CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT !!

Artistes a favor de la independència i els drets socials. És a dir, a favor d'en Junqueras i d'Esquerra.

MARCEL·LÍ DOMINGO XIULAT A FLIX !

Marcel.lí Domingo, xiulat a Flix: "Desde un grupo de agraciadas señoritas se vitoreó a la Religión", i es rebentà l'acte electoral.

   

Temps era temps... Fa vuitanta anys, el 20 de novembre del 1932, es realitzaren les primeres eleccions al Parlament de la Catalunya republicana. Comicis amb una aclaparadora victòria de la coalició liderada per ERC, aconseguint  68 dels 85 escons del Parlament. Dies després, el 14 de desembre, Lluís Companys seria elegit President del Parlament i Francesc Macià President de la Generalitat.

Aquella primera campanya pel que respecta a Flix no es lliurà de les tensions polítiques. Amb un sorollós boicot segurament sorgit des del moviment anarcosindicalista majoritari al nostre poble a l’acte públic que comptava amb un dels polítics més importants i popular d’aleshores, Marcel·lí Domingo.  

Tenim tres referències de premsa. Del 16 de novembre en  tenim dues de l’acte electoral al nostre poble que ben be podriem dir que fou rebentat..

·        De “la Veu de Tarragona”, oferí un breu:

      “Des del balcó de ca la Vila, dirigí la paraula Marcel·lí Domingo al poble de Flix. Tant ell com els altres oradors foren interromputs fins que la protesta culminà en una xardorosa xiulada que precipità l’acabament de l’acte. La bronca fou de les de primo cartel.lo”.

·        L’altra crònica fou del diari catòlic  “Correo de Tortosa”:

“DESDE FLIX EL MINISTRO DE AGRICULTURA NO PUEDE DAR UN MITIN Y SE VE OBLIGADO A SALIR DEL PUEBLO CUSTODIADO POR LA GUARDIA CIVIL

Anoche y en sendos automóviles, se presentaron en esta villa el ministro de Agricultura, el alcalde de Tarragona y otros pseudo-íntelectuales del conglomerado que constituye la candidatura radical-socialista - caciquil en esta provincia, con intención de dar un mitin público electoral.

Desde una ventana de la casa de la villa y creyéndose ser dueños de la situación, intentaron sobornar al pueblo con sus palabras de sirena, saliéndoles el tiro por la culata, al chocar con un pueblo que ahogó las palabras de los caciquistas con protestas y silbidos, con lo que dióse por fallecido el non nato, mitin.

Una multitud numerosa se reunió ante las Casas Consistoriales, abroncando a los que se dicen sus redentores. Pero el pueblo de Flix,  por lo visto, no necesita redimirse por tales emboscados y farsantes.

El mitin apenas duró diez minutos, pues el pueblo impidió que se llevara a cabo el acto...”

La notícia arribà a Madrid, on el diari catòlic i tradicionalista “El Siglo Futuro”, donava la seua versió de la xiuladissa al republicà Marcel.li Domingo, ministre d’Agricultura, augurant el desmoronament d’Esquerra a les eleccions del diumenge,  posant com exemple la xiulada a Marcel·lí Domingo. Cal recordar que aquest diari ignorava als seus lectors que Marcel.lí Domingo havia trencat feia uns mesos amb ERC i que havia creat un nou partit, el PRRS, popularment conegut com el partit marcel.linista.  Amb tot, crida més l'atenció una ampliació ben curiosa de la xiulada, quan afegia que un grup d’agraciades senyoretes irromprien durant el seu parlament i rebentaren l'acte electoral tot vindicant la religió, fet que  provocaria el final de l’acte. Així afegia al final de la crònica copiada del diari catòlic de Tortosa: 

                  

“... la bronca fué de las que forman  época, arreciando de un modo colosal cuando se asomó a la ventana el cacique de Flix, recomendando silencio y desafiando a los promotores de la protesta que, a decir verdad, era casi todo él pueblo.

Desde un grupo de agraciadas señoritas se vitoreó a la Religión, y esto fué como la bomba final para  los embaucadores de la multitud, marchando inmediatamente del pueblo, custodiados por diez guardias civiles y por la Policía, que llevaban para guardarles las espaldas."

            

COI D'INDEPENDÈNCIA !!!

EL PRIMER. LA J E FLIX, CLUB PER LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta tarda hem pogut viure i compartir d'una d'aquells dies importants en la  història d'un club esportiu i d'un poble. Ho podem llegir en paraules de la mateixa Joventut Esportiva de Flix:

"La Joventut Esportiva Flix ha estrenat la nova equipació amb l'estelada i el logotip de l'Assemblea Nacional Catalana (ACN), en un dia històric per a l'entitat, i s'ha convertit en el primer club de futbol del món que llueix la bandera independentista en partit oficial, la mateixa setmana en què s'ha declarat a favor de l'autodeterminació de Catalunya.

