1920, GENT DE FLIX.

         Fa 100 anys Flix tenia 3.275  habitants. ( avui en té 3.408 hb. )       

          A principis d'any Antonio Bagés Ribera deixà de ser alcalde i va ser substituït curiosament pel seu sogre, també d'idees republicanes,  Jose Mestres Díez  (1).

          Ramon Ferrús era jutge de pau,  Mateo Suñé Pujol el fiscal i  Joaquim Arraez el secretari de l'ajuntament.

           Juan Escoda Ferré era el mossen i Daniel Fontcuberta, el vicari.

           Emilio Alies i Maximino Prada  eren els metges i  Francisco Barbero el farmacèutic.

           Mariano Ortiga era el veterinari.

         Rogelia Algueró era la  responsable del servei del telègrafs i Ramon Alabart el de correus.

Retall de la Guia Michelin de l'any 1920: Flix a un cul de sac

          Mestres. Per a nenes estava vacant. Per a a nens. director éra Enrique Grau la resta de professors eren José Coll, Jaime Granell i Benjamin González.
           Monges de la Consolación, superiora: Sor Sacramento Vidal.

          El sargento comandante del puesto de la Guardia Civil era José de Dios Medina
           Cap estació ferrocarril: Modesto Garrido.

        Els principals propietaris eren: Lluís de Castellví, Lluís Damián, Mariano Ferrús, Miquel Ferrús, Ramón Ferrús, la vidua de Salvador Galcerá, Joan Margalef, hereus d’Antonio Oriol Castellví,  la vidua de J. Oriol i Miquel Pardell.

          Premses d’oli: José Casagualda, Lluís de Castellví, Miguel Ferrús, Vidua de Ramon Ferrús, José Forcades, José Mestres, Antonio Oriol Castellví, Vídua de Damian Oriol, Miguel Pardell, Vidua de Ramon Ranís i Sindicat Agrícola.

            Vins (productors) . José Ferrús, Ramon A Ferrús, Juan Margalef, Antonio Oriol de Castellví, Antonio Oriol Serrano, Miqguel Pardell i José Sanz.

            Mestres paleta. Antonio Fortuny, José Fortuny, Modesto Fortuny, Domingo Garciapons, Pablo Garciapons, Benito Rodes, Cristóbal Rodes, Antonio Salvadó, José Salvadó i Francisco Sanjuan.

            Fusters: Angel Carranza, Pedro Ceró, José Grau, José Jové Sabaté, Juan Pujol, Carlos Ranís, José Ranís, Roque Ranís, Vda. de Ranís Mur, Manuel Sánchez i Roberto Torres.

            Guarnicioners: José Alvarez, Ramon A. Ferrús, Jaime Mur i Ramon Sánchez.

           Corders: Antonio Aguilá, Juan Masot, Domingo Rius, Jaime Rius, José Rius i Juan Ventura.

           Carnisseries: Francisco Estopà, Antonio Mur, Baltasar Pagés, Carlos Rey, José Ma Sales i Juan Zamora.

          Cabreries: Antonio Mur, Marcos Navarro, Baltasar Pagés, Bartolomé Plaza, José Plaza, Salvador Saladie, Matreo Sales i Juan Zamora.

         Tendes - adrogueria : Mariana Alabart, Ramon Aliés, José Alvarez, José Bagés, José Catalá, Teresa Catalá,  José Pardell i Rafael Pascual.

           Vaqueries. Vicente March.

           Llevadores: Maria Rosa Castellví Salvadó i Rosa Guiu.

           Sastres. Juan Caballé, Manuel Gaset i Ramon Ribera.

         Barberies. Francisco Blanch, Benito Blanch, Juan Mañé,  Francisco Mur i Magín Pujol.

           Ferrers.  Damián Forcades, José Llurba i Francisco Sabaté.

          Cafés: Del Centro (Pedro Bagés), Español (Jaime Aguilà), Monet (Ramon Pujol), N. (Esteban), Nacional (Juan Pujol) i Ranís (Ramon).

          Tavernes: Ramon Alentorn, Ramon Ferrús, Antonio Ortiga, Va de Manuel Pujol.
         Venedors de peix fresc: Ramon Alentorn, Rosa Armora, Jossé Blanch, Rafael Pasqual i Carlos Rey.

          Fondes: De la Buenavista - Vda de Carranza.

          Hostals: Manuel Alabart, Ramon Alentorn, Ramon Ferrús (Bello), Maria Franqueza i Juan Pujol.

          Sociedad Electro Química de Flix: director Wilhem Müller. Oscar Kurz, cap tècnic del taller mecànic, Gottfried Pfefferkorn, responsable de la direcció comercial, Cristian Christ, encarregat del clorur de cal, Ernst Zenke, responsable del Casino, A. Meindörner, W. Boenicke, L. Ladewig, F. Wailke, Erns Schef, Gustav Schlee...

      Crida l’atenció la gran quantitat de premses d’oli existents: pertanyents a José Casagualda, Luís de Castellví, Miguel Ferrús, Vidua de R. Ferrús, José Forcades, José Mestres, Antonio Oriol Castellví, Vidua de Damiá Oriol, Miquel Pardell, Vídua de R. Ranís i el Sindicat Agrícola.(2) 

      Primers acords de la direcció de la Fàbrica amb la Unión Obrera, entitat que s'havia constituit el 7 de setembre de 1919,  per readmetre treballadors acomiadats arran de la passada vaga. Tanmateix es donaren instruccions de la direcció de la Fàbrica relacionats amb l'admissió laboral de nens i dones menors de 16 anys. Amb tot, 36 associats de la Unión Obrera serien acomiadats, entre ells destaquen els dirigents sindicals de la gran vaga del 1919: Manuel Cugat Masot, Domingo Pena Guillem, els germans Juan, Ramon i Victoriano Pérez Aguilà, Luís Margalef Pallisé, José Blanch Mur...

       Març. La Agrupación Obrera de Flix (Unión Obrera) comptava amb cinc-cents afiliats.  La societat presidida per Julio de la Iglésia decidí enviar un delegat, Ramon Mur, al Primer Congrés Provincial Anarco-sindicalista..

       30 de març  Constitució de la Unión Social, el  president de la gestora fou Miguel Pardell Terré,  al poc el substituirà ja com a president Alfonso Guiu Corbella. Inspirat pels principis del catolicisme social, agrupà les forces locals de dreta des de monàrquics fins republicans lerrouxistes.Al poc temps arribaria als 200 associats. La finalitat de la societat era triple: instructiva, benèfica i recreativa. Els estatuts van ser redactats per: Damián Forcades Masot, Juan Forcades Masot, Delfín Rius Martí i Marcelino Català Cervelló.     

      17 d'abril. Primera Junta Directiva de La Union Social (local social al carrer del Rio 4): President: Alfonso Guiu Corbella. Vice-president: Francisco Sanjuan Callizo. Secretari: Delfín Rius Martí. Vice-secretari: Cesar Mur Sabaté. Tresorer: Marcelino Catalá Cervelló. Altres càrrecs: Juan Mueller Gfeller, Damian Suñé Pujol. Vocals: Juan Mur Pujol, Angel Carranza Solá, Francisco Estopá Navas i Vicente Catalá Ballesté.

        10 de juliol. La direcció de la Fàbrica, en resposta a la vaga de l’any 1.919, comunica al president de la Unión Obrera els dies festius acordats: Tots els diumenges, el 1 de maig, pasqua de Resurrecció, dilluns de Pasqua, el 15 i 16 d’agost i els 25 i 26 de desembre.

          21 d’octubre. “La Vanguardia” fa referència a la Copa Eduard Weber Andreae  (directiu alemany i futur president del grup IG FARBEN)

“Resultados de los partidos de tenis jugados en Flix en la primera eliminatoria para disputarse la posesión de la copa Weber Andreae son los siguientes. Marinel.lo vence a Fesseman por 6-1 6-4, Rodríguez vence a Tauler por 6-1, 6-0, Bianchi vence a Quintana por 6-3 i 9-7, Vall vence a Freund por 6-1, 6-1.”

           4 de desembre. Contracte de compra de la finca de la Unió Social. Els venedors foren Miguel Ferrús,  Rita Arnavat i el seu fill Miguel. La Junta directiva de la societat estava presidida per Alfonso Guiu Corbella, Delfín Rius Martí, César Mur Sabaté, Francisco Sanjuán Callizo, Marcel.lí Català Cervelló, Vicente Català Ballesté, Damián Suñé Pujol, Angel Carranza Solà, Francisco Estopa Navas, Juan Mur Pujol i Hans Müller Gfeller com a Tresorer. El preu de la compra fou de 40 mil PTA, a pagar en deu anys amb un interès del 5 per cent.

---

(1) Josep Mestres Díez. (1865-1945) Fill de Ramon Mestres Gironés i Teresa Díez Pujol. Casat amb Josefa Pujol Mur, una filla Teresa, casada amb Antonio Bagés Ribera.

(2) BAYLLY – BAILLIERE – RIERA. Guia General de Catalunya. 1920.

    

ATREVEIX-TE A PENSAR.

Atreveix-te a pensar és l'encertat nom del cicle de conferències que des de fa dos anys en ofereix a la biblioteca de Flix el professor de filosofia Francesc Xavier Vega Castellví. Cicle de conferències organitzades per la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Flix i la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila. Demà 16 de gener la xerrada serà sobre l'entusiame. 

Filosofia i Mitologia, El mal, la bellesa,  l'orgull, l'inconscient, la modernitat, l'infinit... són algunes de les lliçons magistrals que mensualment ens ha ofert el nostre filòsof de capçalera.

Atreveix-te a pensar, nom d'un cicle de xerrades de referència per a la gent de Flix i la Ribera,  que aquests dies té un significat especial amb la mort de la gran Isabel-Clara Simó, una de les grans escriptores dels darrers cinquanta anys, a qui vam tenir l'honor de la seua companyia i de compartir una recordada conferència a l'Institut de Flix a principis dels anys noranta. Anys més tard, en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ens regalà el pensament  "Sapere Aude!, atrevim-nos a pensar i serem lliures", consigna indestructible que ens recordà Jordi Cuixart en una piulada en assabentar-se de la notícia del seu decés.

MISCEL·LÀNIA DEL CERE dedicada a VINEBRE

Ha sortit la MISCEL·LÀNIA DEL CERE num. 29 que anualment edita el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), dedicada a la vila de Vinebre, exemplar que s'ha començat a distribuir amb l'any nou. Entre els quatre articles d'aquesta població trobareu un article  meu d'un del bandolers ebrencs més populars al segle XIX titulat: Isidre Teixidó (a) “lo Barbut de Vinebre” i la premsa.

Sumari

Josep Sebastià CID CATALÀ. Presentació.
Gerard MERCADÉ PIÉ. Presentació del número.

ARTICLES DEDICATS A VINEBRE

Sílvia VEÀ VILA. La continuació de la recerca onomàstica després de la publicació de l’inventari. Apunts a l’”Onomàstica de Vinebre”.
Biel PUBILL SOLER. La part més lúdica de la festa major de Vinebre.

Pere MUÑOZ HERNÁNDEZ. Isidre Teixidó (a) “lo Barbut de Vinebre” i la premsa. Ventura CASTELLVELL DÍEZ. El fogatge de Vinebre de l’any 1515. De musulmans a cristians.

HISTÒRIA

Ramon GIRONÈS BLANCH. Les primeres troballes del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre).
Jordi DURAN I SUÀREZ. El canonge de Montagut: de l’integrisme al feixisme.
Josep Maria MARGALEF GUIRIGOY. Lluís Català Pallejà: el germà poc conegut de Neus Català.
Jordi GONZÁLEZ GARCIA. Artur Bladé i Alexandre Deulofeu: Una amistat marcada per l’exili.

HISTÒRIA DE L’ART

Josep Antoni GINÉ BLADÉ. Els pots de farmàcia d’Escaladei. Donació a la parròquia de Tivissa.

PATXETINS

Josep Francesc MORAGREGA FONT. Joan R. Vinaixa Miró: mestre i historiador de camp.

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

Jaume SALVAT SALVAT. El Pla estratègic per al desenvolupament del turisme de Móra la Nova.

PATRIMONI RIBERENC

Maria NARBÓN RIERA. Projecte de museïtzació dels espais dels forns de ginebre de Riba-roja d’Ebre.

Adelina CASANOVA PUJOL. Estudi historicoarqueològic de l’antiga caserna de la Colònia Química de Flix.

DOSSIER. LLIBRES EBRENCS: UNA DENOMINACIÓ D’ORIGEN LITERÀRIA

Josep Sebastià CID CATALÀ. L’Ebre, espai i àmbit literari.
Carles M. CASTELLÀ ESPUNY. La riquesa lingüística dels escriptors ebrencs. D’Arbó a Rojals.
Marià MARÍN TORNÉ. La Fira del Llibre Ebrenc. Un referent de país per a la literatura de l’Ebre.
Laura FABREGAT AGUILÓ. Les noves veus de la narrativa ebrenca: el cas de Marta Rojals i Joan Todó.

RECERCA JOVE

Janina MARTÍ GARCIA. Desaparegut en combat. La batalla de l’Ebre.
Ariadna GRIFOLL LATORRE. El morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d’Ebre i el del Molar.
Pol CANDELA CATALÀ. Flix i el tennis. Un esport centenari.

Si esteu interessats en l'adquisició del llibre podeu posar-vos en contacte directament amb el CERE.

2020, EFEMÈRIDES FLIXANQUES.

1920. 30 de març  Constitució de la Unión Social, el  president de la gestora fou l'exalcalde Miquel Pardell Terré,  al poc el substituirà ja com a president Alfons Guiu Corbella. Inspirat pels principis del catolicisme social, agrupà les forces locals de dreta des de monàrquics fins republicans lerrouxistes. Al poc temps arribaria als 200 associats. La finalitat de la societat era triple: instructiva, benèfica i recreativa. Els estatuts van ser redactats per: Damià Forcades Masot, Joan Forcades Masot, Delfí Rius Martí i Marcel.lí Català Cervelló.

           

10 de juliol. La direcció de la Fàbrica. En resposta a la vaga de l’any 1.919 comunica al president de la Unión Obrera els dies festius acordats: Tots els diumenges, el 1 de maig, pasqua de Resurrecció, dilluns de Pasqua, el 15 i 16 d’agost i els 25 i 26 de desembre.

1945. 3 de febrer. Sant Blai. Dissabte. Greu accident amb 9 morts a la Barca del riu de Baix. El Diario Español de Tarragona oferirà més detalls del greu accident de la barca. Els fets havien passat a les 6,30 hores de la tarda, de 18 persones que passaven hi havien 8 morts, a més hi havia un ramat de 120 caps i varies cavalleries. A continuació donava la relació dels morts: Joan Subirats Foix, de 32 anys, Simón Vaqué, 68 anys, Antoni Rosich Armora, 46 anys, Teresa Mur Blanch, 24 anys, Mònica Escoda, 50 anys, Carme Sotó Mata, 21 anys, Antònia Salvadó, 53 anys, Magdalena Fortuny Benet, 17 anys i M. Pérez de 16 anys.(*)

         16 d’abril.  Dimissió de l’alcalde Juan M Muñoz Guitarte.

         “Don Juan M. Muñoz Guitarte, al dar cuenta del accidente del naufragio de la barca del dia 3 de febrero, y de las desgracias y disgustos que ocasionó, presentó su dimisión y de toda la Gestora municipal al Jefe Local del Movimiento, don Francisco Sanjuán Fortuny...”

1960.  Flix tenia 5.418 habitant i la Fàbrica comptava amb 1.508 treballadors (màxim històric). A partir d’aquest any el seu director fou Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”.

Foto Mestres.F. Ripoll Fortuño amb barba adreçant-se als assistents envoltat de les autoritats locals

            17 d’abril. La Direcció de la Fàbrica facilita un autobús urbà a la població, conegut popularment com la Paxanga. En l’acte de benedicció realitzat a la plaça los Martires, avui plaça Església, el president de la Societat Electroquímica de Flix, Francisco Ripoll Fortunyo, digué entre d’altres paraules,

              “Tinc el desig de parlar el català com vosaltres ... Mireu l’Electroquímica de Flix, la Fàbrica i Flix han d’estar sempre compenetrats ... Entre Flix poble i Electroquímica hi ha d’haver la mateixa relació que entre l’organista i el manxaire... ¿Què faria l’orgue si no tingués manxaire?..."

1995. 31 de març. Inauguració del nou dipòsit d’aigua potable situat a la Punta del Canó de 3000 m3. 

            9 d’abril. Constitució de l'Associació de Dones de Flix. Maria Pilar Barbero és la primera presidenta.

           7 de setembre. Constitució del Club Nàutic. El primer president és en Francesc Pujol.

           2 de setembre. El President de la Generalitat Jordi Pujol inaugura la Planta de Cogeneració Electricitat-Vapor (CERE-AIE) amb una potència de 29.920 kVA.

          10 de novembre. La zona de Sebes i meandre de Flix és declarada Reserva natural de fauna salvatge.

2010. 2 d'agost. Entra en funcionament la Residència de la gent gran Les Escoles Velles.

(*) Noms de les víctimes de l'accident de la barca:  

Mónica Escoda Cardona ( 50 anys )

Teresa Mur Blanch ( 24 anys )

Magdalena Nogales Benet ( 18 anys )

María Pérez Martínez ( 16 anys )

Antonia Rosich Armora ( 46 anys )

Antonia Salvadó Grau ( 53 anys )

Carmen Solé Matas ( 21 anys )

Juan Subirats Foix ( 32  anys )

Simón Vaqué Garciapons ( 68 anys )