Alfonso Rofes Mestres ( 1926-1989 )
L'exposició Lo Flix de 1975, eix central de les XVII Jornades de Patrimoni a Flix, que s'ha exposat el passat octubre, ha tingut un nom propi com a cronista local de finals del franquisme, Alfonso Rofes, nom propi que vaig recordar al final de la meua xerrada "Els darrers anys del franquisme a Flix".
Alfonso Rofes Mestres, com tanta gent de la seua generació, va ser un nen de la guerra, un jove de la postguerra i un home del franquisme, tot i que amb els anys va evolucionar cap al catalanisme moderat, als darrers anys es va catalanitzar el nom.
¢ Empleat de la fàbrica Electroquímica de Flix. Autodidacta, la seua vocació i passió va ser el periodisme, sobretot l’esportiu, amb una presència impressionant, de vegades única a les publicacions locals com La Antorcha, La Voz de Flix i més tard, amb la democràcia, a la Veu de Flix.
¢ Si
bé s'inicià amb les cròniques esportives, als anys seixanta es convertiria en
el cronista local, amb seccions tan celebrades als seu moment com “La farola chivata”, "los flixenses... sus cosas y
vivencias" i "Voces
que dejan huella" , escrits que signava amb sigles que jugaven
amb els seu nom i cognoms com SEFOR, ALROME, A. ROFES M.
¢ Curiós, aleshores gairebé censurable, el racó literari titulat "La Farola Chivata", on per primer cop, fent parlar la farola de la Plaça Major, criticava amb picardia i innocentment la gestió política i esportiva local: sorolls, brutícia, mancances de llum, els preus del mercat, el gamberrisme...
¢ També va col·laborar al Diario Español de Tarragona i El Mundo Deportivo, amb cròniques esportives i com a corresponsal de la vila.
¢ Des de l'any 1971, i durant 15 anys, va patrocinar i organitzar el torneig SEFOR al millors jugadors de la JEF de futbol i, als darrers anys, de l'hoquei damunt patins.
¢ Expressions esportives originals als seus escrits com:
"... jugando con coraje, pero, con una actuación deslabazada... los locales arrollaron a los rivales", "la parcialidad, chuleria o ignorancia del arbitro...", "ambos equipos derrocharon fuerza para controlar el balón que deambulaba a los impusos de EO - EO", "revoltijo deportivo ... sin huevo", "ni el horno està para bollos, no hay bollos para el horno"... van suposar un llenguatge molt peculiar d'un home que estimà el seu poble i l'esport local per damunt de tot.