A més, la diada, que ha comptat amb una estelada gegant en la presentació, ha estat completa perquè els flixancos han aconseguit mantenir el lideratge del grup primer de Tercera Catalana, en vèncer l'Atlas Tortosa (3-2), davant una Ventonella plena de gom a gom, amb més de 300 aficionats."

FELICITATS !!!

LA JE FLIX S'HA PROCLAMAT CLUB PER LA INDEPENDÈNCIA.

Aquesta tarda participar a l'assemblea com a soci de l'entitat s'ho mereixia d'una manera especial. La Joventut Esportiva de Flix  s'ha proclamat club per la independència. 61 vots a favor, 2 en contra i 3 en blanc, han estat els resultats de la votació de l'assemblea de socis  que han validat aquesta històrica decisió.

El president de la JE Flix, Albert Mani, ha assegurat que "la intenció de la proposta no és polititzar la institució, sinó estar sempre al costat del poble i per això s'ha volgut fer que tots els socis majors d'edat puguin ser partícips d'aquesta decisió". "No és la nostra intenció excloure a ningú i tenim en compte que el club està format per gent de tots els partits polítics".  A l'argumentari previ a la votació ha recordat que l'ajuntament de Flix s'hi declarà a favor fa pocs mesos amb una única abstenció, recordant aixímateix el milió i mig de participants a la manifestació de la Diada.

En tot moment ha planat durant l'assemblea un bon ambient. El Casal Sant Jordi feia goig. Després del recompte públic de les votacions, i en mig de l'aplaudiment generalitzat s'ha signat un conveni de col.laboració amb els representants de l'ANC Flix per la Independència, concretant de quina manera la camiseta del Flix lluirà l'estelada i donarà suport a l'A NC, lluint el seu logotip. Una històrica decisió fruït del coratge d'una junta que previament ens havia advertit que calia una majoria de dos terços per a ser validada. Validada d'una manera contundent pels resultats de la consulta. Una decisió que coincideix amb el 85è aniversari de la constitució del club i en l'assoliment aquest cap de setmana del liderat del  seu grup de la Tercera Catalana.

Una fita que es tindrà en compte arreu per la seua significació, en ser el primer club de futbol a favor de la independència.

MOLTES FELICITATS !!!

125 ANYS DE LA MORT DE JOSEP AGRAMUNT, "EL CURA DE FLIX".

El proper 7 de novembre farà 125 anys de la mort del flixanco més controvertit i mediàtic del segle XIX. Josep Agramunt, exiliat a França des del 1879, dirigent carlí més conegut com “el cura de Flix”, va morir amb 61 anys a Clichy (prop de París), lloc on exercia de sacerdot al cementiri.

El primer mitjà en donar la notícia “la Vanguardia” a l'edició del 15 de novembre de 1887: “Hace algunos días falleció en París, víctima de una penosa enfermedad, el tristemente célebre cabecilla carlista conocido por el cura de Flix”

El 18 de novembre “El Pais”, esmentant el diari ”El Diluvio” de Barcelona, en recordar  la seua mort deia: “Nada han dicho de este suceso los periódicos carlistas, lo cual no es nada de estrañar, si se tienen en cuenta que el ex-cabecilla se había hecho mérito. El Cura de Flix desempeñaba un empleo en uno de los cementerios, que le proporcionaba suficiente para vivir holgadamente. A esta circunstancia debió ser que no regresara a España acogiéndose al amplio indulto que se concedió á los que durante largos años sembraron la muerte y la desolación en nuestros campos y montañas”

El dia 20 de novembre el diari “La Nuva Lucha” de Girona també recordava la seua mort: “Víctima de penosa enfermedad falleció hace pocos dias en París el célebre cabecilla carlista conocido por el cura de Flix. En París desempeñaba un empleo en uno de los cementerios que le proporcionaba lo suficiente para vivir holgadamente”.

El 3 de desembre el diari carlí “El Cabecilla” recordava la mort de Josep Agramunt amb una esquela on es recordava que “la Comunión carlista acaba de perder a uno de sus jefes más leales i benemèritos” mort el 2 de novembre a París. I que al seu enterrament hi havien assistit molts  carlins “legitimistas”, “verdadera manifestación de duelo y de dolor, por las inmensas simpatías que tenia y por el prestigio de que gozaba”.

L’endemà 4 de desembre, el setmanari còmic i satíric “Café con Gotas”, feia escarni de la mort de Josep Agramunt, així qui pels carlins havia estat en vida “molelo de tradicionalistas leales y consecuentes”, assabentava i significava : “Ha muerto en Francia el santo cura Flix, cabecilla carlista. ¡Ojalà pudiera resucitarle 500 veces, para saber que había muerto otras tantas!

     

SENYOR CONSELLER RECODER: "AIXÒ SEMBLA EL MERCAT DE CALAF"

Fa unes setmanes vaig expressar la meva perplexitat davant unes declaracións del Conseller Lluís Recoder amb una entrada al bloc amb el títol "Qui assessora el Conseller?", entenent que l'exalcalde de Sant Cugat quan ve a les comarques de l'Ebre hi deu tenir algú de confiança que el posa en situació. 

