CENTENARI DE LA SOCIETAT OBRERA DE TIVISSA

L’any 1912 fou any força especial i molt especialment per al poble de Tivissa, el republicanisme federal visualitzat mitjançant el carismàtic Marcel.lí Domingo i el cooperativisme socialitzant representat per Miquel Mestre coincidiren en la constitució d’una de les societats obreres més dinàmiques de les nostres terres, societat que enguany arriba a la data màgica dels 100 anys: LA SOCIETAT OBRERA DE TIVISSA.

El fet de que s’hagi arribat a aquesta dada màgica dels cent anys és, sens dubte, el resultat d’una trajectòria que honora a tots els socis i directius de la societat obrera, i al mateix temps diu diu molt de la riquesa associativa social i cultural del poble de Tivissa.

Per als historiadors de la comarca és un fet a destacar que un poble tingui entre les seves publicacions estudis com els “Fulls d’Història de la Vila de Tivissa” (1955) de F. Màrius Bru i Borràs, “Tivissa, un poble de la Catalunya Nova” (1984) editat per la biblioteca Mestre Cabrè, amb el segell de la recordada Dolors Cabré, “A Tivissa canten missa... records de fets i costums religiosos” (2002) de Domènec Jardí i Pagés, “Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya)” (2009) de Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí Pinyol, i “La Societat Obrera de Tivissa. Els orígens de la societat cooperativa d’obrers agricultors i conductors de cavalleries de Tivissa (1912-1918)” (2004) de Tomàs Biosca. Publicacions claus que qualsevol estudiós de les nostres terres té l’obligació si més no de consultar per conèixer el país i la seva gent.

I particularment he de confessar la continua font de coneixements i coneixences que m’han donat al llarg dels anys la realització des dels cursos de “Conèixer Catalunya” a principis dels anys 80 fins l’actualitat participant en xerrades a la Societat Obrera, tot passant per moments força emotius com el 3 de gener de 2004 en que com a president del Consell Comarcal vaig participar en la inauguració, millor dit restauració, de la sala d’actes de nom tan wagnerià com és “La Valquíria”, acte en el que vaig tenir el goig de ser nomenat soci d’honor de l’entitat. És en aquest punt que no puc deixar de recordar la figura del president i dinamitzador de l’entitat, Jep Brull, qui malauradament i sobtadament ens deixà poques setmanes després.

Vindran els actes de record, de reconeixement, segurament tots els participarem en la miscel•lània hi coincidirem: La societat obrera, en èpoques anomenat “casa del pueblo”, en altres “centre obrer”, ha sobreviscut gràcies a persones com el recordat Jep, gràcies a les fortes conviccions dels seus associats, hereus d’uns ideals de progrés, d’una gent que precisament fa 100 anys amb la constitució de la Societat Obrera de Tivissa foren el referent polític, social i cultural de la Ribera d’Ebre.

(Escrit presentat per a la publicació dedicada al Centenari de la Societat Obrera de Tivissa, entitat que el proper 1 de maig realitzarà l'acte central de celebració del sentenari, acte social i institucional on es commemorarà la trajectòria de l'entitat i del seus associats).