"MATY KSIAZE"

1783: ANTONINO CASTELLVÍ

Un dels gravats - escut més curiosos de Flix és el situat al carrer Pont, sobre la porta principal de la seu del molí artesanal d'OLIFLIX (també conegut pel molí de Butxaquina), amb la data de l'idus d'abril de l'any 1783 i el nom d'ANTONINO més una mena de jeroglífic amb un castell i a sobre el número VI, portant a la confusió de "Antonino VI" jugant amb el cognom CASTELL - VI, cognom d'Antonio Castellví, ric comerciant de Flix de finals del segle XVII. Cap d¡una il.lustre nissaga flixanca que al segle XIX rivalitzarà amb els Oriol, essent primer afrancesats i després liberals.

De l'any 1783 tenim aquesta descripció de l'Atlante Español, i de l'Antonio Castellví i els seus fills tenim les següents referències:

"1783. Diu l’Atlante Español:

“La vila de Flix, es de l’Obispado y Corregimiento de la Ciudad de Tortosa, de donde dista doce leguas, fue antiguamente del magistrado de Barcelona: Se ignora su fundacion con motivo de haberse perdido los papeles por las guerras del año 1705. Des de el año 1714 es ralenga (...) montaña y sobre la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del Principado (...) en el dia esta destruido todo por los mismos patricios.

Se entra en ella por quatro partes y en las dos subsisten dos puertas que llaman la de Ascó y la se san Geronymo (...) Circuye esta villa el rio Ebro en forma de herradura: tiene trescientos treinta y cinco vecinos en una(...)

Tiene un buen hospital de donde alojan los peregrinos y tres Hermitas extramuros, en las que se celebra el santo Sacrificio de la Misa los dias festivos, a distancia de dos llegues hay otra Hermita en medio de un gran valle dedicado a San Juan Bautista, en donde antiguament habia una poblacion (...)

1789. Es arrendatari el sastre i comerciant de Flix Antoni Castellví (1729-1792). Casat amb Raimunda Ambrós, també de Flix, va obtenir els arrendament de la batllía de Miravet i de les comandes de Benissanet i d’Ascó. Com a comerciant del negoci dels cereals que davallaven per l’Ebre, posseïa llaüts i embarcacions fluvials. Morí a Barcelona el 1792. Testà a favor dels seus dos fills: Antoni i Felip.

1805. 10 de juny. El monarca Carles IV atorga el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona al comerciant i hisendat Antoni Castellví Ambrós (nat a Flix el 1752)

“... Y ahora por parte de vos Antonio Castellví y Ambros labrador y hacendado de la villa de Flix... que vuestros ascendientes por ambas lines han enlazado con familia de distincion. Que en la ultima guerra con Francia hicisteis algunos Servicios a la Corona. Que habeis obtenido y desempeñado a satrisfaccion los empleos de la Republica, en distintas epocas y que un hermano vuestro se halla colocado en la clases de Ciudadano Honrado de Barcelona...”(1)

Antoni de Castellví Ambrós contribueix amb quaranta mil rals de velló a les obres del port de Tarragona.

1 de maig. Antoni de Castellví Ambrós arrenda per quatre anys la comanda de Batea i Algars propietat de l’orde de l’Hospital."

---

(1) VINAIXA MIRO, J R. Les famílies benestants de Flix a la fi del segle XVIII. Pasatge Tarragoní. 10. Tarragona, 1996. P. 23-24.

CA DON VENTURA

Ca Don Ventura s’ha renovat. Com a sala polivalent municipal va tornar a obrir al públic el passat divendres amb l’acte de presentació de FLIX JAZZ. Amb una entrada integrada als perxis del carrer Major i a l’Ajuntament, com molt be ens ho descriu al seu bloc Jaume Masip. 

Són molts els que es pregunten d’ on ve el nom de ca Don Ventura, en referir-se a aquest espai, conegut per tota una generació per l’edifici de la PHILIPS, referint-se a l’establiment existent des de principis dels 70 del segle passat, altres més vells recordaran un antic edifici de pedra treballada i arcs gòtics on es deia que havia fet estada el rei Jaume I. 

