Visita al poble de Batea, el castell d'Algars i Pinyeres

Diumenge 23 d'octubre els amics de la Cana vam visitar Batea, el Castell d'Algars i Pinyeres,  visita programada dins les Jornades de Patrimoni Històric. Previament dissabte Pere Rams. secretari del Patronat pro Batea, ens oferí a ca Don Ventura una excel·lent xerrada sobre la seva història i patrimoni.

En primer lloc vam visitar l'antic poble de Pinyeres, a la vora del riu Algars, avui deshabitat, amb una carta de poblament concedida per l'orde del Temple al segle XIII, lloc on encara es pot veure a una paret l'escut característic de l'orde dels Hospitalers. Poble annexionat a Batea al segle XIX. Després es traslladarem al  Castell de sant Joan d'Algars, fortalesa templera construida sobre un petit castell àrab  documentat al segle XII, declarat Bé d'interés cultural nacional.

La Cooperativa Agrícola Sant Miquel de Batea, fou el següent centre d'interés. més conegut per Celler Batea, fundat el 1961, realitzant una interessant visita guiada per la seva història i les seves instal·lacions. El Celler Batea és segurament una de les coperatives més potents de Catalunya per la seva producció i la qualitat dels seus vins.

Per acabar la visita, havent dinat, realitzarem una passejada pel seu casc històric, la Plaça Major, Ca la Vila, la Capella de la Mare de Deu del Portal, el carrer Major, el carrer del Centre, antic carrer del Mig on destaquen el conjunt d'arcs gòtics, el Portal de cal Llarg, el portal de l'Àngel, el carrer dels Cavallers, el mirador del Picatxo, l'església de Sant Miquel Arcàngel i finalment el centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre: Hospitals de Sang.

* Fotografies realitzades amb el meu mòvil i alguna facilitada per M. Monclús.

Presentació "La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX".

 

Les Jornades del Patrimoni Històric que organitza l'Associació la Cana" ahir van tenir com a protagonista La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX, publicació que ja va per la segona edició. A darrera hora va excusar la seua participació a l'acte un dels seus autors, Josep Sánchez Cervelló,  i li va correspondre realitzar la presentació a l'altre autor, Pere Rams Folch. 

Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958), catedràtic d'Història Contemporània de la URV, membre de la Reial Acadèmia de la Història, és un dels historiadors actuals més reconeguts. Autor de nombroses publicacions, entre d'altres és un dels principals especialistes en la República, la Guerra Civil i el franquisme, les transicions polítiques ibèriques, la història contemporània de Portugal, les descolonitzacions i el carlisme.

Pere Rams Folch (Batea, 1974), llicenciat en Història per la URV, combina la feina de pagés amb la d'arqueòleg, ha treballat en nombroses excavacions arqueològiques, museització de jaciments i recuperació d'espais de la Batalla de l'Ebre. A Flix és força conegut per les publicacions a la col·leció lo Pedrís de la  Cana i pels seus treballs al refugi del carrer sant Josep, el refugi dels pontoners i al molí d'Oriol.

Collage realitzat gràcies a les fotografies de J. A Collazos i M. Monclús.

"La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX".

 

"La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX".

 

De Josep Sánchez Cervelló i Pere Rams Folch

 

Dossiers d'Història Terraltenca, 19. Editat pel Patronat Pro Batea (2020).

"La història de Cassola sempre s'ha explicat com la d'un bandoler, i la bibliografia sobre ell és escassa, perquè els perdedors passen per la vida sense deixar cap empremta significativa..." Amb aquestes paraules Josep Sánchez Cervelló i Pere Rams Folch ens introdueixen a un magnífic treball  d' investigació d'un dels personatges més significatius de la Terra Alta al segle XIX: Felip Bes Saún, (a) Cassola. (Batea, 1833 - 1861).

"El segle XIX va ser un període molt convuls al partit judicial de Gandesa, escenari dels combats de la guerra dels Set Anys, marcat sobretot pels setges que va patir Gandesa per part de les forces carlines entre 1836 i 1838, defensada pels liberals. El resultat d’aquesta guerra seran, a més de la destrucció de les poblacions i la mort d’habitants, la misèria i la violència, amb l’aparició de bandolers que buscaran amb les armes una manera de guanyar-se la vida, com els Felicianos a Gandesa, autors de nombrosos crims.

Però un cas especialment destacat fou la venjança de Felip Bes Saún, (a) Cassola, amb l’assassinat del ric propietari de Batea Pablo Figueras, un dels principals defensors durant els setges de Gandesa; la repercussió que aquest crim va tindre quedà ben palès en el seguiment que en feu la premsa d’aquell moment, que va acabar amb la captura i afusellament de Cassola a la plaça de Batea, l’any 1861.

Un altre crim que també va tindre un gran ressò fou l’assassinat de Rosa Serres, anomenat el Crim de Gandesa per la premsa, en què es va demostrar la impunitat dels cacics, ja que l’instigador havia estat Tomàs Valls, marit de la víctima, un dels personatges més importants d’aquell moment, que va poder fugir i no va haver de pagar pel crim".