15 d’octubre del 2007

UNITAT I RESPONSABILITAT

"PER UNA ESQUERRA FORTA:UNITAT I RESPONSABILITAT

Davant el debat suscitat entorn la Conferència Nacional 2007, que s’ha de celebrar a Barcelona el proper 20 d’octubre, els sotasignants, alcaldes i alcaldesses d’Esquerra, volem fer una crida a la unitat i a la responsabilitat. En aquest sentit volem manifestar:

1. La Conferència Nacional 2007 ha de ser un espai de debat constructiu, les conclusions del qual han de servir per impulsar el nostre projecte de manera immediata de cara a les properes eleccions estatals i alhora definir un horitzó per tal que el poble català pugui exercir, el més aviat possible, el dret a decidir el seu futur, pacíficament i democràticament. Caldrà, doncs, un esforç per part de tothom per tal d’incorporar a la Ponència, al màxim possible, les diferents sensibilitats i garantir la unitat per continuar avançant en favor d’una majoria social favorable a la independència de la nostra nació.

2. El treball que estan fent les persones que són als diferents governs, en nom d’Esquerra, tant de la Generalitat de Catalunya, com al Govern de les Illes Balears, de les diputacions provincials, dels consells comarcals, és un treball imprescindible per avançar en la creació d’una majoria social favorable a la independència de la nostra nació.

3. La presència en aquests governs és una eina de suport indispensable per aquelles persones que des dels governs dels nostres ajuntaments treballem, dia a dia, per incorporar la majoria dels nostres conciutadans a aquest gran projecte, i només és justificable la nostra sortida voluntària d’aquests governs si no hi puguessim anar creant estructures d’estat i consciència nacional. Anar a l’oposició voluntàriament, en aquest moment, seria una irresponsabilitat que posaria en perill els importants guanys pel país que la presència i l’acció de govern d’Esquerra han produït des del 2003.

4. Per tot això creiem que el millor servei que pot fer Esquerra en aquest moment històric és continuar treballant des del Govern de la Generalitat i la resta d’institucions en la mateixa línia, intentant fer-ho millor dia a dia, per tal de fer crèixer el projecte de l’esquerra independentista.
Octubre 2007."

1915. FREIXA I ESGLÉSIA DE FLIX


Quan estem a punt de recordar la riuada del 1907 i l'any de la Freixa, símbol del poble de Flix, sempre és d'agrair descobrir de vell nou el fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya, amb la magnífica imatge de l'any 1915, d'una placa de vidre estereoscòpica, 6 x 13 cm. amb una jove freixa d'uns 7 anys i una desapareguda espadanya de l'esglèsia gòtica, més pròpia de l'estil romànic.

10 d’octubre del 2007

L'ANDREU ÉS A FRANKFURT

Ho diuen les cròniques: "Andreu Carranza, Emili Rosales, Armand Puig, Albert Roig i, des del record, Gabriel Ferrater són els autors de la demarcació que l'Institut Ramon Llull ha inclòs en els actes oficials de promoció de la cultura catalana, que durant aquesta setmana es duen a terme a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007. A aquests noms, cal sumar els d'Olga Xirinacs i Josep Anton Baixeras, que viatjaran a Frankfurt per iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona i dels serveis territorials de Cultura de Tarragona. Capítol a banda mereix el paper de les editorials locals a la fira, d'entre les quals destaca la participació de la vallenca Cossetània Edicions, que també ha estat inclosa en el programa oficial convocat per la Generalitat. Dels autors esmentats, Emili Rosales (Sant Carles de la Ràpita, 1968) és qui té l'agenda més plena a Frankfurt, ja que divendres participarà en dos actes: una taula rodona sobre joves autors i un cicle de «presentacions ràpides» de llibres d'autors traduïts a altres llengües. Precisament l'última novel·la de Rosales, La ciutat invisible, una recreació sobre la ciutat europea que Carles III va voler edificar al delta de l'Ebre, ha estat traduïda, o està en procés de ser-ho, a una vintena de llengües, entre les quals hi ha l'alemany. Els altres dos autors de les Terres de l'Ebre també tindran una participació activa a la fira. Andreu Carranza (Ascó, 1957) participa avui mateix en una altra tanda de presentacions ràpides de llibres traduïts a altres idiomes. En el cas de Carranza, es tracta de La Clau Gaudí, el best-seller escrit amb Esteban Martín i que va ser un dels llibres més venuts durant l'últim Sant Jordi. De l'obra se'n preveuen versions en anglès, coreà, italià, alemany i polonès".
Gràcies al nostre pregoner Andreu Carranza, l'autor d' Anjub, El llibre de les set xibeques, de l'Aigua de València, de Riu Avall, de la Tinta de la immortalitat, del Desert de l'Oblit... el nostre Sirga d'Or, tots els amants de la literatura catalana, tots els riberencs, tots els flixancos ens sentim en la distància també a Frankfurt. Amb ell la república literària flixanca: Els Albert Guiu, Josep de Flix, Laura Mur, Josep Sànchez, Anna Rosselló, Núria Masot, Remei Franch...
I DEMÀ A LES CINC DE LA TARDA A FLIX "EL CORRELLENGUA"!!!!!!!

8 d’octubre del 2007

100 DIES DE GOVERN MUNICIPAL D'ENTESA

Escric aquest article precisament quan es compleixen els primers 100 dies del nou govern municipal d’Entesa a Flix. Un govern sorgit de la voluntat democràtica d’unes urnes que platejaren un equilibri de forces entre ERC i el PSC i al que s’afegí CIU. El govern dit d’Entesa pressuposa la voluntat de treballar per i pel poble amb el ben entès, valgui la redundància, de que val la pena fer esforços sincers per arribar a entendre’s en els temes més quotidians i també més importants pensant sempre en el bé comú. S’ha de reconèixer que no és ni serà una tasca fàcil, com diuen molts, una cosa és la teoria i l’altra la pràctica, però la voluntat dels que estem al capdavant dels diferents projectes polítics és que així sigui.

Durant aquest primers 100 dies de govern hem aplicat tot els esforços, començant des de l’alcaldia, en fer creïble l’entesa, tot i les dificultats que hagin pogut sorgir. La coordinació ha estat bàsica, onze persones amb les respectives responsabilitats de govern però amb sensibilitats de vegades discrepants han de fer un esforç d’enteniment i entesa amb el seny com a denominador comú. Agradi o no aquest tipus de govern, estic convençut que és el millor sistema de govern municipal que Flix pot tenir.

La tasca de govern s’ha visualitzat penso d’un manera clara, s’han acabat les obres engegades la legislatura anterior, l’ordenació peatonal del centre neuràlgic: el carrer Major, la plaça Església i l’avinguda Catalunya avui són aplaudits pels veïns i visitants. Festes populars com les de la passada Festa Major i la de l’Onze de setembre realitzades amb el seu escenari venen a demostrar l’encert de la inversió. S’han acabat les obres de Mercat municipal, la posta a punt i el toc de modernitat de les seues instal·lacions compensen amb escreix l’esforç econòmic i el temps de les obres. Igual podríem dir de les obres del nou dipòsit d’aigua dels Comellarets, una obra urgent que calia afrontar per garantir un servei de qualitat al poble.

Passats els primers 100 dies del nou govern municipal i havent finalitzat aquests importants equipaments amb els que s’ha fet un important esforç econòmic, no es pot deixar passar per alt la propera obertura del Centre d’Empreses, símbol del que ha de suposar la diversificació econòmica del nostre poble. El Viver d’Empreses, amb una excel·lent demanda, el Centre de Negocis i el Centre Tecnològic i la resta de serveis han de ser el motor de generació de confiança en el nostre futur.

Altrament allò que he repetit com a alcalde repetides vegades, que durant els darrers anys hem sembrat arreu de les diferents administracions per començar a collir, es comencen a visualitzar els seus fruits ja amb resultats. Les obres de la reivindicada Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia, la inversió més gran que la Generalitat ha fet al nostre poble, estan a un bon ritme constructiu. El pisos de Protecció Oficial a l’avinguda de les Valls han aixecat tota l’estructura. La segona fase de la urbanització de la Ventonella, l’avinguda paral·lela a la de les Valls així com l’ajardinament de tot l’àrea es troba a la recta final. Finalment aquest mes de setembre les obres de restauració i consolidació del meandre amb una inversió de més de 7 milions d’euros estan en fase de desplegament logístic del parc de la maquinària i quan hagi sortit la Veu de Flix esperó que hagin començat les obres..

