FLIX: PENÚLTIM PLE DE L'AJUNTAMENT

(Castell carlí de Flix fa 100 anys i ara)

Avui a Flix hem fet el penúltim Ple de l'Ajuntament. Continuant amb la tònica general en els plens dels darrers quatre anys, han estat tractats i aprovats per unanimitat 7 punts de l'ordre del dia.

• Els programes a incloure en l'anualitat 2007 del Pla Local de Joventut 2005-2007.
  
• El Pla de Desenvolupament Comunitari 2007.
  
• El conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Flix, l'Institut Català del Sol i la Direcció General del Patrimoni Cultural per a la Restauració del Castell Carlí, en aplicació de l'1 per cent cultural (360.608 euros).
  
• Conveni d'ahdesió i de col.laboració entre l'Ajuntament de Flix, ADIGSA i l'Associació de Veïns de Jaume I, en relació al projecte d'obres d'accessibilitat (ascensors) destinat a les Comunitats de Propietaris de Jaume I. L'Ajuntament es compromet entre d'altres a aportar 3 mil euros per Comunitat.
  
• Moció de suport a Tarragona 2016, Candidata a la Capital Europea de la Cultura 2016.
  
• Expedient de modificació de crèdit: Subvenció de Flix Solar SL al consistori per a l'aportació al Consorci del Pla de Dinamització Turística de Terres de l'Ebre. Projecte de Museització del Mas de la Pitoia. (11.250 euros).
  
• Conveni amb el Ministeri d'Industria, Turisme i Comerç pel finançament (300 mil euros)de l'actuació: Centre Tecnològic Medioambiental de Flix (Centre d'Empreses).

L' ESQUERRA A LA RIBERA

Avui el BOP ha publicat les llistes electorals per les Municipals de 27 de maig. És un moment important que d'alguna manera assenyala un punt de partida per la proximitat de l'inici de la campanya electoral. A Flix finalment es presenten 5 llistes (PP, CiU, PSC, ERC i Ic) , és el poble de la comarca on més llistes s'hi presenten. La curiositat per saber quí és quí al poble té un significat especial.
Al migdia ens hem trobat a Miravet els quatre alcaldes d'Esquerra - Acord Municipal de la Ribera d'Ebre: Flix, Miravet, Rasquera i la Torre de l'Espanyol. Amb unes altres paraules m'he trobat amb els amics Toni Borrell de Miravet, Bernat Pellisa de Rasquera i Toni Pujals de la Torre. Ens hem fet la fot a l'Arenal amb l'Ebre i el bosc de ribera al fons. Hem fet un repàs de les llistes electorals presentades a la comarca, i no ens hem estat de recordar les 9 candidatures de les 14 possibles d'Esquerra. Totes elles encapçalades per persones de suficient valua personal i política per tenir un bon paper a les properes eleccions: Fidel Ciurana a Benissanet, Pere Muñoz a Flix, Albert Piñol a Ginestar, Antoni Borrell a Miravet, Joan Josep Duran a Móra d'Ebre, Jesús Àlvarez a Móra la Nova, Bernat Pellisa a Rasquera, Jaume Pallisé a Tivissa i Antoni Pujals a la Torre de l'Espanyol.

ACTE FINAL D'OBRA CENTRE EMPRESES

Quatre instantànies de l'acte "final d'obra del Centre d'Empreses de Flix" amb la participació de na Carme Botifoll, Directora General d'innovació i Internacionalització de la Generalitat de Catalunya, acompanyat per Josep Felip Monclús, director dels serveis territorials a les Terres de l'Ebre del seu departament. La forma ja està donada, ara cal donar-li el contingut ! Des d'aquí un agraiment a totes aquelles institucions, organismes, empreses i col.laboradors que han fet, fan i faran possible aquesta realitat.

CENTRE D'EMPRESES DE FLIX

Aquesta tarda he fet la darrera visita d'obra del Centre d'Empreses, pràcticament està l'obra finalitzada, pintors, fusters, mecànics, electricistes, paletes i neteja estaven acabant els darrers detalls. Demà hem organitzat l'acte oficial de finalització de les obres i tindrem la visita a l'acte de Carme Botifoll, Directora General d'Innovació i Internacionalització. Des del 2 d'octubre passat en que es col.locà la primera pedra amb la presència de Xavier Sabaté, aleshores Conseller de Governació, han passat gairebé sis mesos de treballs a càrrec de l'a UTE Sistemes Flix (Granero Vilarasau-Cisteró), segons el projecte l'enginyeria GIG d'Antonio Gironés. Important dir que des de l'enginyeria fins els contratistes han estat majoritàriament de Flix. Objectiu inicial que li dona un valor afegit a l'obra, símbol de la diversificació econòmica del poble.
Centre d'empreses que alhora serà un Viver d'Empreses dedicat als joves emprenedors, Centre de Negocis i Centre tecnològic mediambiental entre d'altres, tot seguint el model de REDESSA de Reus, entitat de la que l'ajuntament de Flix hi forma part. Aquest important equipament econòmic sera gestionat per l'empresa municipal Flix Gestió d'Iniciatives Econòmiques SAM, empresa creada el juny de l'any passat. Complex aquest situat en una parcela de 4 mil m2 al polígon industrial de la Devesa, vora de l'Eix de l'Ebre (C-12), porta d'entrada a les Terres de l'Ebre direcció el mar, està constituit per dos edificis: un de 826 m2 dividit en sis naus de lloguer i d'edifici principal i singular de 1.180 m2 construïts de dues plantes de 1.025 m2 de superfície útil, a la planta baixa amb la recepció, espais comuns, sala d'actes i centre tecnològic, i a la superior amb 12 despatxos de 25 i 35 metres tot de lloguer. A partir de demà s'iniciarà la segona fase i més important, donar-li el contingut pel que s'ha disenyat, propostes i projectes no en falten, l'objectiu previst és que abans de finalitzat l'any es trobi ja a ple rendiment.

FELICITATS ANDREU - ESTEBAN

Segons les dades el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, els llibres de ficció més venuts en català aquesta diada de Sant Jordi han estat:

1. Si menges una llimona sense fer ganyotes
2. La clau Gaudí
3. El conte número 13
4. El pont dels jueus
5. L’església del mar

"SOTO DE LAS CEBOLLAS"

Una de les novetats més interessants de Sant Jordi a l'Ebre és l'estudi d'Emeteri Fabregat: "Viatge per l'Ebre. Setembre de 1849". L'estudi gira entorn de l'informe de Jean Gratien Job, un enginyer de Ponts i Camins de França, realitzat sobre el terreny amb una baixada des de Saragossa per l'Ebre el setembre de 1849 a fi d'avaluar la possible navegació pel riu. Viatge d'onze dies que realitzà acompanyat per un grup d'enginyers i capitalistes, francesos, anglesos i espanyols, que tenia com objectiu recollir dades tècniques i econòmiques, necessàries per realitzar la navegació a vapor.
L'estudi del meandre de Flix així com del seu assut i els passos de barça són molt interessants. Així com el seguit d'il.lustracions de l'època del curs del riu. Il.lustració pel que es refereix a Flix té la curiositat de la transcripció al castellà de la toponímia local, destacant el topònim "Soto de las Cebollas" en referir-se a "Sebes". Nom aquest dels més antics que tenim constància de la toponímia flixanca, per exemple recordar que apareix al capbreu de l'any 1.400, quan s'esmenta "l'Horta de Seves". Un "soto" és defineix com un lloc vora un riu ple d'arbres, tot just el que era i és la nostra reserva natural. Lloc on properament és signarà un important conveni de dinamització turística que tindrà com a centre d'interès el Mas de Pitoia, mas situat al bell mig del bosc de Ribera,cedit a l'ajuntament fa un any per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, conveni aquest cop que compta amb la novetat de ser finançat en bona part per Flix Solar SL. Empresa que està construint tot just on el plànol diu "Monte de Flix", vora el "soto de las cebollas" la central fotovoltàica més gran de Catalunya.

LA REMEI, L'ARNAU I LA MARTA

"Com es perden les rialles? No se sap. Però és molt trist veure que hi ha nens que de cop i volta perden el somriure i una tristor desconeguda els envaeix el rostre"

Les novetats bibliografiques flixanques enguany per Sant Jordi són tot un luxe, la nostra biliografia any rere any va augmentant en quantitat i qualitat, gairebé tots els àmbits literaris es donen entre els autors i autores del nostre poble. Per la Diada del Llibre veurem entre l'escampall de publicacions obres d' autors com Andreu Carranza, Albert Guiu, Josep de Flix, llibres de cuina, d'història del nostre poble... De tots el que tindrà més acceptació entre els nostres nen i nenes és el que es presentà ahir a la Biblioteca Artur Bladé. Em refereixo a "Contes de Marta i Arnau" de Remei Franch, publicat magníficament per Edicions el Pirata dins la sèrie groga recomanat a partir dels 8 anys, tot il.lustrat per Enric Larreula. Vaig assitir a la presentació i em vaig asseure al costat dels dos protagonistes inspiradors de l'obra: la Marta i l'Arnau, nebots de la Remei. Tot i els formalismes del començament que solen coincidir en totes les presentacions, la d'ahir fou diferent, en passar la paraula a la Estrella Ramon, autora de contes com "Rata Robinata, pèls de tomata": el clima i l'ambient de la biblioteca es transformà. Els asssitents ens vàrem transformar de sobte en nens de 7 o 8 anys, tot seguit la melodia d'un acordió i l'entonació, les expressions, el deix de l'Estrella aconseguí aquest trasllat virtual a la nostra infantesa. FELICITATS Marta i Arnau !!! Gràcies "per la lluna va de visita, els contes de la Marta i la rialla perduda".

1979: CANVI A L'ALCALDIA

La meva entrada al bloc de record al 19 d'abril del 1979 quan es constituiren els primers ajuntaments democràtics des de la Segona República, data que forma part dels llibres de text d'Història en parlar de la Transició de la Dictadura a la Democràcia, ha provocat preguntes i comentaris per part d'alumnes de l'institut. Qüestions com la joventut de bona part dels alcaldes elegits aleshores (en el meu cas 24 anys), la manera com es produí el canvi a l'alcaldia, com reaccionaren els alcaldes franquistes sortints, com era l'ajuntament d'aleshores, quin pressupost tenia... Des d'aquí una fotografia prou significativa: un jove de 24 anys escoltant els darrers consells del ja exalcalde Ramon Masot Fontanet, qui en aquells moments em recordava que el seu pare Marià Masot Bagés (membre de la Lliga Regionalista) havia estat alcalde republicà elegit a les darreres eleccions municipals del febrer del 1934. Hem justificava les virtuts de franquisme.... Tot i amb un got de cava (aleshores xampany) no dubtà en desitjar-me sort... Més de quaranta anys ens separava d'edat, tot just quaranta anys de franquisme, i una generació entremig perduda que hauria pogut ser el relleu polític i no ho fou, segurament perduda entre el silencis.