EXCEL.LENT NOTÍCIA PER L'EBRE

El Govern assumeix el cabal ecològic del riu Ebre aprovat al territori
per M. M./agències (Diari de Tarragona).

"El Parlament també va instar el Govern a fer un seguiment de l'execució, per part de l'Estat, de les actuacions prioritàries previstes en la llei del Pla Hidrològic i a dotar-les dels recursos necessaris en els pressupostos del 2008. Entre aquestes, hi ha el programa de qualitat de les badies, la implantació de xarxes d'indicadors ambientals, la descontaminació del pantà de Flix o els programes per corregir la regressió i la subsidència del Delta, «totes elles, actuacions que ja tenen els projectes redactats i que només resta executar-les», segons explica la diputada republicana Marta Cid. Per últim, la resolució també deixa constància de la necessitat de desenvolupar tots els estudis i actuacions pendents del Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre. Aquestes iniciatives es van emmarcar dins la proposta de resolució unitària d'acció de govern, presentada per PSC, ERC i ICV en el debat de política general. Així, l'oposició hi va votar en contra. Cid va criticar especialment el posicionament de CiU. «Si aquesta formació hagués tingut la voluntat de defensar les propostes sobre el riu Ebre, hauria pogut demanar una votació per separat», assegurà.Membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre van assistir ahir a la votació del Parlament. El portaveu Manolo Tomàs va assenyalar el «pas endavant» que suposa el suport del Govern a la proposta de la Comissió de Sostenibilitat, que fixa uns cabals ambientals per a l'Ebre entre els 7.305 i els 12.783 hectòmetres cúbics anuals, en funció de les variacions del règim hidrològic i de pluges. L'objectiu ara és que el govern estatal inclogui aquesta proposta de cabal al nou pla de conca. «I per sumar més suports, es farà arribar una moció a tots els ajuntaments ebrencs», explicà Tomàs".

RECOMANAT: Visita pel Patrimoni de Flix

L'ANY DEL FREIXE: Centenari de la Riuada

Ahir a Flix es realitzà la reunió constitutiva de la comissió: "L'ANY DEL FREIXE: CENTENARI DE LA RIUADA" representativa del mon cultural i associatiu del municipi amb la finalitat d'organitzar activitats a partir del proper 22 d'octubre, aniversari de la gran riuada del 1907, activitats que es programaran durant un any en que es recordarà la plantada del freixe de la plaça de l'Església, tot just al punt màxim on arribà l'impacte de la riuada. Freixe que amb els anys s'ha convertit en un dels símbols de Flix. Així aquests dos esdeveniments relacionats ens han de servir per donar a conèixer la importància que ha tingut i té el riu Ebre pel poble de Flix.
El record de la riuada del 1907 ens servirà que fer un repàs de les gran avingudes que ha tingut l'Ebre. Tot recordant la Gran riuada del 1787, la que ha produit més impacte, des de Riba-roja fins el mar es calcula que moriren 183 persones, o la darrera del 1982, dies 8-9 de novembre, de 3.570 m3/s, important per a distància del 9.500 m3/s de la del 1907. Serà un any que tindrem esdeveniments històrics a recordar, amb una data comuna: el 25 de juliol de l'any que ve. Per una banda els 700 aniversari dels "Costum de Flix"(1308), 41 capítols sense numerar que eximien curiosament de certes prestacions forçades als veïns de Flix. I per l'altra el 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre (1938). Recordar que el nostre poble consta com el punt de l'inici de l'ofensiva republicana així com el punt i final de la batalla el 17 de novembre a les 7 del matí.

DIPUTACIÓ I DIES DE PLENS

Aquest migdia al Consell Comarcal hem tingut la visita institucional del President de la Diputació de Tarragona Josep Poblet, ha atés als mitjans de comunicació, ha signat al llibre d'honor, ha saludat a tots els treballadors i treballadores del Consell i ha mantingut una breu reunió amb l'equip de govern ple de continguts en positiu. Després ha mantingut una reunió-dinar amb tots els alcaldes de la Ribera d'Ebre on ha ofert un cop més la seua institució als alcaldes i consell comarcal. Aquesta manera d'apropar-se a les entitats locals diu molt del seu perfil polític.

Visites institucionals que es produeixen setmanes després de la constitució dels ens municipals, ja sigui ajuntaments, consells comarcals i diputacions, que han coincidit amb les sessions de ple de l'ajuntament de Flix ahir al vespre i del Consell Comarcal aquesta tarda, plens que han tingut com a denominador comú el diàleg i bona entesa entre totes les forces polítiques, aspecte que sempre cal agrair pel be de la bona imatge de les nostres insitucions.

EL RIU DE LA CANA: LIMIT DE TERME

L'altre riu de Flix, afluent per l'esquerra de l'Ebre és el riu de La Cana, riu que assenyala els límits provincials entre Tarragona i Lleida, una limitació històrica que dibuixa un curiós terme de Flix. El passat 21 de setembre el DOGC publicà l'edicte relatiu a la delimitació dels municipis de Bellaguarda i de Flix, dos municipis tans allunyats com propers gràcies al riu de La Cana:

"EDICTE
de 6 d'agost de 2007, relatiu a la delimitació dels municipis de Bellaguarda i de Flix.
Els dies 23 de març i 21 de maig de 2007, els plens dels ajuntaments de Flix i de Bellaguarda van aprovar, respectivament, d'acord amb el quòrum que preveu la normativa vigent, la delimitació efectuada el dia 21 de juliol de 2005 per les respectives comissions municipals. Aquesta delimitació forma part dels treballs d'execució dels mapes municipals de Bellaguarda i de Flix, dins el procés de l'elaboració del mapa municipal de Catalunya, previst a l'article 28.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.
D'acord amb el que determina l'article 39.1 del Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals de Catalunya, es fa pública la delimitació, que es descriu a continuació, i s'inclou en els mapes municipals de Bellaguarda i de Flix.
Fita 1: se situa a la partida de les Solanes, en el lloc conegut com La Pileta, a uns cent cinquanta metres al sud-est de la Font de la Pileta i a uns vuitanta metres a l'oest de la pista de Bellaguarda a la Bisbal de Falset. Existeix la fita de pedra de forma irregular de quaranta per vint centímetres de costat a la base i quaranta centímetres d'alçada. Aquesta fita és també comuna al municipi de Margalef. Les coordenades UTM són: X: 311888 i Y: 4576718.
Fita 2: se situa a la partida de les Solanes, en el lloc conegut com Lo Mas del Quel, a uns cinquanta metres al nord-oest d'una línia d'alta tensió i a uns quatre cents cinquanta metres a l'oest de la pista de Bellaguarda a la Bisbal de Falset. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona segueix la divisòria d'aigües on es troba situada la fita primera fins el límit de la finca d'en Francisco Domingo Saez, continuant per aquest límit fins confluir de nou amb la mateixa divisòria d'aigües, en el lloc conegut com la Barraca del Miquel, per on continua fins a la segona fita. Les coordenades UTM són: X: 311482 i Y: 4576580.
Fita 3: se situa al riu de la Cana, a la partida de lo Coll de les Bigues, a uns tres-cents vint metres al nord-est de la Punta del Mas del Butxaca i a uns quatre-cents cinquanta metres al sud-est del Mas de Ramon Mateu. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és la divisòria d'aigües on es troba la fita segona fins a la confluència amb l'eix de les aigües corrents del riu de la Cana, per on continua fins a la fita tercera. Aquesta fita és també comuna al municipi de la Granadella. Les coordenades UTM són: X: 307230 i Y: 4576340.
Barcelona, 6 d'agost de 2007
Carles Bassaganya i Serra"

CRONOLOGIA DEL NOSTRE "ONZE DE SETEMBRE"

1705.
20 de setembre. . El Castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l'assalt per les tropes de l'Arxiduc d’Àustria constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Joan Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Carrasclet. Joan Nebot, comandant de l'exèrcit assaltant anomenà capità al pare de Carrasclet i tinent al seu germà. L’endemà assaltà el castell de Miravet que també es lliurà. Joan Usó, de Vinebre, rebé l’orde de Nebot de tocar a sometent per tota la Ribera d’Ebre.
25 de setembre. Carta del rei des de Barcelona al coronel Joan Nebot sobre la rendició del castell de Flix en què li demana prendre el castell de Miravet i ocupar el Coll de Balaguer per impedir qualsevol invasió per part de Tortosa.
1 de novembre. Visita del consellers de Barcelona al rei, l’Arxiduc Carles d’Àustria, en la que es va demanar el retorn de les jurisdiccions sobre les baronies de Flix i la Palma.
1707.
Miravet i posteriorment Flix claudicaren davant l’envestida de les tropes del duc d’Orleans.
Breu descripció de Flix de Juan Alvarez de Colmenar autor de “Les delices de l’Espagne et du Portugal”:
“... Esta última en una situación muy ventajosa y bien fortiificada por el Arte y por la Naturaleza, edificada en una casi Isla que el Ebro forma haciendo una gran curbatura; de tal modo que este rio lo rodea por tres bandos y le sirve de foso, pudiendo ser conducido a los que se han hecho alrededor de esta villa; por el otro lado, donse el Ebro no lo rodea, está cubierta por montañas, defendida por un castillo construido en una altura dominante y provista de buena muralla y de algunas fortificaciones irregulares.”
1708.
Flix comptava amb 120 cases.
Després de la batalla d’Almansa, els territoris del Ebre català, la Castellania d’Amposta, les baronies d’Entença i Flix, amb Tortosa cauen en poder dels exèrcits borbònics i passen a dependre administrativament i de manera temporal del regne de València.
1712.
El riu Ebre es tornà a gelar.
Bustamente a les ordres de Felip V comandava tota la Castellania i pobles de la Ribera d’Ebre.
1714.
Flix i la Palma passen a ser possessions reials.

1945: L'ACCIDENT MÉS GREU DE LA BARCA

L'amic Tantost, el blocaire més actiu de Flix, fent safareig per la xarxa ha fet una interessant troballa relacionada amb l'accident de la barca de baix de Flix esdevingut el dissabte 3 de febrer del 1945. Un gravíssim accident amb el resultat entre d'altres de 9 morts. Posteriorment s’iniciaria un llarg procés judicial que inclogué tres querelles criminals., desestimades anys després per la justícia franquista, amb una sentència que Tantost ha posat al seu bloc, una veritable joia per analitzar la justícia del franquisme. Per la meua part, per complementar la magnífica entrada, permeteu que faciliti les cròniques periodístiques del febrer del 1945 i la nota oficial de la dimissió posterior del mateix alcalde de Flix:
“Grave accidente en las immediaciones de Flix... De las 14 personas que conducia hay una ahogada y 8 desaparecidas: El sabado pasado cuando un grupo de unas catorce personas, en su mayoria trabajadores del campo regresaban de sus faenas a bordo de una barcaza ... zozobró la embarcación, debido a la rotura del cable que la conducía, al perder esta la estabilidad por causa de un rebaño que estaba colocado en uno de los extremos de la misma ... Al tener conocimiento de lo ocurrido, el señor Subsecretario de Industria, que se hallaba en Flix visitando la Central Hidroeléctrica en construcción, hizo entrega al Excmo señor Gobernador Civil de mil pesetas al objeto que se entregara al Alcalde de la villa para que éste las hiciera llegar a las familias más necesitadas de las víctimas de este accidente”.[1]
El 7 de febrer, el Diario Español de Tarragona oferia més detalls del greu accident de la barca. Els fets havien passat a les 6,30 hores de la tarda, de 18 persones que passaven hi havien 8 morts, a més hi havia un ramat de 120 caps i varies cavalleries, la culpa era l’excés de pes. A continuació donava la relació dels morts: Joan Subirats Foix, de 32 anys, Simón Vaqué, 68 anys, Antoni Rosich Armora, 46 anys, Teresa Mur Blanch, 24 anys, Mònica Escoda, 50 anys, Carme Sotó Mata, 21 anys, Antònia Salvadó, 53 anys, Magdalena Fortuny Benet, 17 anys i M. Pérez de 16 anys.
El 16 d’abril presentava la dimissió l’alcalde de Flix Juan M Muñoz Guitarte.
“Don Juan M. Muñoz Guitarte, al dar cuenta del accidente del naufragio de la barca del dia 3 de febrero, y de las desgracias y disgustos que ocasionó, presentó su dimisión y de toda la Gestora municipal al Jefe Local del Movimiento, don Francisco Sanjuán Fortuny...”[2]
“Mi querido camarada y amigo: El desgraciado accidente ocurrido el pasado 3-2-45 por el naufragio de la barcaza de abajo, ha motivado que la opinión pública mal dirigida y peor encauzada por un grupo de descontentos que en lugar de apaciguar los ànimos y mitigar el dolor de la desgracia, se aprovechan de ella para arremeter contra el actual Ayuntamiento no se con que fines políticos (...) El golpe moral sufrido ha sido de tal magnitud, que no es posible sustraerse a él; y aunque la acción del tiempo se encargase de mitigarlo, no habria fuerza humana suficiente para emmendar el daño hecho al prestigio y fuerza moral del Ayuntamiento para continuar sus funciones con la plenitud de dominio, ya que con el agua en el suelo y calumnia que algo queda, no seá posible devolver a la Corporación su prestigio y fuerza moral libres de difamación que los enemigos han vertido sobre ella (...)”[3]

[1] Diario Español , 6 de febrero, nº 1889. [2] AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pag. 39.
[3] Llibre Actes numero 3 de l’Ajuntament de Flix. , pag 93-95.

PUIGCERCÓS AL CONSELL DE LA RIBERA

Aquest matí el conseller de Governació Joan Puigcercós ha visitat la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Després d'haver mantingut una breu concersa amb alcaldes i consellers comarcals ha presentat, acompanyat per Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el projecte pilot "Gent Clic de la Ribera d'Ebre", experiència pilot que es desenvoluparà durant un any, a l'igual que les comarques del Pla de l'Estany i el Ripollés, que consistirà en la implicació del projecte TIC i el territori, amb l'objectiu de que la nostra comarca sigui un model territorialitzat de foment de l'us de les TIC. Acte segguit el Secretari de Telecomunicacion Jordi Bosch s'ha reunit durant dues hores amb els alcaldes i consellers comarcals on ha recollit les mancances que ja sigui de cobertura de telefonia ja sigui de la banda ampla hi ha als diferents municipis.