Diumenge 21 i a les 12,15 h., al Museu de Tortosa, llegiré la comunicació que he presentat al Congrés Internacional "Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial":
L'exili flixanco i la II Guerra Mundial: Benita Bagés Masip, testimoni del maquis.
Recordar que Del 19 al 28 de setembre, Tortosa i Amposta seran la seu del Congrés Internacional "Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial", organitzat per l'associació Amics i Amigues de l'Ebre i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport dels ajuntaments de Tortosa i Amposta i del Departament de Justícia i Memòria Democràtica de la Generalitat. La cita coincideix amb la commemoració del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial.
El congrés s’estructura en set grans eixos: l’exili i la deportació, la resistència francesa, el treball forçat a l’organització Todt, la participació d’ebrencs en exèrcits aliats, el pas d’alguns ebrencs per la División Azul, el paper de les dones -les 'oblidades de l’oblit'- i la transmissió de la memòria a les noves generacions.
* La meua comunicació és una aportació a la recuperació de l'exili flixanco i al paper de les dones - 'les oblidades de l’oblit', amb la recuperació de la memòria de Benita Bagés Masip (Flix, 1914 - Nimes, 2001).
Casada pel civil amb el jove militant comunista del PSUC Antonio Guiu Biosca. Després de la desfeta de la Batalla de l’Ebre, on havien participat Antonio i el seu germà Guillermo, començaria l’exili dels dos germans. Benita i el seu fill, el petit Vladimir, de divuit mesos, ho farien més tard, patint el drama dels refugiats al camp de concentració de les platges d’Argelers, fins retrobar el seu espòs a la zona del Gard.
Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, els germans Guiu no dubtaren a incorporar-se als maquis contra l’ocupació nazi. L’acció més destacada tingué lloc l’agost de 1944, a la batalla de la Madeleine, on fou destruïda tota una columna alemanya de 700 homes.
Mesos abans, Benita, testimoni directe de l’activitat dels maquis, com recordava la Catalana de l’Any, Neus Català, al seu llibre De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, fou detinguda, interrogada i amenaçada de ser penjada per la milícia del règim de Vichy.
En acabar la guerra, tota la família Guiu fou condecorada com a herois de la Resistència amb la Creu de Guerra amb estrella d’argent francesa.
* Collage amb un grup d'exiliats flixancos al camp de BRAM (Aude), Antonio Guiu és el cinquè de la part superior començant per l'esquerra. A la dreta una fotografia del matrimoni Benita Bagés Masip i Antonio Guiu Biosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada