Avui hem rebut de part de l'Espona una excel.lent publicació sota el títol de "Cal Trist, Història, records i vivències a la Palma d'Ebre (1900 - 1970)" d'Elisabet Escolà Sales, editat per la mateixa associació cultural l'Espona. Un resum del treball de recerca de Batxillerat realitzat pe l'autora, premiat com a finalista i reconegut l'any passat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, sens dubte un veritable excercici de recerca històrica del mon local.
El treball fou tutoritzat pel professor d'història Jaume Aresté i va merèixer la màxima qualificació a l'IES de Flix. Està estructurat en tres grans apartats, l'espai de Cal Trist, les activitats de ball i teatre que s'hi realitzaren, i la incidència social i política, des dels seus origens privat de la família Cubells-Sancho, l'esplendor com a societat durant els anys de la República com a seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i després a la postguerra com a espai privat d'esbarjo en especial de la gent jove de la Palma d'Ebre. Un treball magníficament il.lustrat amb un recull de cartells de festes i fotografies de conjunts de la Palma (l'orquestra Flor de Palma i Legamber's) i de particulars.
Molt adient la fotografia de la portada, amb la modesta sala principal ubicada entre el carrer Font Vella i la costa del Trist, amb els corresponents "palcos", la barana per veure tota la sala, les escales principals on es posaven els joves per emparaular els balls, l'accés al petit bar esculpit davall d'una roca. La sala de ball rectangular amb una pilar, una sala envoltada per un banc de fusta, amb parets i sostres fetes de canyissos enguixats...
Un espai senzill que fou espectador de primera dels moments viscuts més importants del poble de la Palma fins l'any 1971... els primers balls, l'arribada de l'electricitat (1924), les primeres projeccions de cinema, representacions teatrals, concerts, els ideals d'esquerres, les divisions polítiques, les festes majors, els festejos, les prometences, l'amarga guerra incivil, la llarga postguerra...
Com diuen l'Olga Cubells i Francesc Filella a la presentació, "tant de bo el treball sigui el germen d'un estudi més ampli, i que ara imaginem fantástic, això és, orientar analitzar com les persones que van habitar el poble aquells anys, quan cal Trist tenia la seva funció, desplegaven les seues estones d'oci i celebració... Dècades de vida i vivències; la infantesa, la joventut i la maduresa dels nostres pares i padrins".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada