8 d’agost del 2025

Josefina Rius Bové, pregonera de la Festa Major de l'any 1975.

Josefina Rius Bové, primera dona en pronunciar el Pregó de la Festa Major de Flix (1975)

 

Rius Bové, Josefina (Flix, 1922 – Barcelona, 1997). Filla de Delfín Rius Martí, de Flix, i de Josefina Bové, de la Pobla de Mafumet. Era la segona de sis germans. El seu pare era empleat de la Fàbrica i, més tard, copropietari amb el quimic Lluís March de la fàbrica de lleixius i sabons el Negrito, després coneguda per Negoro.

Cursà els estudis primaris al col·legi de les monges de la Consolació de Flix i el Batxillerat a l’Institut de Reus.

En acabar la Guerra Civil, el 1939, accedí a la Universitat de Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres, especialitzant-se en llatí i grec. Més endavant, obtingué el títol de magisteri.

L’any 1954 es casà amb l'enginyer industrial Werner Pfefferkorn Rossing (Flix,1924 - Barcelona, 2011). Tingueren una filla, Isabel.

El 1979 estudià Història a la Universitat de Barcelona, amb especialització en paleografia, heràldica i genealogia. Va ser la primera historiadora a tractar temes de Flix.

Un recull de manuscrits sobre la història medieval de Flix, datats del 1946, es conserva a l’Arxiu Municipal de Flix.

L’any 1975 fou la primera dona a pronunciar el Pregó de la Festa Major de Flix.

Morí a Barcelona l’any 1997 i està enterrada a Prades.

Pubilla, damisel·les i acompanyants de la Festa Major de l'any 1975

* Werner Pfefferkorn Rossing, fou militaritzat molt jove durant la Segona Guerra Mundial a l'exèrcit d'artilleria alemany. Fet presoner per l'exèrcit soviètic, estigué dos anys en camps de concentració. L'any 1947 retornà a Flix després de diverses vicissituds. Enginyer industrial. Werner era fill de Gottfried Pfefferkorn (1893-1981) i Renata Rossig (1896-1976), històrics components alemanys de la Colònia Fàbrica des de l'any 1917. Tots dos estan enterrats al cementiri de Flix.

* Foto de Flix pel records, grup de Facebook, JDAC juliol 2013. 

* Informació de la web de l'ajuntament de Flix - Arxiu Municipal. 

 

1 d’agost del 2025

Ramon Sabaté Arqué, pregoner de la Festa Major 2025

                                

   Programa de la Festa Major de Flix 2025 - del 13 al 17 d'agost

"Amb una vida dedicada a fer poble, Ramon Sabaté Arqué representa l’essència d’un municipi que valora les persones compromeses, que treballen des de la discreció però amb una gran eficàcia i entusiasme. La seva veu donarà el tret de sortida a la Festa Major de 2025".

     "Nascut a Flix el 2 de febrer de 1955, al carrer Victòria (Gombau), Ramon Sabaté Arqué és el segon fill de Josep Sabaté Ferrús i Rosa Arqué Pujol. Pare de dos fills, Xavier i Núria, i iaio d’Ònia, ha desenvolupat una trajectòria vital que exemplifica els valors de dedicació, estima pel poble i implicació col·lectiva.

     La seva formació va començar als parvularis del col·legi de les Monges de la Consolació i de la Colònia Fàbrica. Va cursar els estudis primaris a la mateixa Colònia i els de secundària inicialment al Colegio Libre Adoptado de Flix, ubicat a les dependències del Casino, i posteriorment al Seminari de Tortosa, on hi estudià fins al COU.

     Professionalment, va treballar a diverses empreses rellevants de la comarca, començant a l’electroquímica de Flix i passant per SA Cros, Cromo SA i Montajes Nervión a la Central Nuclear d’Ascó. El gruix de la seva vida laboral, però, el va desenvolupar a Caixa Tarragona (1983-2012), entitat en la qual es va jubilar.

     Més enllà de la seva trajectòria professional, Ramon Sabaté ha estat una figura activa i compromesa amb la vida associativa de Flix. Ha format part del Grup Parroquial de Joves, va ser president de la JE de Flix i un dels impulsors de l’Escola de Futbol, entitat que també va presidir. Vinculat a l’àmbit cultural, ha estat cantaire i president de l’Orfeó de Flix, i és soci actiu de La Unió Social, entitat que actualment presideix.

     També ha tingut una participació destacada en l’àmbit del compromís cívic i polític durant el procés independentista, formant part de l’Assemblea Nacional Catalana, del Consell Local per la República i del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Flix. A més, va exercir com a regidor de l’Ajuntament de Flix entre els anys 2007 i 2012."

 * Biografia i justificació de la web de l'ajuntament de Flix.

