Gottfried Pfefferkorn Mühlig (1893 - 1981).

Nat a Eibenstock (Saxònia) el 9 de maig de l'any 1893, casat amb Renata Rossing  Zinn (1896). Ingressà temporalment a la Fàbrica l'any 1917 i definitivament l'any 1922. Director comercial, fou també apoderat de la Sociedat Electroquímica de Flix.

Es jubilà el maig de l'any 1963. Dos fills:  Werner  (1924 - 2011)) i Renata (1930 - 2013)). Mort a Alemanya el 3 de novembre de l'any 1981 a Bergich Gladbaach (Renània del Nord-Westfàlia), essent enterrat al cementiri de Flix al costat de la seua muller Renata (1896-1976).

Reconegut col·leccionista de segells. Recordat com una persona tranquil·la, reflexiva i meticulosa. Escrivia molt acuradament en castellà. El seu fill Werner, va ser militaritzat durant la Segona Guerra Mundial a l'exèrcit d'artilleria alemany. Fet presoner per l'exèrcit soviètic, estigué dos anys en camps de concentració. L'any 1947 després de complexes vicissituds amb la seua nacionalitat retornà a Flix. Tot uns records d'importància històrica que formaren part d'un dels capítols de la sèrie de TV3 "Boira Negra" (2008). Enginyer industrial. Casat el 1954 amb Josefina Rius de Flix, llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en història medieval i autora dels primers apunts de la història de Flix, essent la primera dona en fer un pregó de Festa Major a Flix el 1975.

El nom de Gottfried Pfefferkorn Mühlig, avui dijous 2 de setembre, torna ha estar d'actualitat flixanca gràcies a la donació d'un important fons fotogràfic familiar a l'Arxiu Municipal per part de la seua neta Isabel Pfefferkorn Rius, acte que la web de l'ajuntament ens ofereix amb una excel·lent crònica.

Font: Pere Muñoz Hernández (1994). Alemanys a l'Ebre. La colònia química alemanya de Flix (1897-1994).  Edicions el Mèdol. Tarragona

 

Al programa "L' ENTREVISTA" del Canal Terres de l'Ebre.

 

Avui al migdia he estat convidat com a historiador i polític al programa de Canal Terres de l'Ebre, L'ENTREVISTA, programa realitzat per Josep Pitarch, Cap d'Informatius del Canal .

Si esteu interessats la podeu veure pel canal de YouTube:

https://youtu.be/wcLRYI1LS6I

Xavier Vega a la revista NÚVOL: "Junqueras i la literatura de presó".

La república literària ebrenca té un excel·lent referent a la revista digital de cultura "NÚVOL" en la persona del flixanco Xavier Vega. El seu article "Junqueras i la literatura de presó" publicat el passat 16 d'agost a l'apartat Faves Tendres n'és un bon exemple, segurament és un dels articles més llegits del digital cultural. 

El mateix Oriol Junqueras se'n feu ressò al seu twitter el 18 d'agost :

          @junqueras

Molt agraït per les paraules d'en Xavier Vega en aquest article de @nuvol_com, sobre les meves publicacions des de la presó. Espero que en gaudiu!

"L’empresonament dels líders independentistes indultats –ma non troppo-ha estat una mostra més de la pulsió africanista que persisteix a la política espanyola, encara sota el patrocini espiritual de José Millán Astray i Francisco Franco, les seues figures polítiques més decisives del segle XX i les primeres dècades del XXI. Perquè, amb una formació ideològica entre els campaments de legionaris i les cabiles de beduïns, han inspirat la política de negació de la política que caracteritza tota la gestió del PP i bona part de la del PSOE. Mentrestant, atrinxerat a les altes instàncies judicials, el tardofranquisme  es complau a perseguir, expulsar, tancar i/o arruïnar la dissidència, molt especialment si és catalana, que, al capdavall, és l’única que es presenta com a tal, si tenim en compte que, a la torta o la volta, els bascos sempre acaben per passar per caixa.

L’experiència carcerària d’Oriol Junqueras l’ha dut a omplir les llargues hores de solitud amb l’escriptura i la reflexió, entre altres coses. Contes des de la presó (2018) -adreçat als seus fills Lluc i Joana- Tornarem a vèncer (i com ho farem) (2020) -escrit amb  Marta Rovira-,  Parlant amb tu d’amor i llibertat (2020) – sobre memòria, literatura i tendresa- i Contra l’adversitat, que presenta en aquests dies, constitueixen una aportació gens menyspreable a la literatura de presó que, si us plau per força, també han conreat notablement Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassas, Carles Mundó i Meritxell Borràs. Són la bona gent que tenia tantes coses a explicar i explicar-se, que s’afegeix a la nòmina dels escriptors engarjolats per raons diverses, des de Boeci i Bernat Metge a Gramsci i Jean Genet, passant per Maquiavel, Cervantes, Dostoievski, Oscar Wilde, Pere Coromines o Miguel Hernández. Deia Borges que la censura fomenta la bona literatura, perquè afavoreix l’ús de les metàfores. Això ens fa considerar que potser ens caldrà retre homenatge a les institucions penitenciàries, que tant han impulsat, darrerament, la nostra esquifida indústria editorial.... "

Per continuar llegint: https://www.nuvol.com/llibres/assaig/junqueras-i-la-literatura-de-preso-199550.

2021, UNA FESTA MAJOR FLIXANCA DIFERENT.

 

Després del parèntesi  de l'any passat, i en plena cinquena onada de la pandèmia de la maleïda Covid, enguany tindrem uns Festa Major flixanca diferent. Amb la pregonera Laura Sangrà Herrero, periodista cucltural presentadora de la televisió pública de Barcelona (betevé), els hereus i pubilles de l'any 2020 i 2021, amb la plaça del Mercat com a principal centre d'activitats, al costat de la Pista d'Estiu de la Unió Social, la plaça Major i el passeig de l'Ebre, amb les restriccions i mesures sanitàries corresponents. Amb espectacles i concerts amb aforament limitat, amb control d'accés, amb el públic assegut i sense zona de ball ... 

Des del blog els millors desitjos per la Festa Major Diferent.