"L'Arxiu de la Impremta Fauquer (1940-2020)" de Jaume Aresté Bagés

 

          L'Arxiu de la Impremta Fauquer (1940-2020) de Jaume Aresté Bagés.  

"És un excel·lent treball de recuperació de la nostra memòria col·lectiva dels darrers 80 anys. Recuperació de la memòria flixanca de la que Jaume Aresté s'hi ha dedicat el darrers anys amb una paciència infinita, especialment en l'estudi de les fotografies històriques del nostre poble, treballant preferentment  amb l'ajut de la memòria i els records de la gent gran per tal d'identificar les persones protagonistes de les fotografies històriques.

El recordat Artur Bladé i Desumvila ens oferí una reflexió a la seua vellesa: Els records són l'única riquesa veritablement nostra, l'únic tresor que ningú no ens pot prendre. Estireu tots d'acord amb l'escriptor de Benissanet, Artur Bladé, que els records i la memòria, ja siguin a nivell personal  o col·lectiva, com a poble, són un tresor nostre que ningú ens pot prendre.

El llibre de l'amic Jaume que presentem avui a l'igual que el llibre Flix en Blanc i Negre, una mirada al passat  a partir de l'Arxiu Mestres- Carranza, son un exemple de recuperació de la memòria, gràcies en primer lloc a la cessió a l'Arxiu Municipal de Flix dels fons documentals de  dos  establiments històrics del nostre poble: Fotogràfic en el cas de l'arxiu Mestres-Carranza i det treball d'Impremta en el cas de l'arxiu Fauquer, arxius claus per conèixer, entendre i  recuperar la memòria col·lectiva flixanca de la segona meitat del segle XX, especialment els llargs 40 anys de postguerra i dictadura, així com també els anys de la transició democràtica.

En primer lloc el procés de realització del llibre que presentem avui els hem de cercar en el Treball de Recerca de la besnéta i neta  dels principals protagonistes, Jeroni i Agustí Jose Antonio:  Mariona. 

Procés que es consolidarà l'any passat, després de la cessió del fons a l'Ajuntament,  i amb l'exposició sobre la impremta Fauquer programada dins les XIII Jornades de Patrimoni Històrics que organitzà la Cana, una excel·lent exposició realitzada  després d' hores i hores de treball  de classificació del voluminós fons per Jaume Aresté, qui després l'acabarà de processar amb la redacció del llibre que avui presentem.

L'estudi sobre la Impremta Fauquer reprodueix una selecció dels principals documents i imatges del seu arxiu amb els comentaris corresponents. Així, trobem estructurats en 27 blocs temàtics explicats de manera resumida, referències a les principals entitats locals que  tingueren la Impremta Fauquer de suport a l'hora de fer publicitat, dissenyar i imprimir  documents, cartells o revistes de tota mena.

Començant per l'Ajuntament de Flix fins les festes dels quintos, passant per la Fàbrica, la Parròquia, la Unió Social, L'Orfeó, l'Agrupació Sardanista, Els cinemes, els centres escolars, la Joventut Esportiva, els Armats, les Festes Patronals, les festes de Sant Jaume o la Festa Major. Amb dos capítols dedicats als nostàlgics dels anys 60 del segle passat: La Penya Parroquial de los Audaces i el Festival Galas del Ebro.

Un llibre per recordar  l'imaginari popular flixanco dels anys 50 o 60. L'apartat de document encarregats pels comerços al llarg dels anys mereix un capítol especial, així com l'apartat de revistes i publicacions, des de Pandols-Montsant l'any 1949 fins l'actual  La Veu de Flix, tot passant per l'Antorcha i la Voz de Flix.

Treballs de programes de Festa Major per a poblacions veïnes, Ascó, Batea,la Fatarella, Riba-roja, la Torre  o Vinebre també mereixen un apartat especial

El període que abraça és molt interessant des d'una perspectiva històrica, inclou la llarga nit de la dictadura  de Franco, el període de la transició amb les primeres eleccions municipals del 1979 i la democràcia. 

Per finalitzar, voldria agrair les facilitats en la cessió del Fons al recordat Agustí Fauquer, i a les seues filles, Eli i Núria. Felicitar un cop més a l'amic i company Jaume Aresté per tot el procés d'elaboració del llibre que presentem avui, des de la classificació i inventari del fons cedit a l'Arxiu, la preparació del l'exposició que vam gaudir la tardor de l'any passat durant les Jornades del Patrimoni, i sobretot pel llibre que avui presentem, número 7 de la col·lecció lo Pedrís de la Cana, agraïment extensiu a la correctora i editora responsable de la maquetació, Núria Grau."

