DIVENDRES, 12 DE FEBRER EN IMATGES

FLIX: UNA APOSTA DE FUTUR

La societat municipal "Flix Gestió d'Iniciatives Econòmiques, Sam" (GIE) encarregada de la gestió del Centre d'Empreses "la Ribera", ha editat un desplegable de sis pàgines per donar a conèixer el poble de Flix al sector econòmic. Un desplegable que ha de ser una nova eina del Centre d'Empreses. Eina que dona a conèixer la vocació industrial centenària del municipi, amb les tres zones de sòl industrial (Ercros, Incasol i la Devesa), la potencialitat de l'agricultura que gràcies als nous recs fa que tinguem 1.300 ha de superfície de regadiu, el valuós patrimoni històric i natural que obre les portes a un sector turístic incipient, el sector del comerç i del serveis que s'han anat bastint els darrers anys.

Esmentar que el Centre d'Empreses "la Ribera" és una de les apostes més importants que ha desenvolupat l'ajuntament els darrers anys, soci de REDESSA, des del fa un dies amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, adherit a la xarxa INICIA, per a la creació d'empreses, es també un Viver d'Empreses amb despatxos i naus de lloger, avui ocupat en un 90 per cent, on s'ofereix assessorament empresarial, aula de telecentre i cursos de formació, compant amb un centre tecnolòogic CTM que pertany a la Xarxa de Centres Tecnològics, amb un equipament propi al servei de projectes R+D+I.

MTC o "BENVINGUT MR MARSHALL"

Ridao demana un procés ‘transparent i participatiu, no aquesta espècie de concurs estil ‘Benvingut Mr. Marshall’ sobre el cementiri nuclear’

Finalment i devant de l’absència a darrera hora del ministre d’Indústria al Senat , aquest matí el portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha preguntat al ministre d’Indústria si pensa consensuar amb la Generalitat la instal·lació del magatzem nuclear. Ridao ha recordat a Sebastián que “a hores d'ara, ja haurà rebut la carta del president de la Generalitat, que va dir que tenia moltes ganes de llegir, encara que no ens consta cap resposta. I on s'expressa l'unànime rebuig institucional i territorial a la possible ubicació d'un magatzem nuclear a Ascó”.

Ridao ha recordat que “el que se li exigeix al govern de l’Estat és un procés transparent i participatiu, no aquesta espècie de concurs estil ‘Benvingut Mr. Marshall’ on un sol Ajuntament pot hipotecar tot un territori i les futures generacions, crear hipoteques de caràcter social, econòmic i mediambiental o de salut pública, un acte injust i irresponsable”.

Per al portaveu d’Esquerra al Congrés, ‘un procés participatiu no vol dir una simple consulta de les comunitats autònomes, vostè ha canviat les regles de joc a mitja partida’. Ridao ha recordat al ministre que ‘el decret de 2006 estava fet en consonància amb el sisè Pla de gestió de residus radioactius i de les resolucions del Congrés, i comptava amb la participació decisiva de les comunitats, mentre que ara d’aquests elements no se’n sap res’. ‘El cas d'Ascó no és un “No per un No” o un intent d'eludir tota responsabilitat. Les Terres de l’Ebre estan fartes de ser un ‘monocultiu nuclear’ amb 3 centrals, una en desballestament i que produeixen el 40% del total de l'energia nuclear de l'Estat.

Per a Ridao, ‘el que és indubtable és que Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món, més dependents. Al món hi ha una mitjana del 15%, a Espanya del 20% i a Catalunya el 53%, després de França i Lituània’. ‘I la gent ha dit prou, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat’, ha sentenciat.

