TEMPS ERA TEMPS ...

5 ANYS DESPRÉS I LO MÉS CALENT ÉS A ...

Al moment d'escriure aquest post coincideix en cinc anys de diferència en l'aparició estelar de l'ex-conseller de Medi Ambient Salvador Milà obrint el "telenotícies vespre" de TV3 i anunciant a tort i a dret que s'havia descobert un gran abocador a residus radionucleics, metalls pesants i compostos organoclorats a l'embassament de Flix. A partir d'aleshores várem tenir titulars de tota mena, el més destacat en portada a "la Vanguardia", "Toneladas de residuos muy tóxicos en el Ebro". L'endemà 10 de setembre va ser un dia de bojos, per la nit vaig participar al programa "la nit al dia" entrevistat per la Mònica Terribas... Una escalada de declaracions, reunions i compromisos, amb titulars de tota mena, varen seguir les setmanes seguents... Amb tot, i malgrat tot, després de cinc anys, amb retards i més retards, "lo més calent és a...".

Avui, ja com a senador, he registrat una pregunta oral al govern per al proper dimarts, primer dia del nou calendari de sessions, amb l'argumentari més que conegut i la pregunta concreta a la ministra Elena Espinosa. Vagi per endavant la nota de premsa que s'ha tramés al mitjans de comunicació:

"Avui fa cinc anys que TV3 feia públic un informe del CSIC sobre la greu contaminació del riu Ebre a l’embassament de Flix.

El senador republicà de l’Entesa Catalana de Progrés Pere Muñoz, ha anunciat que en el primer Ple del Senat que es celebrarà el proper dimarts 15 de setembre, una vegada ja reiniciat el curs polític, formularà una pregunta a la Ministra de Medi Ambient Elena Espinosa sobre el calendari d’execució de les obres per l’extracció dels llots tòxics de l’embassament de Flix. “Volem que la Ministra concreti de manera clara el calendari. Que exposi quan començaran aquestes obres, les quals malgrat estar pressupostades als Pressupostos Generals de l’Estat des de fa dos exercicis i adjudicades des fa més d’un any no s’han començat a executar”.

Justament avui fa cinc anys que la Televisió de Catalunya donava a conèixer un informe del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) on es confirmava que entre 200.000 i 360.000 tones de residus tòxics contaminaven el riu Ebre a l’embassament de Flix. Davant d’aquests fets els Governs de l’Estat i de la Generalitat es van posar com a prioritat retirar urgentment els llots del riu.

Els retards acumulats al llarg de tots aquests anys de l’inici de les obres, tampoc van tenir una resposta clara durant de la visita a Flix del Secretari d’Estat de Medi Rural, Josep Puxeu, el passat mes de juliol. Així que davant la indeterminació i manca de concreció del calendari d’execució de neteja de les obres de l’embassament el senador republicà Pere Muñoz demanarà una resposta clara a la màxima responsable del Ministeri, la Ministra Elena Espinosa. “Tenim neguit pels continus retards i per la manca de calendari d’execució real de les obres de neteja, així que voldríem que el Ministeri donés una resposta clara, amb terminis i dates concretes”.

El senador ha recordat que aquestes obres no només han de solucionar l’amenaça mediambiental més important que avui dia té el riu Ebre sinó que també suposen un impuls econòmic i laboral per la població de Flix per la creació de gairebé de més de cent nous llocs de treball.

75 ANYS DEL PONT QUE NO FOU

Fa 75 anys, el 9 de setembre del 1934, a Flix es realitzà un espectacular i solemne acte d’inici de la construcció d’un pont i de col.locació de la primera pedra a càrrec del ministre d’obres públiques Rafael Guerra del Rio( partit Radical) acompanyat pel conseller de la Generalitat Martí Barrera (ERC), el General Domingo Batet, l’enginyer autor del projecte Eduardo Serrano Sunyer, el director Wilhelm Müller, els alcaldes de Tarragona i Amposta, i l’alcalde Marià Masot, entre d’altres.

Diuen les cròniques que el ministre sortí de Tarragona a les 10 del matí acompanyat per les autoritats de la ciutat i que passà per Reus on recollí al conseller de Treball i Obres Públiques Martí Barrera, continuant junts direcció Flix. En passar per Móra d'Ebre pararen a saludar l'alcalde i regidors, interessant-se el ministre per la plantació de tabac que es conreava al seu terme. A la 1 del migdia arribaren a Flix amb l'acompanyament de l'Himne de Riego... Des d'una tribuna construida a l'efecte parlaren l'alcalde, el conseller de la Generalitat i el ministre... un cop acabada la cerimonia es dirigiren a dinar a la Unió Social... Les obres del pont començaren amb força però la Guerra i els canvis de plans del franquisme feren que des d'aleshores a Flix tinguem les restes i el record de les obres d'un pont que no fou.

(A nivell anecdòtic esmentar que el Conseller Martí Barrera un mes despres, el 6 d'octubre d'aquest any, seria empressonat i condemnat a 30 anys pels anomenats "fets d'octubre".)

EL CARLÍ JOSEP CATALÀ AGRAMUNT

La conferència que vaig fer divendres passat tingué la peculiaritat de l'assistència de descendents dels germans de Josep Agramunt, Capellà de Flix. Una neta de Josep Català Agramunt, nebot del Capellà, em facilità uns documents molt interessants que tenia ben guardats dels seus familiars, un dels quals reprodueixo a continuació, i on Alfonso de Borbon y Austria, germà del pretendent carlí, en nom de "Dios, Patria y Rey"el nomenava alféres d'infanteria amb reconeixement de la data del 19 d'octubre del 1873, data de la coneguda "acció de Prades".

L’acció més cèlebre realitzada pel Capellà de Flix fou la victòria enfront el batalló de caçadors de Barcelona a Prades, on entre d’altres víctimes lliberals es comptà el coronel Maturana, a més del carlí Cercós. L’uniforme del coronel i les creus del càrrec militar serien utilitzades a partir d’aleshores pel mateix Josep Agramunt. Acte seguit entrà a Prades amb 200 presoners, entre ells quatre capitans i cinc tinents.

BERNAT PELLISA, NOU PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL

Ahir vaig assistir a Móra d'Ebre a l'acte institucional on s'escollí a Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera, nou President del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Elecció concretada ampliament amb els vots a favor d'ERC, el PSC i el conseller de la FIC i els sis vots en blanc de CIU. Amb Bernat de president una nova generació de polítics nascuts als anys setanta accedeix a la primera plana de la política comarcal. De fet ahir el nou president va participar en la mesa d'edat com a conseller més jove del consell comarcal. La seua persona, la seua trajectòria política, el seu renovat discurs, són sens dubte una alenada d'aire fresc i optimisme. FELICITATS !!!

AVUI: XERRADA A CA DON VENTURA

Avui a Ca Don Ventura faré una xerrada sobre "Josep Agramunt, el Capellà de Flix, i la Tercera Guerra Carlina". Agramunt és sense cap mena de dubtes el flixanco més mediàtic del segle XIX, amb totes llums i ombres de la seua vida, és un flixanco a tenir en compte. Si cerquem referències de Flix per exemple a diari La Vanguardia (es pot consultar per internet), les úniques referències són per esmentar "el cura de Flix", ja sigui 18 d'abril del 1883, vuit anys després del final de la guerra carlina, diu "el cura de Flix por esos mundos de Dios rompiendo el bautismo al prójimo...", el 4 de novembre del 1883, "no contribuirian seguramente a unir el pueblo con la religión los continuados ejemplos de mansedumbre evangélica del cura de Santa Cruz, el de Flix, y otros cabecillas", el 17 d'abril del 1887, "el suplemento del Semanario de Igualada, periodico de la calaña de Savalls, Santa Cruz y el cura de Flix". Per no ser menys, el 15 de novembre d'aquest 1887, faria esment de la mort del nostre protagonista, "Hace algunos dias que falleció en París, víctima de una penosa enfermedad, el tristemente célebre cabecilla carlista conocido por el cura de Flix".

A la part superior poden llegir el retall de la Vanguardia així com podem veure una de les poques fotografies de components del carlistes del "batalló de Gandesa" que dirigí Josep Agramunt, una foto d'estudi on es veuen quatre voluntaris ben uniformats amb jaqueta, motxilla, boina, espardenyes i fusell reglamentari.

SEGELLS MUNICIPALS DEL XIX A FLIX

Tot preparant la conferència sobre "El capellà de Flix i la Tercera Guerra Carlista" que pronunciaré el proper divendres a Ca don Ventura amb motiu de les Jornades de Patrimoni Històric i Natural que ha organitzat Jaume Masip des de la regidoria de Patrimoni Històric, cercant per la xarxa arxius digitalitzats he accedit a aquest document del 1876, signat un any després d'acabada la guerra carlina per l'alcalde José Català, on dóna a conèixer el segell municipal de Flix que començà a utilitzar-se el 1843, així com l'utilitzat anteriorment, justificant el nom de la vila de Flix en relació a la "freixa".

JOSEP SOLÉ ARNAL

Avui he assistit al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el motiu s'ho valia. L'amic Josep Solé seguint l'acord PSC-ERC de compartir la presidència del Consell ha renunciat al càrrec. Ha estat un acte senzill, sense massa discursos, carregats d'agraïments i bones relacions entre els diferents grups polítics. Per la meua part, com a un espectador més, he recordar els darrers sis anys de vida de l'entitat: aquell 3 d'agost del 2003 en que el pacte de progrés PSC-ERC aconseguí la majoria per primer cop al Consell Comarcal, el periode 2003-2007 en que vaig compartir la presidència amb ell. He recordat l'amistat sorgida després de compartir lloc al consell editorial del diari el Punt a l'Ebre, de compartir professió docent, de compartir interessos culturals a la Riuada i al CERE..., i després, des dels nostres respectius partits polítics, compartir responsabilitats, preocupacions, neguits i alegries. Dissabte, el republicà Bernat Pellissa, alcalde de Rasquera, serà elegit nou President del Consell de la Ribera, continuarà el tàndem amb Josep Solé, ara bescanviant els càrrecs insitucionals. L'estabilitat política al consell és clau per afrontar els reptes que té per davant la comarca de la Ribera d'Ebre.