Les nostres
terres al llarg del segle XIX varen viure un seguit de guerres civils des de la
Guerra del Francès fins la Tercera Guerra Carlina i en paral·lel el flagell del
bandolerisme. Així no hi ha poble que no tingui entre els seus veïns bandolers,
lladres de pas o malfactors que durant les guerres carlines campaven defensant
un o altre bàndol del conflicte, ja sigui carlí o liberal. Així, podríem
esmentar a Isidre Teixidor, lo Barbut de Vinebre, com a exemple de
bandoler després de la primera guerra carlina, o Pere Joan Puig, lo Cuto, de Riba-roja d'Ebre com a exemple després de la tercera carlinada.
Un riberenc
digne d'estudi per la seua trajectòria és la figura de Josep Crivillé Thomás (1819-1890)
de la Torre de l'Espanyol (d'actualitat després de l'edició del llibre de Maria Montané "Josep Crivillé Thomás 1819-1890), Carlí i liberal"), a qui tenim documentat amb diferentes fonts. Per una
banda amb fonts orals, recollides entre d'altres pel recordat Carmel Biarnés i
Josep S. Cid, que ens diuen que era un simpatitzant carlí que als 15 anys després d'haver rebut
un revés d'un liberal en una disputa de taverna, l'endemà l'esperà fora vila i
el matà d'un tret. Que fugit a França on regentaria un cafè matà dos gendarmes
pel que retornà situant-se com a bandoler a la serra del Montsant. Conegut per
assaltar a les taules de joc, refugiant-se de vegades al Xiprer Gros de Sant
Miquel de Vinebre, protegit pels rics a canvi de salvaguardar-los d'altres
lladregots.
Fons orals que
en començar la tercera guerra carlina (1872-1875) es reconverteixen en fonts
periodístiques primàries, fonts que el situen defensant el govern establert com un
liberal més, convertint-se des del fort de Falset en un implacable
defensor de la causa governamental. Assolint mèrits militar destacats, i un cop finalitzada la guerra com a tinent
coronel, el govern el nomenaria el
24 de maig de l'any 1876 del cos franc amb
la Creu del Mèrit Militar de Segona Classe.
El primer periòdic seria la redacció
del Pueblo de Reus el 29 de juliol de
1872 tot recordant que Crivillé amb 15 voluntaris de la llibertat havia estat a la Torre de l'Espanyol i a la
Bisbal perseguint una partida carlina, i
mesos després El diari El Pensamiento
Español del 20 de desembre de 1872, era un dels primers diaris de Madrid en
esmentar el nom de Crivillé, amb una notícia de Falset dient que "voluntarios mobilizados por Clivillé... 50
miquelets trabando con los carlistas un reñido combate" (a partir
d'aquesta referència ens trobarem amb una confusió molt clara en el cognom
entre Crivillé - Clivillé).
A partir d'aleshores les notícies
d'accions de Josep Crivillé seran continues a diaris com el Diario
de Tarragona, Diario de Reus, La Independencia i la Cronica de Cataluña de
Barcelona, i sobretot a la premsa de
Madrid: La Nación, La Igualdad, El Imparcial,
La Época, El Siglo futuro, la Iberia o El
Globo.
En començar l'any 1873 la
premsa de Tarragona i Reus es faria ressò del domini carlí al camp, Els
legitimistes carlins són els únics que manen als pobles. Entren i surten quan
volen i s'apoderen dels fons dels ajuntaments. A vegades, cremaven registres
civils o malmetien les vies i estacions de tren. A les nostres terres solament
els forts de Falset i Móra d'Ebre es mantindrien al costat de la causa governamental.
11/1/1873, (La Independencia de Barcelona)
"Entre la Torre de Vinebre y la Figuera,
el dia 8 hubo un encuentro entre una partida carlista y una columna con la que
iba Crivillé. Tubieron hora y media de fuego
resultando dos muertos carlistas, uno de los cuales es de la Figuera y el otro
de Tortosa. Los carlistas se dispersaron i tomando los grupos la dirección del
rio, el que atravesaron. Así al menos se
nos ha referido por los arrieros llegados á esta."
