BREUS APUNTS DE LA CAPELLA DE SANT JOAN I EL MAS DE FLIX.

Diumenge passat una colla d'amics vàrem visitar les restes de la "Capella de Sant Joan"  i de l'antic poblat anomenat als documents "Mas de Flix". És escassa la documentació que tenim d'aquests indrets situats a mig camí entre Flix i Maials. Lloc pràcticament abandonat però que amb l'obertura el 1987de la carretera C12 entre Flix i Maials ha permès recuperar un espai reservat des de feia temps a l'imaginari popular.  Amb tot, vagi per endavant uns breus apunts històrics d'aquest lloc, apunts que comencen amb la  carta de població de l'any 1345, segueixen amb la desaparició com a nucli de població a mitjans del segle XV i l'enderroc durant la Guerra del Francès de la Capella de Sant Joan a principis del segl XIX..


1345. 8 d’agost: Arnau de Bosc, senyor de Flix i la Palma,  atorga Carta de població al lloc Mas de Flix. L’acte és a favor de 10 veïns de Flix, amb subjecció a un cens de l’onzena part dels fruits que es recullin i segons “consuetudines, usantias, franquitatibus, privilegis et immunitatibus” vigents al terme de Flix. Es una Carta de població ordenada en 41 capítols estudiada acuradament i presentada per Josep Serrano Daura a la miscel·lànea ILERDA l'any 1998. Segons el professor Serrano es tracta d’una carta d’establiment agrari baronial, la més tardana de les que s’atorguen a l’actual comarca de la Ribera d’Ebre. El "Mansis de Flix" situat entre el "manso" de Joan Lespartell de Flix  i els termes de Maials, Llardecans, Granadella i Bovera.(1) 

1359. Cens Corts de Cervera: Riba-roja 17 focs, Ascó 45, Torre den Espanyol 8, Bovera 28, Maials 89, la Granadella 153, ... Flix en comptava 103, el Mas de Flix  8 i la Palma d’Ebre 62..

1378.  Nou fogatge:  Es reflecteix l’impacte de la crisi demogràfica de finals del segle XIV. Flix, la Palma i el Mas de Flix sumaven 68 focs. 35 a Flix, 5 al Mas de Flix i 27 a la Palma

1381. 14 d’agost: Eren comissaris dels Castells de Flix, la Palma i el Mas de Flix, en Pere Ros i Cremón de Bosc. Joan de Bosc (fill d’Arnau). Els documents indiquen  que els llocs són de la diòcesi de Tortosa i de la Vegueria de Lleida.

1382.  21 de juny: Document  en que es reconeix que Francesc de Santcliment va pagar 9.909 florins d’or d’Aragó i un sou barceloní pels llocs de Flix, la Palma i el mas de Flix.

1387.  21 de juny: Escrit adreçat a Francesc de Santcliment pel rei Pere des de la vila d’Algecires.

           "Atés que Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida, amo dels Castells de Flix de la vicaria de Tortosa, i de la Palma i mas de Flix de la vicaria de Lleida, ha estat denunciat  davant nostre de crims, excessos i delictes...

1398. 25 d’abril: Per 15 mil lliures jaqueses el Consell de Cent de Barcelona decidí l'adquisició del Castell i vila de Flix, amb el seu annex, el Mas de Flix i del Lloc de la Palma."En nom de Déu sia e de madona sancta Maria amen. Sobra la venda a la ciutatde Barcelona1 fahedora dels castells e lochs de Flix e de la Palma e del mas de /7/Fflix són fets e concordáis los capítols següents:"

1409. Fochs de ciutadans: Loch de Flix 35, Mas de Flix 5.

1462. 16 d’agost: Alguns homes de la Palma han estat detinguts al Mas de Flix i els han robat les bèsties, les robes i tota cosa de valor i han tornat al poble desfets. Per aquesta raó no han pogut recollir el blat al seu temps, confirmen que estaven presos al Mas de Flix.

1500. 4 de febrer: Provisió del càrrec de Batlle de Flix, ( també de la Palma i Mas de Flix) a Antoni de  Castellbell, de Flix.

