L'associació La Cana adquireix vuit dibuixos sobre Flix datats el 1901

 

L’Associació Cultural La Cana ha adquirit vuit dibuixos amb imatges de diversos indrets i edificis de Flix que estan datats l’any 1901. Els dibuixos estan fets al carbó i parcialment acolorits. Segons Josep A. Collazos, responsable de l'Arxiu Municipal de Flix i membre de la junta de la Cana, que ha estudiat l'autoria dels dibuixos, tot fa pensar que l’autor podria tractar-se d’Enric Pascual Monturiol (net de Narcís Monturiol, l'inventor del submarí) un pintor noucentista nascut a Barcelona el 1886 i mort a Nova York el 1934.

Per saber-ne més i visionar amb detall els vuit dibuixos aconsello accedir a la web de l'Associació la Cana:

https://www.lacana.cat/lassociacio-la-cana-adquireix-vuit-dibuixos-sobre-flix-datats-el-1901/

Enric Grau Fontseré: Els mestres i la vaga de l'any 1919 ( II )

El 18 de gener de l’any 1919 començà una vaga a la Fàbrica que paralitzà pràcticament tot el poble de Flix durant dos mesos. Segons telegrama tramés per l’alcaldia, es donà per acabada el 23 de març. Els obrers a la fi aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores. El diari republicà Las Circunstancias (20-1-1919) pràcticament el dia que començà la vaga oferia un breu text retrat dels motius d’aquesta:

"Se han declarado en huelga 400 obreros de la fábrica Electro-química de Flix. Los obreros piden la disminución de dos horas en la jornada, llegando a un acuerdo con la Dirección después de varias consultas, siéndoles concedida una rebaja de hora y media. La Dirección señaló con tal motivo, un nuevo horario, fijando la hora de entrada a la fábrica a las ocho de la mañana, con trabajo continuo hasta la hora de la comida. Los obreros en su mayoría, se mostraron disconformes con el citado horario matinal, puesto que pretendían entrar a las seis y media y suspender el trabajo a las ocho para almorzar, pretensión que no ha sido aceptada por la Dirección, declarándose por ello su huelga la mayoría de sus operarios, aceptando muy pocos la nueva hora. En vista de las coacciones de los huelguistas contra los que acudían al trabajo, la Dirección ha cerrado la fábrica".

El 23 de març, després de nou setmanes de vaga i d’una llarga negociació, la denominada Comisión de Huelga, publicava un butlletí adreçat “A la opinión pública de Flix”, en què donava per finalitzada la vaga. El document posava en valor el paper que havien tingut els mestres “Enrique Grau, José Coll y Benjamín González” en la solució del conflicte:

"Sirviendo de amigables mediadores entre ambas partes, han visto que sus gestiones han sido coronadas por el más lisonjero de los éxitos. Estos maestros, abandonando un día su sacerdocio de iluminar las mentes infantiles han prestado un señalado servició al pueblo de Flix".

El País i El Magisterio Tarraconense reconeixien el paper mitjancer d’Enric Grau, Josep Coll i Benjamín González, tot aportant solucions i intercedint davant les obrers i la direcció de la Entre d’altres acords aconseguits en les negociacions amb la decidida intervenció dels mestres, trobem una referència sobre el tema; així, el mes de maig la premsa esmentava un escrit tramès per la direcció de la Fàbrica al doctor Carulla, rector de la Universitat de Barcelona, en què esmentava l’aprovació d’un cànon de 25 cèntims per kilowatt per a la instrucció pública signat per l’Ajuntament i la Electroquímica de Flix.

El prestigi assolit pels mestres de les escoles Grau, Coll i González, després del seu arbitratge durant la vaga, els portà a ser protagonistes d’unes jornades festives de mestres al castell d’Escornalbou el  3 de juny, jornades que segons la premsa comptaren amb l’assistència de 2.500 persones. (...) Un altre exemple el trobem intervenint en el cicle de conferències organitzades a Tarragona per la inspecció educativa el dies 18,19 i 20 de juliol de 1920. El dia 20 Enric Grau presentà una ponència significativa. “Modo práctico de resolver las dificultades que originan al funcionamiento de la Escuela nacional en España por falta de edificios apropiados”. Un tema del que podia parlar per experiència. La crònica d’El Magisterio Tarraconense (31-7-1920) esmenta la dura crítica als ajuntaments que permeten l’allotjament del seus infants en

“locales infectos y infames. Analiza las causas eficientes en la no concurrencia de los hijos de las clases acomodadas a la Escuela nacional. Se pronuncia en consecuencia, a favor de las Escuelas cobijen indistintamente a los hijos de todas las clases sociales”.

Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix ( I ).

