El passat dissabte el poble de la Palma d'Ebre realitzà un important acte d'homenatge a Rossend Escolà Cubells (1918-2013) nomenant-lo "fill predilecte". Nomenament molt especial atorgat per l'Ajuntament que seria lliurat als seus familiars al final de l'acte de reconeixement.
L'església Romànica s'omplí de gom a gom de veïns i veïnes que no vulgueren perdre`s l'acte de reconeixement a un dels fills més il·lustres que ha tingut el seu poble. L'acte fou organitzat per l'Ajuntament i l'Associació cultural l'Espona i comptà amb el suport de totes les entitats de la població així com del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.
En els parlaments vaig tenir la satisfacció de participar-hi al costat d'Olga Cubells , que ho feu en representació de l'Espona, Francesc Masip, pintor, deixeble seu, i l'alcalde de la Palma d'Ebre, Gil Martí. Tancant els parlaments Ferran Bladé, Director Territorial de Cultura de les Terres de l'Ebre. Esmentar entre els assistents que presidiren l'acte la presència del president del Consell Comarcal, Jordi Jardí. El lliurament de còpies de l'acord als familiars i entitats, parlament dels familiars va ser l'apartat més emotiu de l'acte així el cant final del "Rosa d'abril" a càrrec del Grup Coral de la Palma.
Parlament que vaig fer tot analitzant la vessant d'historiador de Rossend Escolà:
Vaig entrar
e contacte amb la seua obra pictòrica abans que amb la seua persona. Era a
principis del 1977, aleshores estudiava a Tarragona, la Carme m’animà a visitar
una exposició seua a la sala d’art de Caixa Tarragona de la Rambla Nova… Mesos
després vaig començar a conèixer a Rossend
Escola, una personalitat artística i intel·lectual, d’aquelles persones que
molt de tant en tant tens la satisfacció de conèixer. Un humanista global, com
dirien els clàssics, amb tots el ets i uts, un apassionat pel coneixement en si
mateix, del poble, del país, de la natura, del temps, de la poesia, de la
història i de l’art.
Arreu parlar
de Rossend Escolà és parlar del
pintor per excel·lència de la Palma d’Ebre, de les seues aquarel·les i els seus
paisatges, ( aspectes que l’amic Paco
Masip, el gran amic de Rossend en parlarà més tard)… Però si la seua gran
passió sempre fou la pintura i el dibuix
aprés a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià i més tard a
l'Escola d'Arts i Oficis de Belles Arts. L’altra gran passió de Rossend sempre
va ser el seu poble. I, per tant, qui millor que ell, per donar a conèixer la
Palma d’Ebre, la seua història i la seua gent. D’aquí que, com a professor
d’història, permeteu-me que parli en aquest acte de record de la seua vessant
com a historiador i de les seues publicacions d’història local. Publicacions
de les que hauríem de tenir en compte els articles i escrit com a
col·laboracions puntuals a les publicacions locals com ara el Reble o el Mussol i les col·laboracions
a les Miscel·lànies del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, de les que hem
d’esmentar-ne tres en concret:
- L’arquitectura catalana dels segles
XII-XIII. Entre la tradició i la renovació. Consideracions
a l’entorn de l’església romànica de la Palma d’Ebre i el castell de Miravet
(Miscel·lània numero 6) - La Casa Mateu Escolà (S XVIII) de la Palma d’Ebre (Miscel·lània
7) - I “Els palmencs i les seues arrels”
(Miscel·lània 16)¨
Parlant del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, hauríem
de destacar la importància de la seua participació en la constitució el juny de
1983. Rossend al costat del seu
nebot Jaume Aymí participà
activament en totes les trobades comarcals que desembocarien el la creació del
CERE. Afegint-se als noms d’Artur Bladé
Desumvila, de Benissanet Carmel Biarnés,
d’Ascó, Josep Ma Saez, de Miravet, Dolors Cabré, de Riba-roja
i Tivissa, Jaume Garciapons, de Flix o Artur Cot de Mora d’Ebre.
Personalitats culturals provinents de molts àmbits
de la comarca, malauradament desaparegudes, representats d’aquella generació caracteritzada
per la resistència cultural i lingüística durant la llarga nit del franquisme.
Una generació que enriquiria i validaria les il·lusions de molts joves riberencs
que durant la transició democràtica i la recuperació de la Generalitat teníem
molt clar que la cultura és l’eina fonamental per consolidar la democràcia i
les llibertats.
