SÒNIA TOMÀS I JOSEP MARIA SÀEZ

Ahir per la tarda al Perelló es va celebrar el Sisè Congrés Regional de les Terres de l'Ebre, un congrés aquest cop extraordinari per a escollir a Josep M. Sàez (Miravet) i Sònia Tomàs (Amposta) com candidats d’Esquerra per a les eleccions al parlament europeu que tindran lloc el proper mes de juny. Llista d'ERC que encapçala Oriol Junqueras. Per a més informació podeu consultar la web d'Esquerra.

DETINGUT A VIC ACUSAT DELS ROBATORIS A FLIX

Detingut a Vic acusat de 13 robatoris a Flix

"Els Mossos d’Esquadra la Terra Alta – Ribera d’Ebre imputen un total de 13 robatoris amb força, dos d’ells en grau de temptativa, a Azzedine H, veí de Torelló de 32 anys i nacionalitat marroquina. Agents de la policia autonòmica de l’ABP d’Osona el van detenir el dia 10 de març a Vic. L’home seria el responsable de diversos robatoris a cases i a alguns comerços comesos a Flix durant els mesos de desembre del 2008 i gener del 2009. De fet, 10 dels robatoris els hauria comés en només tres dies, de l’11 al 14 de gener.
En gairebé tots els casos, l’individu, que actuava normalment de nit, forçava o bé la porta o bé una de les finestres dels habitatges i locals, amb una palanca. En alguns dels habitatges, hi havia els propietaris dormint, però en sentir soroll i descobrir el lladre, aquest va acabar fugint. Azzedine H, també utilitzava un altre mètode per entrar a les cases, tot extraient un dels llistons de les finestres per accedir a l’interior.
El detingut no buscava objectes concrets dels habitatges, sinó que només agafava el que tenia a mà. Així, s’hauria endut des de motocicletes, aparells electrònics, joies i electrodomèstics fins a eines. Les gestions dutes a terme per la policia autonòmica van permetre identificar el possible autor dels robatoris, Azzedine H, que va marxar de la comarca poc després de cometre’ls.
Amb tot, s’ha pogut detenir a Vic per una ordre de recerca i detenció. L’home ha passat ja a disposició judicial."

Nota de premsa emesa pel Mossos d'Esquadra.

1930: FLIX, 11 DE MARÇ

Son poques les dades que disposem de l'ajuntament de Flix durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), una de les poques ens ho ofereix el diari reusenc "Las Circunstancias" del dia 11 de març del 1930, fa tot just 79 anys:

“Ens arriben noves d’eixa simpàtica vila de l’Ebre, no gaire agradoses. Sembla que allí uns senyors usant i abusant de la influència que naturalment ha de deixar sentir una fàbrica tan important com la “Electro Química” no reparen en envair esferes i camps que els haurien estat vedats.
El cas és que a Flix continua governant l’alcalde la U.P. (Isidro Martí Barberá) empleat a sou de l’esmentada fàbrica, i que, en la renovació de l’Ajuntament, ha aparegut en la llista de majors contribuents essent així que no paga una pesseta per rústega, urbana i industrial. Es diu que ell al·lega el pagar utilitats, però sembla que el criteri que impera en la formació de les llistes, és el d’excloure aquesta contribució.
Per si això no fos prou, s’afirma també que no s’ha procedit correctament en la designació dels regidors procedents d’elecció, puix que han pres possessió alguns que no obtingueren el major número de sufragis en la votació corresponent.”(1)

(1) Las Circunstancias. Qué passa a Flix?. Diari de l'11 de març del 1930.

IMPREMTA BABEL

La novetat literària de l'Ebre per excel·lència s'ha posat a la venda aquesta setmana. "Impremta Babel" d'Andreu Carranza. En català editat per "Columna" i en castellà per "Ediciones Temas de Hoy". Després de l'extraordinari èxit de vendes i traduccions de "La Clau Gaudí" Andreu torna als seus origens literaris amb una història plena de misteris i sentiments. Com ha dit Ignasi Riera en referir-se a Andreu i la seua obra: "Es tracta d'un escriptor que es desperta cada matí davant l'Ebre, que recorre els camins ocults de la seva terra i fa atenció fins i tot als missatges dels mussols. ¿A qui sorprendrà que tracti de desvetllar els misteris d'un impressor que no va voler sotmetre´s als dictats dels poders injustos?". La Marfanta el dijous passat feu una excel·lent entrada al blog, a l'igual que a Tortosa les llibreries de Flix, amb l'orgull de comptar amb una novetat literària molt nostra, li han donat el protagonisme dels seus aparadors convençuts d'oferir un dels èxits literaris dels propers anys.