 

RESUM

El mestre Enric Grau i Fontseré (Reus, 1877 – Barcelona, 1946) representà tota una institució docent i personal entre els veïns de Flix. Amb trenta-quatre anys de docència, primer com a únic mestre dels nens entre el 1897 i 1916, i després com a mestre i director de la Graduada dels nens entre el 1916 i 1931, són diverses generacions d’infants que passaren per les seves classes, les suficients per tenir com a alumnes pares i fills. El fet que l’escola de Flix porti el seu nom és suficient motiu per donar a conèixer la seua biografia.

INTRODUCCIÓ

La figura del mestre en la història dels nostres pobles ha estat motiu en moltes ocasions de reconeixement i homenatge per part d’antics alumnes, de les associacions de pares i els ajuntaments. Flix com Móra d’Ebre, Tivissa, Benissanet o Miravet acordaren al seu moment reconèixer la figura d’un dels seus mestres posant el seu nom a les escoles públiques de la població. Així trobem noms com Lluís Viñas, mestre que des de 1895 i fins al 1937, que es va jubilar, va regentar l’Escola Pública de nens de Móra d’Ebre, Marcel·lí Domingo, mestre i ministre d’Instrucció Pública durant la República que ajudà a la construcció de les escoles de Tivissa, Antoni Nat, mestre de Benissanet en dos etapes, del 1910 - 1937 i 1939 - 1955, Roc Llop i Convalia, mestre i poeta miravetà, exiliat i deportat als camps d’extermini nazi de Mauthausen, formen avui part del nomenclàtor dels centres educatius respectius, com és el cas del que fou mestre de la unitària de nens entre el 1897 i 1916 i el primer director de l’ Escola Pública graduada de nens de Flix entre el 1916 - 1931, Enric Grau i Fontseré.

 

* Resum i introducció del meu article publicat a la Miscel·lània del CERE n. 34 (2024), p. 131-151

Miscel•lània del CERE - 34 - dedicada a Flix

 

Ha sortit la MISCEL·LÀNIA del CERE (34) dedicada  a Flix.  La presentació va càrrec a la nova presidenta del CERE, Mireia Grangé Mir, i la presentació del número a càrrec del Cap de Publicacions, Gerard Mercadé Pié. Inclou 18 articles, 11 dels quals sobre la població de Flix, un dels quals en soc l'autor,  un article sobre el mestre que dona nom a les escoles públiques de Flix: "Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix"

 

Articles dedicats a Flix.

 

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

      Joan Hilari Muñoz Sebastià, Ireneu Visa Guerrero i Joan Yeguas Gassó

Els usos i costums de Flix. El privilegi de 1308

      Josep  Serrano Daura

El capbreu de 1400. "capbreu de les rendes e drets que la ciutat de Barchinona reeb en los feus Castell e lochs de Flix e de la Palma e Mas de Flix"

       Josep Maria Vidal Marcos

El sepulcre d'una princesa. Flix al viatge d'Antonio Cortés per les ribes de l'Ebre al segle XVIII

      Jaume Ramon Blanch Amorós.

100 anys de la banca a Flix (1921-2021)

      Josep Llurba Abella

La depuració del magisteri català. El cas dels mestres de les escoles de Flix

      Jaume Aresté Bagés

Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix

      Pere Muñoz Hernández

    

Llengua i Literatura

 

Quan no passava res encara hi passaven coses. Dietari bladerià mexicà (1957-1961)

       Josep Sancho i Sancho

A proposit del centenari del poema "Nit grisa" d'Artur Bladé

       Joan Marco Arroyo

 

Patxetins : Una mestra, un monument i un carrer de Rasquera. Notes biogràfiques de Júlia Pellisa Sabaté.

        Joan Ramon Vinaixa Miró.

 

Desenvolupament  Econòmic: Transició energètica i altres vectors per a la transformació del model econòmic i social de la Ribera d'Ebre

        Josep M. Piñol Alabart

     

Patrimoni Riberenc:  Proposta per la creació d'un centre d'arts a Móra d'Ebre

        Aloma Masip Cubells

 

Història Natural

 

El Grup de Natura Freixe i la Gestió de la Reserva Natural de Sebes, 1999-2024

        Jordi Rofes Cases    

Flora ilercavònica selecta I, Costers de l'Ebre a Flix 

        Ferran J. Lloret i Sabaté, Dolors Villas Miranda, Audald Lloret-Villas i Mar Irida Lloret-Villas. 

Notes sobre l'orquídia Himantoglossum robertianum (Loisel.) P. Delforge a la Ribera d'Ebre

        Ferran J. Lloret i Sabaté, Noèlia Margalef Puig, Dolors Villas Miranda, Audald Lloret-Villas i Mar Irida Lloret-Villas. 

 

Recerca Jove

Evolució històrica de l'ofici de canterer a Miravet.

         Carola Papaseit Vidal i Vinyet Papaseit Vidal

Els flixancos als camps de concentració nazi, un treball per conèixer el nostre passat.

         Emma Estela Ripoll

 

• Ireneu Visa Guerrero és l'autor de les fotografies de la portada i contraportada