Flix 1937

           L'amic J. A. Martínez Tarragó ens ofereix al seu instagram un interessant document històric, un foto plànol  de l'any 1937, on es pot apreciar la zona del polígon de la colònia - fàbrica electroquímica de la SEQF, l'estació de ferrocarril, del riu Ebre amb l'assut, el canal de navegació i la resclosa, la finca de la Devesa, les pilastres del pont de la República, a l'extrem superior dret, la zona de la Ventonella amb els edificis del campament de Saltos del Ebro i el xalet del director Mr. Tingle, els accessos a la població des de Riba-roja d'Ebre i Ascó...

          L'any 1937 Flix tenia 3.280 habitants. Tot i ser el segon any de la maleïda Guerra Civil, els diferents fronts bèl·lics es trobaven força lluny de la població. Aquest any l'ajuntament va tindre dos alcaldes anarquistes de la CNT: Manuel Cugat Masot i Josep Ferrús Rodes. Un any del que podríem recordar cronològicament alguns dels fets més rellevants:

             25 de gener. Fets de la Fatarella. Els enfrontaments suposaren la mort de 30 veïns.

          23 - 24 de febrer. Primers bombardejos de la Colònia - Fàbrica i poble de Flix: 8 morts (4 treballadors de la Fàbrica i 4 entre la població civil)

 Josep Bartomeu Arbolí Benet (38 anys), Batiste Mur Canet (36 anys), Pere Pau Bagés Torres (39 anys), Antonio Ortiga Cervelló (39 anys), Salvador Biarnés Rosich (43 anys) va morir mentre el traslladaven ferit a Reus, li havien amputat un braç., el matrimoni Maria del Amparo Santamaria Tolosana (20 anys) -  Salvador Santaliestra Alegre (29 anys) i una víctima sense identificar.

          1 de maig. La secció local de la UGT tenia 283 afiliats.

         12 de maig. Primera emissió de paper moneda local amb els valors de 2 pessetes i 1 pesseta per un import total de 15.000 pessetes. El tiratge del valor d’1 pesseta fou ampliat amb mil pessetes més numerades.

         21 de juliol. Arribaren a Flix 40 soldats de l’exèrcit de l’Est amb la missió de mantenir l’ordre i el control de les instal·lacions de la Fàbrica .

         24 de juliol. La secció local de la CNT tenia 312 afiliats.

         26 de juliol. Acord de l’ajuntament de transformar l’església parroquial en mercat.

        20 - 21 de setembre. Nous bombardejos a la Colònia-Fàbrica. Espectacular fotografia aèria del bombardeig realitzada pel tinent de la legió còndor Conde Schulenburg.

         El 20 de setembre quatre Savoia-Marchetti S79 Sparviero (eren del grup 28 Falchi delle Baleari) remuntaren l’Ebre fins Flix, aquest va ser el primer bombardeig en ple dia dels feixistes italians a les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de bombardejar per segona vegada l’Electroquímica, van llançar algunes bombes que van matar dues persones i en van ferir deu.

          23 – 30 d’octubre. Riuada mil·lenària l'Ebre, el nivell de les aigües pujaren més de tres metres, destruint les casetes de material de Saltos del Ebro que tenien vora el riu arran de la construcció de la presa. El dia 29 arribaria a la cota màxima.

        20 de novembre. la Generalitat nomenà com a Interventor delegat  de l'empresa col·lectivitzada Societat Electroquímica de Flix, E.C. a l'anarquista de la CNT - FAI Victorià Pérez Aguilà,  

        Finals d'any:  El químic Raül Tauler Palet, amb motiu d'un viatge com a directiu es passà al bàndol franquista. Ramon Miravalles Rivero seria nomenat director.

 

Fotografia del Fons Oscar Kurz - Arxiu Municipal de Flix   

(https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat)

"Invisibles però decisives": Malenes Estopà Teixidó i Teresa Cervelló Masot

 

"Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre", és una  exposició que té la voluntat de mostrar la presència i la mobilització de les dones durant la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre, en els diferents àmbits del dia a dia del conflicte. Una exposició organitzada pel  COMEBE que varem tindre a Flix l'oportunitat de visitar el passat  mes de novembre. Una mostra que, entre d'altres objectus, pretén treure de l'anonimat  dones que van varen ser decisives per la seva participació i mobilització en diferents àmbits del conflicte.

Així, pel que respecta a les dones recorda que a les poblacions  properes al front de guerra, algunes dones locals van col·laborar en tasques d'auxiliars sanitàries en hospitals de sang propers, en el cas de Flix al de l'ermita del Remei. Així fou el cas de les flixanques  Malenes Estopà Teixidó i Teresa Cervelló Masot. Dos històries a treure de l'anonimat. El cas de Teresa Cervelló, la seua família sabia que va estar a l'hospital de l'ermita del Remei, però no en va explicar mai res més. De la història de Malenes Estopà, l'exposició ens ofereix més informació:

"Malenes Estopà Teixidor va nèixer a Flix el 1919. Filla de Francesc i Rosa. Amb tres germans i dues germanes. Domiciliada al carrer Miranda 10. Afiliada a la FAI. Va fer d'assistent d'infermeria a l'inici de la Batalla de l'Ebre i va ser represaliada per aquesta activitat, li van rapar els cabells a ella i altres amigues i els feien agranar la plaça Major perquè tothom les veiés.

Detallava com curava les ferides dels soldats netejant-les amb aigua i sabó, i també hi posaven lleixiu diluït com a desinfectant i els posaven injeccions. Amb els diners que va guanyar fent d'assistent d'infermeria, en acabar la guerra va comprar tela per fer-se un vestit. A la fotografia surt lluint-lo. Va morir a Barcelona, on va exercir de modista, l'any 1990."

 

   Entrada realitzada amb motiu del 8 de març, 

Dia Internacional de les Dones

Presentació de la 'Miscel·lània del CERE' núm.34 dedicada a Flix.

 

Acte de presentació de la 'Miscel·lània del CERE' número 34 dedicada a Flix.

Dijous 6 de març, a les 19.00 h, a Ca Don Ventura.

Curiós grafit a la muralla de la Guerra dels Segadors

 

El carreu amb el gravat està al mig del cercle grog realitzar per ordinador

Passejant ahir per la vora del riu  vaig fotografiar un curiós grafit,  gravat a un dels carreus de la muralla defensiva de la Guerra dels Segadors  que dóna al riu Ebre, a pocs metres del Club Nàutic Flix. En demanar l'opinió sobre la data del grafit entre els amics, l'amic Josep A. comentà que el segon dígit de lluny sembla un 7, però de prop un 9... per tant, plantejà amb ironia:  "si és 1797, és una troballa;  però si hi és 1997, una  gamberrada".