El cert és que era un petit palau de la família Oriol, una de les famílies nobles més antigues de l’Ebre català, i més il·lustres de la història de Flix. Família que, per exemple, el 1740 un Bonaventura d’Oriol i d’Oliver de Boteller passà a ocupar una de les vuit places de regidor de Tortosa, el fet li representà el trasllat de la seva residència de Flix a Tortosa. A la fi dels seus dies, ja vidu i sense fills, s’ordenà sacerdot i passà a ocupar un benifet fundat a l’església de la Granadella.

 Deixà els seus bens a seu nebot Antoni d’Oriol i Durán . També es podria referir a una altre Don Ventura, fill d’aquest nebot, qui el a les eleccions a Corts de l’abril del 1872, es presentà en representació del partit carlí (Comunió Catòlica – Monàrquica), essent elegit diputat pel districte de Gandesa. El flixanco, dels Oriol i Duran per part de pare i dels Salvador de cal Cavaller d’Ascó de part de mare, és a dir, Bonaventura d’Oriol i Salvador (Flix, 1795- Roma, 1891), amb 2039 vots seria escollit per poc temps a les Corts reials del rei Amadeu I de Savoia. 

El pretendent carlí Carles VII l’havia nomenat el 1870 membre del seu Consell Reial i Marqués de Casa Oriol, marquesat reconegut des d’aleshores i que ostentà des del 1959 el conegut José Maria de Oriol y Urquijo.

NOTA: L'històric Ca Don Ventura amb els seus arcs gòtics ha format part de quantitat d'imatges com el fons d'aquesta processó de rams de començament dels anys cinquanta. Malauradament va desaparèixer en vendre la família Oriol aquest palau.

FLIX: 1938, 25 DE JULIOL

1938, 25 de juliol. Ofensiva republicana. Comença “la Batalla de l’Ebre”. En poques hores passaren el riu Ebre per Flix els batallons d’infanteria republicans 131, 132, 133 i 134 de la Brigada Mixta sota el comandament del “mayor” Fidel Ruiz. Deprés hi passarien les companyies de transmissions, enginyers, les de sanitat i intendència. Inici de la Batalla de l'Ebre.

“A unos tres kilómetros al sur de Flix, otra de las brigadas de la 3º División, la 33 Brigada, mandada por el mayor Fidel Ruiz, cruzó el rio sin apenas dificultades, dirigiendose de manera immediata hacia la fàbrica química y posteriormente hacia Flix, donde se estaban refugiando los soldados fascistas de la 50º División, que se hallaban desbordados ante el avance republicano. Las fuerzas franquistas esperaban que la mole del castillo de Flix les ayudara a detener, aunque fuera de manera solamente temporal, el avance republicano. Sin embargo, a media tarde del mismo dia 25 mde julio, las tropas franquistas, rodeadas y sin apenas municiones ni víveres y totalmente desorganizada, se rindieron.

A las cinco de la tarde, los soldados republicanos ocupaban el castillo de Flix capturando más de seiscientos prisioneros. Posteriormente, la propaganda franquista afirmó que los republicanos despeñaron desde el castillo, a los oficiales franquistas, pero nunca se pudo confirmar la acusación”. (1)

“En Flix aún resuenan los ecos del baile que se ha estado celebrando horas antes, al que han acudido no sólo soldados de la guarnición, pertenecientes al 16 batallón de Mérida, sino también algunas muchachas de la localidad. Las unidades de la XL brigada ha realizado el paso con un gran sigilo. Los centinelas de la guarnición les descubren a la una de la madrugada y comienza un fuerte tiroteo (…) en poco tiempo, a las cinco, los atacantes se apoderan de las instalaciones de la Electroquímica. En otro edificio, “la Era Nova” se hacen fuertes los que no pueden retirarse hacia Quatre Camins. Su resistencia va a durar unas horas más, hasta el mediodía del 25.” (2)

(1)BESOLI, GESALI, HERNANDEZ, IÑIGUEZ I LUQUE. Ebro 1938. Inédita Editores.