En quan a les monografies hem d’esmentar quatre:
-
Guia de la Palma d’Ebre. Els llibres de la Medusa. (1984)
Aquesta obra és un petita joia de les
monografies locals. Forma part de la recordada col·lecció “Els llibres de la Medusa” de l’Institut d’Estudis Tarraconenses
Ramon Berenguer IV. Un llibre
indispensable per conèixer la Palma d’Ebre, una magnífica immersió en la seua
geografia, la demografia, la història.
Amb una descripció dels llocs més
importants de la vila, des de l’església vella i el fossar fins la Plaça
passant pel tomb de la processó, la casa la vila, la presó, el castell,
l’església nova, la casa Abadia o la casa Estordit i el Convent. O el retrat de la fesomia del terme, des
de la Font Vella fins al Coll de la Creu, tot passant pel Pi, els masos, les
coves, fonts, pous i basses. Per introduir-nos al desenvolupament
econòmic i les festes, costums, tradicions i vida cultural fins els anys 80.
- L’església romànica de la Palma d’Ebre. (1994)
És
segurament el seu llibre més estimat. És el resultat bibliogràfic d’un somni,
la restauració de l’església romànica, una de les joies arquitectòniques d’art medieval
més important del sud de Catalunya. Al pròleg, escrit per l’altre fill il·lustre de la
Palma, monsenyor Francesc Ciuraneta,
aleshores bisbe de Menorca, n’és prou eloqüent:
“ Rossend Escolà i Cubells, amb una
minuciositat gairebé benedictina, de pintor detallista, ens va explicant al
llarg del llibre les diverses vicissituds per les quals ha passat aquest
monument esplèndid, orgull de la Palma d’Ebre.” “És prou natural que la seva
sensibilitat de pintor l’hagi portat a valorar el patrimoni artístic...
D’alguna manera ell ha estat un mestre, un impulsor. “Com va escriure el seu nebot Josep Aymí...”en la
restauració de l’Església Romànica, també jugà un paper molt important, en el
que deixà uns quants anys de la seua vida. Les subvencions dels organismes
oficials anaven caient de gota en gota. Tampoc s’haurien entès els treballs de
l’església sense la seua col·laboració”
Una publicació que ens ofereix una relació biogràfica
de fills il·lustres com: El monjo de Scala Dei al s. XVI, Mateu Perelló, Francesc
Cubells el batlle de la Guerra dels Segadors, Agustí Galceran Pedret, brtaç dret de sant Enric d’Ossó, Josep Ma Escolà Miquel, el frare
franciscà, i Tomás Cubells Miquel,
fa pocs mesos nomenat beat a Tarragona.
- Setmana Santa . Història i religió, La Palma
d’Ebre . (2004)
Més que
un llibre d’història és un opuscle de 50
pàgines indispensable per conèixer el sentit religiós i cultural de la Setmana
Santa i els armats de la Palma. També té el pròleg a càrrec de l’aleshores
bisbe de Lleida, Francesc Ciuraneta.
- La “nova” església parroquial de nostra
senyora de l’assumpció de la Palma d’Ebre. (2008).
També amb pròleg del bisbe emèrit Francesc Ciuraneta, aquesta darrera
publicació més que un llibre d’història és una radiografia transversal de
l’església parroquial, amb unes notes històriques inicials, molt ben
documentades, de la seua construcció entre el 1802 i 1823, essent el mossèn el
conegut guerriller de la guerra del francès Adrià Ochando.
Rossend Escolà, “el
pintor de beatituds i paisatges” com el definí l’amic Xavier Garcia quan l’afegí a la primera relació d’"Homenots del Sud".
Amb l’obra que he comentat podríem ben
bé dir que es dedicà a escriure història amb l’objectiu de publicitar en
positiu el seu poble. Coincideixo amb Xavier Garcia quan el va descriure després de la primera coneixença: "un “artista-pintor, que sovint sol anar guarnit
d’atributs d’historiador i de poeta-filòsof”.
Amigues i amics, que nou mesos després de la seva
mort, precisament coincidint amb la Setmana Santa que ell tan estimà i estudià,
i que sigui a l’interior de la Romànica, a la que hi dedicà anys de somnis,
que tot el poble de la Palma d’Ebre estigui reunit per recordar-lo i
reconèixer-lo com a fill il·lustre, és un dels millors homenatges que, sense
cap mena de dubtes, li podem fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada