8 d’abril del 2020

FLIX I LA PANDÈMIA DE GRIP DE L'ANY 1918.


La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va causar la mort de més de 50 milions de persones a tot el món, infectant un terç de la població mundial.  L'epidèmia de grip que es va propagar en tres onades, essent la segona, la de la tardor de 1918, la pitjor per a Catalunya. Solament a Barcelona, que aleshores tenia 640.000 habitants, es registraren 150.000 afectats i en moriren per la grip més de 6.000 persones.

A Flix, les dos primeres defuncions per grip es produiran el 28 de setembre: una nena d'1 any i una dona de 38 anys. Constatant al registre civil de defuncions que les primeres 10 víctimes mortals de la pandèmia 9 van ser nens i nenes menors de 10 anys. 

"La Vanguardia", 21 d'octubre de 1918

L'epidemia de la grip s'allargarà fins el 21 de novembre amb 33 defuncions.  El dia 23 d'octubre va ser el dia de màxima mortalitat amb  4 morts.  Amb tot,  és dificil quantificar el nombre exacte de morts per culpa de la grip, al registre civil és la font que tenim per esbrinar-ho, de vegades consta la mort per culpa de la grip, d'altres per neumonia gripal o bronconeumonia gripal. El que tenim clar, i segons el registre civil de defuncions, l'any 1918 es registraren 108 defuncions, molt lluny de les 47 defuncions de l'any 1917 o de les 54 de l'any 1919, així que podrien constatar que unes 50 persones van ser les víctimes mortals de la pandèmia gripal.

El 12 d’octubre el diari tortosí de "propaganda católico - social" "El Restaurador" en regalava una esperpèntica crònica de l’epidèmia de grip a Flix escrita segurament per algun hereu de la Inquisició,  amb frases que com:

·       " Quizás  sea  el  castigo  que  el  cielo  nos envía  por  la  poca  asistencia  que  cuenta  la procesión  sabatina  de  San  Roque",
·       " No  sería  extraño que  este  fuera  el  medio  con  el  que  Dios  y  San  Roque  pretenden  aumentar  la  devoción  a  ese  Santo  y el  cumplimiento  de  los  preceptos  del  decálogo:

        “Desde  Flix: En  esta  población  Ia  epidemia  se  extiende  a  pasos  de  gigante;  hasta  ahora todos  los  días  han  habido  defunciones  de párvulos,  ahora  se  extiende  de  manera alarmante  hacia  los  adultos,  habiendo  ocurrido  algunas  defunciones,  y estando  en bastante  gravedad  muchos  de  los  apestados.
         Alarma  mucho  al  pueblo  esta  epidemia,  por  su  universalidad  en  toda  clase  de personas  y  por  los  efectos  que  produce. Será  el  año que  han  habido  más  defunciones,  pues,  en  Enero  tuvimos  la  epidemia  del  sarrampión  que  llevó  muchos niños al  cielo.
         Quizás  sea  el  castigo  que  el  cielo  nos envía  por  la  poca  asistencia  que  cuenta  la procesión  sabatina  de  San  Roque,  cuya historia  es  la  siguiente:  No  recuerdo  el año en  que  cierta  epidemia  se  propagaba por  toda  España,  causando  deplorables efectos  y  desolaciones  en  muchos  hogares; la  enfermedad  ya  había  penetrado  en  el pueblo  de  Ascó,  cuando  los  moradores  de Flix  se  arrodillaron  devotamente  delante del  altar  de  San  Roque  y le  prometieron llevarle  procesionalmente  todas  las  semanas  por  el  pueblo  para  que  les  preservara de  la  peste;  lo  cierto  es  que  la  enfermedad a Flix no  llegó,  y  desde  entonces  la  procesión  sabatina  de  San  Roque  se  continúa haciendo  pero  dentro  de  la  iglesia  y con escasa  asistencia.
         No  sería  extraño que  este  fuera  el  medio  con  el  que  Dios  y  San  Roque  pretenden  aumentar  la  devoción  a  ese  Santo  y el  cumplimiento  de  los  preceptos  del  decálogo,  para  evitar  a  nuestro  pueblo  lo que  sin  duda  alguna  es  más  deplorable e  irremediable  a  saber:  la  condenación eterna.”

