ESCOLTANT ORIOL JUNQUERAS.

De la magnífica conferència d'Oriol Junqueras que ahir al vespre vaig tenir la sort d'escoltar al Palau de Congresos de Barcelona, en la que va presentar i argumentar el seu full de ruta cap a la independència, em quedo amb aquestes cinc frasses:

• "La unitat de tots és més valuosa que la d'un quants".

• "Defensem una candidatura de llistes de país guanyadora, que integri un major nombre de sensibilitats i que representi la unitat de tots, des de la màxima pluralitat".

• "Som i serem forts perquè som i serem diversos i sabrem preservar la diversitat que tenim!.

• "La raó de la independència és la de viure en una democràcia avançada, inflexible amb les desigualtats i la corrupció, que basteixi un nou model productiu eficient just i sostenible".

• "No deixem per als nostres fills i nets allò que nosaltres tenim l'oportunitat de fer. Deixem-los en herència no la feina que encara s'ha de fer sinó un país independent, just i net".

Fotogragia realitzada des del mòbil.

FLIX, RECORD COLLITA RÈCORD D'AULIVES.

D'esquerra a dreta: Josep Muñoz, Ramon Gaset i Francisco Mur

Temps era temps, avui seria inimaginable veure fotos com aquestes de la temporada 1960/61, amb muntanyes de d'olives, algunes en sacs,  depositades al mig del carrer Major. Son tres imatges de la història del Sindicat de Flix d'una temporada que s'assolí la collita d'aulives més gran de la seua història, 2.350.000 kgs. A la imatge superior podem veure a l'ex-president de la centenària entitat Ramon Gasset Llecha i a l'administrador-comptable Josep Muñoz Llerda.

Aleshores era el seu president Josep Ferrús Merino. Segurament com a connseqüència de la gran campanya que es decidí l'aquisició d'una bàscula de 25 tones que actualment encara és instal.lada al carrer Major davant entre el CAP i l'antic edifici del Sindicat. Fou tanta l'acumulació d'olives que el Sindicat no tenia capacitat per a molturar-les fet que va dur a l'entitat a comercialitzar les aulives sobrants a Tortosa, Segons ens informa Josep M Recha al seu llibre "90 anys del Sindicat de Flix"(2000)  es liquidà al preu mitjà de 4,75 ptes el kg.,  i l'oli, d'acidesa entre 6 i 7 graus,  es va vendre a 21,65 ptes el kg.

TAULA RODONA SOBRE ARTUR BLADÉ I DESUMVILA A FLIX

La tarda del passat dissabte, 22 de novembre, a ca Don Ventura, vàrem poder participar a una  taula rodona organitzada pel CERE, programada amb motiu de la publicació del dotzè i darrer volum de l'obra completa de l'insigne riberenc Artur Bladé i Desumvila (1907-1995). 

La taula rodona fou conduïda per Josep Francesc Moragrega, president d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, l'objectiu va ser parlar i debatre la seva obra i el seu llegat, així vàrem poder escoltar els escriptors Xavier García i Genís Sinca, segurament els principals estudiosos de l'obra "bladeriana",  així com a Artur Bladé Font, fill de l'escriptor.

Galeria fotografica web ajuntament de Flix.

FLIX RECREA EL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE.

Ahir al Passeig de l'Ebre va ser l'escenari de la recreació dels darrers moments de la Batalla de l'Ebre amb el replegament i pas del riu del XVè Cos de l'Exèrcit de la República. Nou grups de recreació del PaÍs Valencià, Aragó i Catalunya més la gent de Flexus Teatre i un grup d'alumnes de l'Institut de Flix, recordant la lleva del biberó,  varen participar en la recreació històrica organitzada per l'associació Lo Riu de la Fatarella, l'Associació cultural la Cana i l'Ajuntament de Flix.

Una ofrena floral i els parlament finals amb la participació entre d'altres de l'alcalde Marc Mur, del president d'Amical Mauthausen, Enric Garriga, i de Joan Molet, familiar de dos comisaris que varen lluitar a l'Ebre, un d'ells Josep Miret, conseller de la Generalitat el 1937, el càrrec més important de la Generalitat  mort a Mauthausen, posaren el punt i final del reconeixement a totes les víctimes de la Batalla de l'Ebre.

DIVENDRES 21N: "NO S'HI ENTERRA CAP TRAÏDOR" DE VÍCTOR JURADO RIBA.