"Les imatges es dilueixen en la boira d'aquell matí de tardor del 1961, quan vaig arribar a casa dels oncles. Acabava de fer set anys i no podia parlar. D'abans d'aquell moment en conservo algunes esgarrapades en l'aire, instants atrapats en una pluja de miralls..."... la bona lectura està assegurada!

NOVA ETAPA DE "LA VEU DE FLIX"

Amb el número 345 s'inicia una nova etapa de "la Veu de Flix", nova etapa amb la nova direcció de la revista per part de Lurdes Català Masip amb el seu equip de redacció format per Jordi González, Tere Torres, Norma Pujol, Abigail Bertran, Joan Fontanilles, Andreu Prunera i Eli Fauquer, amb Norma Català com a correctora. A totes i tots la meua felicitació i desig d'èxits i encerts en la nova etapa de la revista. Precisament aquests dies amb la publicació del nou baròmetre de la comunicació i la cultura la nostra revista ha tornat a ser notícia quan afirma que: " A comarques la cosa canvia i, encara que Muy Interesante mantingui la seva posició, els mitjans comarcals i locals es disputen les primeres posicions. És el cas dels mensuals Llumiguia i Revista de Palafrugell a Girona; Revista Cambrils, L’Om o La Veu de Flix a Tarragona; i el quinzenal Som Garrigues, a Lleida".

COMISSIO FOMENT: USUARIS TRENS "REGIONALS"

Mentres creix la preocupació pel mutisme per part d'ADIF en relació al tancament sense explicacions de l'estació de Flix, ahir a la comissió de Foment del Senat vaig presentar una moció reclamant millores i facilitats per als usuaris del trens de mitja distància o "regionals". Podeu llegir la nota de premsa posterior a la comissió:

"Pere Muñoz obté del Senat el compromís de millores per als abonats de Mitja Distància que eradicarien greuges comparatius.

El senador d’ERC per Tarragona, Pere Muñoz, ha obtingut l’aprovació unànime de la Comissió de Foment d’una moció que reclama millores específiques del servei, que “no revestirien massa cost per l’Adif ni per Renfe”, envers els usuaris que compren abonaments de trajectes de Mitja Distància. En concret, la resolució del Senat planteja tres mesures: primer, fixar com a regla general que les màquines d'autovenda de les estacions permetin adquirir abonaments per a trajectes de Mitja Distància, quelcom que és possible a les autovenda d’altres sistemes de transport com el Metro, però RENFE Operadora obliga a treure tots els abonaments, qualssevol, a la taquilla. La segona mesura de la moció insta a permetre pagar a les taquilles els abonaments de Mitja Distància amb targeta de crèdit, cosa que avui en dia està prohibit per RENFE Operadora, la qual sí permet pagar amb targeta els viatges de Llarga Distància. Finalment, la tercera mesura porta implícita la denúncia d’un greuge comparatiu i, per eradicar-lo, s’insta RENFE Operadora a establir un mecanisme perquè els abonats de Mitja Distància puguin reclamar i tenir accés a un reembossament cada cop que es produeixi un retard del seu tren, de manera que s’equipari el dret a compensació que poden exercir els passatgers amb bitllet senzill en la situació de retard.Això últim és “tan obvi com no discriminar els usuaris que pateixen un retard, una discriminació que respon a una diferenciació absurda entre l’usuari que té bitllet senzill, el qual pot reclamar, i l’usuari que té un abonament, al qual se li nega el dret”, ha explicat el senador. El mecanisme que proposa la resolució d'avui del Senat per a aquesta compensació s’hauria d’aplicar en forma de descompte per a l’abonat on es tingui en compte el nombre de viatgers reclamats respecte al total que li permet l’abonament i on el preu per cada viatge a compensar guardi proporció del preu total de l’abonament dividit pels viatgers que inclou. El senador ha aclarit aquest punt: “Està clar que l’abonament guarda una proporció de preu/viatge més beneficiosa que el bitllet senzill; per tant, l’abonat hauria de reclamar una quantitat proporcional sobre el preu global de l’abonament; la forma de fer els càlculs ho deixem a criteri dels experts de RENFE Operadora”, ha dit Muñoz.La primera mesura de la moció té com a objectiu facilitar l’adquisició de qualsevol abonament, sigui de 10 viatges o mensual, d’un trajecte de Mitja Distància sense haver de passar obligatòriament per la taquilla. La segona mesura intenta desfer situacions rocambolesques com les que explica el mateix senador. Una persona que vulgui comprar un abonament entre Flix i Tarragona està obligada a pagar en metàl·lic, a taquilla, 129,15 euros; però si volgués adquirir un bitllet de Llarga Distància inferior a aquest preu, podria efectuar el pagament en targeta tranquil·lament. Pere Muñoz exposa que “l’era de la telemàtica permet totes aquestes millores i més”. L’objectiu de la resolució és solucionar “desajustos” que pateixen aquelles persones que opten per ser fidels al transport ferroviari mitjançant un abonament. “Avui en dia, per a la mobilitat de les societats avançades com la nostra el transport ferroviari que tenim és deficient; a més està en mans de l’Estat quan hauria d’estar en mans de la Generalitat perquè l’Estatut parla d’un traspàs del servei de Rodalies i Regionals que encara no s’ha fet realitat”.“Com que la titularitat del servei encara és estatal, a través del Senat nosaltres exigim a Madrid que el millori”, ha dit Muñoz. Les mesures adoptades petició no se circumscriuen només a Catalunya, sinó que “són d’aplicació a tot l’Estat perquè les deficiències en el servei que patim aquí són generalitzables als abonats de Mitja Distància d’altres comunitats”.