        “Nosaltres en Freni Guerxeu de Vallsecha, Jaume Salba, Bernad Pital e Pere Camps, consellers any present de la ciutat de Barcelona, senyora del castell, vila, mas de Flix, loch de la Palma, baronia, termens e territoris de aquella en la riera de Ebro situats...”

Tot i coincidint  els anys de pesta, 1519, 1524, que afectarien la població de Flix i rodalies, es deixa de tenir constància als documents del “Mas de Flix”. Al fogatge del 1553 solament es fa referència als focs de Flix i la Palma.

1555.  Al Capbreu hi apareixen 2 terratinents de la Palma i 5 de Flix com a  propietaris de finques al Mas de Flix

1624. Al nou Capbreu hi consta que intervindran dos jurats dels Mas de Flix: Antoni Siurana de la Palma i Domènec Servelló de Flix. Segons aquest capbreu a l’església, dita de Sant Joan del Mas de Flix, cada diumenge es feia missa per part del sotsprior de Flix, servei pel que el prior rebia cada any 16 faneques de blat.  Esmenta l'Església que "afronta ab lo comú del dit Mas dels masoveros, també fa referència a una font davant la capella dita del "manador". Els terratinents del Mas de Flix poden caçar sense haver de pagar tribut.

1638.  Amb motiu de la visita pastoral del bisbat a la parroquia de Flix, que comptava aleshores amb prior i ser prevers beneficiats, es remarca l'obligació de celebrar misses al Mas de Flix, fet que comporta l'existència de creients al lloc. (2)

1685. El Bisbat de Tortosa  recorda que Flix té una Parròquia amb l'advocació a la Mare de Déu dels Àngels, que a l'església hi ha el cos de Santa Concòrdia i que a més a més té tres Ermites, una d'elles a la Vall de Sant Joan, on abans hi havia una població, "es dedicada a Sant Joan Baptista"

1783.  L’"Atlante Español" diu: “... a distancia de dos lleguas hay otra Hermita en medio de un gran valle dedicado a San Juan Bautista, en donde antiguament habia una poblacion pero en el dia solo existen algunas casas esparcidas por el valle que llaman el Vall de San Juan.”

1808-1812. La guerra "del francès" ocasionà la pèrdua per destrucció o robatori d’una part del patrimoni, especialment de caire religiós. A Flix en concret serien enderracades la capella de la Mare de Déu dels Dolors al Calvari i l’església de Sant Joan Baptista.

---

(1) SERRANO DAURA, J. Carta de poblament del lloc del Mas de Flix (1345), a la Baronia de Flix, a l'antiga Vegueria de Lleida i Pallars.…Ilerda "Humanitats" LII, 85-90, 1998.
(2) MUÑOZ SEBASTIÀ, J H. Les parròquies de la Ribera d'Ebre, segons la visita pastoral de l'any 1638. Miscel·lània 16 del CERE. 2003
Molt interessant l'entrada del bloc de J A Collazos (2009) : Mas de Flix i altres municipis efímers.  

QUERETES: LA COL·LECTIVITZACIÓ D'UN POBLE ARAGONÈS DURANT LA GUERRA CIVIL.

El fenomen de les col·lectivitzacions com a institucions inspirades en els principis anarcosindicalistes és un dels temes més poc estudiats de la passada Guerra Civil. Precisament per aquest fet que l’obra d’Encarnita i Renato Simoni, “Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)”, publicat per l’Associació Cultural del Matarranya, és tan important per entendre aquest fenomen històric.

La primera consideració a realitzar és el fet de ser pioner per partida doble. Primer com bé ens recorda Julián Casanova Ruiz al pròleg, l’estudi té el mèrit de ser el pioner en l’àmbit de les col·lectivitzacions. És l’actualització de la memòria de llicenciatura  presentada el 1977 a la Universitat de Ginebra, un tema aleshores pràcticament desconegut per la historiografia. Malauradament el franquisme havia esborrat qualsevol indici que tingués a veure amb l’anarquisme i les col·lectivitats. D’aquesta memòria edità en castellà un resum el 1984 el Centro de Estudios Bajoaragoneses d’Alcanyís.  

També podríem dir que és pioner en quan al tractament de la  història local, un aspecte de la que a casa nostra aleshores era gairebé exclusiu d’erudits locals. Encarnita i Renato ens presentaren un model metodològic basat en la nova interpretació del fets propi de la història social. 

El treball està presentat en dos apartats. El primer en ofereix un retrat socioeconòmic de la II República entre el 1931 i 1936, el protagonisme de la CNT, la regió aragonesa, el cas de Terol i el partit judicial de Vall-de-roures des de l’ àmbit socioeconòmic al primer terç del segle XX, centrant-se en el retrat del poble de Queretes en tots els àmbits: geogràfics, lingüístics, demogràfics, econòmics i socials.

El segon retrata la Guerra Civil i la Col·lectivització des del juliol de 1936, amb uns dies de control de la dreta fins la resposta antifeixista, moments on tant Queretes i les comarques del Matarranya. com la veïna comarca de la Terra Alta tenen un semblant comportament sociopolític, on la CNT, minoritària al principi del conflicte seria al veritable protagonista, ocupant el buit de poder i el control de la situació.

La col·lectivitat, el somni del comunisme llibertari, començaria a ser una realitat a Queretes a partir de la primera quinzena d’agost: Els bens dels insurrectes seran col·lectivitzades i la moneda serà substituïda per vals emesos pel Comitè. Una experiència revolucionària que començaria a dissoldre`s un any més tard, l’agost del 1937, encara que durarà fins el desembre. 

La descripció de l’organització del treball, l’autogovern al poble i a la comarca, la vida social, la participació al Congrés de la Federació Regional de les Col·lectivitats d’Aragó a Casp, febrer del 1937, el suport del Consell d’Aragó, les relacions amb els pobles veïns i amb el front de guerra són aspectes d’especial atenció.

Un capítol especial és el dedicat a la “guerra i revolució” i en especial la figura de “Batiste”, guerriller anarquista per excel·lència del Baix Aragó, entrevistat per Encarnita i Renato el 1977 al seu exili de Perpinyà: “La presència de Batiste a la regió era suficient per a protegir les col·lectivitats”.

Finalment, el 2 d’abril del 1938, Queretes, pràcticament buit per la proximitat del front de guerra, seria ocupat per l’exèrcit de Franco, establint-se un post de comandament de tropes italianes, era el final de l’experiència revolucionària. 

Mereix un capítol especial les conclusions. La col·lectivitat fou una creació espontània o imposada? Analitzant aspectes com la productivitat, la presa de consciència sobretot entre els més joves i, entre d’altres, el nou paper de les dones.

No podem obviar els annexos, així com la bibliografia actualitzada, on es pot constatar que bona par de la bibliografia especialitzada és dels darrers vint anys, posant un cop més de relleu el fet del qualificatiu de “pioners” del treball de Encarnita i Renato. Com diu la dita, i mai més ben dit,  només es pot ser universal partint d’allò més local, des d’un context històric concret, com titulava l’edició en italià, amb aquest estudi podem entendre el fenomen de “l’autogestione nella Spagna repubblicana”.

(Escrit publicat a la revista Temps de Franja digital/ n 14/ març 2014.)

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A LA PALMA D'EBRE

Els germans Ignasi i Andreu Martí Filella i Josep Alberich Cubells

"El primer dia de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven la Palma d’Ebre, poble situat al nord-est de la Ribera d’Ebre, veí de les Garrigues i el Priorat. Desprès del final de la Batalla de l’Ebre, havia viscut una tensa espera, un autèntic malsons a partir d’aleshores per als seus veïns i veïnes. El poble havia quedat pràcticament abandonat, el dirigents del comitè, del partits polítics, dels sindicats i organitzacions havien tingut temps de sobres per abandonar el poble, la majoria camí de l’exili.

La Palma d’Ebre des del 18 de juliol del 36 s’havia mantingut relativament lluny del front de guerra. Durant l’abril del 38 havia vist com s’apropava amb l’ocupació franquista de la marge dreta de l’Ebre,  també havia viscut des de la rereguarda la Batalla de l’Ebre, convertit el poble i les coves i masos del seu terme en refugi de la població civil del pobles veïns, especialment de Flix.

La vida dels 956 habitants  la Palma d’Ebre s’havia trencat després de la sublevació militar del 18 de Juliol del 36 La violència descontrolada en nom de la revolució dels primers dies és ben diferent de la dels pobles agraris veïns, els 15 morts víctimes de la repressió a la Palma d’Ebre representen el 15, 7 per mil, lluny dels 4,3 per mil del total de la comarca de la Ribera d’Ebre, i de l’únic mort violentament als pobles veïns de  Vinebre, la Bisbal de Falset  o Bovera.

A partir del gener del 1939 el malson de la repressió franquista seria implacable: 47 veïns de la Palma serien detinguts al llarg de l’any 1939, 40 homes i 7 dones. Dones que segons la Causa General foren denunciades “por animar a los rojos” o “por cooperar con los marxistas dando gritos subversivos”. Una repressió sense límits, com el cas de quatre noies rapades al zero per haver llençat per la finestra de l’ajuntament el quadre del rei mentre es celebrava el 14 d’abril i l’adveniment de la República el 1931.

Dels 47 reclosos serien afusellats 16: Josep Alberich Cubells,  Miquel Aragonés Perelló,  Joan Barrull Ciuraneta, Ramon Casanovas Cubells,  Ciprià  Ciuraneta Estiarte, Marcel·lí Estadella Miralles, Ciriac Estiarte Salanguera, Pius Filella Ciuraneta, Josep Filella Filella, Josep Franch Ciuraneta, els german Andreu  i Ignasi Martí Filella, Francesc Masip Ciuraneta, Benet Piñol Vila, , Josep Vila Escoda i Modest Vilella Masip. 16 afusellats que sobre els 956 habitants del poble representen el 16,7 per mil, una de les taxes més altes de Catalunya, segons d’historiador Josep Ma Solé i Sabaté: “Per entendre aquesta repressió només cal fer una interpretació severa al màxim de l’aplicació d’uns fets implacables”.

I records familiars escara vius com els de Ciriac Estiarte Salanguera, pagés, casat  amb un fill, anarquista, un dels primers en morir als 38 anys el 15 de juny del 39. Josep Alberich Cubells mort amb 42 anys, paleta, constructor de les escoles del poble, casat amb dos fills. Els germans Andreu i Ignasi Martí Filella, pagesos, morts amb 51 i 58 anys respectivament. Des de fa anys que Berta Martí, lluita per recuperar la memòria dels seus familiars, i a l’Arxiu Militar de Barcelona ha trobat suficients motius de les arbitrarietats jurídiques: Dos germans denunciats per tres veïnes el 10 de maig del 39, acusats de destrosses a l’església i de fer guàrdies pel Comitè, detinguts al castell de Falset, on Ignasi es declarà membre d’ ERC, contrastant amb l’informe de la FET local que els definí anarquistes, extremistes, antireligiosos i “desafectos al Glorioso Movimiento Nacional”, tot i que cap denunciant declarés que formessin part activa dels esdeveniments, foren empresonats a Pilats. El 19 de juliol un Consell de Guerra pel delicte de “rebelión militar” decretà la pena de mort a tots dos, ratificada per Franco, morí Ignasi el 19 d’octubre a les 6 del matí a l’Oliva, essent enterrat a una fosa comuna del cementiri de Tarragona. La mateixa sort tindria l’endemà el seu gemà Andreu. Un altre familiar, germà de l’avia de Berta, Francisco Masip Ciuraneta, també patiria la mateixa sort, en aquest cas l’informe político-social diu: “suponemos que participó en los hechos denunciados”.

Un altre exemple d’arbitrarietat fou el de Josep Franch Ciuraneta, pagés, mort amb 57 anys el 19 d’octubre del 39, de qui els seus familiars guarden postals entranyables: “Después de saludarte y desearte buen estado de ànimo, la mia buena y yo por haber puesto una nota escrita en el cesto me han arrestado por un mes sin comunicación al locutorio, y el mismo mes sin comida...”, “nunca bajeis la cara ante el pueblo que si Dios castiga los culpables a vosotros no os castigará”,”se despide tu padre que toca el cielo con las manos, ... yo solo te pido no seas vengativo con esta gente traïdora del pueblo... cuida bien los hijos y edúcalos bien y cuida las mujeres y un ultimo adios a todos y Dios guarde  muchos años”.

Nota: El suplement "los 100 consejos de guerra del franquismo" d'avui 1 de març del DiariEbre està dedicat a la Ribera d'Ebre, comarca amb 474 processats, 449 homes i 25 dones, dels que 70 himes serien afussellats. Amb una incidència especial a l'anomar "Repressió en familia", tot i recordant erls drames familiars dels tres germans Daniel, Ramon i Josep Galià Àlvarez de Mora la Nova, dels germans Jesús i Josep Maria Serra Busquets d'Ascó, de Damià i Serafí Grau Vinaixa de Bemissanet, d'Emili i Joan Monclús Borràs de Ginestar, de Joan i Francesc Vernet Torné de Tivissa i dels dos germans de la Palma d'Ebre
Entre d'altres cal destacar les pàgines centrals protagonitzades pels flixancos Josep Nogales Cervelló, el seu cunyat Ramon Alentorn Tarragó i Ramon Rosich Armora. Treball periodístic del Xavier Fernández, Redactor en cap del Diari, a partir d'una emotiva concersa amb Maria José  Bermejo, neta de Josep Nogales, afussellat i enterrat a Lleida

I DEMÀ, LA REPRESSIÓ DEL FRANQUISME A LA RIBERA D'EBRE.

El Diari de Tarragona ens ofereix cada dissabte un monogràfic sota el títol "los 100 consejos de guerra del franquismo" on analitza la repressió a cadascuna de les comarques. Col.leccionable coordinat per l'historiador Xavier Tolosana i Xavier Hernández, Redactor en cap del Diari. Si la setmana passada fou dedicat al Priorat, demà li pertoca a la Ribera d'Ebre, fent referència especial a la repressió que trencà famílies, germans de Tivissa, Ginestar, Ascó, Flix o la Palma d'Ebre. Per la meua part participo amb un breu estudi dedicat a aquest darrer poble, un exemple de repressió portada a l'extrem els mesos de juliol i agost del 36 però corregida i augmentada amb la revenja sense pietat dels consells de guerra del franquisme.

PRIMER ANIVERSARI DEL DARRER ERO D'ERCROS.

L’amic Jaume al seu bloc ens recorda una data “nefasta” de la història recent de Flix. Avui  19 de febrer fa un any que que ERCROS anuncià la presentación d’un ERO (expedient de regulació d'ocupació) pel que s’acomiadarien 198 treballadors, 156, és a dir el 75 per cent de la plantilla, de la “Fàbrica” de Flix.

Avui, per tant fa un any de l'inici d'una modèlica demostració de solidaritat de tot un poble, una movilització exemplar de totes les entitats, associacions de tota mena, centres educatius,  veïns i veïnes, amb l’ajuntament al capdavant, en tot moment al costat dels treballadors i treballadores de la Fàbrica, d'Ercros i empreses auxiliars, en defensa del dret al treball.

Foren 43 dies de mobilització en tots els àmbits al costat del Comité de Treballadors: Concentracions, manifestacions, protesta devant la seu d’Ercros a Barcelona, vagues de fam dels membres de l’ajuntament, una cadena humana espectacular… fins i tot una donació de sang… Una acció de solidaritat que es guanyà les simpaties de tothom, tots els partits polítics, Parlament, mitjans de comunicació, tertulians i opinadors, pobles veïns…

Amb un final agònic, el 23 de març, després que dos dies abans els treballadors de Flix en assemblea havien rebutjat pactar l’ERO,  Ercros pactava amb els sindicats a nivell de tot el grup el comiat de 75 persones a Flix, anunciant amb un estil propi del segle XIX la llista dels afectats en un simple paper a la porteria, sense cap mena de respecte al dret dels  treballadors.

Tall de la Diagonal de Barcelona

Ha passat un any i seria bo fer un análisis de la situació que des d’aleshores ha viscut el poble… A tll d'exemple podriem analitzar l’evolució de l’atur: De gener a gener de 2013 al 2014, s’ha passat de 212 a 249 aturats (152 homes i 97 dones), xifra rècord a nivell local.

Una diferència que podria ser encara més gran, però que l’inici dels treballs de descontaminació de l’embassament ha ajudat a minorar sensiblement la situació. Una altra dada a tenir en compte que el grup d’edat, els més afectat han estat el dels majors de 45 anys, passant de 85 a 118 aturats en un any. Per sectors també podriem recordar que dels 37 nous aturats de l'any 34 pertanyen al sector industrial...

Molts s'han fet seua la dita, "qui dia passa, any empeny". Tindrem més ocasions per parlar-ne. De moment ens quedem en les contundents declaracions d'un alt càrrec de l'administració a l'ACN: "El 2017, o caixa o faixa" !?

HOMENOTS DEL SUD - 1994

El periodista, escriptor  i cronista per excel·lència d'aquestes terres, Xavier Garcia, ha publicat el tercer volum d' "Homenots del sud", serie iniciada amb el volum publicat el 1994 per Edicions El Mèdol, "Premi Nacional de Periodisme 1993", resultat d'un seguit de converses-retrats literaris, publicats entre els anys 1991 i 1992 al recordat  Nou Diari. Un volum indispensable per conèixer bona part de les generacions de personatges destacats en els àmbits socials, culturals, ecologistes i de la política dels anys de l'anomenada transició democràtica a les comarques del Camp i Terres de l'Ebre.

Temps era temps, i han passat 20 anys. Personalment he d'agrair a l'amic Xavier Garcia el privilegi de formar part d'aquesta sèrie d'homenots, al costat de tota una generació de personalitats que varen saber mantenir-se fidels al país durant la llarga nit del franquisme, homenots com Artur Bladé, Dolors Cabré, Ramon Amposta, Rossend Escolà, Josep A. Baixeras per esmentar-ne alguns, especialment els que ens ha deixat.

Recollint l'empremta de Josep Pla i les sèries d' "Homenots" publicats a finals del cinquanta del segle passat, Xavier Garcia ha trobat un estil i perfil propi de retrat amb el diàleg,  cercant com va dir al pròleg "rescatar l'exquisitesa d'aquestes formes de ser, de viure i de pensar.".

Del llarg llistat d'homenots que formem part de la serie del 1994 m'agradaria recordar els que ens han deixat i amb qui vaig tenir una especial admiració personal: Com Pere Anguera, "una presència ciutadana a Reus", que ens va deixar massa jove, company als primers anys d'estudis a la Universitat. Artur Bladé, "la Ribera d'Ebre al cor". Rossend Escolà i Cubells, "Pintor de beatituds i de personatges" i Dolors Cabré, "un mestratge amorós", una de les poques dones de la publicació, i que enguany hauria fet cent anys.

La fotografia de grup que encpçala l'entrada, amb una bona part dels "homenots" al costat de Xavier Garcia, qui està situat al centre de la segona fila, just darrera de la sra Dolors Cabré,  és del dia de la presentació del llibre a la Casa de la Generalitat de Tarragona el 21 de maig de 1994. El lloc és a les escales de la catedral.

LA DONA PAGESA, DE LA GUERRA CIVIL ALS ANYS 60

Jornalers i jornaleres a l'oliva (Vinebre)

 Dissabte vuit vàrem assistir a la presentació del llibre "La dona pagesa, de la Guerra Civil als anys 60. Terres de l'Ebre" de M Teresa Castelló, presentació que va anar a càrrec dels professors Biel Pubill i Josep M Raduà, va  comptar amb unes paraules de l'autora, tancant  l'acte Jordi Suades de Farell editors.
                                    