11 de gener. (Diario de
Tarragona)
"El passat dia 8 entre la Torre de
I'Espanyol i la Figuera s'havia produït un enfrontament armat entre la partida
carlina de Vallés i una columna dirigida per Crivillé. La partida carlina
pernoctava a la Torre de l'Espanyol, on havien cobrat 1.500 duros de
contribució. L'acció es produí a la una de la nit, dura 1 hora i 30 minuts. La
partida de Vallés es dirigiria a Tivissa i I'Hospitalet" (traduït).
31/1/1873, ( La Independencia de Barcelona).
"Аcerса el tiroteo habido anteayer entre
los movilizados de Crivillé y de algunos pueblos
del Priorato con la partida de Tallada, sabemos que se hallaban posesionados da
las alturas del «Mas den Cabré, al divisar á los voluntarios que, al mando del
bravo Crivillé, iban á su encuenlro, abandonaron
cobardemente las posesiones. Clivillé les siguió
un buen rato, tiroteándoles, no causándoles baja alguna por la gran distancia
á que estaban los carlistas".
10/02/1873 (Diario de Reus)
"Se ha facultado á Clivillé para aumentar
su fuerza hasta 200 hombres. Hou dia cuenta con unos 70 individuos"
08/03/1873, (Diario de Tarragona )
"La mitad de la compañía de voluntarios
que manda Clívíllé ha sido destinada á Vilaplana, en cuyo pueblo permanecerá de
destacamento hasta que se hayan terminado las obras de for-tificación que se
están llevando á cabo en el mismo".
02/05/1873, (Diario de Tarragona )
" Anteayer entró en Reus el conocido Crivillé
al mando de una sección de movilizados, conduciendo dos presos que fueron
puestos á disposición de la autoridad militar".
4/5/1873 (La Nación de Madrid ).
"Los periódicos de Cataluña nos dan
cuenta del brillante triunfo alcanzado por Clivillé, que al frente de 70
individuos, ha derrotado completamente una fuerza de 300 carlistas mandados por
Cucala, Carnicer, Gargallo, el cura de Flix y otros".
27/05/1873, (Diario de Tarragona ) Crivillé
amb problemes davant els seus comandaments.
"Los carlistas advirtieron al alcalde de
Torre del Español que por cada vecino que forme parte del somaten, el
Ayuntamiento deberá satisfacer 16 duros de multa. Parece que la misma
advertencia se ha dirigido á otros pueblos de la provincia."
"Definitivamente ha quedado destituido el
conocido Crivillé del mando de la compañía de mígueletes que ha ido formando
desde el principio de la guerra civil, como igualmente su segundo. Han sido
reemplazados, el primero, por el Hereu del mas gran y el segundo por un tal
Domingo Borja, de Falset".
22/06/1873, (Diario de Tarragona )
"Se hacen gestiones para que el Gobierno
conceda á Crivillé la reorganización de la compañía de movilizados que formó al
principio de ia guerra civil, cuyos individuos se retiraron del servicio al ser
aquel depuesto del mando de la misma".
12/09/1873, (Diario de Tarragona )
"Clivillé al frente de su casi organizada
compañía forma parle de la columna del batallón cazadores de Barcelona".
29/10/1873, (Diario de Tarragona )
"La compañía del guerrillero Clivillé se
dirigió anteayer tarde hacia Mora de Ebro. En la mañana de ayer hicieron lo
mismo los voluntarios de Falset, Marsa, Bellmunt y de otros pueblos de aquella
comarca juntos con una compañía del batallón cazadores de Reus que se hallaba
destacada en Falset. En este pueblo ha quedado la compañía de voluntarios veteranos
para guardar las fortificaciones".
Notícies relacionades amb les accions bèl·liques de Josep Crivillé s'aniran repetint la resta del 1873,al llarg del 1874 i fins el final del conflicte a
Catalunya el novembre de 1875.
26/11/1874, (La Discusión de Madrid).
"El dia 18, medía compañía del batallón
franco que manda el comandante Sr. Longoria, en unión de la ronda de Clivillé libraron una acción con la partida del cura de
Flix en los montes del Caballero hacía, Bellmunt, dispersándoles y haciédola
dos muertos y cuatro heridos (...) Tanto los valientes francos como Clivillé se portaron bizarramente dando otra nueva
lección á los carlistas que tantas veces han sido batidos por estas
fuerzas".
20/10/1875. (Diario de
Tarragona).
Notícia
des de Falset: "No podemos menos de
elogiar la conducta observada por el primer comandante del tercio de rondas
volantes de esta provincia don José Crivillé [...], ha sabido limpiar esta
comarca de los ladrones y bandoleros."
