OBRES PER A PODER PESCAR, MOLDRE I REGAR

Un dia com avui 7 de setembre, però de l’any 1443, la senyoria de Barcelona, senyoria feudal sobre Flix i la Palma d'Ebre, concertà amb el pagés ric Pere Vilanova la construcció d’un assut, un moli fariner vora el riu, nàfora i sequia per a poder “pescar, moldre y regar gran part del terme”. Assut sobre el que encara hi havia i restava de l’antic assut àrab, molt malmés per les avingudes de l’Ebre. . El 7 de desembre d’aquest any 1443 Barcelona signaria amb Pere Vilanova i altres personatges influents de Flix, uns capítols on s'establiria la realització de diversos equipaments per al regadiu: unes nòries i una sèquia, també s'estableix que es construiran unes pesqueres. Amb tot el més important fou la construcció d'un molí de pedra que complementarà un existent de barca. El preu de l’obra és la meitat de les rendes que s’obtinguin dels nous serveis de manera indefinida.

Les obres del port i de l’assut com esmenta Carreras Candi generarien força documentació. Així entre d’altres podriem recordar com el 13 d’octubre de l’any 1446 els Consellers de Barcelona escriurien

“ Sobre lo port fet en lo riu Debro prop la vila de Flix (...) hauem dit e manat an Pere de Vilanova de la vila de Flix, que hi ha càrrech del dit por, que lo pus prest que porá, faça adobar e abilitar lo dit port, en tal forma, que les mercaderies e barques navegants per lo dit riu, hi pusquen sens perill passar e navegar”. (1)

Com tenim del 19 d’agost de l’any 1447 sobre les obres fetes al port una carta de l’arquebisbe de Saragossa als consellers de Barcelona on llegim:

“ Car seria affermat que la dita obra empatxaria los navegants de la ciutat de Ceragossa per lo dit Riu clos sens mercaders e mercaderies, e per aquesta rahó vostra RP nos prega ab addectió quey vullam provehir en tal forma, que no si puscha seguir dan e perill a les fustes navegants per lo dit Riu, ni als mercaders e mercaderies que iran en aquelles, e que de aquestes coses nos informaria largament lo honorable en Johan de Casaldáliga portador de la dita vostra lletra” (2)

I com el 31 d’agost d’aquest any 1447 els consellers de Barcelona reiterarien a Pere de Vilanova que realitzés les obres necessàries al port i assut:

“Nosaltres hauem rebudes letres del Senyor Archabisbe de Ceragossa, e dels jurats de Ceragossa, pregants nos que façem adobar e abilitar lo port fet en lo riu Debro, prop de la vila de Flix, per tant, com segons diu, los navegants per lo dit riu Ebro, prop la vila de Flix, e los mercaderies, passen gran perill e dan en lo dit port, de que nosaltres trobam gran enuig (...) Sobretot vos manam, que, clogats los trenchs qui son en lo açut, per forma, que laygua copiosament vage al port, per tant, que les barques e mercaderies no pusquen concorrer algun dan o perill”. (2)

(1) CARRERAS CANDI, Francesc. La navegació al riu Ebre. Col.lecció Lletres de l’Ebre. Amics de l’Ebre. 1993. Pag. 144-145.

(2) CARRERAS CANDI, f. Ob. esm. pàg. 147.

(3)CARRERAS CANDI, f. Ob. esm. pàg. 145.