Davant la manca de concreció del ministre Sebastián en la seva resposta he anunciat com a senador que formularé més preguntes des del Senat. El procés seguit pel tema del cementiri nuclear no ha estat transparent, com diu el ministre, sinó pervers. Bàsicament perquè no ha tingut ni té en compte als municipis propers a Ascó, els Consells Comarcals i el mateix Parlament de Catalunya; els quals s’han manifestat totalment contraris a acollir-lo.
Altrament, i davant l’afirmació del ministre "La decisión la van a tomar los ciudadanos que vayan a vivir cerca del ATC; esos ciudadanos, si lo desean podrán tener el ATC", preguntaré al ministre, a més dels criteris per decidir la instal·lació, com ho farà per a que els ciutadans ho puguin decidir si tindrà en compte l’opinió dels veïns del municipi que ho ha demanat, del pobles veïns o dels municipis compresos dins l’area d’afectació… tal com ha afirmat avui. De moment el ministe ja sap que la majoria d’aquells que vivim prop d’Ascó hem dit majoritàriament que allà no el volem.

PONT PENJANT D'AMPOSTA

El passat 13 de juny s'inaugurà oficialment el remodelat pont penjant d’Amposta, que durant 25 mesos havia estat en obres per millorar el cablejat de subjecció, unes millores pagades per l’Estat amb un cost de 4,7 milions d’euros. La instal·lació estrenava paviment, calçada i il·luminació noves, però, sorprenentment poc després d’aquesta inauguració, el pont penjant d’Amposta restà a les fosques, amb la perillositat que això comporta per al trànsit de vehicles i vianants.
Davant d’aquesta situación avui he presentat un seguit de preguntes al govern per reclamar que el ministerio de Foment prengui mesures i garanteixi la il·luminació del pont penjant, així com també el seu posterior manteniment.

EL MTC AL SENAT, EL CONGRÉS I LA COMISSIÓ EUROPEA

El senador per Barcelona, Jordi Guillot, portaveu de l’Entesa en la Comissió mixta sobre el Canvi Climàtic i portaveu adjunt del grup, preguntarà al Govern demà 9 de febrer, en la sessió de control del Senat, quins són els criteris del Govern per a determinar la ubicació definitiva del Magatzem Temporal Centralitzat.

Dimecres i al Congrés de diputats el secretari general d’ERC Joan Ridao li reclamarà al ministre d’Indústria Miguel Sebastián el compliment de l'informe aprovat pel Congrés i el compliment de la normativa internacional, el conveni Aarhus en matèria energètica, que demana als governs que obrin un procés de participación ciutadana abans de prendre una decisió d'aquestes característiques. 'No es tracta d'eludir responsabilitats, tot al contrari, es tracta de repartir càrregues i costos perquè els beneficiaris de l'energia nuclear també han de rebre eventuals perjudicis del procés, com és la gestió dels residus', ha apuntat Ridao. La pregunta al ministre es complementarà amb la realitzada per l’Entesa al Senat

Pensa el Govern consensuar la futura ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat a nivell territorial i insitucional ?

Recordar que el passat 2 de febrer l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, demanà a la Comissió Europea que analitzés de forma exhaustiva la construcció del cementiri nuclear d’Ascó, atès que vulnera el Conveni d’Aarhus. Segons aquest acord, signat també per la Unió Europea, les decisions ambientals s’han de prendre en un procés transparent i participatiu. Tanmateix, la convocatòria per a la selecció dels municipis candidats a albergar el cementiri nuclear, publicada el 29 de desembre del 2009, no menciona en cap cas el consens territorial ni la posició dels governs autonòmics. Així mateix, la convocatòria no concreta les característiques tècniques del projecte. ‘El Govern d’Obama ha retirat recentment un projecte de cementiri nuclear per la forta oposició que va generar a l’estat de Nevada, mentre que el Govern de Zapatero ni tan sols s’ha plantejat que la Generalitat pugui opinar sobre una instal·lació que s’ha de construir a Catalunya’, afirmà entre d’altres Junqueras.

1936, 6 DE FEBRER

6 de febrer de 1936. Eleccions generals: Contràriament al resultats produïts a l’Estat i a Catalunya, a Flix va guanyar el Front d’Ordre amb 786 vots en front dels 641 del Front d’Esquerres. Dies abans s’havia realitzat un important acte polític, per primer cop a la societat l’Obrera, de suport al Front d’esquerres amb la intervenció de Pere Ardiaca del PCC, Amos Ruiz Lecina del PSOE i Joan Sentís Nogués d’ERC.