280109 Moció Mitja Distància Descarrega't l'arxiu.

AMB ESQUERRA A SES ILLES

Ahir va ser un dia intens a Palma, tot i el retards a l'aeroport de Barcelona, acompanyat en tot moment pel secretari de Política Municipal d’Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses Joan Miquel Chacón, vaig aprofitar per donar a conéixer la meua tasca al senat com a portaveu a la comissió de foment de l'Entesa Catalana de Progrés. Amb l'objectiu d'establir nous ponts de relació entre la gent d'Esquerra a les Illes i el senat, i coníxer de primera mà la important tasca que esta fent Esquerra al govern i al parlament balear, molt especialment Miquel Angel Sureda de Pollença, director insular d'emergències, i Esperança Marí, diputada formenterenca d'ERC al Parlament de les Illes per la coalició "Eivissa pel Canvi".

90 ANYS DE LA PRIMERA PUBLICACIÓ FLIXANCA

L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de tendència anarco-sindicalista sota el títol de "El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares". La redacció es trobava al carrer Major n. 22. Hi ha constància de tres números. Els col·laboradors principals foren. Rafael Rueda López, Domingo Pena, Francisco Estopà, Amparo Alfonso, Esperanza Maya Leon i Agustí Bagés Ferrús. Entre d'altres escrits recordar:

“ Compañeras de Flix: La clase obrera digna y honrada, hace ocho semanas que sostiene una huelga que le fue impuesta por el espíritu dominador de la empresa “Electro-Química”. Ocho semanas hace que nuestros compañeros defienden con energia su dignidad ultrajada, y el pan de nuestros pequeñines y nuestra dignidad también. Ocho semanas que estan en litigio, defendiendo una causa que ni puede ser más justa, ni más humana, ni más modesta, y sin embargo, el espíritu intransigente de la empresa que declaró el conflicto, sigue manifestándose con la misma injustificada violencia que el primer dia (...) Pensemos que si los obreros hubiesen de volver a la fábrica humillados y vencidos, serian tratados como esclavos indignos, y seria la carne de nuestra carne, nuestra propia carne la que allí en aquel presidio industrial, sufriría el latigazo de los modernos negreros”(1).

“En Camarasa, Bellmunt y Flix, hay sinverguenzas que habiendo hipotecado su dignidad, escriven a las provincias de Andalucía y Murcia para que vengan obreros de aquellas regiones, para traicionar a los huelguistas de los pueblos mencionados. Esos miserables agentes de reclutación engañan a los obreros a quienes escriben, diciendoles que se ganan sueldos fabulosos, cosa que es mentira (...) Obreros, Boicot a la empresa Electro Química de Flix, Boicot a la canadiense, Boicot a la Compañía minera de Bellmunt”(2)

(1) El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. N.2. Signava l’article Amparo Alfonso.
(2) El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. N.2

Nota: El 18 de gener havia començat una vaga obrera a la Fàbrica. Segons telegrama tramés per l’alcaldia de Flix es donà per acabada el 22 de març. Els obrers aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores.