27 de juny del 2025

Miscel•lànies del CERE: relació dels 5 articles meus més llegits segons raco.cat

 


Ja es pot consultar a raco.cat (Revistes Catalanes amb Accés Obert) la darrera Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre dedicada a Flix, num 34 (2024), per tant, es pot consultar el meu treball dedicat al mestre que dona nom a les escoles de Primària : Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix.  

Miscel·lània on al llarg dels anys he publicat 12 articles, essent segons  raco.cat  el 5 més consultats els següents.

1.   Els castells de Flix. De la Guerra Civil catalana del segle XV... , Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre: Núm. 27 (2017): Benissanet. Dossier: Castells i fortificacions de la Ribera d'Ebre

2.   Isidre Teixidó (a) lo Barbut de Vinebre i la premsa , Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre: Núm. 29 (2019): Vinebre.

3.   Apunts sobre la Guerra Civil a Flix , Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre: 1995: Núm.: 10

4.   La nissaga nobiliària dels Castellví de Flix. Una família liberal en un poble carlí Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre: Núm. 25 (2015): Miravet. Dossier: Famílies nobles de la Ribera d'Ebre

5.   Josep Agramunt, Lo Capellà de Flix, i la tercera carlinada , Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre: 2009: Núm.: 19

21 de juny del 2025

40è aniversari de la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila

 

 El 22 de juny de l'any 1985 s'inaugurà la Biblioteca que porta el nom del escriptor de Benissanet, ebrenc i memorialista de l’exili : Artur Bladé i Desumvila.

El senyor Artur Bladé acompanyat per la seua muller, Cinta Font,  i el seu amic i alcalde de Tarragona, sr. Josep Ma. Recasens, feren la inauguració especial de la biblioteca.

La nova biblioteca venia a dotar d'un important equipament cultural el Casal Sant Jordi, una de les principals apostes dels primers ajuntaments democràtics.

Passats els anys, i des del record de la decisió de dotar al poble de Flix d'aquest important equipament, hauriem de recordar el paper de noms propis que aleshores tenien càrrecs importants al departament de Cultura de la Generalitat: Max Canher, Dolors Lamarca, Albert Manent, Joan Tortajada i Josep Lluís Carod Rovira.

 

Fotografies de l'arxiu de la Veu de Flix 

14 de juny del 2025

1875: Setge, atac i rendició del castell carlí ( II )

 

Per què els liberals van atacar el Castell Nou ? ( I ) 

Fa 150 anys, el 19 de juny, després d'un setge de 16 hores, es rendí el castell de Flix. Un centenar de carlistes lliuraren les armes. A destacar la superioritat de l’exèrcit governamental, uns 2.000 homes dirigits pel brigadier Luís Gamir, comandant general de Tarragona, amb el batalló Fijo de Ceuta, els mobilitzats de Tarragona, Reus i Flix, dues companyies del tercer batalló franc, quatre canons de Plasencia i 150 cavalls.

    " Un cop emplaçats convenientment els canons, a les sis de la tarda, Gámir ordenà als artillers obrir foc mentre la infanteria dels batallons Fijo de Ceuta i Reus maniobrava per ocupar posicions avançades a una cinquantena de metres del fortí. La guarnició carlina, menys d'un centenar, no disposava d'artilleria. L'intercanvi de foc de fuselleria es perllongaria tota la nit. (...)

    A l'alba del dia 19, entrà de nou en acció l'artilleria i el canoneig es mantingué fins a les deu del matí, quan observaren una escletxa oberta a una de les obres exteriors del fortí. Just en aquell moment s'hi personaven les mares d'alguns dels defensors per demanar a Gámir autorització per tractar de convèncer-los de la conveniència de rendir-se.

    La demanda de les mares fou atesa i cessà el foc després de setze hores combat. Ambdós bàndols hissaren bandera de parlament. La intercessió d'aquelles dones resultà decisiva i traslladaren a Gámir la petició del comandant de la guarnició carlina, Juan Besaldú, de parlamentar amb el coronel Alejandro Picazo  (...)

    Malgrat resultar inútil qualsevol resistència, la decisió dels defensors es faria esperar. Passat en escreix el termini donat, els assetjats finalment penjaren la bandera blanca a una de les torres i van sortir en formació sense armes (...)

     El 25 de juny, el diari carlí El Siglo Futuro oferí uns crònica detallada del setge i rendició del castell:

“El dia 17, después de una marcha forzada de quinze horas, pernoctaron en Mora las tropas del brigadier Gamir, compuesta del Fijo de Ceuta, Reus, fuerzas del 3º franco y ronda de Tarragona y Flix, cuatro piezas de Plasencia y cien caballos. A las cinco de la Mañana del 18 salieron hacia Flix, llegando a las doce, no sin haber cruzado disparos con el enemigo la vanguardia del Fijo de Ceuta, siguiendo algunos más hasta la conclusión de la entrada de la columna.

Después de corto descanso, y tomado el pueblo militarmente, el señor brigadier, acompañado de los jefes del Fijo de Cueta, Reus, 3º franco y ayudantes, salió a inspeccionar la situación del castillo y sitios por donde debia empezar el ataque, despreciando todo; immediatamente intimó la rendición á los defensores del mismo, manifestandoles que, de no entregarse, romperia el fuego contra dicha fortaleza.

No habiendo tenido contestación favorable, y colocada la artilleria en los puntos convenientes, se rompió el fuego por ambas partes a las seis en punto de la tarde, al mismo tiempo que se efectuó el movimiento de avance con parte de la infanteria á los puntos más próximos del castillo, ocupando las primeras posiciones los tiradores de Ceuta y Reus, hostilizando de este modo más de cerca el enemigo, continuando el fuego de fusileria toda la noche, y repitiendo el de artilleria desde la madrugada del 19 hasta las diez de la mañana, hora en que se presentaron al señor  brigadier las madres de algunos defensores del castillo con objeto que se les dejara conferenciar con ellos, á lo que éste accedió, cesando por completo el fuego e izando por ambas partes las banderas del parlamento.

Al regreso de estas entregaron un parte al referido jefe, en el que, segun se decia, solicitaban subiera el coronel, Sr Picazo, á conferenciar con el jefe del castillo, el cual bajó sin esperar contestación hasta la mitad del camino, donde salió a recibirle el jefe del tercero franco, Sr Longori, acompañado del capitan Sr Iturmendi...

A los pocos momentos izaron la bandera blanca en uno de sus tambores, saliendo el enemigo formado y sin armas, siendo ocupado el fuerte por nuestras fuerzas, incautandose armas y municiones, bajando todos los carlistas al campamento.

        Los defensores rendidos del expresado castillo son:

D. Juan Besaldú, titulado Gobernador, D. Juan Ginerés, comandante militar de Flix, D. Cayetano Blanco, ayudante de la Plaza, D. Pedro Montané y D. Jeronimo Pradell, oficiales de la tercera compañia del octavo batallón del Maestrazgo, y 88 individuos de tropa que componian la guarnición del referido fuerte...."

 

 - PEREZ SUÑÉ, Josep Maria - RAMS FOLCH, Pere. El Castell nou de Flix: Una història de carlins i liberals. p.67-74. -  Segon capítol de El Castell carlí de Flix - Testimoni de dues guerres: de la tercera carlinada a la batalla de l'Ebre. 

Siglo Futuro.  25 de juny de 1875.  Diari editat a Madrid,  publicat entre 1875 i 1936 i  vinculat al carlisme i a l'integrisme.