16/12/1875, (Crónica de Cataluña - Ed. de la tarde).
"Un propietario de Falset, queriendo dar
una muestra de entusiasta i afecto al jefe de voluntarios don José Crivillé le ha regalado una magnífica espada que
perteneció al memorable general Manso, cuyo glorioso nombre va unido á la
historia de nuestra independencia".
16/12/1875, (El Pabellón nacional de Madrid).
"El célebre guerrillero Clivillé ha sido nombrado teniente coronel en
recompensa de las operaciones ejecutadas en las márgenes del Ebro bajo las
órdenes del capitan general de este Principado."
24/05/1876.
(Diario de Tarragona) El govern
concedí a Josep Clivillé, tinent coronel del cos franc, la creu del mèrit
militar de segona classe:
"El
señor Crivillé con sus heroicos esfuerzos en pro del orden y de la paz, ha
salvado en aciagos días esta comarca de las partidas carlistas que
constantemente la tenían amenazada, y defendiendo de los vientos huracanados
que procedían de Cartagena. Al hacérsele tal distinción no pueden menos los
habitantes de este país de reconocer la recta justicia con que se ha obrado, y
dar al agasajado la más cordial enhorabuena."
Un cop finalitzada la guerra la figura
de Josep Crivillé és reconvertí en un símbol dels vencedors, les seues gestes
bèl·liques, els seues aventures de jove fugint de la justícia, amb tot i amb la
pèrdua de protagonisme tornarà a ser recordat
per les fonts orals dels seus veïns, records que anys després trobarem
en escrits com el del Correo de Tortosa
del 2 de novembre de 1919, esmentant :
"Los que sepan de aquel celebre Crivillé
de Torre Español, habitante, cuarenta
años atrás, en el embarcadero inmediato al lugar de Vinebre, conocido por
"la Font-Joana", recordaran sin duda la leyenda que hizo fijar en el
dintel de su casa, cuyos son estos versos: "el catalán industrioso, de las
piedras saca pan...".
La notícia de la seua mort la
trobem molt documentada La Opinión, diari
del partit liberal dinàstic de Tarragona, del 22 d'abril de 1890, tot recordant
que vivia des de feia uns 10 anys a una modesta residència al terme de Vinebre,
prop del riu i del Pas de l'Ase,
Ayer á las diez de la noche ha fallecido en
su retiro de Font de la Juana (Vinebre) el famoso guerrillero dé la última
guerra civil, don José Cribillé, á consecuencia de infección urémica. (...)
El cadáver de Crivillé será enterrado en el
sementerio disidente de Vinebre ¿No podríanlos liberales de la provincia hacer
lo posible porque se cumpliese su deseo enterrándole en su panteón? Es una idea que se me ocurre y que necesita
apoyo. Lo hacemos, amigo director? Cercano está el dia en que la rápida
locomotora atravesará desde García á Ascó y entonces los liberales catalanes,
al salir de la boca del túnel de la roca deis coloms el tren que los
conduzca, verían en la otra orilla la
solitaria casa donde habitó y el panteón donde descansase el valiente Crivillé. ¡Feliz la patria que honra á sus valientes
hijos!
I darrerament
amb les referències de l'estudiós de Vinebre, Josep Ma. Pros, al seu facebook (6 de maig 2018) recordant
que en un lateral posava: “Qui em tombarà ho trobarà”. Ja mort i enterrat lo Crivillé,
alguns veïns de Vinebre van anar a tombar el sarcòfag, esperant trobar alguna
cosa de valor. Una vegada tombat el taüt de pedra, aparegué un nou text, abans
amagat: “Ara que m’heu tombat, estic de l’altre costat”.
Pere Muñoz Hernández (Flix, 16 de juliol 2020)
Fonts
hemerogràfiques
Crónica de
Cataluña
Correo de Tortosa
Diario de
Reus
Diario de
Tarragona
El
Pabellón nacional (Madrid)
El
Pensamiento Español (Madrid)
La Discusión (Madrid)
La
Independencia (Barcelona)
La Nación (Madrid)
La Opinión (Tarragona)
La
Vanguardia (Barcelona)
Pueblo (Reus)
NOTA. Col·laboració al llibre de Maria Montané, Josep Crivillé Thomás 1819-1890), Carlí i liberal. P. 21 - 25.