El març de l’any 2007 vaig fer una entrada “Bernat, l’alcalde de Rasquera” on recordava que a les municipals del 2003 va ser la sorpresa electoral, ja que de zero regidors d'ERC aquest jovenet i alhora desconegut per tots va assolir la majoria absoluta davant una llista mediàtica composta exclusivament per dones sota les sigles del PSC, recordant també que després d'anys de majories, CiU no s’havia presentat deixant una herència problemàtica, dixit "cas de la benzinera", que Bernat un cop elegit alcalde va saber solucionar pel bé dels rasquerans i rasqueranes.
Han passat dos mandats i Bernat ha tornat a ser escollit per majoria absoluta alcalde del seu poble, i si coneixíeu Rasquera abans del 2003 estareu d’acord amb mi que la seua obra de Govern durant els darrers nou anys ha transformat en tots els sentits els serveis i infraestructures del municipi, tot i el fantasma de la crisi econòmica que ha ofegat tantes administracions públiques .
Bernat Pellissa durant tots aquests anys ha estat un dels veritables protagonistes polítics de la comarca, ja sigui des de Rasquera o des del mateix Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Des del seu ajuntament essent al costat de Miravet el primers pobles en fer la recollida selectiva ben feta, o des del Consell Comarcal, on ha estat el seu President entre els anys 2009 -2011, tot demostrant que podia enfrontar-se amb dignitat als partidaris del polèmic MTC - Cementiri Nuclear.
• El cànnabis de Rasquera i la crisi, al «Financial Times»
Aquest titular del passat dissabte dóna a entendre l’abast de la proposta que havia plantejat com alcalde com alternativa a la crisi econòmica que pateix el seu municipi. Una proposta valenta que com era d’esperar tindria al davant la dreta més conservadora, desvetllant consciències i provocant un debat que se'ns dubte ens feia falta.
Aquest matí després de donar-se a conèixer els resultats del referèndum d’ahir, havent aconseguit una participació del 70 per cent dels veïns i amb 56,3% a favor dels 554 vots emesos, hem pogut escoltar astorats tota una impresentable caverna mediàtica.
Amb tot, mentre estava preparant a rajaploma aquesta entrada m’he assabentat via la Marfanta de l’anunci de la seua dimissió, dimissió que respecto, però penso que l’amic Bernat s’equivoca:
Tindrem temps per valorar el comportament seu i del poble de Rasquera, faci el que faci som molts els que estarem al seu constat. Avui, però, em quedo amb les seues paraules:
• "Estem al capdavant d'una institució i no podem deixar l'Ajuntament en un buit institucional, representem a la institució. Seré conseqüent com fins ara i no me'n penedeixo de res en absolut. Represento al poble i la institució. Les coses s'han de fer amb responsabilitat i el cap fred".
• "Estic molt feliç. La gent et vol i et dona ànims i suport, et demanen que no dimiteixis. Però han d'entendre que la política és política i que els que tenim una funció pública no hem de mentir i hem d'agafar les coses com venen, agafant la millor decisió pel bé del poble. Hem de deixar de costat personalismes: ara Rasquera estem davant d'una oportunitat històrica".
Bernat, com dirien els clàssics “CURA UT VALEAS”.
(Fotografia amb l'abat Josep M. Soler de Montserrat, convençut que li portarà bon records a l'amic Bernat)
Han passat dos mandats i Bernat ha tornat a ser escollit per majoria absoluta alcalde del seu poble, i si coneixíeu Rasquera abans del 2003 estareu d’acord amb mi que la seua obra de Govern durant els darrers nou anys ha transformat en tots els sentits els serveis i infraestructures del municipi, tot i el fantasma de la crisi econòmica que ha ofegat tantes administracions públiques .
Bernat Pellissa durant tots aquests anys ha estat un dels veritables protagonistes polítics de la comarca, ja sigui des de Rasquera o des del mateix Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Des del seu ajuntament essent al costat de Miravet el primers pobles en fer la recollida selectiva ben feta, o des del Consell Comarcal, on ha estat el seu President entre els anys 2009 -2011, tot demostrant que podia enfrontar-se amb dignitat als partidaris del polèmic MTC - Cementiri Nuclear.
• El cànnabis de Rasquera i la crisi, al «Financial Times»
Aquest titular del passat dissabte dóna a entendre l’abast de la proposta que havia plantejat com alcalde com alternativa a la crisi econòmica que pateix el seu municipi. Una proposta valenta que com era d’esperar tindria al davant la dreta més conservadora, desvetllant consciències i provocant un debat que se'ns dubte ens feia falta.
Aquest matí després de donar-se a conèixer els resultats del referèndum d’ahir, havent aconseguit una participació del 70 per cent dels veïns i amb 56,3% a favor dels 554 vots emesos, hem pogut escoltar astorats tota una impresentable caverna mediàtica.
Amb tot, mentre estava preparant a rajaploma aquesta entrada m’he assabentat via la Marfanta de l’anunci de la seua dimissió, dimissió que respecto, però penso que l’amic Bernat s’equivoca:
- Ho hauria entès si no hagués tingut el suport del 50 per cent dels vots de Rasquera.
- Ho hauria entès si hagués perdut la confiança de la majoria del seu poble, però no ha estat així, aquesta majoria absoluta del poble de Rasquera l’ha votat un cop més després dels del 2003 i tres vegades consecutives.
Tindrem temps per valorar el comportament seu i del poble de Rasquera, faci el que faci som molts els que estarem al seu constat. Avui, però, em quedo amb les seues paraules:
• "Estem al capdavant d'una institució i no podem deixar l'Ajuntament en un buit institucional, representem a la institució. Seré conseqüent com fins ara i no me'n penedeixo de res en absolut. Represento al poble i la institució. Les coses s'han de fer amb responsabilitat i el cap fred".
• "Estic molt feliç. La gent et vol i et dona ànims i suport, et demanen que no dimiteixis. Però han d'entendre que la política és política i que els que tenim una funció pública no hem de mentir i hem d'agafar les coses com venen, agafant la millor decisió pel bé del poble. Hem de deixar de costat personalismes: ara Rasquera estem davant d'una oportunitat històrica".
Bernat, com dirien els clàssics “CURA UT VALEAS”.
(Fotografia amb l'abat Josep M. Soler de Montserrat, convençut que li portarà bon records a l'amic Bernat)
1 comentari:
Jo també penso no hauria de dimitir.
Publica un comentari a l'entrada