Ha estat una
experiència força enriquidora haver col·laborat com a voluntari de l'associació la
Cana als treballs arqueològics que aquesta setmana s'han realitzat a l'antiga
ermita romànica del Remei.
Treballs dirigits per l'equip de treball de l'arqueòleg
Pere Rams, responsable de l'adequació del Refugi antiaeri del carrer Sant Josep i del molí d'Oriol entre d'altres, que ha comptat amb l'ajut de voluntaris de la Cana com Jaume, la Fina, Sisco o l'Irineu. Uns treballs que
han consistit principalment en la neteja de les restes de la part posterior a
la casa de l'ermità i alberg, concretament l'espai de la primitiva ermita
romànica construïda a l'interior de la bauma.
Sens dubte ha estat una excel·lent iniciativa de lAjuntament de Flix. L'objectiu de la regidoria de
Cultura a més de la recuperació i adequació de les restes romàniques és que
siguin obertes al públic, afegint a l'interés que ja de sí ofereix l'ermita del
Remei el de determinar i donar a conèixer les diferents fases de construcció al llarg de la seua
història.
Una història que es perd en el temps i que s'ha bastit fins ara especialment en llegendes i tradicions com la que ens va oferir l'escriptor Vidal Vidal a la seua primera gran obra "Les rutes de Ponent: el centre del món":
"Diu la tradició que a un pilar de l'església parroquial de Flix va
estar col·locada des de molt antic una imatge de la Mare de Déu, que no
comptava precisament amb una calorosa devoció dels feligresos. Però Déu Nostre
Senyor va voler que aquesta Verge arribés a gaudir de l'afecte sincer i unànime
dels flixancos,
tomando para esso un medio de aficionarle un hermitaño que
se llamaba Dionisio, hombre de buenas costumbres, el qual vivia en un lugar que
comunmente se llama la Fuente de Esquilla (Narcís Gamús: jardín de Maria
plantado en el corazón de Catalunya. 1657, llibre 4). Aquest home va agafar
tan gran fervor per aquella madona que, per tots els mitjans, va procurar de
convèncer els seus conveïns d'erigir una capella expressament per hostatjar-la
fora de la vila. No va parar fins a trobar un paratge que li semblava a
propòsit per a aquest objecte (...) El resultat va ser un temple prou sumptuós,
de parets blanques i cúpula, que el
pare Narcís qualificava
de
Capilla muy galán y muy frecuentada de todos aquellos vecinos (...) Una
marededéu amb una cara tan esplèndida requeria un títol escaient, que fes
patxoca, i per desgràcia d'aquella anònima figura de Maria que es guardava a
l'església de Flix no tenia un nom propi. Explica el
pare Narcís que
només ser col·locada en el seu nou temple, va ser efectuat una mena de sorteig,
mitjançant el procediment de posar diversos noms dins un saquet. Va ser extret,
segurament per la mà innocent de rigor, el paperet que duia escrit el de
Remei.
En endavant. la titular d'aquella blanca ermita seria coneguda com la
Mare
de Déu del Remei."
