2 de febrer del 2021

Josep Crivillé, la premsa i la Tercera Guerra Carlina. ( II )

 

Les nostres terres al llarg del segle XIX varen viure un seguit de guerres civils des de la Guerra del Francès fins la Tercera Guerra Carlina i en paral·lel el flagell del bandolerisme. Així no hi ha poble que no tingui entre els seus veïns bandolers, lladres de pas o malfactors que durant les guerres carlines campaven defensant un o altre bàndol del conflicte, ja sigui carlí o liberal. Així, podríem esmentar a Isidre Teixidor, lo Barbut de Vinebre, com a exemple de bandoler després de la primera guerra carlina, o  Pere Joan Puig, lo Cuto, de Riba-roja d'Ebre com a exemple després de la tercera carlinada.

Un riberenc digne d'estudi per la seua trajectòria és la figura de Josep Crivillé Thomás (1819-1890) de la Torre de l'Espanyol (d'actualitat després de l'edició del llibre de Maria Montané "Josep Crivillé Thomás 1819-1890), Carlí i liberal"), a qui tenim documentat amb diferentes fonts. Per una banda amb fonts orals, recollides entre d'altres pel recordat Carmel Biarnés i Josep S. Cid, que ens diuen que era un simpatitzant  carlí que als 15 anys després d'haver rebut un revés d'un liberal en una disputa de taverna, l'endemà l'esperà fora vila i el matà d'un tret. Que fugit a França on regentaria un cafè matà dos gendarmes pel que retornà situant-se com a bandoler a la serra del Montsant. Conegut per assaltar a les taules de joc, refugiant-se de vegades al Xiprer Gros de Sant Miquel de Vinebre, protegit pels rics a canvi de salvaguardar-los d'altres lladregots. 

Fons orals que en començar la tercera guerra carlina (1872-1875) es reconverteixen en fonts periodístiques primàries, fonts que el situen defensant el govern establert com un liberal més, convertint-se des del fort de Falset en un implacable defensor de la causa governamental. Assolint mèrits militar destacats, i un cop finalitzada la guerra com a tinent coronel, el govern el nomenaria el 24 de maig de l'any 1876 del cos franc amb  la Creu del Mèrit Militar de Segona Classe.

El primer periòdic seria la redacció del Pueblo de Reus el 29 de juliol de 1872 tot recordant que Crivillé amb 15 voluntaris de la llibertat  havia estat a la Torre de l'Espanyol i a la Bisbal  perseguint una partida carlina, i mesos després El diari El Pensamiento Español del 20 de desembre de 1872, era un dels primers diaris de Madrid en esmentar el nom de Crivillé, amb una notícia de Falset dient que "voluntarios mobilizados por Clivillé... 50 miquelets trabando con los carlistas un reñido combate" (a partir d'aquesta referència ens trobarem amb una confusió molt clara en el cognom entre Crivillé - Clivillé).

A partir d'aleshores les notícies d'accions de Josep Crivillé seran continues a diaris com  el Diario de Tarragona, Diario de Reus, La Independencia i la Cronica de Cataluña de Barcelona, i  sobretot a la premsa de Madrid:  La Nación, La Igualdad, El Imparcial, La Época, El Siglo futuro, la Iberia o El Globo.

En començar l'any  1873 la premsa de Tarragona i Reus es faria ressò del domini carlí al camp, Els legitimistes carlins són els únics que manen als pobles. Entren i surten quan volen i s'apoderen dels fons dels ajuntaments. A vegades, cremaven registres civils o malmetien les vies i estacions de tren. A les nostres terres solament els forts de Falset i Móra d'Ebre es mantindrien  al costat de la causa governamental.

11/1/1873, (La Independencia  de Barcelona)

"Entre la Torre de Vinebre y la Figuera, el dia 8 hubo un encuentro entre una partida carlista y una columna con la que iba Crivillé. Tubieron hora y media de fuego resultando dos muertos carlistas, uno de los cuales es de la Figuera y el otro de Tortosa. Los carlistas se dispersaron i tomando los grupos la dirección del rio, el que atravesaron.  Así al menos se nos ha referido por los arrieros llegados á esta."

11 de gener. (Diario de Tarragona)

"El passat dia 8 entre la Torre de I'Espanyol i la Figuera s'havia produït un enfrontament armat entre la partida carlina de Vallés i una columna dirigida per Crivillé. La partida carlina pernoctava a la Torre de l'Espanyol, on havien cobrat 1.500 duros de contribució. L'acció es produí a la una de la nit, dura 1 hora i 30 minuts. La partida de Vallés es dirigiria a Tivissa i I'Hospitalet" (traduït).

31/1/1873, ( La Independencia de Barcelona).

"Аcerса el tiroteo habido anteayer entre los movilizados de Crivillé y de algunos pueblos del Priorato con la partida de Tallada, sabemos que se hallaban posesionados da las alturas del «Mas den Cabré, al divisar á los voluntarios que, al mando del bravo Crivillé, iban á su encuenlro, abandonaron cobardemente las posesiones. Clivillé les siguió un buen rato, ti­roteándoles, no causándoles baja alguna por la gran distancia á que estaban los carlistas".

10/02/1873 (Diario de Reus)

"Se ha facultado á Clivillé para aumentar su fuerza hasta 200 hombres. Hou dia cuenta con unos 70 individuos"

08/03/1873, (Diario de Tarragona )

"La mitad de la compañía de voluntarios que manda Clívíllé ha sido destinada á Vilaplana, en cuyo pueblo permanecerá de destacamento hasta que se hayan terminado las obras de for-tificación que se están llevando á cabo en el mismo".

02/05/1873, (Diario de Tarragona )

" Anteayer entró en Reus el conocido Crivillé al mando de una sección de movilizados, conduciendo dos presos que fueron puestos á disposición de la autoridad militar".

4/5/1873 (La Nación de Madrid ).

"Los periódicos de Cataluña nos dan cuenta del brillante triunfo alcanzado por Clivillé, que al frente de 70 individuos, ha derrotado completamente una fuerza de 300 carlistas mandados por Cucala, Carnicer, Gargallo, el cura de Flix y otros".

27/05/1873, (Diario de Tarragona ) Crivillé amb problemes davant els seus comandaments.

"Los carlistas advirtieron al alcalde de Torre del Español que por cada vecino que forme parte del somaten, el Ayuntamiento deberá satisfacer 16 duros de multa. Parece que la misma advertencia se ha dirigido á otros pueblos de la provincia."

"Definitivamente ha quedado destituido el conocido Crivillé del mando de la compañía de mígueletes que ha ido formando desde el principio de la guerra civil, como igualmente su segundo. Han sido reemplazados, el primero, por el Hereu del mas gran y el segundo por un tal Domingo Borja, de Falset".

22/06/1873, (Diario de Tarragona )

"Se hacen gestiones para que el Gobierno conceda á Crivillé la reorganización de la compañía de movilizados que formó al principio de ia guerra civil, cuyos individuos se retiraron del servicio al ser aquel depuesto del mando de la misma".

12/09/1873, (Diario de Tarragona )

"Clivillé al frente de su casi organizada compañía forma parle de la columna del batallón cazadores de Barcelona".

29/10/1873, (Diario de Tarragona )

"La compañía del guerrillero Clivillé se dirigió anteayer tarde hacia Mora de Ebro. En la mañana de ayer hicieron lo mismo los voluntarios de Falset, Marsa, Bellmunt y de otros pueblos de aquella comarca juntos con una compañía del batallón cazadores de Reus que se hallaba destacada en Falset. En este pueblo ha quedado la compañía de voluntarios veteranos para guardar las fortificaciones".

Notícies relacionades amb les accions bèl·liques de Josep Crivillé s'aniran repetint la resta del 1873,al llarg  del 1874 i fins el final del conflicte a Catalunya el novembre de 1875.

26/11/1874, (La Discusión  de Madrid).

"El dia 18, medía compañía del batallón franco que manda el comandante Sr. Longoria, en unión de la ronda de Clivillé libraron una acción con la partida del cura de Flix en los montes del Caballero hacía, Bellmunt, dispersándoles y haciédola dos muertos y cuatro heridos (...) Tanto los valientes francos como Clivillé se portaron bizarramente dando otra nueva lección á los carlistas que tantas veces han sido batidos por estas fuerzas".

20/10/1875. (Diario de Tarragona). 

 

Notícia des de Falset: "No podemos menos de elogiar la conducta observada por el primer comandante del tercio de rondas volantes de esta provincia don José Crivillé [...], ha sabido limpiar esta comarca de los ladrones y bandoleros."

16/12/1875, (Crónica de Cataluña - Ed. de la tarde).

"Un propietario de Falset, queriendo dar una muestra de entusiasta i afecto al jefe de voluntarios don José Crivillé le ha regalado una magnífica espada que perteneció al memorable general Manso, cuyo glorioso nombre va unido á la historia de nuestra independencia".

16/12/1875, (El Pabellón nacional de Madrid).

"El célebre guerrillero Clivillé ha sido nombrado te­niente coronel en recompensa de las operaciones ejecutadas en las márgenes del Ebro bajo las órdenes del ca­pitan general de este Principado."

24/05/1876. (Diario de Tarragona) El govern concedí a Josep Clivillé, tinent coronel del cos franc, la creu del mèrit militar de segona classe:

"El señor Crivillé con sus heroicos esfuerzos en pro del orden y de la paz, ha salvado en aciagos días esta comarca de las partidas carlistas que constantemente la tenían amenazada, y defendiendo de los vientos huracanados que procedían de Cartagena. Al hacérsele tal distinción no pueden menos los habitantes de este país de reconocer la recta justicia con que se ha obrado, y dar al agasajado la más cordial enhorabuena."

Un cop finalitzada la guerra la figura de Josep Crivillé és reconvertí en un símbol dels vencedors, les seues gestes bèl·liques, els seues aventures de jove fugint de la justícia, amb tot i amb la pèrdua de protagonisme tornarà a ser recordat  per les fonts orals dels seus veïns, records que anys després trobarem en escrits com el del Correo de Tortosa del 2 de novembre de 1919, esmentant :

"Los que sepan de aquel celebre Crivillé de Torre Español, habitante,  cuarenta años atrás, en el embarcadero inmediato al lugar de Vinebre, conocido por "la Font-Joana", recordaran sin duda la leyenda que hizo fijar en el dintel de su casa, cuyos son estos versos: "el catalán industrioso, de las piedras saca pan...".

La notícia de la seua mort la trobem molt documentada La Opinión, diari del partit liberal dinàstic de Tarragona, del 22 d'abril de 1890, tot recordant que vivia des de feia uns 10 anys a una modesta residència al terme de Vinebre, prop del riu i del Pas de l'Ase,

Ayer á las diez de la noche ha fallecido en su retiro de Font de la Juana (Vinebre) el famoso guerrillero dé la última guerra civil, don José Cribillé, á consecuencia de infección urémica. (...)

El cadáver de Crivillé será enterrado en el sementerio disidente de Vinebre ¿No podríanlos liberales de la provincia hacer lo posible porque se cumpliese su deseo enterrándole en su panteón?  Es una idea que se me ocurre y que necesita apoyo. Lo hacemos, amigo director? Cercano está el dia en que la rápida locomotora atravesará desde García á Ascó y entonces los liberales catalanes, al salir de la boca del túnel de la roca deis coloms el tren que los conduzca,  verían en la otra orilla la solitaria casa donde habitó y el panteón donde descansase el valiente Crivillé.  ¡Feliz la patria que honra á sus valientes hijos!

I darrerament amb les referències de l'estudiós de Vinebre, Josep Ma. Pros,  al seu facebook (6 de maig 2018) recordant que en un lateral posava: “Qui em tombarà ho trobarà”. Ja mort i enterrat lo Crivillé, alguns veïns de Vinebre van anar a tombar el sarcòfag, esperant trobar alguna cosa de valor. Una vegada tombat el taüt de pedra, aparegué un nou text, abans amagat: “Ara que m’heu tombat, estic de l’altre costat”.

                                                                          Pere Muñoz Hernández (Flix, 16 de juliol 2020)

Fonts hemerogràfiques

Crónica de Cataluña

Correo de Tortosa

Diario de Reus

Diario de Tarragona

El Pabellón nacional  (Madrid)

El Pensamiento Español (Madrid)

La Discusión   (Madrid)

La Independencia  (Barcelona)

La Nación  (Madrid)

La Opinión (Tarragona)

La Vanguardia (Barcelona)

Pueblo  (Reus)

 

NOTA.  Col·laboració al llibre de Maria Montané, Josep Crivillé Thomás 1819-1890), Carlí i liberal. P. 21 - 25.