"LA VEU DE FLIX": 2010, ESPECTATIVES DAVANT LA CRISI

ANY 2010: ESPECTATIVES DAVANT LA CRISI

"L’any 2009 serà conegut per l’any de la primera gran crisi global del segle XXI, una gravíssima crisi econòmica que ens termes socioeconòmics ens ha portat al llindar del 4 milions d’aturats a l’estat espanyol, una crisi econòmica que a Flix a partir del passat mes de maig va encendre totes les alarmes amb els EROs d’Ercros, Inquide i més tard de Recuprod. El passat número de la Veu de Flix varem poder conèixer diferents anàlisis de la situació del nostre poble, uns anàlisis que, si més no, denoten una important activitat combinada amb preocupació i expectatives.
Amb tot cas m’agradaria deixar molt clar que la crisi que va encendre totes les alarmes del nostre poble i ens portà a importants mobilitzacions tan a l’interior del poble com a Barcelona i a Madrid, és una crisi que ve d’anys, i que els EROs només feren vessar el got. Així, per exemple, el fet que des de l’any 2003 al nostre Ajuntament s’hagin configurat governs de consens o d’entesa, quelcom inaudit en la majoria del govern municipals del país, es producte de la consciència de tots els grups polítics que ens presentem a les eleccions municipals de que cal sumar esforços per aconseguir redreçar la greu crisi que ens impactà de ple a principis del anys 90 amb la crisi d’Ercros.
Fent una mica d’història, cal recordar que l’any 1991 Flix tenia 5.025 habitants i la Fàbrica 709 treballadors ( avui el nostre poble té 4.106 habitants i la Fàbrica uns 280 treballadors), la crisi es reflectí amb el Pla Industrial a la Fàbrica que contemplà prejubilacions del personal a partir dels 54 anys d’edat, una crisi que ens anuncià a la Veu de Flix, el mateix Josep Piqué, President del Grup Ercros i després ministre amb els governs del Partit Popular, quan declarà: “Ercrós és la història d’un fracàs (...) ja no tornarà a ser mai més un grup industrial (...) La fàbrica de Flix era la vaca en què tots munyien, però ara la vaca ha deixat de produir llet i no sols això, ara en necessita”.
Crisi que l’any 1997 tindria connotacions dramàtiques damunt els jubilats i pensionistes d’Ercros que portaria a mobilitzacions i vagues de fam (2 de desembre del 98 i 9 de març del 99) en contra de retallades de les seues pensions. Passant el nostre poble a tenir 4.176 habitants l’any 2000.
La situació que molt breument he apuntat a l’apartat anterior em va portar l’any 2003 a tornar a la política municipal i a defensar el consens i cercar les vies de l’entesa amb qui calgués i convingués pel futur del nostre poble, fet que ha estat així fins el dia d’avui. Amb uns governs municipals des de l’any 2003 que han fet que poguéssim dir amb orgull que mai el nostre poble havia tingut tanta inversió pública en equipaments i infraestructures com durant sis darrers anys. Des de els nous recs del Vingalis i Montredons, les obres de restauració del meandre i de les façanes fluvials, la restauració del Castell, del Mercat, la peatonalització del centre comercial i neuràlgic, el viver d’empreses o la mateixa i llargament reivindicada Residència de la Gent Gran.
Importants inversions que malauradament han anat acompanyades amb fallides inversions industrials, com per exemple Sinthesya o Vallombrosa, per esmentar-ne dos que en la seues respectives direccions havien fet pública la seua implantació al nostre poble després de mesos de negociacions. Hem de reconèixer que no hem pogut avançar com volíem en la diversificació econòmica, especialment en aprofundir en la nostre tradició industrial, en un context en que difícilment podem influir en les decisions industrials del sector privat, però hem de reconèixer que hem fet passos decidits, com per exemple: la consolidació del polígon industrial de la Devesa, amb la implantació de parc solar “Ramon Escriche”, amb l’adquisició per part de l’INCASOL de terrenys per desenvolupar les primeres hectàrees de sol industrial públic a la Ribera Nord, amb la construcció per part de l’Ajuntament del viver d’empreses com ha estat el Centre d’Empreses “La Ribera” i el Centre Tecnològic Mediambiental de referència (CTM)...
És a partir d’aquestes realitats que encetem un any 2010 amb expectatives i realitats, realitats com per exemple, la signatura de l’acta de replanteig entre ACUAMED i FCC el passat dijous 14 de gener que dona llum verda al començament del treballs de descontaminació dels residus l’embassament, un dels reptes més importants que hem hagut d’afrontar des del 2004, any en que es denuncià científicament la greu contaminació química de l’embassament conseqüència de més de cent anys d’activitat de la Fàbrica; realitats com el mateix concurs d’adjudicació de la gestió de la Residència de la Gent Gran “les Escoles”, sens dubte, la inversió més important que ha fet la Generalitat al nostre poble en tots els sentits, per les 90 places de residència, 20 de centre de Dia i com a generadora de llocs de treball, directament uns 60 més els indirectes. Dues actuacions importants que segurament per la crisi econòmica s’ha mantingut aturades durant mesos, però que durant el 2010 seran definitivament una realitat."

