Ramon Sabaté Arqué, pregoner de la Festa Major 2025

                                

   Programa de la Festa Major de Flix 2025 - del 13 al 17 d'agost

"Amb una vida dedicada a fer poble, Ramon Sabaté Arqué representa l’essència d’un municipi que valora les persones compromeses, que treballen des de la discreció però amb una gran eficàcia i entusiasme. La seva veu donarà el tret de sortida a la Festa Major de 2025".

     "Nascut a Flix el 2 de febrer de 1955, al carrer Victòria (Gombau), Ramon Sabaté Arqué és el segon fill de Josep Sabaté Ferrús i Rosa Arqué Pujol. Pare de dos fills, Xavier i Núria, i iaio d’Ònia, ha desenvolupat una trajectòria vital que exemplifica els valors de dedicació, estima pel poble i implicació col·lectiva.

     La seva formació va començar als parvularis del col·legi de les Monges de la Consolació i de la Colònia Fàbrica. Va cursar els estudis primaris a la mateixa Colònia i els de secundària inicialment al Colegio Libre Adoptado de Flix, ubicat a les dependències del Casino, i posteriorment al Seminari de Tortosa, on hi estudià fins al COU.

     Professionalment, va treballar a diverses empreses rellevants de la comarca, començant a l’electroquímica de Flix i passant per SA Cros, Cromo SA i Montajes Nervión a la Central Nuclear d’Ascó. El gruix de la seva vida laboral, però, el va desenvolupar a Caixa Tarragona (1983-2012), entitat en la qual es va jubilar.

     Més enllà de la seva trajectòria professional, Ramon Sabaté ha estat una figura activa i compromesa amb la vida associativa de Flix. Ha format part del Grup Parroquial de Joves, va ser president de la JE de Flix i un dels impulsors de l’Escola de Futbol, entitat que també va presidir. Vinculat a l’àmbit cultural, ha estat cantaire i president de l’Orfeó de Flix, i és soci actiu de La Unió Social, entitat que actualment presideix.

     També ha tingut una participació destacada en l’àmbit del compromís cívic i polític durant el procés independentista, formant part de l’Assemblea Nacional Catalana, del Consell Local per la República i del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Flix. A més, va exercir com a regidor de l’Ajuntament de Flix entre els anys 2007 i 2012."

 * Biografia i justificació de la web de l'ajuntament de Flix.

 * Portada de la Festa Major 2025 realitzada per Júlia Albacar

Records de les Festes de sant Jaume de la Colònia - Fàbrica

 

          El 25 de juliol de l'any 1917, diada de Sant Jaume, designada com a festa patronal, s'inaugurà la primera urbanització de la Colònia, aleshores anomenat Barri Internacional. Així s’inauguraren una plaça i tres carrers, batejats amb els noms de plaça Guillermo Müller, cognom del director de la Fàbrica, els carrers Doctor Stroof, Doctor Plieninger, directius de la seu central de Frankfurt, i  el 19 de juliol, nom que feia referència a la data històrica de l’assemblea de setanta parlamentaris catalanistes reunits aquest dia a Barcelona per proposar una reforma de l’Estat, assemblea que acabaria dissolta per la Guàrdia Civil.

Aquell mateix any també es construí l’edifici conegut com el Cuartelillo, situat davant la plaça Sant Jaume. Tot i haver estat edificat per allotjar la Guàrdia Civil, les pressions de l’Ajuntament —que no volia que aquest cos marxés del poble— portaren la Fàbrica a cedir l’immoble als treballadors. Mesos més tard, també s’inauguraren la residència del Casino i els Menjadors Obrers.

          1923, 25 de juliol.  El setmanari nacionalista  d’Acció Catalana El Camp de Tarragona feia notícia de les festes del Barri Internacional organitzades per un grup de joves tot i destacant el doctor Ribera. Dos sarsueles “la alegria de la huerta” i “puñao de rosas” són els actes més importants.  Al final el doctor Ribera esmentava que “som a Catalunya i que s’hi escaurien millor comèdies catalanes”...