 * Portada de la Festa Major 2025 realitzada per Júlia Albacar

25 de juliol del 2025

Records de les Festes de sant Jaume de la Colònia - Fàbrica

 

          El 25 de juliol de l'any 1917, diada de Sant Jaume, designada com a festa patronal, s'inaugurà la primera urbanització de la Colònia, aleshores anomenat Barri Internacional. Així s’inauguraren una plaça i tres carrers, batejats amb els noms de plaça Guillermo Müller, cognom del director de la Fàbrica, els carrers Doctor Stroof, Doctor Plieninger, directius de la seu central de Frankfurt, i  el 19 de juliol, nom que feia referència a la data històrica de l’assemblea de setanta parlamentaris catalanistes reunits aquest dia a Barcelona per proposar una reforma de l’Estat, assemblea que acabaria dissolta per la Guàrdia Civil.

Aquell mateix any també es construí l’edifici conegut com el Cuartelillo, situat davant la plaça Sant Jaume. Tot i haver estat edificat per allotjar la Guàrdia Civil, les pressions de l’Ajuntament —que no volia que aquest cos marxés del poble— portaren la Fàbrica a cedir l’immoble als treballadors. Mesos més tard, també s’inauguraren la residència del Casino i els Menjadors Obrers.

          1923, 25 de juliol.  El setmanari nacionalista  d’Acció Catalana El Camp de Tarragona feia notícia de les festes del Barri Internacional organitzades per un grup de joves tot i destacant el doctor Ribera. Dos sarsueles “la alegria de la huerta” i “puñao de rosas” són els actes més importants.  Al final el doctor Ribera esmentava que “som a Catalunya i que s’hi escaurien millor comèdies catalanes”...

          1931, 25 de juliol. La societat recreativa L’Electra organitzava les festes de S. Jaume. Crònica de J. Margalef a la revista Tivissa.

Amb gran animació les festes del barri internacional. L'envelat, que fou més bonic que els dels altres anys, es veié bastant ple i es remarcà l'orquestra i sobretot els extremats vestits llargs de les noies boniques, la qual novetat fou el comentari dominant de la festa.

 Extracte del programa:

 Dia 24 - A las diez de la noche, baile de verbena en el entoldado, artísticamente decorado y profusamente iluminado. El baile será amenizado por la Orquestina Flix, que dirige el maestro Serapio  (Santiago) González...

Dia 25 - A las cinco de la mañana, disparo de una traca en honor de San Jaime, A las ocho, diana por la banda de música, que recorrerá las calles del barrio, tocando alegres pasacalles.  A las nueve, misa de campaña en la plaza Doctor Muller. A las diez y media, carreras pedestres, adjudicandose tres premios. A las onze y media, baile vermut en el entoldado, amenizado por la Orquestina Flix...

Finalitzada la Guerra Civil, tenim constància que l'any 1944 es tornaren a celebrar les festes de sant Jaume, essent Margarit Arnold, muller de l'enginyer químic originari de Bucarest,  Alfred Suter,  una de les principals promotores, organitzant balls a la plaça Guillermo Muller, davant del bar Duval. Amb tot, no seria fins l'any 1949 que es tornarien a organitzar oficialment, centrant les principals activitats als jardins del Casino:

Este año, D. M., la Colònia Fábrica reanudarà con todo entusiamo, la celebración de sus tradicionales Fiestas de san Jaime, con el espalendor que era caracterísitco antes del G.M.N. (Glorioso Movimiento Nacional)

 
Els anys cinquanta i seixanta serien els anys d'esplendor de les festes de la Colònia: Luisita Tenor, Eliseo del Toro, Los Cinco Latinos, Conchita Bautista, Los Tres Sudamericanos, Luís Aguilé,  Salomé, Betina, José Luís Barcelona, Francisco Heredero, Santi Sans, Manolo y Ramon (El Duo Dinámico), Ramon Calduch, Peret, Jaime Morey, los Sírex, Núria Feliu, Basilio, Herta Frankel,  los Diablos, J. Erasmo Mochi, Susana Estrada, Jeanette y los Pic-Nic, Los Mismos, Arena Caliente, Los Amaya,  La Costa Brava, Los Flixers...

Temps era temps. L'any 1977, seixanta anys després d'haver començat la celebració festiva de Sant Jaume es realitzarien les darreres festes a la Colònia, els eurovisius Sergio y Estíbaliz foren les estrelles de la darrera festa. Tot i que es continuaran programant festes pensades més per als infants fins l'any 1981.

1960. “Carretilles" i Caps-grossos participant a la cercavila de les Festes de Sant Jaume. Fotografies Vicenç Català



1965. Proclamació reina i dames de les Festes de San Jaume

 ( * ) Informació dels cantants i grups musicals facilitada per Rosamaria Sabaté