JAUME GARCIAPONS BEÀ

Aquest matí l'església de Flix s'ha quedat petita per dir l'últim adéu al senyor Jaume Garciapons, mort ahir a Móra la Nova, on residia des de feia uns anys. La imatge d'un home tranquil, amb parlar pausat, fent-se el cigarret mentre transmetia respecte i una educació exemplar, penso que estava en la ment de tots.

En el seu record he recuperat uns breus apunts biogràfics que vaig llegir amb motiu de la presentació del seu llibre "Imatges de la Ribera d'Ebre" el 19 de juny del 1998:

"Va néixer a Flix el 1915, fill de Josep Garciapons i Rosa Beà, el més petit de sis germans (entre ells Ramon qui fou regidor del primer ajuntament democràtic amb l'Entesa de Flix). Fins els 14 anys estudià a les Escoles Graduades, essent alumne del mestre Enric Grau Fontseré. Als 9 anys començà els estudis de solfeig, començant a tocar el clarinet a la banda de música de Ramon Alabart.
Amb 14 anys començà a treballar a l'Electroquímica com Pintor, empresa en la que es jubilaria 50 anys més tard. Als 18 anys entrà a formar part de l'orquestra "Canonjeans bois-jazz", dirigida per Josep Bagés "Pepi", tocant el clarinet i el saxo.
El 1939, finalitzada la Guerra Civil, començà estudis de matemàtiques i dibuix industrial per correspondència a les anomenades Escuelas Inernacionales, després conegudes per CEDECO. Als 31 anys comença a dirigir l'acadèmia de dibuix i pintura iniciada anteriorment pels germans Sanjuan, on als vespres feia classes de matemàtiques i dibuix, aquest any 1946 es casà amb Carmen Poblado. amb ha superat de llarg les noces d'or, tenint dos fills.
Als 33 anys passaria a treballar al laboratori químic de la Fàbrica, nova destinació que el motivaria als 36 anys a iniciar els estudis universitaris a l'Escola d'Enginyers de Terrassa, aconseguint el títol d'Enginyer Tècnic Químic en cinc anys.
Paralel.lament continuaria desenvolupant les seves actituds artístiques, així el 1948 seria guardonat amb el Primer Premi del "III Concurso Provincial de Pintura", amb un retrat a l'oli. Entrà en contacte amb artistes d'aquestes terres com Rossend Escolà, Josep Pinazo i Joan Rivera entre d'altres.
Ja als anys cinquanta començaria a impartir classes de dibuix lineal, química, física a l¡'Escola d'Aprenents, docència que compaginaria amb les seues responsabilitats al laboratori de la Fàbrica.
Es jubilà l'any 1980, des d'aleshores la seua activitat artística esdevindrà constant: aquarel.les, ceres, pintures a l'oli i dibuixos a ploma són el ventalls de tècniques emprades, sempre dins d'una formació academicista lineal, amb una concepció del paisatge urbà mol personal, concepció al que s'ha mantingut fidel gairebé des del inicis..."