La Fàbrica de Flix i la trama civil de la guerra química en el Rif.

Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotable per als historiadors de tots els àmbits, ja sigui des del moviment obrer fins la ciència o la tècnica. Així, com un exemple recent, tenim la revista La Aventura de la Historia d'aquest mes de desembre amb un tema central dedicat a la Guerra de Marruecos - La trama civil de la fabricación de armas químicas que ofereix un excel·lent i documentat reportatge d'investigació signat per Javier Martínez Antonio, professor d'Història de la Ciència de la Universitat de Zaragoza. Investigació que l'ha portat a concretar que la producció d'armes químiques per la guerra del Marroc, més coneguda per la guerra del Rif, no es limità a les fàbriques militars de Madrid i Melilla, si no que gràcies als informes dels serveis d'espionatge britànics, sabem que  també hi van intervenir empreses químiques privades catalanes amb connexions amb companyies alemanyes i suïsses, com és el cas de la Cros de Badalona i la Sociedad Electroquímica de Flix.

”Siempre fui refractario al empleo de gases asfixiantes contra estos indígenas, pero después de lo que han hecho y de su traidora y falaz conducta (en la batalla de Annual),  he de emplearlos con verdadera fruición”, escribía en un telegrama, el 12 d'agosto de 1921, el general Dámaso Berenguer, alto comisario de España en Marruecos.

Les armes químiques a la guerra del Rif ja va ser un tema tractat l'any 2007 pel blog flixanco  Delenda est Cartago, de Josep A. Collazos, entrada al blog que esmentava l'historiador britànic Sebastian Balfour  i el seu treball Abrazo mortal. De la guerra colonial a la Guerra Civil en España y Marruecos (1909-1939) (Ed. Península), estudi on esmentava fons britàniques per assegurar que l'any 1925 

"había un taller en el edificio del Ministerio de la Guerra de Guadalajara donde se estuvieron montando bombas químicas con ayuda de técnicos alemanes y austríacos. Otras muchas plantas se encontraban en proceso de reconversión o de expansión para dar acomodo a la producción de gas mostaza. Una de ellas era una planta electroquímica en Flix, junto al Ebro, en la provincia de Tarragona."

El reportatge de la revista La Aventura de la Història ofereix tota mena d'informació en relació a la investigació i producció d'armes químiques, materialitzat després de negociacions ultrasecretes hispano-alemanyes entre mitjans 1923 i començament del 1925, on relaciona les proves químiques i les produccions que es realitzaren a la Fàbrica de Flix amb el suport de Cros i especialment d'IG Farben.

"La importància de la SEQF para el esquema de guerra química español quedó subrayada por las visitas que realizaron a la localidad y a las instalaciones de la empresa el gobernador militar de Tarragona en agosto de 1924 y, sobre todo, el capitán general de Catalunya Emilio Barrera y Luyande en febrero de 1926". (p.24)

 Proves que comptaren entre d'altres amb la participació del director Wilhelm Müller, de l'enginyer Oscar Kurz i reconeguts químics com el suís Otto Muntwyler, el francès George Claude o l'alemany Wilhelm Molz, membres destacats de la colònia química, més coneguda aleshores com  Barri Internacional.