La darrera
lliçó del curs "Atreveix-te a pensar ", que ens ofereix el nostre
filòsof Xavier Vega, va estar dedicada a
l'obra de Sigmund Freud, introduït com un
jueu heterodox de la Viena del 1900 i fill de l'anomenada Hàskala,
moviment que defensava l'adopció dels valors
de la Il·lustració, advocant per una millor integració dels jueus dins la
societat europea. Fills d'aquest moviment
també podríem afegir, entre d'altres, Stefan
Zweig, Franz Kafka, Arthur Schnitzler, Gustav Mahler, Arnold Schönberg o el
mateix Albert Einstein.
La colònia
alemanya de Flix, nascuda el 1900 a la vora del riu Ebre i de la Fàbrica
electroquímica, més coneguda com Barri Internacional, va tindre entre els seus
components jueus que podríem també denominar heterodoxos, entre els quals tenim
referències de:
· Clara BENEDIX PEINE de MÜLLER (Hamburg, 1899- Madrid, 1958). Casada el 1919 amb Wilhelm
Müller, director de la Colònia Fàbrica.
Tingueren quatre fills: Guillermo (1919), Margarita (1920), Beatriz (1922) i
Carlos (1924). Amb importants coneixements d'art. Adherida a l'associació
filantròpica i conservacionista "Amic de l'Art vell" de Barcelona,
entitat presidida per Bosch Gimpera.
L'estiu de l'any 1930 afavorí la primera restauració de l'església
romànica de la Palma d'Ebre, actuació dirigida per César Martinell durant els
anys 1932 i 1934.
· Cuno CHOROWER.
Jueu rus doctorat a Alemanya. L'any 1920 consta com a membre de la Colònia,
casat amb Rosa Gruncholz. Emily, la futura muller d'E. Zenke, vingué com a
senyora de companyia de la seva muller i família. De Flix es traslladaria a les
Salinas de Torrevella (Alacant). Als
arxius de Santiago Ramon y Cajal es conserva una carta manuscrita seva adreçada
el 1925 des de Flix .
·
Wilhelm GEFÄLL
FEIL.
(Viena, 1888 - Madrid, 1959). Enginyer. L'any 1913 entrà a treballar com a tècnic a la Canadenca. Casat amb Pilar Gorostegui Robles, filla del
governador militar de Lleida i neta del marqués de Campuzano, amb qui tingué deu fills. En començar la
Primera Guerra Mundial, i per raons de la seva nacionalitat , deixà de
treballar a la Canadenca i ingressà a la Fàbrica de Flix. Treballà el projecte de la presa
hidroelèctrica de Flix i a les mines de Mequinensa . De Flix es traslladaria a
Madrid on es feu càrrec de la direcció i gerència de La Sociedad Hispano-Alemana de Estudios. Malgrat la curta estada a
Flix sempre mantingué bones relacions amb la direcció i la colònia alemanya. Durant
la Segona Guerra Mundial ajudà a salvar jueus perseguits pels nazis. Els seus
familiars austríacs van morir als camps d'extermini nazi. Mort a Madrid l'any 1959.
· Fritz HAAS GRUEHEBAUM ( Frankfurt, 1886 - Hollywood - Florida,1969). Doctorat en zoologia, especialista en mol·lusc del Museu Senckenberg de Frankfurt. La
Guerra del 1914 l'obligà a refugiar-se a la Colònia de Flix ja que es trobava
investigant als Pirineus. Responsable de l'antic Casino. Després de cinc anys
d'estada a Flix, seria conegut entre els veïns amb el sobrenom de "matacucs". De la seva estada a Flix publicà el 1924: Contribució a la Malacofauna de la conca inferior del Ebre : Notes
revisades i novetats en la malacofauna de la conca inferior del Ebre : Moluscos
dels aluvions del Ebre, a Flix. És
un dels fundadors de la Societat Catalana
de Malacologia. Estudis publicats per la Institució Catalana de Història Natural. L'any 1921 retornà al seu
país on seria nomenat director de la revista
Archiv für Molluskenkunde. L'any 1936 s'exilià al Brasil fugint dels nazis
pel seu origen jueu. El 1938 fou nomenat conservador d'invertebrats del Field Museum of Natural History de Xicago.
· Ludwig
LADEWIG LESER. (Hamburg, 1875).
Doctor en Químiques. Estada a la Colònia entre el 1920 i la Guerra Civil.
Sempre visqué al Casino. Responsable de la Biblioteca Tècnica. Treballà al
control de producció. Afeccionat a la filatèlia. S'ha dit que "cercava or de la cendra dels
puros". Casat amb Elisabet Fischer (nascuda el 1879), mestra, qui arribà a la Colònia l'any 1925. Mort a
Barcelona.
