Oscar Kurz Hobert (Artern, 1887 - Flix, 1959)

L'Arxiu Municipal de Flix continua amb la bona feina de digitalització del seu fons documental i fotogràfic. Un dels darrers fons que ha digitalitzat ha estat el d'Oscar Kurz, un dels tècnics alemanys més importants de la història de la fàbrica de la SEQF, un dels principals artífex de la reconstrucció a partir de l'any 1939 així com en la consolidació de les seves instal·lacions, fàbrica que sota la seva direcció es consolidaria com una de les químiques més importants del país, arribant a tenir una plantilla de 1.508 treballadors, concretament l'any de la seua sobtada mort, el gener de l'any 1959.

Com informa la web de l'ajuntament: "Durant les darreres setmanes s’ha anat digitalitzant gran part dels documents del fons d’Oscar Kurz Hobert. Majoritàriament són fotografies, 316, de les quals 282 són fotografies químiques (4 són fotoplànols) i 34, imatges impreses (postals). Al marge, també hi ha dos plànols, 1 mapa i 7 documents escrits".

"La temàtica de les fotografies és diversa, predominant les relacionades amb la fàbrica electroquímica i la colònia, amb un apartat especial el dedicat a les destruccions produïdes durant la Guerra Civil de 1936-1939, tant a les a les instal·lacions de la fàbrica com als habitatges de la colònia. També hi ha dos reportatges, un dedicat a la inauguració del camp de futbol de La Ventonella el 18 de juliol de 1942, i la inauguració del Monument als Caiguts el 16 d’agost de 1942, amb l’assistència del cònsol general d’Alemanya a Barcelona. Si bé en molt bona part són imatges preses a Flix, també en trobem d’altres poblacions (del centre urbà o del terme municipal), com Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Ascó, Miravet o Saragossa".

Tot plegat es pot consultar a la xarxa, a través del cercador Arxius en línia, del Departament de Cultura.

 

Oscar Kurz Hobert ( 1887 - 1959 )         

Oskar Paul Hermann Kurz Hobert, va nèixer a Artern (Kreis Sangerhausen Saxònia) l'any 1887. Enginyer. Comandant a l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial, ferit al front de França fou condecorat amb Creu de Ferro de primera classe. 

Cedit per IG Farben industrie AG, ingressà a la Fàbrica de Flix l' 1 de novembre de l'any 1923 per treballar a la secció de colorants, essent amb els anys el responsable tècnic del Taller Mecànic. 

Després de la Guerra Civil va ser el primer directiu alemany en retornar a Flix per fer-se càrrec de la reconstrucció. Mort sobtadament, exercint el càrrec de co-director de la Fàbrica, el 4 de gener de l'any 1959. 

Casat amb Minna Scheneider, morta pocs mesos abans que el seu marit, tots dos entan enterrats al cementiri de Flix. Tingueren dos filles: Cristina i Dorotea, les dues nascudes a Berlín.

             

 

•  Entre 1954 i 1959 fou director de la Fàbrica Electro-Química de Flix, càrrec que compartiria amb Carlos Müller Benedix i Fernando Gimeno Muntadas. El gener de 1959 morí repentinament.
• Fotografies del meu llibre "Alemanys a l'Ebre. La Colònia química alemanya de Flix (1897-1994)" (ed. el Mèdol, 1994):
• La segona fotografia el veiem al centre mirant la camera acompanyat del doctor J. Michel, l'arquitecte tècnic J. Aliaga i el químic J. Juny.
•  La tercera fotografia és del trasllat del féretre d'Oscar Kurz per part del treballadors del taller mecànic des de la Colònia fins el cementiri de Flix.
• La quarta imatge és del fons Imprempta Fauquer.