Ahir, segons informa el blog “La Marfanta”,  al llarg de la reunió de la Comissió de Sostenibilitat el conseller de Territori i Sostenibilitat  Lluís Recoder tornar amb els mateixos arguments i  "reiterà que el govern català no vol que s'iniciïn aquestes obres fins que es tinguin els abastaments alternatius en cas d'emergència, i ho ha qualificat de gravíssima irresponsabilitat".

El conseller tornà a confondre l’existència d’un pla d’emergència, aprovat el seu dia, amb un pla de compensacions territorials, anomenat “Plan de Restitución Territorial” aprovat a posteriori.

És molt greu que tot un conseller de Medi Ambient s’avingui a les formes tan espanyoles del joc  polític del “que hay de lo mio” d’alguns alcaldes del seu partit.

És simptomàtic que una de les veus més autoritzades que s'ha posicionat a favor d'iniciar la retirada dels llots hagi  estat el catedràtic d'Ecologia i membre de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Narcís Prat. Qui, després d’haver escoltat les declaracions contràries  d’il·lustrats polítics  de CIU, i hagi manifestat: “Ara això sembla el mercat de Calaf que el que fa cadascú és dir-hi la seva, i així no es pot treballar”.

 També és simptomàtic que, de la mateixa manera que ho feu fa poques setmanes el Parlament de Catalunya,  també s’hagi manifestat a favor de continuar els treball de descontaminació el president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE),  qui ha reiterat aquest que les intencions del Ministeri de Medi Ambient i de l'empresa estatal Acuamed són les d'iniciar la retirada dels fangs contaminants de l'embassament de Flix en les pròximes setmanes.

A hores d’ara em consta que hi ha força treballadors a l’atur que estan pendents de ser cridats per començar els treballs de la retirada definitiva dels fangs contaminants,  a l’igual que em consta de la preocupació dels treballadors que hi treballen.

Tot està a punt, la zona de treball està aïllada, les instal·lacions de la planta de descontaminació estan a punt, l’abocador de residus també, la depuradora d’última generació també...  Malgrat tot l’amenaça d’una parada dels treballs de descontaminació per pressions de CIU és més que seriosa, ahir el conseller Recoder ho va tornar a manifestar.

D'ací que els que estan treballant, els que ja han fet entrevistes per accedir al treball, els que hi volen treballar, els veïns i veïnes de Flix, davant d'aquestes declaracions ens hauriem de preguntar:

Què opinen de les declaracions del conseller els responsables de CIU de Flix, els regidors, la consellera comarcal, els dirigents locals? També estan a favor com el conseller Recoder, com alguns alcaldes del seu partit, de paralitzar les obres ?

EN RECORD ALS BRIGADISTES ITALIANS

EFEMÈRIDE: Fa 22 anys, el 28 d'octubre de l'any 1990, el poble de Flix va viure una diada molt especia. El motiu fou la inauguració a la cruïlla de carrer Mirador - Llevant d'un espai amb vistes del poble i del riu Ebre d’un monument a la Batalla de l'Ebre ofert per ex-brigadistes italians. Concrètament per l'Associaziaziones Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna (AICVAS) a través de la Coordinadora d'Excombatents de la República.

Es una obra de l'escultor italià Romeo Mancini. Participaren en l’acte nombrosos excombatents, un centenar d'ells ex-brigadistes internacionals, acompanyats entre d’altres, pel senador italià Italo Nicoleto, l’escriptor Luigi Bolgiani i l’històric dirigent comunista Gregorio López Raimundo.

L'escultura està realitzada en ferro, medeix 2 metres d'alt i 0,5 metres d'ample, ubicada damunt d'un bloc d'un metre de pedra de Vicenza. Vol recordar la Batalla de l'Ebre representant els horrors de la guerra. Una, imatge que segons el seu autor porta intrínsecament els senyals d'una tragèdia que, amb la fi de la democràcia espanyola, obriria el camí a la infàmia nazi i feixista de la Segona Guerra Mundial. Un emblema i una imatge del que succeí aquell llunyà 1938. 

L'escultura, una imatge esqueixada, vol representar també un advertiment per a tots aquells que rebutgen la cultura de la pau i la llibertat. El text, escrit e català i italià a la base de la pedra de Vicenza diu: "Aquí a l'Ebre, voluntaris antifeixistes italians i d'arreu del món lluitaren al costat del poble espanyol per la justícia, la llibertat i la democràcia, en la darrera gran batalla de l'exèrcit republicà".

La visita al monument ofert pels brigadistes italians s'ha convertit amb els anys en un lloc de trobada i record, en especial dels brigadistes internacionals, un dels darrers actes de record fou motiu d'una de les primeres entrades a aquest bloc, el retorn a l'Ebre del mític Milton Wolf, cap de la brigada Lincoln.