(2) REVERTE, Jorge M. La Batalla del Ebro. Crítica.

LA FATARELLA: "INTERNACIONALS A L'EBRE"

Ahir vaig assistir a la Fatarella a la Junta General del COMEBE, consorci Memorial del Espais de la Batalla de l'Ebre, consorci que presideix Ma Jesús Bono, directora de Memorial Democràtic. Entre d'altres es va donar a conèixer les actuacions d'exhumació de foses comunes destacant la xifra de 700 restes recollides en superfície entre novembre del 2008 i juny del 2010, explicant amb detall el protocol d'actuacions de recollida. Es presentà la memòria d'actuacions dels sis primers mesos del 2010, amb 6242 visitants, un 35 per cent d' increment en relació l'any passat. Per la seua part el director científic del COMEBE Josep Ma Solé i Sabaté ens presentà els representants del nou Comité Científic composat per catorze experts del món universitari d' Història, Ciències Jurídiques, Ciències Socials i Ciències de l'Educació.

En acabar vàrem visitar el recentment inaugurat espai "Internacionals de l'Ebre". Un centre d'interpretació que ens mostre per àmbits, la ràpida internacionalització de la batalla de l'Ebre i la crisi europea, les dimensions de la participació internacional en cadascun dels bàndols implicats, i el Pacte de Munic i desenllaç del conflicte. Després de la visita a l'espai et pots fer a la idea que la Batala de l'Ebre és la primera gran batalla de la II Guerra Mundial.

MOCIÓ CONSEQÜÈNCIA INTERPEL.LACIÓ SOBRE EL MTC

Després de la interpel.lació al ministre d'Indústria del passat dimarts, i d'acord amb la normativa del senat, vaig presentar ahir mateix, com a resultat del debat, la següent MOCIÓ en nom de l'Entesa Catalana de Progrés:

"Vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació de l'MTC al consens social i institucional, especialment amb les CCAA que puguin veure´s afectades per les candidatures municipals presentades, respectant els acords dels parlaments respectius. En aquest sentit és important que l'esmentat consens s'adapti al que estableix el conveni d'Aarhus, signat i ratificat per tots els Estats membres de la Unió Europea, sobre l'accés a la informació i la participació de la ciutadania en la presa de decisions en els assumptes ambientals, i també a les recomanacions del programa COWAM de la CE que es refereix especificament a la governança dels procediments per a la gestió de residus radiactius als països de la Unió Europea"

El cercador Huubs, després de a presentació de la moció, que per cert no es discutirà fins el setembre, ha constatat les següents notícies relacionades:

· Pere Muñoz presenta una moció perquè es respectin els acords dels parlaments autonòmics a lhora dubicar el cementiri nuclear

... la interpellació que aquest dimarts el senador republicà del grup de lEntesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, li va formular al Ministre dIndústria espanyol, Miguel Sebastián, sobre el magatzem temporal centralitzat ...

Tot Tarragona.cat Política.

· L'Entesa i el consens per l'MTC

... El senador republicà de l'Entesa, Pere Muñoz, va presentar ahir, un dia després de la intranscendent compareixença del ministre Miguel Sebastian, una moció per forçar la cambra a demanar al govern estatal ...

EL PUNT / Avui Portada Ascó

· El Parlament europeu admet la queixa sobre el cementiri nuclear

... ahir al senat per contestar la interpel·lació del senador de lEntesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, denoten que el ministre creu comptar amb la complicitat del PP per portar endavant una iniciativa que no ...

lo carrer del riu

· El senador d'ERC Pere Muñoz presenta una moció que demana garantir el consens en l'establiment del cementiri nuclear

... Madrid (ACN).- El senador d'ERC Pere Muñoz ha presentat una moció que demana 'vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació de l'MTC al consens social i institucional', especialment amb les comunitats ...

Directe!cat Cultura

· El senador d'ERC Pere Muñoz presenta una moció que demana garantir el consens en l'establiment del cementiri nuclear

... Madrid (ACN).- El senador d'ERC Pere Muñoz ha presentat una moció que demana 'vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació de l'MTC al consens social i institucional', especialment amb les comunitats ...