          1931, 25 de juliol. La societat recreativa L’Electra organitzava les festes de S. Jaume. Crònica de J. Margalef a la revista Tivissa.

Amb gran animació les festes del barri internacional. L'envelat, que fou més bonic que els dels altres anys, es veié bastant ple i es remarcà l'orquestra i sobretot els extremats vestits llargs de les noies boniques, la qual novetat fou el comentari dominant de la festa.

 Extracte del programa:

 Dia 24 - A las diez de la noche, baile de verbena en el entoldado, artísticamente decorado y profusamente iluminado. El baile será amenizado por la Orquestina Flix, que dirige el maestro Serapio  (Santiago) González...

Dia 25 - A las cinco de la mañana, disparo de una traca en honor de San Jaime, A las ocho, diana por la banda de música, que recorrerá las calles del barrio, tocando alegres pasacalles.  A las nueve, misa de campaña en la plaza Doctor Muller. A las diez y media, carreras pedestres, adjudicandose tres premios. A las onze y media, baile vermut en el entoldado, amenizado por la Orquestina Flix...

Finalitzada la Guerra Civil, tenim constància que l'any 1944 es tornaren a celebrar les festes de sant Jaume, essent Margarit Arnold, muller de l'enginyer químic originari de Bucarest,  Alfred Suter,  una de les principals promotores, organitzant balls a la plaça Guillermo Muller, davant del bar Duval. Amb tot, no seria fins l'any 1949 que es tornarien a organitzar oficialment, centrant les principals activitats als jardins del Casino:

Este año, D. M., la Colònia Fábrica reanudarà con todo entusiamo, la celebración de sus tradicionales Fiestas de san Jaime, con el espalendor que era caracterísitco antes del G.M.N. (Glorioso Movimiento Nacional)

 
Els anys cinquanta i seixanta serien els anys d'esplendor de les festes de la Colònia: Luisita Tenor, Eliseo del Toro, Los Cinco Latinos, Conchita Bautista, Los Tres Sudamericanos, Luís Aguilé,  Salomé, Betina, José Luís Barcelona, Francisco Heredero, Santi Sans, Manolo y Ramon (El Duo Dinámico), Ramon Calduch, Peret, Jaime Morey, los Sírex, Núria Feliu, Basilio, Herta Frankel,  los Diablos, J. Erasmo Mochi, Susana Estrada, Jeanette y los Pic-Nic, Los Mismos, Arena Caliente, Los Amaya,  La Costa Brava, Los Flixers...

Temps era temps. L'any 1977, seixanta anys després d'haver començat la celebració festiva de Sant Jaume es realitzarien les darreres festes a la Colònia, els eurovisius Sergio y Estíbaliz foren les estrelles de la darrera festa. Tot i que es continuaran programant festes pensades més per als infants fins l'any 1981.

1960. “Carretilles" i Caps-grossos participant a la cercavila de les Festes de Sant Jaume. Fotografies Vicenç Català

1965. Proclamació reina i dames de les Festes de San Jaume

 ( * ) Informació dels cantants i grups musicals facilitada per Rosamaria Sabaté

"El SOMATEN RONDA": ANARQUISTES, CARLINS, REPUBLICANS I LA SEQF.

 

¡El somaten ronda! Los favorecidos por la dictadura, toda una caterva de cristeros, lacayunos serviles de la Electroquímica, payeses acomodados, y cuantos sienten nostalgia de volver a los tiempos de Cristo-Rey, rondan armas al brazo acechando todos los movimientos de los trabajadores conscientes...

Gràcies a una notícia publicada al Diario de Tortosa, sabem que al maig de l'any 1922 es constituí el Sometent a Flix. “El  comandante  general  de  Somatenes  de  Cataluña después  de  constituir  el  de  Flix,  llegará  el  próximo domingo...". (1)

A la fotografia adjunta del sometent local armat hi trobem bona part de les forces vives de Flix: el regidor durant la dictadura de Primo de Rivera, Miquel Estopà Masot, Rafalet,   (1), Josep Palos Sales (2),  el jutge de pau, Joan Forcades Masot, (3), el fabricant de lleixiu,  Delfín Rius Martí (4), l'ex-alcalde, Lluís de Castellví Torres, don Lluís,  (8), amb barret, al costat del comandant general del sometent i dels directius alemanys de l’Electroquímica de Flix (SEQF), Wilhelm Müller (11), Willy Born (12) i Ernst Scheef (13), així com el suís Joan Müller (16). Regidors al primer ajuntament de la República, Ramon Fontanilles Franch (17) i Josep Maria Rey Tarragó (20). Carlins com Felip Agramunt Dusola (32), Felip de Rita, regidor durant la dictadura de Primo i nebot de l’històric Capellà de Flix. 

A més, s’hi poden identificar cinc de les primeres víctimes de la Guerra Civil a Flix, executades l’estiu del 1936:, Lluís March Barenys (24), Isidre Martí Barberà (25), Josep Terré Díez (33), Miquel Cubells Castellví, cap del sometent (14), i Ramon Sánchez Masot (39). (2) 

El Sometent, milícia armada d'autoprotecció civil paramilitar que havia estat dissolta per la República,  el gener de 1933 fou objecte d’un duríssim article publicat pel diari anarquista Solidaritat Obrera, titulat "El somatén ronda", on es denunciava que a Flix encara hi havia el sometent malgrat estar prohibit, i es posava al mateix sac els carlins, els republicans i la SEQF, i se’ls amenaçava a tots amb la utilització de "la força proletària" (3).

Els seus integrants eren acusats pels anarquistes locals de ser un banda o colla de "cristeros", és a dir, lacais servils de l’Electroquímica i nostàlgics dels temps de domini dels carlins de "Cristo Rey". És curiosa la comparació del sometent amb els "cristeros", nom amb què es coneixien a Mèxic els grups armats que, a mitjans dels anys vint, es revoltaren contra el govern en defensa de la fe, tot cridant «¡Viva Cristo Rey!».

"El  somaten ronda:

La facciosa institución que creó Primo de Rivera para la defensa del capitalismo, vuelve a estar en este pueblo.

Aquellos primeros dias del advenimiento de la República en que los nuevos gobernantes adoptaban piruetas y más piruetas para alucinar a los pobres mentecatos, creyendo que con el nuevo régimen cambiaria su situación, psaron como meteoros para retrotaernos a la triste realidad de hoy.

¡El somaten ronda! Los favorecidos por la dictadura, toda una caterva de cristeros, lacayunos serviles de la Electroquímica, payeses acomodados, y cuantos sienten nostalgia de volver a los tiempos de Cristo-Rey, rondan armas al brazo acechando todos los movimientos de los trabajadores conscientes...

La reaparición inesperada de las huestes de Primo en frente único cerrado con autoridades y burguesía hace sospechar que algo tenebroso se incuba en contra de los que no quieren supeditarse a las conveniencias burguesas ni a la imposición del capitalismo..." (4)  

---

(1) Correo de Tortosa - 10 - 5 - 1922

(2) ORENSANZ, Toni (2009) L'omnibus de la mort: parada a Falset. Ara Llibres. L'autor en analitzar  les morts de "la brigada de la mort" recorda el sometent, on els tradicionalistes o carlistes eren,  com a altres llocs, les principals víctimes.

(3) SANCHEZ CERVELLÓ, Josep.  El moviment obrer.. pag. 111 del volum Centenari de la Fàbrica 1897-1997. ERCROS.

(4) Solidaridad Obrera. "El somaten ronda". 28 - 1 - 1933.

* Fotografia documentada amb els noms corresponents per Josep Sabaté Ferrús (1924-2012)