Divendres a les 19,30 h i a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila presentaré la "No s'hi enterra cap traïdor", la gran novel·la del Fossar de les moreres, de Víctor Jurado Riba. Tindré ocasió de parlar-ne divendres, mentres m'agradaria esmentar que han dit de l'obra les primeres veus autoritzades:

• Octavi Serret: "Una gran novel·la èpica, que ens mostra un moment important de la història de Catalunya, rigorosament tractada i narrada amb inusitada contundència per un jove historiador"
• Francesc Miralles: "Víctor Jurado és una de les veus més joves i prometedores de la novel·la històrica catalana. Un debut sorprenent".
• Martí Gironell: "Hi ha un territori del 1714 que no havia trepitjat ningú. Víctor Jurado et procura el millor calçat per endinsar-t'hi i entendre'l a peu de carrer".

Una excel·lent iniciativa de la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila i la llibreria la Placeta qui organitza la presentació.

CAMINADA EN RECORD DEL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE.

Coincidint amb el 76è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre ahir vàrem participar en la II baixada per l'antic sender-camí entre la Fatarella i Flix, activitat que l'Ajuntament de Flix, l'Associació cultural la Cana i i el grup Senders Flix organitzen per tal de commemorar aquest important fet històric, tot recordant l'itinerari de la retirada de l'exèrcit repúblicà el 15-16 de novembre de l'any 1938 fins travessar el riu Ebre pel recordat pont de ferro. 

Una caminada d'uns 11 km que té una activitat complementària previa molt interessant, visitar  un dels darrers secrets més ben guardats del final de la batalla, la línia fortificada dels Raïmats de la Fatarella. Un espai descobert fa poc anys i que consisteix en un complex entramat de trinxeres i bunkers construits per tal de protegir la retirada del XV cos d'exèrcit de la República, visita que es complementa amb la del campament i lloc de comandament de l'exèrcit republicà  del tinent-coronel Manuel Tagüeña, cap del XV cos de l'exèrcit de l'Ebre, una visita molt ben guiada per Joan Sambró del l'Associació lo Riu de la Fatarella, complementada didàcticament per Jaume Blanch de Senders Flix.

Per conèixer més detalls de l'activitat us recomano visitar el blog de l'Associació cultural la Cana amb un esplèndit reportatge fotogràfic de Jaume Masip.

REFERÈNDUMS I CONSULTES A FLIX

• 1978. 6 de desembre. 5.055 habitants. Referèndum de la “Constitución española”. 3.821 electors. 2.963 vots.  2694 SÍ, 144 No, 93 en blanc i 32 nuls. En total un 90,92 per cent de vots afirmatius i una abstenció del 22,45 % (858 persones).

• 1979. 25 d’octubre. 5.079 habitants. Referèndum de l’Estatut d’Autonomia. 3.930 electors. 2.696 vots (72%). 2.411 (89,46  %)  SÍ,  211 (7,83 %) No i 73 (2,71 %) en blanc. Una abstenció de 1.083 persones.

• 1986. 12 de març. Referèndum OTAN. 5.025 habitants. De 3.842 electors, 1.347 votaren NO en contrast amb el 1.079 partidaris del SÍ. 169 en blanc i 8 nuls. 68,06 % de participació. Tot i que a España un 52,5 per cent de l’electorat votà SÍ, a Flix a l'igual que a Catalunya la majoria va dir NO a entrar a l'OTAN.             

• 2005. 20 de febrer. Referèndum Constitució Europea. 4.029 habitants. 3.294 electors. SÍ: 1001 (61,30 %). NO: 518 (31,72 %). BLANC: 114 (6,98 %). i NUL: 22.  50,24 % de participació. Los vots afirmatius a l’Estat espanyol va ser el 76,73 per cent i a Catalunya el 64,64 per cent.

• 2006. 18 de juny. Referéndum nou Estatut.  3.960 habitants. 3.213 electors.  1.942 vots. Abstenció 1.271 (39,56).  SI: 1.488 (77,14%), NO: 331 (17,16%), BLANC: 110 (5,70%), NULS: 13 (0,67 %)..

• 2014. 9N. Procés participatiu sobre la independència  de Catalunya. 3.920 habitants. 1.942 vots. 1.746  (89,9 %) SI/SÍ, 88 (4,5 %) SÍ/NO, 12  (0,6 %) SÍ/Blanc, 15  (0,77 %) en Blanc i 41 (2,2 %) NO i 40 (2,06 %) altres o nuls.

FLIX 9N : 9 IMATGES PEL RECORD DEL DIA DEL SI/SI

Equip de voluntaris flixancos moments abans de començar la votació.

Primer vot.

Dos músics del Gitano Blanc amb la B d'inicial al cognom.

Gent esperant a primera hora.

Gent esperant al migdia.

Recomptant vots

Resusltats: 1.942 votants davant dels 1.612 de les passades eleccions europees.

Primers apunts per Meses

El 9N a la Ribera d'Ebre, poble per poble.

NOTA: Les dues imatges del passadís  de l'institut són de  la web de l'Ajuntament de Flix (J A Collazos), la segona és de F. Visa.