Agència Catalana de Notícies Política

· El Parlament europeu admet la queixa sobre el cementiri nuclear

... ahir al senat per contestar la interpel·lació del senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, denoten que el ministre creu comptar amb la complicitat del PP per portar endavant una iniciativa que ...

Ecodiari Aigua

VIDEO DEL TORN DE RÈPLICA : EL MINISTRE NO CONCRETA ...

(MARFANTA)

NOTA DE PREMSA DAVANT EL MTC

"Aquest matí, Lluís Salvadó, secretari d’Organització d’ERC a l’Ebre, i Pere Muñoz, senador d’Esquerra dins l’Entesa Catalana de Progrés, han comparegut en roda de premsa per explicar que demà, el senador Muñoz, interpel·larà el ministre d’Indústria al Senat per tal que informi sobre el calendari previst per fer pública la decisió sobre la ubicació del cementiri de residus nuclears, com també per saber si el Govern espanyol pensa complir la promesa que tindrà en compte la voluntat del territori que hagi presentat candidatura per acollir-lo.

En aquest sentit, Muñoz ha fet referència a l’aprovació de mocions contràries a acollir el cementiri de residus nuclears a Catalunya aprovades als ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i el Parlament de Catalunya, i ha advertit que “el Ministeri d’Indústria i el Govern espanyol no pot ubicar l’MTC a Ascó si té en compte aquestes mocions i pretén complir la seva paraula”. En la interpel·lació al ministre, Muñoz també li demanarà si és cert que tenen previst incentivar econòmicament els municipis que acullin l’MTC, perquè sembla que en aquests moments hi ha incertesa sobre aquesta qüestió, ja que segons el calendari previst s’hauria d’haver fet pública l’ordre ministerial i encara no ha sortit a la llum.

Per tant, segons Muñoz, l’objectiu d’Esquerra és fer-li arribar al ministre la situació de la convocatòria catalana i ha afirmat que “volem fer arribar al ministre la fractura social que la candidatura d’Ascó per acollir l’MTC ha suposat per al territori, com també el posicionament contrari d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions i, sobretot, del Parlament de Catalunya”, perquè “entenem que el Ministeri ha rebut un altre missatge de part de l’AMAC i entitats que no són de representació pública. El ministre ha de saber quina és la realitat”, ha afirmat Muñoz.

D’altra banda, el secretari d’Organització d’Esquerra, Lluís Salvadó, ha volgut refermar tres punts concrets. El primer, que l’objectiu de la interpel·lació de demà és el de clarificar terminis. Segons Salvadó, “seria impresentable que comuniquessin la ubicació de l’MTC en ple mes d’agost; per tant, exigirem que comuniquin la decisió ràpidament, fora de l’agost i, per tant, abans de les eleccions del Parlament de Catalunya”. El segon, que és molt preocupant que PP i PSOE acostin posicions, perquè quan ho fan és per fotre a Catalunya; ho hem vist amb la sentència del Tribunal Constitucional, on els magistrats socialistes han protagonitzat la retallada, tenint als magistrats populars fent de pantalla, i també ho hem vist amb l’aprovació recent de la Llei de Ports amb un pacte PP-PSOE, llei que perpetua la gestió centralista dels ports catalans” i el tercer, que si la decisió és d’ubicar l’MTC a Catalunya, “Esquerra ho entendrem com una nova agressió a la sobirania de les institucions democràtiques del nostre país”.

Salvadó ha reiterat la petició a l’alcalde d’Ascó que retiri la candidatura per acollir l’MTC, perquè no pot anar, ell sol, en contra de la voluntat de Catalunya i de la resolució del Parlament. A més, li ha demanat que no vagi de la mà del PSOE i del PP en aquesta qüestió. Salvadó ha aprofitat per denunciar els processos poc transparents de l’AMAC, amb una gerència que sense cap tipus de legitimitat democràtica determina la política nuclear de l’Estat." (nota de premsa d'Esquerra amb motiu de la roda de premsa prèvia a la interpel.lació al ministre d'Indústria Miguel Sebastián)