Rentant al safareig  (la Serra d'Almos)

Fou a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila, un lloc realment entranyable presentant llibres, comptà aquesta vegada amb assistents de molts indrets de la Ribera d'Ebre. M Teresa Castelló s'ho mereixia, és diplomada en ciències empresarials i llicenciada en humanitats, ha estat companya d'ensenyament a l'Institut de Flix i actualment és preofessora al CEIP de Tivissa.
 

Cosint i fent labors al carrer (Tivissa)

Aquest llibre és el resultat de les entrevistes a una trentena de dones pageses de la Terres de l'Ebre, testimonis fins ara anònimes del treball al camp entre el periode de la Guerra Civil i els gran canvis dels anys 60. "La vida humil i silenciosa de la dona pagesa" escriu M Teresa: Les tasques de la llar, les feines del camp, la v ida familiar, l'oci, els costums i la moralitat, enmig de la fam i la misèria de la llarga postguerra és el principal centre d'interès.

Encaixant aubergis (Xerta)

El llibre ha estat editat per Farell Editors i és el número 7 dins la col·lecció Cultura popular, compta amb el suport del Departament de Cultura i la col.laboració de CERE. El pròleg és de l'antropòleg Eliseu Carbonell, professor de la UOCi de l'Institut Català de Recerca en Patrinomi Cultural. L'encert de l'excel·lent treball, al moment de la publicació és l'acompanyament d'un conjunt de fotografies molt interessants, algunes que amb permís de la M Teresa m'agradaria insertar a aquesta entrada al blog.

Recollint olives de terra (Flix)

Podeu veure un reportatge fotogràfic de la presentació a : http://web.altanet.org/ajtms/flix/fotos/actualitat/PresentacioLlibreDonaPagesa08022014/PresentacioLlibreDonaPagesa.htm

JOSEP SÀNCHEZ CERVELLÓ, FILL ADOPTIU DE LA CIUTAT DE TARRAGONA.

"Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958) va arribar a Tarragona per casualitat el 1975. Ràpidament es va involucrar en molts moviments socials i culturals. Historiador especialitzat en la història d'Espanya i Portugal, ha destacat per ser un gran expert en la Guerra Civil, especialment en la Batalla de l'Ebre. Professor de la URV des de 1992,  i actualment degà de la Facultat de Lletres, demà serà nomenat Fill Adoptiu de la ciutat."

Amb aquest breu biogràfic el Diari de Tarragona d’avui ens ofereix una excel.lent notícia, l’amic Josep demà serà nomenat  “Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona”, un dels honors més grans que una ciutat pot oferir a un veí. 

Demà quan faran l'acte l'ajuntament de Tarragona exposarà els motius; des de la distància podria dir que: La URV, els Polvets, ‘La Papallona’ ‘Calenta’ i ‘El Margalló del Balcó’, Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, la presidencia de l'Ateneu Republicà de Tarragona… són noms de la ciutat plenament  identificats amb la seua persona. 

Catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres. Per conèixer la seues linies d’investigació podem consultar la web de la URV: República, Guerra Civil i Franquisme, Transicions politiquees ibèriques, Descolonització, Història contemporànea de Portugal i Carlisme… La bibliografia, articles i publicacions que l'acompanya és impressionant.

Un historiador amb tots el ets i uts, com dirien el vells, “com ha de ser”, un intel·lectual polièdric, que ha exercit més enllà de les aules de la Universitat  Rovira i Virgili, sempre al costat de les causes més populars. Causes crítiques com per exemple la “macrobeatificació dels màrtirs “ del passat octubre, causes territorials com la defensa de l’Ebre al costat de la PDE, o contra el Cementiri Nuclear, o en el cas de Flix, al costat dels treballadors en els darrers EROs.

                         JOSEP, MOLTES FELICITATS !!!!

Fotografia del blog de la Jaka