        19 d’octubre. El diari El Restaurador oferia dades comarcals:

    "Según nos comunican existen en la actualidad en Vinebre unos 800 atacados de grippe, 60 de los cuales en estado grave. En Villalba de los Arcos, Corbera y Pinell hay 100, 94 y 50 enfermos respectivamente, con caràcter benigno.
    En Ascó existen 600 vecinos atacados; en Móra d'Ebro 150; en Tivissa 40 y en Falset 50, registrandose las mismas defunciones que en tiempo normal. En Gandesa ha desaparecido por completo la epidemia no habiendo actualmente ningun enfermo y en Flix disminuye bastante.
     En Mora la Nueva existen 900 atacados de la epidemia, habiéndose registrado diez defunciones entre el miércoles y el jueves de la presente semana.
    El Ayuntamiento de la villa de Mora la Nueva, en atención al anormal estado sanitario porqué atraviesa la Nación, tiene acordado no celebrar en el presente año la gran feria que tenía lugar en los días 26 y 27 del actual mes".

El 24 d'octubre el Restaurador tornava a oferir més informació


     "Según los datos facilitados por el Gobierno civil, el estado actual de la epidemia reinante en esta provincia es como sigue: En Ametlla está estacionada, habiendo ocurrrido 3 defunciones; en Ginestar existen 50 enfermos, la mayoría de caracter benigno y en Miravet, 150. En Hospitalet  hay 40; en Freginals 140; habiendo ocurrido 7 defunciones y en Roquetas 28, de ellos  4 graves y con 2 defunciones. En Benifallet hay 22 con 1 defunción; y en Mora de Ebro hay 12 nuevas invasiones quedando actualmente 209 enfermos".
       
        25 d’octubre. El diari catòlic La Cruz informava de dos defuncions més per culpa de la grip.

           — Según los datos facilitados en el Gobierno civil, el estado actual de la grippe en esta provincia es como sigue:
               ... En Flix se han registrado 5 invasiones, habiendo ocurrido 2 defunciones.. En Móra de Ebro hay 19 nuevas invasiones quedando actualmente 213 atacados;en Corbera hay 80 y en Montroig durante la epidemia han habido 1.000 enfermos, habiendose registrado en la primera quincena de este mes 15 defunciones..."



6 d’abril del 2020

EL 6 D'ABRIL A CASA NOSTRA ÉS UN DIA ESPECIAL.



Carme cada dia des de que va començar el confinament ens regala amb un dibuix especial pensat amb motius del dia en qüestió, la primera rosa groga demanant la llibertat de presos i preses polítiques , l'auliver des de la finestra recordant el diumenge de rams, la casa del veïns, el vermut del diumenge... la celebració dels aniversaris  des de la distància són els més emotius i més quan comencem la quarta setmana de confinament.

Avui 6 d'abril a casa nostra és un dia especial: la nostra Xènia fa 5 anys. 

Tan a prop i tan  lluny, mai ens ho hauríem pogut imaginar. 

Com diu Carme al peu del dibuix d'avui al seu compte d' instagram:

"encara que tingui ganes de fer-li una abraçada i omplir-li de petons".




3 d’abril del 2020

Viatge a l'esperança ( II )


«Xeic!»
"Terré... abans de la guerra recorria incessantment tota la pell de brau en funció del càrrec que tenia a la General Motors de Barcelona ... Gaudia d'un sou de ministre, el vestia Torres (sastre fill de Móra, establert al Passeig de Gràcia), fumava lucky a tot drap, viatjava en un cotxe darrer model... Refinat i bon vivant, Antoni Terré... tot s'ho emportà la ventada del 36."

I Artur Bladé amb un passaport vàlid per 3 mesos desembarcà a Santander on l'esperava l'amic Terré amb els braços oberts. A diferència del dietari les pàgines següents serien escrites a Mèxic mesos després. "Tots dos teníem la llagrimeta a punt. Però no era qüestió de fer el mec", així comença la segona part, un viatge de retorn a Barcelona, fent una parada d'un dia a Bilbao on "l'olor de Bilbao em va fer recordar de Pompeu Fabra, que va viure deu anys en aquesta ciutat... ", tot viatjant l'endemà tot un dia amb el tren TAF fins Barcelona on arribaren de nit i els esperaven la dona i el fill de Terré.

"El català que, després d'una llarga expatriació no hagi oblidat res ni hagi aprés res ... cal que s'hi pensi abans de retornar a la nostra terra. S'exposa al sofriment i al desengany sense profit per a ningú, ni tan sols per a ell. No comprendrà res ni serà comprès."

El retorn a la vila de Gràcia, les caminades pel Passeig de Gràcia fins la Rambla, el Pla de la Boqueria, la Virreina, el vell Liceu, Pitarra, Colom, les Drassanes...  ens ofereix un retrat de la Barcelona de l'any 1956 des del capdamunt de la Rambla  "observatori ideal per als desvagats que es `poden pagar la cadira" com a protagonista principal, com a lloc de "rendez-vous"... Les llargues passejades amb l'amic Terré... La trobada amb els amics Josep M. Poblet, Carles Sala i Joan Sales, l'autor d'Incerta Glòria... La visita a Carles Riba i Clementina Arderiu, a Francesc Pujols a la Torre de les Hores, amistats lligades a Montpeller ...  

"L'endemà amb el tren vaig anar a Tarragona, on hi ha una altra Rambla que sempre també m'ha parlat al cor", així comença la tercera part dedicada a "Uns dies a Tarragona", 

"La primera vegada que vaig anar, de petit, a Tarragona, em va semblar la flor de la terra... La vista de la mar, dels del Balcó de la Mediterrània, em va fer una impressió inoblidable... mai no he pogut pensar en la mar de Tarragona sense experimentar un sentiment molt proper a la felicitat".

El retrat de la Rambla nova, "la joia em va corprendre... feia un dia daurat com un paller ", una Rambla més llarga que la de la seua joventut, el passeig per la plaça de la Font "veritable rovell de l'ou ...  a quatre passes al Carrer Major, que mena a la Seu o al de Cavallers, o al de la Nau".

Visità la Catedral, el pont del Diable i el Mèdol amb el parent Agustí Ferrer, "catòlic liberal i tarragoní fidel a la terra", el Serrallo amb l'amic Salvador Maset, un exiliat a Montpeller, retornat de Mèxic. Una altra tarda van anar a la Vileta del Mar invitats per l'amic Recasens Jordà, evocant l'enyorat Rovira i Virgili i els amics de l'exili. El camí de la Cuixa, les obres de la Ciutat Residencial i de la futura Universitat Laboral li cridaran l'atenció, així la nova emigració que simbolitza el tren "Sevillano".

"A Tarragona, si hom no s'entesta a estirar més el braç que la màniga, o a voler fer creure que té molta terra a l'Havana o, en fi, a regar fora de test, ningú el discrimanrà i s'hi trobarà perfectament bé".

La quart part és la més emotiva. Portava un mes per Barcelona i Tarragona, el retorn al seu poble natal, Benissanet era l'assignatura pendent. "Marxariem l'endemà mateix amb el tren Pantera (famós a l'època de l'estraperlo)". Un viatge de cinc hores fins Móra la Nova on el taxi de Sarroca el portaria fins el seu poble començant una descripció de cadascun dels racons, carrers i portals amb els noms i renoms de cada casa. "Vaig fer recompte de memòries i sentiments".

"En aquest sentit no hi va mancar res, al revés del que havia de constatar en un altre aspecte, durant aquell melangiós inventari del que restava de la crema i del naufragi".

"La nit del meu primer retorn al clos natal em va fer comprendre que la desesperança no és una actitud vital... i que calia sobrepassar-la per dalt com la claror de l'alba sobrepassa la foscor nocturna".

L'endemà amb el capítol "L'agre de la terra" hi trobem un canvi en el llenguatge en els retrats i els paisatges, "no voldria virgilitzar":  "L'estel del matí brillava com un diamant en el fons d'un cel d'una transparència blavenca", "la llum m'anava mostrant els detalls oblidats com tants altres retrobaments que la meva ànima agraïa", "l'aire fresc i galant, s'ha enamorat de la figuera i la fa ballar amb totes les fulles", entre els records i la realitat passejant per les sénies... "El sol ha acabat de postejar entre núvols de tots colors com a grans banderes esfilagarsades. El crepuscle és llarg ...", "sovint es veuen dos olivers més junts que la resta; són com dos vells que es fan companyia i enraonen dels secrets de la terra". 

"Pactar no vol dir claudicar, sinó comprendre. Jo no he vingut ací per arreglar el món ni escollir entre els qui no volen canviar res... Jo no he vingut a escollir, sinó a retrobar-me".
"El passat és l'única riquesa que ningú no ens pot robar".

En dos capítols, de prosa superba, com molt bé la defineix Xavier Garcia a la introducció del volum 6 de les obres completes: "evoca els records del passat, a partir de les realitats que el present li presenta, la qual cosa conforma un joc literari de descripcions del que fou amb els alliçonaments que li proporcionen el que és."


VIATGE A L'ESPERANÇA. Impressions d'un viatge a la nostra terra l'any 1956. (2008) Està reeditat a l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, al volum 6, al Cicle de L'exili II. Cossetània ed. Destacar la introducció del periodista Xavier Garcia. 

2 d’abril del 2020

Viatge a l'esperança ( I )


VIATGE A L'ESPERANÇA. Artur Bladé i Desumvila. Editorial Pòrtic, 1973
"L'any 1956, quan ja en deia catorze que era a Mèxic, vaig fer un viatge a la nostra terra. Diré de seguida que fou un viatge d'anar i tornar.
A Mèxic, amb la dona i el fill hi vivia bé. Amb tot, com tants d'altres, m'enyorava. Aquest sentiment m'havia arribat a produir un transtorn inquietant..."
Així comença un "Viatge a l'esperança" Artur Bladé i Desumvila,  premi Concepció Rabell als Jocs Florals de l'any 1958, celebrats a Mendoza (Argentina), un llibre que precisament aquest dies de confinament he tornat a llegir atret per la paraula esperança, concepte avui i arreu a l'ordre del dia.
        "A les acaballes del 1955 vaig iniciar les gestions per tal de saber ... si hi havia possibilitat d'anar a Catalunya, sense claudicació.. vaig comprar un passatge en un vaixell italià, l'Irpinia, que anava, circumstancialment, a Anglaterra, procedent de Jamaica, i tocava Veracreu, l'Habana, Miami, la Corunya i Santander".
El llibre té quatre apartats ben diferenciats. El primer és el seu dietari del viatge entre Veracreu i Santander, del 9 al 25 de maig, lloc on l'esperarà el seu amic  Terré, tot un personatge de Móra d'Ebre.  Un dietari acompanyat de la lectura del seu Rovira i Virgili i la poesia de Carner.
      "Passo bona part del dia amb Rovira i Virgili ... és a dir, amb la terra que enyoro, tan bellament descrita en aquestes pàgines: terra de marges vells i de camins contents, de vinyes i oliveres ... la terra catalana, "mare millor que els seus fills", com deia el senyor Pujols a Monpeller".
Dedicat a recrear-se en descriure des del i del vaixell, el mar, el cel, moments viscuts, escoltant amb la seua característica ironia les converses dels companys de viatge. "Un vaixell podria ser una escola de "caracteriologia", vull dir que és una bona escola per a comprendre el caràcter de la gent".
      "Sovint penso en els meus i tinc atacs de sentimentalisme. No hi ha res com l'absència i l'allunyament per reforçar afectes i fer comprendre el que cal la família i la llar".
Els darrers apunts al dietari del 25 de maig arribant l'Irpinia a Santander són impagables tot esperant la trobada amb l'amic Terré, a qui no el veia des de feia tretze anys.
      "la idea de tornar-lo a veure em feia bategar el cor. Recordava l'inic de la nostra amistat, tot just començada la guerra civil. Ens presentà un amic comú: Martí Rouret, aleshores conseller ... Ell, Terré i jo vam compartir moltes vicissituds dels dies tràgics. Quan es van produir els anomenats "fets de maig del 1937, ens vam trobar a la Generalitat assetjats pels anarquistes. Voltats de trets, no vam poder sortir-ne durant tres dies ..."
" XEIC", la trobada amb l'amic Terré no té pèrdua, per la gent de la Ribera i lectors de l'obra de Bladé és un dels moments més representatius, 
      "De sobte, enmig del guirigall, em sembla sentir-ne una de coneguda, un crit, estrany per a tothom, però no pas per a mi: «Xeic!» La meva vista va, alternativament, d’un grup a l’altre. El crit familiar es repeteix. I enmig d’un dels grups reconec, amb pena, el cap tot blanc -ai!- de l’amic Terré. Alça les mans tant com pot i em saluda. Jo faig el mateix. El seu crit no podia fallar i ell ho sabia. «Xeic!» És el crit apel·latiu inconfusible de la Ribera i del Baix Ebre. Si entre els passatgers hi hagués hagut altres riberencs (de Móra, de Miravet, de Tortosa, etc.) haurien girat el cap, igual que jo”.