Miquel Redorat Foix (Benicarló, 1933 - Castelló, 1995).
Un dels protagonistes més oblidats a les xarxes socials del
diccionari de Resistents que ofereix
Xavier Garcia a La-primera-dècada-de-lluita-antinuclear a Catalunya. (1970-1980) és Miquel Redorat. Sacerdot i tinent d'alcalde a l'ajuntament d'Ascó al
primer ajuntament democràtic amb la candidatura ecologista Defensa Popular, encapçalada pel recordat Joan
Carranza.
Xavier Garcia ens recorda que
mossén Miquel Redorat va arribar a Ascó l'abril de 1972 i que "ben
aviat va comprendre les conseqüències que podia comportar la instal·lació de
les centrals nuclears. Al voltant del Consell Parroquial que presidia, al
costat d'algunes famílies del poble, els Carranza, Biarnés, etc, de l'Associació
de Veïns que impulsà i del Grup o Consell de Sacerdots Rurals (sobretot els que
tenia més a prop: Joan Rebull, a Móra d'Ebre; Josep M. Sáez, a Miravet, i Joan
Masip, a la Torre de l'Espanyol i el Masroig), Redorat començà el març-abril de
1974, la frenètica acció per intentar protegir la vida present i el futur rural
d'un poble petit vora l'Ebre, per
salvaguardar el demà que ens juguem, deia, convençut que la imposició
nuclear era una agressió econòmica i política del poder capitalista,
centralista espanyol o català, contra unes poblacions desvalgudes i abandonades
(...)
Viatjà contínuament, arreu d'Espanya i de Catalunya, a la recerca d'aquest somni de justícia, pau i llibertat -afirmant que a Ascó vaig fer la reflexió de la meva vida. No em serveixen ni les glòries ni les canongies. Vaig a reafirmar-me en el compromís amb el poble. (...)
En la guerra de papers i paperets, anònims i signats, que
circularen pels carrers d'Ascó al llarg de tot el calvari nuclear, en l'arxiu
del cronistas local Carmel Biarnés se'n poden trobar alguns, com el full,
signat per ell mateix, en que contesta tots
els escrits difamatoris que es reparteixen contra mossén Miquel, el rector
d'Ascó (...) fins al punt que les beates i els seus marits -gent de bona
posició, amb terres- escruixits de la seva oratòria al peu de l'altar,
preferien anar a missa als pobles del costat (...) "
Curiosament si cerquem referències de mossén
Miquel Redorat per internet podem trobar breus a la revista de l'esquerra
alternativa, fundada per Manuel Sacristán, Mientras
Tanto, revista que entre d'altres esmenta que El
párroco Miguel Redorat asumió
un protagonismo indiscutible utilizando el púlpito para lanzar soflamas
incendiarias contra la planta y llegando a prohibir a las autoridades su
presencia en las procesiones.
"Amb la seva radical tossuderia, però amb la seva bonhomia de
pipa i cartereta sota el muscle, anat a agarrar (com deia ell) lo Caspe a les
vuit del matí a l'estació d'Ascó, tot i tenir una arquitectura física i
psicològica resistent, no va poder aguantar la tensió contínua del fet nuclear
durant gairebé deu anys -a la que s'afegia la tensió episcopal que venia del
Bisbat de Tortosa- i va sol·licitar un trasllat de parròquia, cap a Vinaròs, on
arribà (entre rumors que si havia estat enverinat) pocs dies després del final
de la Marxa Antinuclear, que acabà a Ascó el 10 d'agost de 1980 (...)".
 |
| Joan Carranza i Miquel Redorat |
Miquel Redorat els darrers anys de la seva vida destacà en la dedicació a l'associació Frater al costat dels malalts, enguany farà 25 anys de la seva mort, sempre
tindrà un espai en la memòria de bona part de tots els que vam tindre la sort
de conèixer i d'escoltar les seues sàvies i entenimentades paraules.
Avui, gràcies a
l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i al fons fotogràfic del recordat Carmel
Biarnés, podem recordar-lo, tot fent un viatge als anys setanta, als anys que va
estar al capdavant de la rectoria d'Ascó.
Gràcies a la breu biografia de Xavier Garcia podem dir que és
un dels "homenots" del sud més destacats dels anys setanta. L'escriptor ebrenc de
referència, Andreu Carranza, l' ha homenatjat tot recordant-lo entre els protagonistes de la
seua gran Impremta Babel, i de manera especial amb la seua dedicatòria al Llibre de les set xibeques :
"Al meu pare, Joan Carranza, i a mossén Miquel Redorat, els millors homes que he conegut".
