"Mirall trencat": darrera xerrada del curs "Atreveix-te a pensar" de Xavier Vega.

 

Amb el 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda, Xavier Vega en ha ofert la darrera xerrada dels  curs "Atreveix-te a pensar"

"Mirall trencat" és la gran novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda, un text construït per una diversitat de veus de tres generacions de la família Valldaura i els seus criats, que conviuen en una torre amb jardí, des de principis del segle XX fins la postguerra. Parteix de la idea de mirall trencat de Saint-Réal i Stendhal. A destacar durant la sessió d'avui, 9 de juny, més a més del comentari de l'obra, la lectura de textos de la novel·la a càrrec de les bibliotecàries Montse i Carme i del mateix conferenciant.

"S’ajupí per recollir-se la roba i aixecar-la perquè hi ensopegava. Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb el braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons; tot viu, desenfocat, fins que arribà al darrer graó, s’entrebancà i caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia. Tot passava, desapareixia. El seu món prenia vida allà dintre amb tots els colors, amb tota la força."

Fragment del pròleg a Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)

 

Audiència Memorial: el mestre Pau Gonzàlez Montagut, víctima de la repressió franquista

Nou persones vinculades al territori han compartit aquest dijous a Benifallet les seves històries sobre els efectes de la repressió i la violència de la Guerra Civil i el franquisme.

L’objectiu d’aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre és donar veu a les víctimes i preservar una memòria col·lectiva basada en el reconeixement, la dignitat i la defensa dels drets democràtics.

Un d’exemple d’aquests testimonis és el d’Álvaro González, net i fillol de Pau González Montagut, director de les escoles de Flix durant la República i víctima de la repressió franquista.

Aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre ha estat impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benifallet. 

Les audiències memorials són espais públics concebuts per escoltar i reconèixer les víctimes de l’alçament militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista. A través dels testimonis personals, aquestes sessions volen contribuir a la reparació simbòlica de les víctimes i generar espais de reflexió col·lectiva sobre l’impacte de la violència i la repressió en la societat catalana.

Aquestes iniciatives també tenen una clara vocació pedagògica i democràtica, amb l’objectiu d’apropar la memòria democràtica a la ciutadania i reforçar el compromís col·lectiu amb els valors de convivència, llibertat i defensa dels drets humans. 

 

(Text Canal 21: Veure video de l'acte)

Per conèixer la figura del mestre Pau Gonzàlez tenim la biografia de Jordi Gonzàlez Garcia, publicada per la Cana, col·lecció Lo Pedrís.