La Vanguardia
Entre els residus que s’acumulen a la llera de l’Ebre hi trobem metalls pesats com el mercuri, organoclorats com el DDT i, en menor quantitat, fosforita. Aquest darrer material, que s’utilitza en la fabricació industrial de pinsos, és radiactiu. Tot i que bona part dels residus està submergida o enterrada, en alguns trams de riu són ben visibles. Tot i que l’acumulació de residus era coneguda, no hi havia constància de la toxicitat dels materials.
Aquest fet l’ha posat de relleu un estudi que han elaborat la
Universitat Autònoma (UAB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a petició del Departament de Medi Ambient.La Generalitat ha llançat una crida per evitar que s’estengui el pànic, ja que els residus no provenen de cap central atòmica. Consideren que els residus no són perillosos en l’estat en què es troben actualment. No obstant, podrien tenir un efecte “devastador” en cas que hi hagi una crescuda sobtada i puguin superar la presa de Flix. El Govern ja s’ha posat a treballar per buscar una solució i a més ha posat vigilància a la zona. De moment, s'ha aturat el flux de contaminació.
Un cop conegut l'abast de la situació, l'Ajuntament de Flix s'ha reunit amb caràcter d'urgència per avaluar els fets i reclamar una resposta ràpida a les administracions. Ja l'han obtinguda. Aquest mateix divendres, el Govern català ha anunciat que destinarà 100 milions d'euros a les mesures més urgents que calgui prendre per netejar el tram de riu afectat.
'Bomba' de contaminación en el Ebro
La Vanguardia. 10 de septiembre de 2004. Sociedad. Págs.27, 28 y 29.
Polémica en Cataluña por residuos tóxicos en el río Ebro
ABC. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 42.
Entrevista a Joan Grimalt: "No esperábamos la presencia de residuos mineros radiactivos en Flix"
La Vanguardia. 12 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág.47.
El CSIC halló en el Ebro uranio que superaba los límites de radiactividad
El País. 12 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág.35.
La Generalitat conocía desde 1996 la alta contaminación de los lodos del Ebro
El País. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 28.
Medio Ambiente limpiará Flix antes del 2008
El Periódico. 11 de septiembre de 2004. Cosas de la Vida. Págs.28-29.
El informe sobre los vertidos del Ebro se ocultó 9 meses
El Mundo. 11 de septiembre de 2004. España. Pág.20.
El Ebro tiene miles de toneladas de tóxicos
El País. 10 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 30.
Alertan de la existencia de más de 200.000 toneladas de residuos tóxicos en el Ebro
La Razón. 10 de septiembre de 2004. Sociedad/Medio Ambiente. Pág. 38
."

7 de setembre del 2007

ESTADA A NECKARWESTHEIM

Neckarwestheim (Baden-Württemberg) ha estat el punt de trobada d'alcaldes de municipis veïns de Centrals Nuclears d'arreu d'Europa, al que hem estat convidat alcaldes de l'AMAC. Organitzat per GMF i Neckarwestheim, han estat dos dies intensos, amb ponències de tota mena i debats al voltant de les centrals nuclears. Amb participació de representants de Direcció General d'Energia i transport de la Unió Europea, dels ministeris de Medi Ambient i Economia de l'estat federat de Baden-Württemberg, i un seguit d'alcaldes de pobles amb centrals nuclears, majoritariament alemanys, que ens han exposat la relació dels seus municipis amb les empreses i els diferents governs. Com era de preveure, tot i la diversitat de païssos participants, el programa de tancament de les 17 centrals nuclears previst a Alemanys fins el 2022 ha centrat els diferents debats. Com ha dit algú és un veritable debat emocional l'existent a Alemany sobre el fet nuclear. En aquest sentit ha estat important conèixer per part de l'alcalde d'Obrigheim la situació crítica del seu municipi després del tancament l'any 2005 de la seua Central Nuclear amb 36 anys de vida. Un debat sobre el futur de l'energia nuclear força contradictori a nivell europeu, mentre Alemanya i Austria han optant pel seu tancament, païssos com Finlàndia, França o Suïssa han optat per la construcció de grups nuclears de nova generació. Una discussió oberta a Alemanya, força diferent a l'existent a l'estat espanyol, és la dels residus nuclears, a Alemanya el govern federal imposà el 2001 la construcció de magatzems temporals a les mateixes central nuclears, renunciant al magatzem temporal centralitzat com es preten a l'estat espanyol, per ells el veritable debat és la construcció d'un magatzem profund seguint el model suec.

3 de setembre del 2007

ANNA ROSSELLÓ I ELIAS

Fa uns dies vaig conèixer a la Universitat de Prada a Roger, un jove independentista, qui era em digué que la seua àvia era de Flix, que es deia Anna Roselló, que era filla del secretari de l'Ajuntament d'abans de la guerra. Més coneguda per les obres escrites amb el seu marit Josep Travesset, entre les que destaca de les 19 escrites: "O Catalao"...

        Varem iniciar una breu conversa i li vaig donar salutacions a la seua àvia. Avui he rebut, directament des de Sant Pere de Riudebiltlles, i de la senyora Anna Roselló, la seua biografia,  que he llegit pràcticament d'una tirada:

"Memòries d'una dona lluitadora. Vençuda sí, doblegada mai!!!".

"Vaig néixer a Flix el dia 3 de desembre del 1923, en el si d'una família benestant. Tradicionalistes. De dretes. Carlins per tradició i convicció..."

Una vida de pel.lícula, amb tots els ingredients, la de la nena més petita de la fotografia. Òrfena de mare als 5 anys i de pare als disset, que podem conèixer consultant la Wikipedia. D'una dona amb profundes conviccions indespendentistes. Coneguda per l'aventura americana, per recórrer a peu vint-i-cinc mil quilòmetres des del Brasil fins a Mèxic. Que, malgrat tot es declara vençuda, perquè no va poder evitar la mort dels seu pare, tot i ser de la Lliga, amb 70 anys a la presó de Pilats. Perquè no va poder privar que torturessin i condemnessin a 30 anys al seu germà en consell de Guerra. Perquè no va poder evitar que tanquessin al seu company... i ja als anys 70 per no poder impedir que empressonessin i torturessin la seua filla Carmen a la Via Laietana per les seues conviccions independentistes...

Doblegada mai!

"perquè vull veure la meua Pàtria, Catalunya, independent"...




2 de setembre del 2007

TRES NOTÍCIES I UNA IMATGE

Després d'haver fet una setmana de vacances, lluny però prop en la distància i en la realitat, en posar-me a l'hemeroteca, més concretament al Huubs per saber les notícies de Flix, n'he trobat tres, amb tres noms propis: Cristina Narbona, Aurora Masip i Enric Pena, amb tres temàtiques diverses: La contaminació de l'embassament, el nomenament com a portaveu del govern i l'anellament d'ocells a Sebes.

1. Narbona assegura que el transvasament de l'Ebre convertia en una "bomba de rellotgeria" els residus del pantà de Flix
... de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha destacat les tasques de descontaminació del pantà de Flix, a l'Ebre, com la feina més espectacular que fa el seu departament, que hi destina 100 milions d'euros. ...
2.
El govern nomena Aurora Masip directora general de Comunicació de la Generalitat
... de Catalunya i ha treballat a TVE, COMRàdio i Ona Catalana, entre d'altres mitjans. Nascuda a Flix el 1971, va ser directora i responsable de la publicació Món Empresarial i professora ajudant del departament ...
3.
La Reserva de Sebes espera anellar 10.000 ocells fins al desembre
... Durant tot el mes d'agost, l'anellador de l'ICO Enric Pena, nascut a Flix, ha estat capturant i anellant centenars d'ocells d'espècies passeriformes, «petits ocells que pesen entre 10 i 25 grams», a ...


De retorn a Flix i al coll de la Teixeta, abans del túnel i la cruïlla direcció Porrera, ens hem trobat amb una de les imatges que més ens pot impactar: un incendi al bosc. Aquest, segurament provocat per la maleïda i inconscient burilla encesa llançada des d'un cotxe. Per sort ha estat controlat ràpidament per tota mena de mitjans terrestres i aeris.