Mentrestant, tot i que intermitentment se’n parli als mitjans de comunicació, precisament aquest més de setembre fa tres anys que esclatà la “bomba mediàtica” de les tones de residus químics dels pantà de Flix. Tot i que fa tres anys l’Administració de l’Estat mitjançant el ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya coincidiren en la necessitat de solucionar d’una vegada per totes aquest greu problema ecològic, amb tres anys intensos d’elaboració de projectes, d’estudis i més estudis. Penso que no hi ha cap part del riu Ebre que estigui tan estudiat com el nostre. La premsa no té problemes en titular la situació actual com “Barrizal administrativo en Flix” (ABC del 9 de setembre). No es tracta de donar la raó a aquest mitjà, algun altre adjectiu s’hi adiria més, el cert és que el futur del nostre poble passa inevitablement per l’actuació mediambiental anunciada. No podem estar sotmesos al titular de torn que periòdicament parla del greu episodi contaminant, no podem estar subordinats al titular escaient segon la filtració de qualsevol dels estudis que sobre el riu i la població fa anys s’està realitzat, ni a l’acudit de torn tipus Springflix. Més que mai tenint en compte la feina feta cal que s’anuncií el concurs que ha de resoldre el calendari del tractament i neteja dels residus de l’embassament.


Pere Muñoz Hernández
Batlle de Flix (24 de setembre del 2007)
(A publicar per la pròxima Veu de Flix, 330)

7 d’octubre del 2007

EXCAVACIÓ AL POBLAT IBER DE SEBES


El jaciment iber de Sebes de Flix és un dels més rics i alhora desconeguts de l'Ebre, la seua situació estratègica prop de la Reserva Natural de Fauna Salvatge ha afavorit que des de fa tres anys es facin campanyes d'excavació dirigides pels arqueòlegs i professors universitaris Carme Belarte i Jaume Noguera, amb la col.laboració entre d'altres de l'historiador flixanco Frederic Cervelló. Ahir al tard varem tenir l'ocasió de visitar l'estat de les excavacions, les quals val a dir ens confirmen any rere any la importància que té Sebes, on es troben restes de poblament del bronze final i del segle II a C. Un jaciment situat sobre una plataforma fluvial delimitada pel riu Ebre i pel barranc de Sant Joan, la via directa vers les comarques de Lleida.

5 d’octubre del 2007

FLIX: 4 D'OCTUBRE DEL 1154

Una efemèride que no pot passar per alt el poble de Flix és el 4 d'octubre del 1154. El comte Ramon Berenguer IV feu donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci Della Volta (fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix). El comte es reservà l’altra tercera part. Als documents apareix Flixio. Setmanes més tard, el 26 de novembre, després d’una acarnissada resistència Siurana era expugnada. Era el darrer reducte musulmà a Catalunya. Segons la tradició una cohort de guerrers musulmans encara resistí al Montsant, essent derrotats al coll de Batalla, entre Cabacés i la Palma, els que pogueren fugir passaren l’Ebre per Flix.

“En nomine Sancte trinitatis ego Raimundis gratia Dei comes barchinonensis regnique princeos Aragonis et marchio Tortose dono tibi fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix ad fevum simul cum ipso senioratico et cum ipsis estachamentis et cum ipsa villa et terminis ejus et cum omnibus sibi pertinentibus tali quoque modo ut habeas predictum castrum tu et omnis tua projenies per me et per omnes succesores meos per fevum ad fidelitatem et servicium nostrum et tocius mee posteritatis in perpetum et quod dones michi potestatem de predicto castro iratus vel pachatus cum forfactura et sine forfactura per quantas vices illud tibi requisiero per me aut per meum nuncium vel nuncios et quod bene custodias et gardes prephatum castrum sine engan...”[1]


[1] Procesos de las antiguas Cortes y Parlamentos. Cataluña, Aragón y Valencia. Pp.225

POSTAL DES DE KÈNIA

Des de Kènia, al mig de la Reserva de Samburu, M. i T. ens han enviat aquest record.

3 d’octubre del 2007

VISITA SOTSDELEGAT DEL GOVERN

Tot i que ja havia estat diverses vegades a Flix amb motiu de les reunions de la Comissió de Seguiment del Residus de l'Embassament, avui ha visitat formalment l'ajuntament de Flix com a Sotsdelegat del Govern de l'Estat a la província de Tarragona en Joan Maria Abelló. Bon coneixedor de la Ribera d'Ebre i més concretament de Flix, la seua estada ha servit per fer un seguiment i repàs de les inversions de l'administració de l'estat al nostre municipi. Els treballs de descontaminació de l'embassament, les obres de restauració del meandre, el cabal hídric necessari pel meandre, la subvenció del Ministeri d'Indústria al Centre d'Empreses i la dotació econòmica pel Centre Tecnològic mediambiental, entre d'altres.