     L'Arxiu de la Impremta Fauquer (1940-2020) de Jaume Aresté Bagés. Col·lecció Lo Pedrís - 7. La Cana - Flix. 2022.

* Extracte de la presentació de l'Arxiu de la impremta Fauquer (1940-2020) realitzada a Ca Don Ventura el dia 7 d'abril de 2022.

Dijous 7 d'abril: presentació del llibre "L'arxiu de la Impremta Fauquer (1940 - 2020)" de Jaume Aresté.

 

L'Associació Cultural La Cana presentarà el proper dijous 7 d'abril,  a les 19.30h i a Ca Don Ventura, el llibre de Jaume Aresté Bagés: L'arxiu de la Impremta Fauquer (1940-2020), núm. 7 de la col·lecció Lo Pedrís.

Intervindran em la presentació:

 

Jaume Masip Llop, president de la Cana, Pere Muñoz Hernández, cap de publicacions de La Cana, i l'autor del llibre, Jaume Aresté Bagés.

@ajuntamentflix #patrimoni #patrimonicultural #patrimonicatalunya #catalunya #architecture #instatravel #igerscatalunya #descobreixcatalunya #llocsdecatalunya #catalunyafotos

1938. "Entrevista con el alcalde de Flix, otro pueblo asolado por el fascismo". (2a part)

- ¿ Podeis facilitarme algunos informes interesantes acerca de la actuación de los fascistas durante los cuatro meses que ocuparon Flix?

 

- Empezaré refiriendo un caso que debe hacer meditar muy mucho a algunos egoistas adinerados "que a sobre piden al cielo" que avancen los fascistas en la creencia de que Franco les garantizará sus riquezas.

 

   Es un hecho cierto que cinco dias antes de que los soldados del ejército de la República reconquistaran Flix, los fascistas obligaron a los contados vecinos que quedaron en el pueblo, a entregar todo el dinero que poseían, entregándoles en compensación, un vulgar recibo; de manera que a todos los aludidos les dejaron sin un céntimo. ¿Esto después de haberles tratado -durante los cuatro meses de esclavitud-, como a seres inferiores! A tal extremo llegaron los excesos de traidores e invasores que determinados vecinos que siempre habían votado a las derechas y que mucho se exhibían en novenas y procesiones, y que se quedaron a Flix, cuando el avance de los facciosos, convencidos de que el "paraiso franquista era mejor que el de Adan y Eva, ahora son los que más se distinguen exteriorizando el horror que les causa el trato que los rebeldes dan a la buena gente del pueblo, que ni puede comer (...) porque esta vive en la mayor miseria debido a los jornales de hambre que pagan los explotadores facciosos.

 

- Sus informes coinciden en absoluto con los que se vienen recibiendo de las zonas de la Espña sojuzgada.

 

- Coinciden porque lo que los fascistas han hecho en estre pedazo de Cataluña, es lo mismo que vienen haciendo en Andalucia, en Galicia, en Aragón y en Asturias.

 

-¿Que opinais respecto al paso del Ebro? -le preguntamos seguidamente al alcalde de Flix.

 

- Opino que tan asombroso hecho, único en la historia militar, dadas las condiciones en que nuestro Ejercito ha tenido que efectuar el paso del caudaloso rio, unicamente puede hallar explicación en el espíritu del pueblo español. El paso del Ebro constituye un hecho verdaderamente asombroso que los historiadores valorarán, tal vez mucho mejor que nosotros. Los que como yo -añadió Cervelló Castellví- que nos hemos criado a orillas del Ebro, sabemos muy bien el esfuerzo, inenarrable, que han tenido que realizar nuestros soldados. Lo que ahora deseo es que cuanto antes, se normalize en Flix la vida civil para reintegrarme a mi puesto. Y lo mismo anhelan los restantes consejeros municipales a la reconstrucción de los pueblos asolados por la barbarie fascista.

 

Y aquí doy por terminado nuestro diálogo con el alcalde de Flix."

 

Pocs mesos després d'aquesta entrevista, després de la desfeta republicana a l'Ebre i l'ocupació franquista de Catalunya, l'alcalde que esperava la pau republicana per retornar al seu càrrec, Josep Cervelló Castellví, de la CNT, amb 43 anys s'exiliarà a França.