La batalla de la memòria de Magdalena de Santiaguet, l’altra dona de Campos Terré.

 

Magdalena, dreta a l’esquerra, amb alguns amics i amigues de Flix, com les germanes Carmeta i Feliciana Guiu. 

La batalla de la memòria de Magdalena de Santiaguet, l’altra dona de Campos Terré, és un excel·lent exemple de recuperació de la memòria històrica que ens ofereix el periodista Gustau Moreno a la web Marfanta.

Tot investigant la vida del mestre Sebastià Campos Terré (1911 - 1939), mestre de l'escola graduada pública de Flix durant uns sis  mesos l'any 1932, coneixem Magdalena González Català, la noia de Flix que també va ser parella del director del diari republicà El Pueblo durant la recta final de la Guerra Civil. Mort afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 1939.

Tirant del fil de la memòria, Gustau Moreno, ens ofereix la vida d'una flixanca que ha investigat a fons, exemple impressionant de dignitat republicana i resistència durant la dictadura, Magdalena González Català (1918 - 2010), més coneguda per Magdalena de Santiaguet. Filla del republicà Santiago González Silvestre, un del fundadors de la UGT a Flix i cap de la junta local d’Ensenyament de Flix durant la Segona República.

 

Magdalena González, al centre, amb la seua tieta Rosa i la seua filla, Eva.

Lectura de l'article que recomano molt especialment per conèixer una part de la nostra història recent, gairebé oblidada, que gràcies a Gustau Moreno podem recuperar de la memòria silenciada per la llarga dictadura del franquisme.

"L’afusellament del periodista Sebastià Campos Terré, el 5 de juliol del 1939, deixava una vídua i una filla a Tortosa. Com ja sabem, l’exdirector del diari republicà El Pueblo, que ja era capità de l’Exèrcit Popular, havia aprofitat un permís nadalenc per tornar a casa, i l’últim dia del 1936 es casava a Tortosa amb el seu amor de joventut, Irene Turón Domènech, amb qui mesos després tindria una filla, Victòria Campos Turón. Però en acabar la Guerra Civil, durant el consell de guerra sumaríssim contra Campos Terré, les autoritats franquistes l’acusen d’haver-se casat amb tres dones diferents a Madrid, Tortosa i Barcelona. No se sap del cert si durant els seus mesos a Madrid s’havia casat amb algú, però ja vam explicar que la seua dona els últims mesos de la Guerra Civil, a la capital catalana, era Magdalena González, una jove que va conèixer el 1932 a Flix, quan Campos Terré va treballar-hi de mestre. Avui podem confirmar que Magdalena també es considerava la vídua de Campos Terré, i que fins i tot haurien tingut un nadó que va morir durant la guerra o poc després... ( seguir llegint : cliqueu aquí per continuar ,,, )"

 

       

     https://www.marfanta.com/2024/03/24/les-ultimes-petjades-de-sebastia-campos-terre-secrets-i-mentides-de-lexpedient-3-027/

 

Caramelles flixanques 2024

 

    Caramelles  al parc de la Bassa de les Clotxes. Enguany amb la novetat de l'estrena d'una caramella d'Andreu  Carranza: "Pasqua abans de Rams".

'L'àguila napoleònica a Catalunya. La conquesta de les Terres de l'Ebre' de Joan R. Vinaixa

 

"Un segell oficial que encapçala no poques escriptures notarials de Catalunya porta estampada la inscripció: Napoleon I, Emperador de los franceses y rey de Ytalia. Al centre hi es dibuixada una àguila imperial coronada i amb les ales esteses. Les garres, posicionades sobre  els llamps de Júpiter que s'escampen en totes direccions". 

Una de les descarregues de Júpiter arribà amb l'anomenada Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre. Període bèl·lic que Joan Ramon Vinaixa ha investigat  amb una atenció preferent als arxius francesos, oferint una atenció preferent a la visió del francès intrús dels fets ocorreguts. Excel·lent treball que ve a omplir un important buit de la nostra història,  editat conjuntament per Onada Edicions i el CERE: L'àguila napoleònica a Catalunya. La Conquesta de les terres de l'Ebre (juny 1810-gener 1811).

El Corregiment de Tortosa a l'arribada del Francès. L'Estructura militar, administrativa i logística del 3r exèrcit francès a les terres de l'Ebre. Els francesos i la gent de l'Ebre. Les guarnicions, campaments i altres destacaments. Tot destacant la importància de Móra d'Ebre, principal plaça militar i administrativa francesa a les Terres de l'Ebre i, fins i tot, més enllà, quarter general l'any 1810 del futur mariscal de França, Louis G. Suchet.

A destacar l'apartat dedicat el riu Ebre com eix central, les vies de comunicació, els mitjans de transport i el que gira al seu entorn, com és el cas  dels mitjans de pas al riu. Els fets d'armes a les terres de l'Ebre entre juny de 1810 i gener de 1811, són els darrer apartat. Fets d'armes analitzats per comarques, essent la Ribera d'Ebre la segona després del Baix Ebre, documentant 33 accions bèl·liques, essent el terme de Tivissa l'escenari dels combats més sagnants i acarnissats, seguit de Garcia, Vinebre, Flix el Masos de Móra i el Pas de l'Ase.

Sens dubte, Joan Ramon Vinaixa ens ofereix el llibre d'història ebrenc més important de l'any. Un llibre de referència obligada per conèixer la història local de bona part dels pobles de les Terres de l'Ebre. La història de Flix, per exemple, omple l'important buit de la guerra del francès, poble que, per cert, va tindre un dels pocs batlles afrancesats del territori, Josep Castellví Sabaté.  On els francesos entraren per primer cop a primers d'abril de 1810, si bé no acollí una guarnició francesa comparable a la de Garcia, Móra d'Ebre o Xerta. Guarnició que es situaria a la Devesa. 

Curiosament al setembre a Flix hi van confluir tropes ocupants de tres nacionalitats: els francesos a les ordres del general Paris, els polonesos de la 1a Legió del Vístula, a les ordres del coronel Kasinowski, i els napolitans, a les ordres del general Pignatelli.